diumenge, 1 de juliol de 2018

Saps d'on ve realment l'orxata que beus?

Ahir vam descobrir de primera mà l'entramat mafiós que envolta la producció de la xufa. Els productes derivats d'aquesta, com l'orxata, provenen en la seua majoria d'explotacions ben allunyades de l'horta valenciana. Les treballadores dels països africans d'origen estan sotmeses a règims d'explotació i ací ens arriba el fruit del seu treball en forma d'una suposada cooperació internacional.
Per altra banda, la nostra agricultura de proximitat es veu cada vegada més precaritzada en haver de competir contra les condicions de misèria que s'imposen a d'altres pobles.
Aquesta pèrdua de sobirania alimentària respon als interessos del sistema capitalista, cal canviar les relacions de producció i assolir la capacitat de decidir radicalment democràtica, per això des d'Endavant (OSAN) - la Plana apostem per:
- Desenvolupament agrari sostenible regulat.
- Fomentar la producció de proximitat, relació directa entre productor-consumidor.
- Gestió pública dels recursos naturals: energia, aigua, terres...
- Patrimoni genètic de llavors que garantisca la biodiversitat i l'accés públic.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

diumenge, 10 de juny de 2018

Saps d'on ve realment l'orxata que beus?

dissabte 30 juny 2018
19:00 projecció del documental 'Tigernut'
20:30 debat amb el director i CIM-Burkina
21:00 sopar vegà

Casal Popular de Castelló
Ronda Magdalena, 91
Castelló de la Plana

Saps d'on ve realment l'orxata que beus?
I en quines condicions està produïda?

Aquest documental destapa una trama internacional de corrupció i abusos de companyies valencianes que espolien recursos a l'Àfrica en el sector de la xufa ("tigernut" en anglès), el nou súper-aliment de moda a tot el món occidental. Tot comença quan un venedor ambulant d'orxata descobreix una presumpta i generalitzada estafa internacional en la comercialització de la xufa com Superfood en EE.UU., Japó, Itàlia, Alemanya i altres països europeus, i decideix emprendre un trepidant viatge a l'Àfrica per investigar l'origen de la xufa d'un fosc entramat d'empreses que està guanyant milions de dòlars a València. Escandalitzat davant el que va esbrinant, un viatge que havia de durar una setmana es converteix en una "aventura" de 3.000 km a la recerca de respostes que destapen noves incògnites que han de ser resoltes. Pel camí va descobrint com milers de famílies víctimes lluiten per trobar una solució justa (després de 20 anys d'espoli sistemàtic de la seua terra) a través d'iniciatives com la cooperativa Mousso Faso, nascuda a Ouagadougu (Burkina Faso) a la fi de 2017.

Organitzen:
CIM-Burkina (Col·laboració amb la Infància i la Dona a Burkina Faso)
Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
OVIA (Organizació Vegana Interseccional Autogestionada)

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dissabte, 9 de juny de 2018

28-JUNY: diada per l’alliberament LGTB

28-JUNY: diada per l'alliberament LGTB (Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals).

Manifest de l’Esquerra Independentista:

Lluitar per l’alliberament sexual i de gènere és lluita de classes

Als Països Catalans, sota les dinàmiques patriarcals i capitalistes en què vivim, ens segueixen discriminant pel nostre gènere i per la nostra sexualitat, ens segueixen explotant com a persones de classe treballadora, i tot pel seu benefici. Les persones LGBT ens veim exposades no tan sols a una discriminació per l’opció sexual que practicam sinó, a més a més, relegades laboralment per motiu d’aquesta. Patim violència patriarcal per ser, estimar i follar com volem i violència per part del capitalisme per ser treballadores, violències que s’entrecreuen en l’aliança sistèmica que representen els dos models.
Ens trobam desemparades institucionalment, discriminades estructuralment i violentades diàriament. Assistim a un rentat de cara institucional que pretén fer-nos creure que no cal lluitar més, mentre veim que o bé no es legisla o bé no es despleguen lleis que acaben sent paper mullat per tapar la falta de determinació política real. Veim també com ens acomiaden de la feina quan, malgrat les dificultats socials per fer-ho, exposam la nostra sexualitat, com no ens donen feina per ser trans, o com ens sexualitzen i ens tracten com a éssers estranys. Encara passam por per mostrar en públic que no som heterosexuals, perquè el sistema necessita la família tradicional per sustentar-se i posarà totes les eines que pugui contra aquelles que la posin en dubte.
De la mateixa manera que s’intenta evitar que es posi en dubte el sistema patriarcal. El capitalisme pretén absorbir la lluita d’alliberament sexual i de gènere i fer-ne un mercat, però en cap cas ens serveixen les esferes d’alliberament sexual si formen part de les lògiques capitalistes, ja que no podem ser lliures si no és en igualtat, una igualtat que passa per lluitar en contra de la discriminació i explotació per raons d’opció sexual, de gènere i de classe. Els fruits del ja conegut capitalisme rosa emparen tan sols sectors socials que poden permetre’s el luxe de recrear espais aliens a les dinàmiques socials, a les preocupacions laborals. Aquests, indiscriminadament, són classistes. No podem parlar d’alliberament si aquest no és total i no ho pot ser si la lluita per assolir-lo no té a primera plana de demanda els obstacles contra els quals ha de lluitar la classe treballadora. L’alliberament sexual i de gènere ha de passar per l’alliberament de classe.
Precisament conscients d’aquesta necessitat, prenem aquest 28 de juny amb orgull de saber-nos lluita i de saber-nos carrer. Un orgull que pren la bandera de la lluita LGBT sempre sota la consciència de classe. Avui ens alçam combatives i ens recuperam com a figures presents al llarg de la història, posam a primera plana activistes pels drets socials i l’alliberament sexual i de gènere que han marcat el nostre passat per avui fer-nos conscients de la necessitat de revertir el present i guanyar el futur.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 4 de juny de 2018

Xerrada sobre els Comitès de Defensa de la República (CDR)

dissabte 9 juny 2018
19:00 xerrada
21:30 sopar popular

Centre Social Autogestionat 'La Cosa Nostra'
Carrer Sant Miquel, 2
Castelló de la Plana

Xerrada a càrrec d'una militant dels Comitès de Defensa de la República (CDR) de Barcelona. 

Desobeint l'Estat per empoderar-nos com a poble!

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) anteriorment anomenats Comitès de Defensa del Referèndum, són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacionals amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment, des de l'estratègia de la no-violència. Les assemblees aglutinen membres d'entitats, partits polítics independentistes, sectors de l'economia o l'esport i persones independents que busquen organitzar aquesta defensa poble a poble i barri a barri. Existeixen també CDR internacionals, com per exemple el CDR de París, organitzat a partir de residents catalans en la ciutat francesa.


Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

diumenge, 27 de maig de 2018

La Cosa Nostra no es tanca! Fer barri no és cap delicte!

L'Ajuntament de Castelló de la Plana (PSOE-Compromís) ordena tancar el Centre Social Autogestionat 'La Cosa Nostra'. Emparant-se en falses irregularitats administratives pretén aturar el treball de dinamització social desenvolupat al barri des de fa deu anys.

Des d'Endavant (OSAN) - la Plana considerem 'La Cosa Nostra' com un exemple organitzatiu i de lluita a nivell local, reconegut arreu dels Països Catalans. Per això, ens oposem a aquesta persecució política que només busca desarticular les classes populars organitzades contra el capitalisme.

La Cosa Nostra no es tanca!
Fer barri no és cap delicte!


Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

diumenge, 20 de maig de 2018

Concentracions a la Plana en suport al cantant Valtonyc

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN), conjuntament amb la resta de l'Esquerra Independentista de la Plana, vos encoratja a participar en aquestes mostres de suport al cantant represaliat Valtonyc.

dimecres 23 maig 19:30
plaça Major
Vila-real

dijous 24 maig 19:30
plaça Maria Agustina
Castelló de la Plana

Manifest de l'Esquerra Independentista de la Plana:
El passat 14 de maig es va fer pública la sentència de Valtonyc, la qual indicava que aquest havia d'entrar a la presó en 10 dies, és a dir, el dijous 24 de maig.
Valtonyc serà el primer músic empresonat  per les seues cançons en aquesta democràcia mai existent. És per això que denunciem el continu assetjament per part de l'estat espanyol a tot aquell que critique als seus mafiosos i el seu funcionament, que este, sí es terrorista. Terrorisme d'estat és empresonar a la gent pels seus ideals, terrorisme es fer que els artistes no puguen expressar-se lliurement, terrorisme es que Valtonyc tinga una sentència de 3 anys i els agressors de la manada només de 9, la qual estem segures que no compliran sencera.
Tanmateix estes penes només cauran sobre les mateixes persones, i mai sobre uns altres, com en el cas de Losantos que exhorta bombardejar Barcelona, o Carmen Martínez Castro, la responsable de comunicació de la Moncloa, que va dir que els faria una peineta als jubilats per defensar els seus drets...
Quan l'estat opressor es veu acorralat, trau tot el que estiga al seu abast, ja siguen els nazis a les manifestacions o el poder judicial només per a un cert sector de la societat, com el cas de les companyes de La Cosa Nostra a Castelló de la Plana o de Willy Toledo, citat i acusat de delicte per insultar a Déu. No podem deixar que tot açò ocòrrega sense cap resposta.
La pressió social és crucial en les lluites, sobretot en la lluita per la llibertat d'expressió, per això vos convidem a totes a assistir també a les mobilitzacions convocades demà arreu dels Països Catalans.

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ!
LLIBERTAT PRESES POLÍTIQUES!

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dijous, 26 d’abril de 2018

1-MAIG: dia de la classe treballadora

Endavant (OSAN)
L'assemblea comarcal de la Plana d'Endavant (OSAN) participa activament en la "Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa", des d'on hem organitzat els actes per l'1 de maig, dia de la classe treballadora, a Castelló de la Plana.

dilluns 1 maig 2018
dia de la classe treballadora

11:30 - MANIFESTACIÓ
                  plaça de les Aules
14:00 - dinar popular, fira d'entitats i concert
                  plaça de les Illes Columbretes
CASTELLÓ DE LA PLANA


Capitalisme patriarcal és explotació i espoli
Organitzem-nos i lluitem al carrer, a la feina, a casa, a classe!

Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
La classe treballadora i les classes populars dels Països Catalans afrontem un nou 1 de maig on es constata, un cop més, que difícilment podem ser autònomes i sobiranes en un sistema econòmic que ens condemna a l'atur, a l'acceptació de múltiples treballs o a una precarietat galopant per poder garantir la nostra supervivència. El salari mínim interprofessional a l'Estat espanyol, per al 2018, és de 735’90€ mensuals, mentre que a l'Estat francès ho és de 1188€: ambdós sous són insuficients per afrontar el cost de vida, especialment a l'Estat l’espanyol.

La Constitución espanyola és intocable, menys per a allò que va ser creada: mantenir-ho tot lligat i ben lligat. I aquest tot no era només l'opressió nacional dels Països Catalans i de tots els pobles sota el jou de la corona espanyola, que també, sinó la submissió del poder polític al poder econòmic. El règim del 78 modifica l'article 135 a la defensa de l'ÍBEX-35. I aplica la restricció del FLA i el 155 amb la mateixa voluntat política. L'opressió de classe i nacional estan legalitzades i institucionalitzades. La de gènere ho impregna tot des del moment que set homes van escriure la norma legal d'un Estat que és incapaç de fer front al terrorisme masclista que cada any assassina prop d'un centenar de dones només pel fet de ser-ho.

Les institucions estatals i les seves derivades, incloses les autonòmiques o les departamentals, a l'Estat francès, serveixen als interessos de les grans empreses multinacionals. Aquesta i cap altra és la raó de ser de la Unió Europea: garantir que els estats administren els interessos del capital en detriment dels interessos de les treballadores. Ras i curt, el capitalisme s'empara en l'ús de les institucions per al seu benefici.

Els més de 10 anys de crisi econòmica sistèmica oficialment declarada han estat l'excusa perfecte per imposar-nos encara condicions més dures per a la classe treballadora i les classes populars. Des de les múltiples reformes laborals que han empitjorat les nostres condicions laborals, fins a l'amenaça contra les pensions públiques, passant pel desmantellament dels serveis públics -les famoses retallades encarregades des d'Europa-, som les treballadores les que hem pagat la crisi. Al mateix temps, el rescat bancari o d'empreses d'amics era una constant mentre es regalaven empreses públiques solvents -privatització dels guanys- i se'n compraven de privades en fallida -socialització de les pèrdues-. De Bankia al Projecte Castor, o de Telefónica a Endesa, Gas Natural i Repsol, entre altres.

És així com les lleis es fan a mida dels beneficis d'aquestes empreses i a costa de les nostres vides. Les limitacions i prohibicions a les energies renovables van de la mà dels beneficis d'empreses de subministraments que prioritzen els seus guanys a les nostres vides. I és així, també, com incompleixen reiteradament allò que la seva sacrosanta Constitución espanyola suposadament assegura: un habitatge digne. A l'explotació que patim al centre de treball i/o a casa, s'hi suma l'espoli que roba drets i serveis que han costat anys de sang, suor i llàgrimes del moviment obrer. La vida digna és incompatible i antagònica al sistema capitalista patriarcal.

Ens exploten quan uns quants es queden els beneficis de tot allò que produïm de forma assalariada, si és que tenim feina. Augmenten aquesta explotació quan empitjoren les nostres condicions laborals -acomiadaments més econòmics, falta de seguretat, etc.- o ens rebaixen el sou. La rebaixa del sou la fan de forma directa o bé de forma indirecta quan retallen drets socials guanyats després d’anys i dècades de lluites dels i les treballadores que ens han precedit: serveis públics com la sanitat, l’educació, els transports, etc., no són cap regal de l’Estat sinó conquestes obreres que amb una posició de força van aconseguir extreure-li a l’Estat. L'espoli de drets socials és l'altra cara de la moneda de l'explotació capitalista.

I tot pren especial rellevància en el cas de les dones, que som la meitat de la població i un gruix encara més substancial al si de la classe treballadora. Les dones treballadores cobrem menys per la mateixa feina; se'ns arracona a certes feines o àmbits laborals concrets, molt més associats a allò que socialment s’ha atribuït al gènere femení, com la sanitat, l'educació, les cures, etc., sovint infravalorades i menys retribuïdes econòmicament: són de segona i no són productives dins de la lògica del sistema capitalista patriarcal.

A més a més, patim una desigualtat no només sectorial sinó també vertical o jeràrquica: la immensa majoria de dones treballadores ens trobem amb sostre de vidre que representa un topall a l’hora d’accedir a càrrecs o llocs superiors dins l’escala laboral. Cal afegir, també, que els condicionaments que limiten la nostra emancipació econòmica tenen múltiples facetes, però en destaca especialment la pressió en situar la maternitat com a oposició a una carrera laboral ascendent. L’escletxa salarial, és a dir, la diferència entre el salari mitjà dels homes i les dones, se situa entre el 16 i el 25% arreu dels Països Catalans.

Per últim, però no menys important: som les dones treballadores les que, a casa, ens encarreguem de les tasques de reproducció de la mateixa classe treballadora. De la cura de la casa, als àpats o la cura de les persones dependents -des de criatures fins a gent gran malalta-, etc. És un treball socialment necessari i perpetu que no té cap mena de recompensa o retribució remunerada perquè des del patriarcat s’ha volgut vendre com a “natural” o donat per descomptat. En canvi, això suposa una limitació per sobrecàrrega o directament un impediment absolut a l’emancipació econòmica necessària, ja que dins del sistema capitalista, la classe treballadora només podem guanyar-nos la vida venent la nostra força de treball. La simbiosi perfecte entre capitalisme i patriarcat ens condemna les dones treballadores a ser esclaves de la nostra pròpia família i, sovint, dependents de la parella masculina.

El capitalisme patriarcal actua de forma més o menys visible en el nostre dia a dia i ens pot costar fer-lo visible o atacar-lo, però cal tenir clar que és administrat per les institucions espanyoles, franceses, autonòmiques i europees. Així, no és possible acabar amb el capitalisme dins dels estats actuals perquè l'alliberament nacional forma part de la particular lluita de classes arreu dels Països Catalans. Amb aquesta radiografia, la indestriabilitat de les lluites és imprescindible. Per poder tirar endavant la lluita anticapitalista i d'emancipació de classe i de gènere hem d'aconseguir la independència dels estats espanyol i francès.

Com a classe treballadora, com a nació oprimida i com a dones treballadores no podem esperar res dels estats capitalistes: és la nostra lluita la que ens permetrà frenar els retrocessos actuals i revertir-los en victòries populars. De l'autoorganització veïnal a les vagues, de l'autodefensa feminista a la desobediència, serà només l'activació popular des del carrer la que ens pot permetre albirar un futur millor. I aquest futur passa, sens dubte, per una vida digna on recuperem drets, construïm sobiranies i exercim l'autodeterminació.

Capitalisme patriarcal és explotació laboral i de gènere i espoli social i econòmic. Per una feina amb condicions laborals dignes, organitzem-nos i lluitem al centre de treball. Per uns serveis públics dignes i de qualitat, organitzem-nos i lluitem a classe. Per un repartiment just de les feines de la llar, organitzem-nos i lluitem a casa. Per un habitatge digne, per una sanitat pública universal i de qualitat, organitzem-nos i lluitem al carrer.

Per una vida digna sense explotació ni opressions nacionals i de gènere, organitzem-nos i lluitem al carrer, a la feina, a casa, a classe!

Endavant (OSAN), Països Catalans, 1 de maig de 2018

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional