dissabte, 16 de febrer de 2019

8-MARÇ: dia internacional de les dones treballadores

Vaga General Feminista

MANIFESTACIÓ
divendres 8 març 2019
18:00 plaça Maria Agustina - Castelló de la Plana

Treballem totes, treballem menys, produïm el necessari, redistribuïm-ho tot.

Manifest d'Endavant (OSAN):
  • Dona, tens dificultats per arribar a final de mes o consideres que les teves condicions de vida són cada cop més precàries?
  • Tens la sensació que no tens temps per dedicar-te a tu mateixa?
  • Has patit situacions incòmodes/violentes pel fet de ser dona?
La situació que vivim la majoria de dones als Països Catalans ens porta a respondre afirmativament com a mínim en una d’aquestes preguntes. Si mirem algunes dades, aquestes parlen per si soles. 31 dones assassinades per homes als Països Catalans durant el 2018, i això només és la punta de l’iceberg de tota la violència estructural que és la violència masclista. El 25% de les dones assalariades cobrem a l’any un salari inferior a 11.800 euros bruts, cosa que situa la nostra mensualitat en 840 euros. Les dones cobrem cada any entre 4.800 i 7.000 euros menys que els homes. Això s’explica per diferències injustes entre els complements salarials, categories professionals o la menor presència en els càrrecs de responsabilitat que tenim. També influeix que el 72% dels contractes a temps parcial els tenim les dones, en bona mesura per poder batallar amb les obligacions familiars, perquè ens hem d’encarregar de la mainada, de malalts o de persones d’edat avançada. Aquesta situació ens empobreix com a dones durant l’edat de treballar, i també ho farà en el futur, quan cobrem la pensió o rebem una prestació per estar a l’atur. A banda, les dones dediquem, cada dia, gairebé 2 hores més que els homes als treballs de la llar, de cures i reproductius.

No obstant això, els beneficis empresarials a l’estat espanyol van créixer en el 2016 un 200% respecte a l’any anterior, mentre els salaris continuen estancats des del 2012. Durant el 2018, aquesta disparitat encara s’ha fet més visible: l’1% més ric va capturar el 40% de tota la riquesa creada; mentre el 50% més pobre, amb prou feines el 7%.

Revertir aquesta situació perquè les dones treballadores tinguem una vida digna és de mínims! Per això, exigim una sèrie de mesures concretes que permetin avançar cap a l’assoliment d’aquesta vida digna per a totes les dones:

1. Salari mínim interprofessional de 1.200 euros i jornada laboral de 30 hores. Pensions dignes garantides. Equiparació salarial real entre homes i dones.

2. Serveis públics bàsics 100% garantits per a totes les persones. Gestió pública dels serveis de cura i ampliació de la llei de la dependència. Exigim el retorn dels diners públics “prestats” il·legítimament als bancs per al rescat bancari i que s’inverteixin en serveis públics.

3. Aigua, telecomunicacions i energia públiques per garantir els serveis bàsics.

Castelló de la Plana
4. Regulació del lloguer, com a màxim del 10% del salari. Expropiar els habitatges buits als bancs i als grans tenidors per generar un parc d’habitatge públic, especialment per a les dones en risc de pobresa.

5. Una banca pública per cobrir els serveis bàsics, per no ser esclaves del capital financer.

6. Eliminació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIES. Sortim de la Unió Europea i de l’OTAN.

7. Avortament lliure, gratuït, segur i sense límit d’edat. Prohibició de la utilització de ventres de lloguer.

8. Prevenció i eliminació de la violència masclista. Incloure la perspectiva feminista a tots els nivells de l’educació, i formació específica de violència masclista per a totes les persones treballadores dels serveis, dels cossos de seguretat, de l’àmbit jurídic i de l’administració pública. Garantia d’una xarxa d’atenció a dones víctimes de violència masclista. Garantia d’habitatge, de condicions laborals dignes i socials per a les dones que han patit violència masclista.

9. Exigim el compliment i la implementació de la llei contra la LGBTIfòbia, i la inclusió de la perspectiva LGBTI a l’educació.

10. Exigim la llibertat i la fi de la repressió que pateixen les preses i exiliades polítiques, i la derogació de la llei mordassa. Exigim el dret a l’autodeterminació.

Cal reivindicar aquestes mesures ja avui per exigir i fer complir immediatament els canvis necessaris que vagin en la direcció de fer que aquestes demandes siguin realitzables i, així, avançar cap a una societat més justa i igualitària. Hem d’exigir una millora real de les nostres condicions materials de vida, i això només és possible si ens organitzem i ens mobilitzem per construir una societat que posi al centre les necessitats humanes i permeti una vida digna, i no els beneficis econòmics d’uns pocs.

L’any passat, el 8 de març es va tenyir de lila, i és que, mitjançant la resposta feminista a multitud de pobles i ciutats, vam evidenciar que les dones volem canviar el funcionament d’aquesta societat. Aquest any serem més! Busca el comitè de vaga del teu barri i participa en l’organització de la Vaga General Feminista. El 8 de març, fem vaga general de producció i de consum, estudiantil i de cures per exigir la millora de les nostres condicions de vida. Això vol dir que aquell dia no anem a la feina, no comprem, no anem a classe i no ens fem càrrec de les feines de casa. Les dones treballadores fem vaga perquè és una de les eines més útils que tenim per conquerir els nostres drets. perquè amenaça l’economia i ens permet pressionar governs i patronals, alhora que fem visible la importància de les tasques de cura.

Que les dones treballadores tinguem una vida digna és de mínims!

8 de març de 2019 | Vaga General Feminista
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

diumenge, 27 de gener de 2019

Per la sobirania dels pobles, aturem el cop d’estat a Venezuela!

dijous 31 gener 2019
18:30 CONCENTRACIÓ a la plaça de les Aules
19:15 xerrada a l'Espai La Flama
Castelló de la Plana

Comunicat d’Endavant (OSAN): 
Veneçuela viu l’enèsim intent de cop d’estat des que el projecte bolivarià va assolir el poder amb la victòria electoral de 1998 i l’ha revalidat a les urnes ininterrompudament al llarg de 20 anys.
Si l’intent de cop d’estat de 2002 es produïa en plena escalada bel·licista del trio de les Açores (Bush, Blair i Aznar), aquest nou cop es produeix en ple auge de l’extrema dreta al continent americà (Trump, Bolsonaro, Duque). Que les operacions dures es facin en contextos de creixement de la dreta més dura no ens ha de fer perdre de vista, però, que tant l’esquerra capitalista com el liberalisme han treballat constantment, també, al servei de les multinacionals per la desestabilització del país caribeny.

Veneçuela és el país que té les principals reserves de petroli del món, però també és un país que fa 20 anys que està assajant un model polític que posa la sobirania del poble per damunt dels interessos de les multinacionals. El cop d’estat no té l’origen ni la motivació en la crisi econòmica que viu des de fa uns anys Veneçuela, sinó en l’intent sistemàtic de derrotar un model polític que posa en qüestió la manera com l’imperialisme americà i el capitalisme occidental exploten els pobles llatinoamericans.

Encara que els contextos siguin molt diferents, el fons de la qüestió als Països Catalans i a Veneçuela és el mateix: el dret a la sobirania política i econòmica d’un poble és un principi inalienable de qualsevol societat veritablement democràtica. Per això, els moviments llatinoamericans defensors de la sobirania popular han estat el principal suport internacional al procés català d’autodeterminació. I, per això, ni l’estat espanyol ni la Unió Europea no són cap democràcia.

El nacionalisme espanyol en ple, de Felipe González a VOX, passant per Ciutadans i el PP, ha donat suport actiu al colpisme. La defensa dels interessos de les multinacionals espanyoles -des de PRISA fins al Banco Santander- ha passat per sobre de la voluntat del poble veneçolà. En retorn, l’oposició veneçolana i les màfies que li donen suport s’han alineat en tot moment amb l’estat espanyol en contra dels drets i les reivindicacions tant dels pobles com de les classes populars que viuen sota aquest estat.

És per tot això que, als Països Catalans, totes aquelles persones que creiem que el futur polític i econòmic dels pobles l’han de decidir aquests mateixos pobles sense cap ingerència ni sense cap amenaça hem de fer front al cop d’estat contra el poble de Veneçuela. I la millor manera de fer-ho és plantant cara a aquells que des de casa nostra el patrocinen.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dissabte, 5 de gener de 2019

Elaboració d’un protocol contra les agressions masclistes

dissabte 19 gener 17:00

Al Casal Popular de Castelló, diferents col·lectius farem una assemblea per a desenvolupar un protocol contra les agressions masclistes.
·
Els feminicidis no són fets esporàdics perpetrats per bojos. Són la punta de l’iceberg de tota una violència contra les dones que té com a objectiu que no puguem capgirar el paper que el sistema patriarcal ens ha reservat.

dimecres, 12 de desembre de 2018

86è aniversari de les Normes de Castelló

Volem viure plenament en català!

CONCENTRACIÓ
dissabte 15 desembre
Casa Matutano
Carrer Cavallers, 25 - Castelló de la Plana

Enguany fa 86 anys de les Normes de Castelló, aprovades el 21 de desembre de 1932, i que commemorem hui. Fou una fita que suposà l’establiment de les normes ortogràfiques, primer pas per a la normalització i recobrament de la llengua pròpia al País Valencià. Es tracta d’unes normes que, com no podia ser d’altra manera, afermaven la unitat de la llengua catalana.

La importància, no només per a la llengua, sinó també política, d’este fet, la confirmen també els esforços incessants dels enemics de la llengua per a atacar esta unitat: els esforços de l’estat espanyol per a dividir, afeblir i arraconar la nostra llengua a través de les seues lleis, dels seus jutges, dels seus mitjans, i també dels grups «incontrolats» que ataquen persones, llibreries, escoles, i que les seues forces policials mai no persegueixen; la discriminació constant per a fer-nos renunciar a la llengua; els obstacles a l’escola en valencià; les sentències dels seus tribunals per a impedir cap avanç de la llengua en l’administració, i els intents de tancar i dificultar els mitjans en la nostra llengua. 

Fins i tot prohibeixen que les institucions dels diferents territoris dels Països Catalans ens comuniquem en la nostra llengua comuna, imposant-nos la seua per la força. L’estat té ben clar que per a assolir el seu objectiu d’imposició i uniformització, dividits som més febles. I és per açò que, malgrat insistir constantment que no som un poble, que els Països Catalans no existeixen ni existiran mai, en la seua constitució, amb la que reconvertiren la dictadura franquista en el règim constitucional borbònic del 78, del qual ara celebren els 40 anys, van haver de dedicar un apartat a prohibir-los.

Amb els seus atacs constants, l’estat també ens demostra que l’autonomia no és més que una concessió subordinada, que en cap moment no pot exercir cap sobirania, i que com a concessió, l’estat pot decidir en tot moment retallar-la, mutilar-la o suprimir-la, i ho fa a través les sentències del seu tribunal constitucional també per a imposar-nos la seua llengua. El fet que canvien els governs autonòmics i se substituïsca la dreta més espanyolista i corrupta per altres gestors no canvia este fet. Sense trencar amb este estat, seguim sotmesos a la seua política d’assimilació.

Però després de tots estos anys, de 40 anys de dictadura feixista i de 40 anys de règim constitucional monàrquic d’un estat que vol agranar-nos, malgrat ells, i malgrat el paper de la col·laboració de les classes privilegiades, sempre servents dòcils de l’estat, la llengua perviu. És viva perquè la gent del poble no l’hem abandonada ni tenim cap intenció de fer-ho.

Fa 36 anys, el 25 d’abril de 1982, a la plaça de bous de Castelló de la Plana es feia un aplec per a recordar els 50 anys de les Normes, en el qual Joan Fuster recordava que el valencià, el català que parlem al País Valencià, segueix sent una llengua postergada i perseguida, i reafirmava la fidelitat del poble a la llengua, al sentit de les normes, a la més decidida resistència davant dels atacs a la llengua. Féu un parlament que remarcava la necessitat de recobrar la nostra unitat com a poble, desenes de milers persones respongueren amb el crit «País Valencià, Països Catalans!».

L’esquerra independentista ha participat també, des de fa més de quinze anys, en els actes de commemoració anual de les Normes, refermant el compromís amb la llengua i amb la necessitat de continuar amb la lluita. Hui ho tornem a fer des d’Endavant, organització de l’esquerra independentista: tornem a ser ací perquè no renunciem a la nostra llengua, ni a recobrar la nostra unitat, ni a la independència; perquè no podem fer una altra cosa, perquè totes les vies que passen per l’estat, per acceptar els seus límits autonòmics, la divisió que ens imposa, acaben en via morta. Per açò volem refermar el compromís amb la plena emancipació del nostre poble i amb l’alliberament dels Països Catalans.

Podeu consultar el programa d'actes ací.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dijous, 22 de novembre de 2018

25-NOVEMBRE: dia internacional contra la violència masclista

Contra la seva violència, organitzem la resistència!
Feminisme per canviar-ho tot.

El 25 de novembre, Dia internacional contra les violències masclistes, és una data assenyalada al calendari de totes: si bé cada dia fem front a violències quotidianes pel sol fet de ser dones, al voltant del dia 25 ens organitzem i aprofitem tots els altaveus per denunciar les agressions patides, sabent-nos amb més força i contundència.

Aquest 25-N ha de servir per començar una cursa de fons cap a la vaga general feminista del pròxim 8 de març. Per reactivar l’autoorganització popular que vam gestar a cada barri i a cada municipi, per retrobar les nostres xarxes solidàries i combatives i per continuar avançant en aquesta guerra contra el patriarcat.

Perquè l’erradicació de les violències masclistes no és una utopia o un canvi cultural al qual anirem arribant, a poc a poc, per art de màgia. La violència masclista té culpables amb noms i cognoms i còmplices entre els qui legitimen les institucions que la perpetuen. Des de la #JusticiaPatriarcal i una educació i una sanitat sense perspectiva de gènere, passant per un autoanomenat gobierno feminista que s’ho mira, passiu, sense que res canviï, fins a l’ordre patriarcal que forma part de l’ADN d’un règim que respon a dinàmiques liberals i que beu de l’herència feixista, com és el règim del 78, així com de tots els estats on la ultradreta avança en detriment dels drets de les dones i de totes les classes populars. Avui, més que mai, les dones i, en concret, les treballadores, patim les violències tant institucionals com personals en una societat que es proclama igualitària i es descobreix com a repressiva.

Per eradicar les violències masclistes tenim clar que ens cal denunciar les institucions i els estats patriarcals i, per fer-ho, ens cal més organització i més lluita. Alhora, passant de la protesta a la proposta, cal que ens dotem també de mesures polítiques urgents, però efectives. Perquè no hem vingut a fer una esmena als pressupostos o a ser escoltades només dos dies l’any. Cal fer front a les condicions materials desiguals de les dones, a la seva marginalització a llocs de treball menys reconeguts i remunerats, a la relegació d’aquestes a tasques de reproducció alimentades amb prejudicis i estereotips masclistes, al no reconeixement de la tasca dins la llar, a la seva invisibilització en tots els plans docents i a la mancança d’eines per defensar-nos davant les violències masclistes interpersonals.

Des del feminisme, hem vingut a trencar amb l’estat espanyol i amb les estructures repressives i econòmiques que el sustenten, i a començar de zero. Des del feminisme, hem vingut a canviar-ho tot.

L’Esquerra Independentista posem les següents mesures de mínims sobre la taula amb l’objectiu d’erradicar les diferents formes de violència masclista i treballarem per fer-les possible des de tots els fronts de lluita dels Països Catalans:

– En primer lloc, cal fer efectives totes les lleis d’igualtat i contra la violència masclista sense excuses i recuperar, amb urgència, els articles suspesos pel Tribunal Constitucional de la llei catalana d’igualtat en matèria d’igualtat laboral i per l’erradicació de l’assetjament sexual a la feina.

– Cal, a més, generar un programa de formació per a la prevenció de la violència masclista que parteixi de la coeducació, les formacions a les treballadores, les matèries en educació sexual plural i efectiva, la perspectiva de gènere en els plans docents, l’aplicació de protocols efectius i el fet de garantir una carrera professional igualitària a tots els nivells dels serveis públics.

– En els casos de violència masclista oberts és necessària la creació d’un parc d’habitatge públic on s’incloguin les dones en risc d’exclusió social.

– Per tot això, és necessari que la prevenció i gestió de la violència masclista s’articuli des dels municipis, de manera propera a la ciutadania, en coordinació amb els àmbits clau de prevenció i detecció, a les xarxes de dones i al moviment feminista, garantint unes condicions de treball dignes per a les treballadores i la seva formació en perspectiva feminista.

La violència masclista ens assetja en tots els àmbits de les nostres vides com a dones: es materialitza en la violència física dins les relacions interpersonals i reprèn la seva tasca en la marginalització i el menyspreu en els àmbits institucionals, relegant-nos a la dependència econòmica i l’empobriment respecte als nostres companys homes. La resposta implica eliminar la violència estructural i combatre, organitzades, el sistema patriarcal.

Prenem el feminisme per canviar-ho tot i no pararem fins a assolir-ho. 
Ens hi va la vida!

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

Feminisme per canviar-ho tot! L’esquerra independentista #DecidimFeminisme

Feminisme per canviar-ho tot!

Un pla de lluita feminista contra la feminització de la pobresa i la violència masclista.

Quan parlem de vides dignes, de posar la vida al centre i de millores de condicions materials de vida de les dones, parlem de què dins el sistema capitalista i patriarcal i dins de l’Estat espanyol, les dones no tenim garanties de poder viure tranquil·les, sense explotacions ni opressions i sense patir violència.

Els Estats espanyol i francès son estructures al servei del capital, que troba en la violència contra les dones un aliat privilegiat per sotmetre i perpetuar l’explotació, la negació de drets democràtics i l’imperialisme. La violència estructural dins els estats però també a la Unió Europea del capital fomenta que les classes i populars i, especialment les dones de la classe treballadora tinguem pitjors condicions materials de vida: salaris més baixos, discriminació laboral, habitatge inaccessible, més temporalitat en els nostres contractes, etc. amb l’agreujant de la violència específica pel fet de ser dones, treballadores i d’una nació oprimida: agressions sexuals, cosificació i negació a una plena sobirania per bastir una societat al servei de les necessitats de les persones.

La violència és l’eina que té el sistema patriarcal i capitalista per sotmetre les dones i les classes populars, podem parlar de molts tipus de violències i coercions que s’exerceixen sobre les dones des de diferents àmbits de la vida quotidiana o des de diferents tipus de relacions socials. Cal però no oblidar la violència estructural, que molt sovint és invisible o invisibilitzada i que forma part de les lògiques sistemàtiques del capitalisme. Quan parlem de violència estructural ens referim a aquella violència que afecta les condicions materials i afectives de les dones i que és exercida pel mateix sistema: justícia, cossos policials, sistema sanitari, sistema de pensions, lobbies de poder, les lleis reguladores dels drets… i que troben la seva manifestació en les violències institucionals i físiques. Mesures com ara amenaçar les pensions públiques, abaratir l’acomiadament, retallar places en escoles bressol, transports públics, serveis socials, sanitat, educació, IVA de luxe tampons o l’IVA rosa, que fomenten l’empobriment de les dones, sons violència cap a les dones i, en concret, les dones de la classe treballadora, per tant ens trobem davant del que podem anomenar feminització de la pobresa.

La feminització de la pobresa és aquell fenomen estructural que fomenta i contribueix a través de diferents situacions com ara; l’escletxa salarial, les jornades reduïdes o els convenis diferenciats per professions, que les dones siguem més pobres que els homes i que, per tant, les nostres condicions materials de vida (recursos econòmics, accés als serveis públics, conciliació de les feines de la llar o reproductives amb les feines laborals o productives, etc.) siguin inferiors. És per això que posem en el centre de la denúncia i acció política la millora d’aquestes condicions materials de vida, indispensables per a poder viure una vida digna.

Volem un feminisme per canviar-ho tot perquè un projecte de societat lliure on tothom pugui viure en dignitat i les dones no siguem el botxí de l’acumulació de riquesa, ens exigeix trencar amb el capitalisme i amb l’Estat espanyol i francès. Només una lluita que es tradueixi en la millora de les nostres condicions de vida quotidiana ens donarà la força per bastir aquest projecte d’emancipació col·lectiva, republicà, anticapitalista, feminista i internacionalista.

Davant el risc de què la nostra legítima indignació sigui sotmesa a jocs parlamentaris, tactismes i altres estratègies alienes a les urgents necessitats quotidianes, creiem necessari abordar un pla de lluita amb un programa de 10 punts sobre els quals definir quin és el nostre projecte feminista i quines són les tasques immediates que ens imposa la gravetat de la situació en què trobem i per avançar cap a l’alliberament de les dones treballadores.

1. Treballem totes, treballem menys.
Salaris i pensions de 1.200€, millora de les condicions de les treballadores de la llar, combatre l’escletxa salarial i reducció i compactació de la jornada laboral. Ampliació i millora dels permisos per la cura de les persones. Exigim la recuperació immediata del articles en matèria laboral de la llei d’igualtat catalana suspesos pel Tribunal Constitucional.

2. Impugnar el deute per guanyar en drets socials i millorar les condicions materials de vida de les persones, especialment les dones.
Universalització i gestió pública dels serveis de cura i ampliació de la llei de la dependència.

3. Expropiar els habitatges buits.
Apostar per la creació d’una xarxa d’habitatge públic especialment per les dones amb risc de pobresa.

4. Per una educació i una salut 100% pública i laica i perspectiva feminista.
Expulsem l’església catòlica de les escoles i la sanitat.

5. Pels drets de totes som antifeixistes.
Eliminem la llei d’estrangeria i tanquem els CIES. Sortim de la Unió Europea i de la OTAN.

6. Dret al propi cos.
Avortament lliure, gratuït i segur i sense límit d’edat i prohibició de la utilització de ventres de lloguer. Eliminació de la cosificació de les dones.

7. Abordatge per l’eliminació de la violència masclista.
En l’habitatge, les condicions laborals i socials per les dones que han patit violència masclista.

8. Pla de prevenció de la violència masclista.
Incloure la perspectiva feminista a tots els nivells de l’educació i formació específica de violència masclista per totes les persones treballadores dels serveis, dels cossos de seguretat, de l’àmbit jurídic i de l’administració pública.

9. Contra la LGBTIfòbia.
Exigim el compliment de la llei i la inclusió de la perspectiva LGBTI a l’educació.

10. Contra la repressió política i de la llibertat d’expressió i pels drets democràtics.
Exigim el dret a l’autodeterminació per la sobirania de les dones, la fi de la doble repressió que pateixen les preses i exiliades polítiques i la derogació de la llei mordassa.

Ho tenim clar: FEMINISME PER CANVIAR-HO TOT! 
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

diumenge, 4 de novembre de 2018

Exposició pel 200 aniversari del naixement de Karl Marx

El 5 de maig, es compleixen 200 anys del naixement de Karl Marx, a Trier, Alemanya. Va ser, sense dubte, un dels homes que més influència ha tingut en la història dels segles XIX, XX i XXI. Juntament amb Friedrich Engels, el seu amic i camarada d'elaboració teòrica, política i militància al llarg de la seua vida, van construir un corrent de pensament i acció (el marxisme) que avui es manté més vigent que mai. En homenatge seu l’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN), ha instal·lat aquesta exposició al Casal Popular de Castelló

Inclou, per descomptat, els seus estudis crítics sobre l'economia capitalista i les seues lleis de funcionament. Especialment, "El Capital", una obra monumental que no va arribar a completar però que tot i així no ha estat superada (encara que sí complementada per altres treballs com el llibre sobre l'imperialisme de Lenin). Qui vulga entendre amb profunditat la situació actual del capitalisme (i la necessitat de superar-lo com estadi del desenvolupament econòmic social de la humanitat) ha de partir imprescindiblement d'aquestes elaboracions de Marx. 

Estan també els seus nombrosos escrits filosòfics. Basat en una concepció materialista, Marx combat les visions idealistes i els enfocaments religiosos de la història. Alhora, treu al materialisme de la camisa de força de la metodologia mecànic-formal en què estava empresonat i l'eleva a un nivell superior al incorporar les eines de la dialèctica, construint així una síntesi, fins ara no superada, de construcció del pensament per comprendre la realitat: el materialisme dialèctic.

Està, finalment, el cos central de les seues idees, el que ordena totes les seues múltiples i complexes elaboracions: el Marx militant revolucionari. Un camí que s'inicia amb una premissa filosòfica en la seua joventut: "Fins ara els filòsofs s'han limitat a interpretar el món però del que es tracta és de transformar-lo" (XI Tesis sobre Feuerbach, 1845). Aquesta conclusió de la necessitat de transformar el món capitalista el va dur, basat en un estudi científic de la realitat, a una altra conclusió, expressada en el Manifest Comunista (1848): el subjecte d'aquesta transformació històrica era la moderna classe obrera desenvolupada pel capitalisme. I el camí per fer-ho era el de la revolució: la presa del poder a través de la insurrecció de la classe obrera i la destrucció de l'estat burgès com a inici de la transformació radical de les bases econòmic-socials per arribar primer a una societat socialista i, més tard, a la societat comunista.

A partir d'això, des que funda juntament amb Engels la Lliga dels Comunistes (1847), ell intervé i ajuda a orientar (o debat amb altres corrents el que considerava l'orientació necessària) els processos més importants d'organització i lluita de la classe obrera de l'època, com la fundació de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT o Primera Internacional, el 1864) i el primer intent de revolució obrera (la Comuna de París en 1871).

La Comuna va ser derrotada. El mateix Marx va escriure conclusions i lliçons que calia extreure sobre els errors comesos en aquesta experiència. Desenvolupant aquestes conclusions i aportant noves consideracions, una nova generació dels seus deixebles (Lenin i Trotski) van dirigir, el 1917, la primera revolució obrera triomfant i la construcció del primer estat obrer de la història. El balanç d'aquesta experiència i el seu curs posterior segueixen sent avui objecte d'intens debat. Però és part inseparable del ja llarg camí que va iniciar Marx.

Els ideòlegs del capitalisme i els seus periodistes a sou van pretendre, en la dècada de 1990, afirmar que, tal com deia irònicament una cançó de Joan Manel Serrat, "Marx era mort i enterrat" perquè el "capitalisme havia triomfat". El curs posterior de la realitat capitalista va mostrar que, lluny d'aquesta fanfarronada literària, les seues anàlisis i conclusions conserven una vigència absoluta i els seus treballs han de ser estudiats més que mai (com a mínim per comprendre la realitat).

Alguns suposats "marxistes" han pretès esterilitzar el Marx revolucionari i deformen les seues idees per proposar "humanitzar el capitalisme". Altres ens diuen que l'aspecte revolucionari de les seues propostes segueix sent vàlid però per aplicar en un futur indeterminat. Ens proposen que la tasca actual és "democratitzar" al capitalisme... i acaben ajuntant-se amb els anteriors.

Pel contingut profund de la seua elaboració teòrica i de la seua acció política, estem segurs que Marx repudiaria aquestes propostes, amb la profunditat, la duresa i també la ironia que el caracteritzaven en les polèmiques.

Per la nostra part, seguim sent orgullosament "marxistes ortodoxos". És a dir, intentem ser marxistes en el pensament i també marxistes en l'acció de "transformar el món" amb la lluita de classes a través de la revolució obrera i socialista.
Text adaptat d'Alejandro Iturbe

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional