Sovint, resulta difícil aturar-se un moment enmig
de la voràgine de la lluita diària i posar-se a reflexionar. La
dificultat, però, va directament relacionada amb la necessitat
imperiosa de fer-ho: sense teoria no hi ha praxis revolucionària,
que va dir aquell.
I precisament per això, per analitzar críticament
la praxis de lluita, Endavant (OSAN) vam organitzar trobades
nacionals centrades en diferents àrees de debat Foren trobades
obertes també a gent de fora de l’organització, amb qui treballem
colze a colze, i amb participació de militants d’arreu dels Països
Catalans. Del setembre de 2014 al gener de 2015, centenars de
persones hem debatut sobre la construcció nacional, la lluita
antipatriarcal, la lluita sociolaboral i l’àmbit institucional,
traçant eixos de prioritat i propostes de lluita.
27 setembre 2014
Debat sobre la construcció nacional
- La necessitat que l’Esquerra Independentista es dote d’un full de ruta que encare la construcció nacional de manera unitària per tots els Països Catalans.
- Assemblea Municipalista dels Països Catalans.
29 novembre 2014
Trobada de dones de l'Esquerra Independentista
- La dona com a mantenidora de la vida i sostenidora del sistema de producció capitalista.
- Vaga de Totes.
13 desembre 2014
Debat sobre la lluita sociolaboral
- Reivindicar la vigència de les formes de lluita com ara les vagues i la lluita a través de la desobediència, la solidaritat i el suport mutu.
- Vaga de Totes.
10 gener 2015
Debat sobre la lluita institucional
- El paper del municipalisme en el camí de la construcció nacional i social dels Països Catalans.
- Assemblea Municipalista dels Països Catalans.
La casualitat va fer que la primera d’aquestes
trobades fos el 27 de setembre de 2014 a Valls.
Mentre se signava el decret de convocatòria de consulta, el
debat sobre construcció nacional analitzava com el procés
sobiranista no havia ajudat a reforçar el projecte nacional complet
aquestes darrers anys i que fins i tot havia suposat un retrocés en
quant a la referencialitat nacional del propi independentisme. Es
posava damunt la taula la necessitat que l’Esquerra
Independentista plantegi i es doti d’un full de ruta que encare la
construcció nacional de manera unitària per tots els Països
Catalans, defugint propostes fragmentaristes. Hi ha
necessitat de treballar per redefinir els Països Catalans com el
veritable subjecte polític per al canvi social.
En aquest sentit, es va fer èmfasi en la
dicotomia entre la construcció nacional i el procés sobiranista.
L’Esquerra Independentista ha de potenciar una cultura nacional
plural i on tots els Països Catalans s’hi senten reconeguts. Cal
apostar-hi perquè, de per si, la unificació dels Països
Catalans és un projecte transgressor.
La tercera i última de les taules va girar entorn
el projecte de l’Assemblea Municipalista dels Països
Catalans, tot apostant per anar configurant aquesta eina,
estratègica per a la construcció nacional, que ha de ser quelcom
més que una suma de regidors que tingueren els Països Catalans com
a marc referencial. Cal anar molt més enllà, convertint-se en una
veritable eina d’intervenció nacional, capaç de reforçar i
lligar la construcció nacional amb la línia de desplegament de la
unitat popular.
Poc després del 25N, dia internacional contra la
violència cap a les dones i les nenes, desenes de dones de
l’Esquerra Independentista més membres de col·lectius feministes
dels Països Catalans es donaven cita a Tarragona, el 29 de novembre.
Era una proposta sorgida de la TEI antipatriarcal, molt ben rebuda
per la nostra organització. Aquest va ser un espai de debat i
reflexió sobre la Vaga de Totes per tal de posar en comú les
impressions que en teníem d’arreu del territori i pensar
conjuntament quin paper hauria de tenir l’Esquerra Independentista
al respecte. Enteníem que, per parlar d’una campanya com la
Vaga de Totes, que posa sobre la taula el paper de la dona en la
societat en què vivim i el seu paper com a mantenidora de la vida i
sostenidora del sistema de producció capitalista, havien de
ser les dones de les organitzacions qui prenguessin el lideratge
polític al respecte.
En aquest sentit, l’espai va ser bàsicament
deliberatiu però les reflexions que se’n van extreure d’aquests
debats serviran de brúixola perquè la TEI (Taula de l’Esquerra
Independentista) hi pugui traçar una proposta de treball concreta
per a les organitzacions de l’EI. En general, es va valorar la
vaga de totes com un leitmotiv, un crit de guerra
que ens permet, d’una banda, estructurar internament la lluita
feminista dins el moviment (local i nacional), i de l’altra,
estendre territorialment allà on l’EI té presència la campanya
de la vaga de totes, posant sobre l’escenari polític i social un
seguit de demandes que formen part de la lluita feminista
històricament. En aquest sentit, la campanya per a nosaltres
no s’acabaria amb el dia de vaga sinó que va molt més enllà.
Es va debatre sobre l’amplitud de les demandes
que inclou la vaga de totes i es va proposar centrar-nos
discursivament com a moviment en un dels eixos, el del
treball, entès aquest en totes les seves dimensions, productiva i
reproductiva, i posar damunt la taula les contradiccions i
desigualtats en clau de gènere i de classe que s’hi
manifesten. En aquest sentit, es va valorar la possibilitat generar
material formatiu a escala interna.
A més a més, es va proposar visualitzar lluites
concretes vinculades a aquesta praxis discursiva i combativa,
imbricant-se amb les lluites arrelades al territori que
impulsa la COS. També es va veure idoni aprofitar una
estructura com la xarxa de casals i ateneus a les vagues de totes, en
tant que ajuden a bastir i dibuixar els Països Catalans, amb
l’objectiu d’implicar la xarxa per tal que la vaga de
totes arreli fortament arreu del país i el feminisme combatiu sigui
transversal a tota l’Esquerra Independentista.
Preicsament, la vaga de totes continuava sent
present en la trobada sociolaboral. Celebrada a la
mateixa ciutat només dues setmanes després, el 13 de
desembre, ens vam centrar en una crítica al
capitalisme patriarcal com a sistema generador de totes les
explotacions i opressions, assumint com a importants les aportacions
de l’economia feminista i la lluita per la visibilització,
reconeixement i socialització del treball de cures a través de la
vaga de totes.
La jornada havia engegat amb el debat sobre els
reptes de l’anticapitalisme i quines han de ser
les prioritats en la lluita anticapitalista en el
context d’una desmobilització progressiva dels col·lectius i
organitzacions de defensa dels drets de la classe treballadora als
Països Catalans. S’incidia en la recuperació de la consciència
de classe treballadora com a pas inicial, amb la necessitat de
reivindicar la vigència de les formes de lluita com ara les vagues i
la lluita a través de la desobediència, la solidaritat i el suport
mutu.
A més, es va acordar treballar en la consolidació
d’espais de la lluita de la classe treballadora com el sindicalisme
d’alliberament i combatiu dels Països Catalans i dels espais de
lluita obrera no estrictament sindical, com ara xarxes de
suport mutu i de defensa dels drets socials. Cal crear aquests espais
de contrapoder popular, institucions que necessita la classe
treballadora, així com concretar un programa d’Unitat Popular per
la presa del poder per part de la classe treballadora, basat en la
sobirania econòmica i la necessitat de ruptura amb els estats
espanyol i francès i la Unió Europea. La jornada va cloure amb el
debat sobre la importància de bastir un programa polític propi i
concret de cara a la construcció del socialisme feminista
als Països Catalans.
Un mes després, el 10 de gener de 2015,
i coincidint amb la presentació de la candidatura Per la ruptura, el
debat sobre la lluita institucional i el seu paper en el procés
d’alliberament dels Països Catalans tenia lloc al mateix barri del
Poblenou de Barcelona. L’Ateneu la Flor de Maig
acollia una intensa i completa jornada de debat, on el 2015 apareix
com un any intensament electoral als Països Catalans sota dominació
espanyola, amb eleccions municipals, totes les eleccions autonòmiques
possibles, i amb les eleccions generals espanyoles com a colofó.
La jornada s’estructurà a partir de tres
ponències i cadascuna d’elles fou seguida per llargs i intensos
debats. La primera fou sobre el paper del municipalisme en el
camí de la construcció nacional i social dels Països Catalans,
posant l’accent en la necessitat de treballar als municipis per
bastir eines concretes que orientin el trànsit envers una societat
lliure del capitalisme, a través de la construcció i articulació
de sobiranies concretes arran de territori. Aprofitant eines que ja
existeixen, com les Trobades per la Unitat Popular, i començant a
concretar també l’Assemblea Municipalista dels Països Catalans
-enllaçant així amb la primera de les trobades-, però entenent-les
més enllà de la lluita institucional.
La segona ponència plantejà una discussió al
voltant del qüestionament de l’actual marc polític i
social i de les alternatives que es presenten com a
aspirants a construir una alternativa al voltant del seu projecte:
per un costat els regeneracionistes d’esquerres, i per l’altre
les diferents variants sobiranistes al conjunt dels Països Catalans.
Se subratllà els elements en comú d’ambdós blocs: que es
plantegen els Països Catalans com un problema; que no plantegen una
impugnació global del sistema, sinó que plantegen mesures de
reforma o d’apuntalament; que fonamenten els seus projectes de
canvi en el respecte a les institucions i a la legalitat vigent; i
que en conseqüència, treballen per la regeneració de les
“institucions democràtiques”.
La darrera ponència era basada en 20
tesis sintètiques sobre el paper de les actuals institucions
polítiques, enteses com a àmbits de lluita i de disputa, i
no pas de compromís, pacte, participació i col·laboració i sobre
el full de ruta institucional de l’esquerra independentista de cara
a la construcció nacional, el socialisme i els Països Catalans,
defensant la lluita municipal i la construcció d’institucions
nacionals alternatives com els àmbits principals de lluita.
L’exposició fou seguida per una valoració a tall de
balanç de la participació de l’esquerra independentista en
l’àmbit municipal i en l’àmbit autonòmic parlamentari.
D’aquesta manera, Endavant (OSAN) hem
posat fil a l’agulla als compromisos i eixos de treball
prioritari sorgits de la darrera Assemblea Nacional, celebrar en dues
parts l’any 2013 entre València i Tarragona. Així mateix, els
debats, vius i concrets, sobre el treball pràctic realitzat i futur,
esbossen també les línies de treball dels propers mesos, tot
encarant el futur més immediat i la propera Assemblea Nacional, que
ha tenir lloc el present any 2015.
Els debats han posat damunt la taula, també, com
tots aquests eixos s’entrellacen en una constant que dibuixa les
diferents facetes de la lluita de classes. L’aposta per la
construcció nacional dels Països Catalans des d’una perspectiva
del socialisme feminista cal fer-la tot confrontant les institucions
burgeses i creant les pròpies de la classe treballadora, des del
contrapoder popular, de classe i de gènere.
La lluita és l’únic camí.
Endavant (OSAN), febrer de 2015.
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana
Assemblea comarcal de la Plana
