dilluns, 8 de maig de 2017

Retallar la sanitat, mata

Castelló de la Plana

La sanitat pública humiliada per governs retalladors, privatitzadors i continuistes.  
Plantem-los cara!

7 anys d’intenses retallades, de precarització de les treballadores i treballadors i d’afavoriment deliberat de la sanitat privada, excusades en la crisi capitalista, ens han deixat un panorama devastador a la sanitat pública a tots els Països Catalans. Els centres sanitaris total o parcialment públics, han vist els seus pressupostos minvats de forma important, comprometent en alguns casos la pròpia viabilitat del centre. La foto ens mostra amb xifres molt semblants milers de llits tancats des de 2010, una mitjana del 13% de treballadores menys, i unes dades de despesa per càpita que no són esperançadores malgrat el canvi dels governs autonòmics. Despeses inferiors als 1200 euros per persona a tots els Països Catalans. Una situació que impacta directament en l’estat de salut de les classes populars i en major mesura de les dones, que han d’assumir totes les tasques de cura que deixen de fer els serveis públics.
Segurament trobem la seva màxima expressió de tot l’anterior en el col·lapse de les urgències i que ens ofereix la imatge més denigrant del sistema. L’Hospital Clínic de València i la Fe que des de mitjans de desembre registren desenes de pacients als passadissos. Com l’hospital d’Elda, que el 10 de gener tenia 46 persones ingressades als passadissos. O el cas de l’Hospital Parc Taulí a Sabadell, on el 5 de gener hi havia 115 pacients a urgències, dels quals 49 pendents de ser ingressats, 44 pendents de tenir llit assignat, 19 pacients portaven més de 24h al servei, i només n’hi havia 2 sota sospita de grip. Una imatge que podem veure repetida a l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona), o a l’Hospital Son Espasses i Son Llàtzer a Mallorca, que registraven més de 60 pacients el 10 de gener esperant un ingrés després de moltes hores a urgències.

Prou mercantilització dels nostres drets. La nostra salut no és un negoci. 

Una instantània que no pot atribuir-se a l’epidèmia de la grip com volen fer creure els respectius governs autonòmics, Carmen Monton, consellera de sanitat valenciana donava normalitat a la situació afirmant que les xifres d’atencions urgents dels últims dies «es troben dins de la mitjana de l’època d’aquest any» i que pot haver-hi «pics assistencials que varien d’un dia a un altre». La palma se l’emporta Toni Comín, conseller de salut de la Generalitat de Catalunya, que directament culpava al col·lectiu d’infermeria. Per Comín, hi ha malalts en llistes als passadissos per “decisió de la infermera, que vol tenir el pacient a la vista. Més d’una vegada, tenint plaça en un box d’urgències, la infermera decideix deixar a un malalt, sense familiar acompanyant, al passadís”. Una instantània que té la seva causa en la cronificació de les retallades, la precarització de les condicions laborals de les treballadores i l’afavoriment deliberat de la sanitat privada.
Perquè mentre ens expliquen que no hi ha més recursos per la sanitat pública per als respectius pressupostos en salut pel 2017, els diversos governs autonòmics de JxS i els tripartits al País Valencià i a les Illes segueixen drenant milions per la sanitat privada, per les mútues, per les asseguradores, per les empreses privades a les que s’ha externalitzat molts serveis bàsics pel funcionament normal dels hospitals com la neteja, la cuina, la seguretat, etc. Així el Govern del Principat és el que més diners públics destina en termes absoluts i relatius a la partida de concerts amb la sanitat privada, arribant a 2.400 milions d’euros. Això representa el 26,4% de la despesa pública en salut. El govern valencià hi destina només 349 milions d’euros, ja que aquests concerts els complementen els 5 hospitals gestionats directament per empreses privades: Hospital de La Ribera, Hospital de Manises, Hospital de Dénia, Hospital de Torrevieja i Hospital del Vinalopó. El Govern de les Illes és l’únic dels governs autonòmics que ha reduït els concerts però, tot i així, l’any 2016 es van dedicar un 9,6% del percentatge del pressupost als concerts.
Respecte el número d’hospitals i nombre de llits en comparació amb els hospitals públics i el número de llits als hospitals públics, al Principat un 56,3% corresponen a hospitals privats, un 43,6% en el cas de les Illes i un 17,8% el cas del País Valencià.

La nostra salut no pot ser el seu benefici! Fora privatitzadors de la sanitat pública! 

I tot l’anterior sense fer esment a tots els escàndols que van apareixent associats a la gestió corrupta per part de les empreses sanitàries privades dels centres sanitaris públics. Per exemple, el cas de Ribera Salut, propietat de CENTENE i del Banc de Sabadell, que va facturar en 2015 500M€ i és l’empresa privada que gestiona l’Hospital de la Ribera. Aquest dissabte 28 de gener es publicava la notícia referent a un informe de la Inspecció de la Conselleria de Sanitat on es prova que aquesta empresa privada ha emès factures de forma irregular per valor de 2,6 milions d’euros entre els anys 2013 a 2015, entre altres irregularitats.
És per tot l’anterior que el nostre missatge no pot ser quedar-nos únicament en la necessitat de revertir les retallades o en apostes superficials com la que oferia l’acord del Botànic on simplement es parlava d’estudiar quina era la millor manera per recuperar els serveis sanitaris privatitzats. Aquest sistema sanitari mixt públic i privat s’ha de capgirar completament perquè el dret a la salut quedi deslligat del mercat i de qualsevol concepció mercantil. És a dir, perquè mai i en cap cas la nostra salut pugui suposar un negoci. Capgirar el sistema no és possible dins de l’estat espanyol i de les competències de l’autonomia, ni reclamant un millor finançament dins dels límits autonòmics, ni tampoc és possible plantejant el procés independentista com un simple tràmit administratiu que segueixi privilegiant els mateixos interessos de la classe que es lucra de de la depredació de la nostra sanitat pública.
Capgirar el sistema necessàriament passa per organitzar-nos i plantar-los cara. Per treballar per una sanitat pública de propietat, gestió i provisió, universal i de qualitat. És l’única garantia que tenim les classes populars perquè es respecti el nostre dret a la salut.

Prou humiliacions a la sanitat pública!
Plantem-los cara!

El llibre roig dels Països Catalans (2014)
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 1 de maig de 2017

1-MAIG: dia de la classe treballadora

Endavant (OSAN)
L'assemblea comarcal de la Plana d'Endavant (OSAN) participa activament en la "Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa", des d'on hem organitzat els actes per l'1 de maig, dia de la classe treballadora, a Castelló de la Plana.

dilluns 1 maig 2017
dia de la classe treballadora


12:00 - MANIFESTACIÓ
                   plaça de la Independència
14:00 - dinar popular i fira d'entitats 
15:00 - concert 
                   plaça de les Illes Columbretes
CASTELLÓ DE LA PLANA






Amb el capitalisme patriarcal no tenim futur. Sobiranies, drets i autodeterminació.

Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
Els efectes de la crisi capitalista sobre la classe treballadora no s’han suavitzat. Desnonaments, atur, precarietat i temporalitat laboral, salaris de misèria, privatitzacions de serveis públics, reforma laboral, privació de serveis bàsics, doble explotació i doble escala salarial de les dones i un llarg etcètera continuen formant part de la vida diària dels treballadors i treballadores dels Països Catalans.
Aquesta és la veritable cara del capitalisme patriarcal, dels estats espanyol i francès i de la Unió Europea. Les nostres llibertats nacionals, els nostres drets com a classe treballadora i com a dones i la democràcia social i econòmica no són possibles dins l’actual sistema econòmic i dins els actuals marcs polítics.
És per això que ens cal:
Esquerra Independentista
  • Plantar cara a totes les agressions que la UE, l’estat i la patronal fan sobre la classe treballadora en matèria de drets laborals, privatitzacions i despossessió.
  • Assenyalar totes aquelles propostes polítiques que no qüestionin obertament el capitalisme patriarcal, els estats-nació espanyol i francès i la Unió Europea, com propostes que només serveixen de maquillatge per a rentar-li la cara al sistema.
  • Combatre l’extrema dreta i ser el dic de contenció, barri a barri, contra els seus intents d’aprofitar políticament la desesperació i la protesta dels sectors socials més desafavorits.
  • Construir el nostre propi instrumental, la caixa d’eines que permeti a les classes populars dels Països Catalans conquerir el seu futur. Sense autoorganització i sense la construcció de poder popular no és possible aspirar a capgirar el sistema.
Conquerir el nostre futur com a classe i com a poble passa per guanyar les sobiranies sobre tots els àmbits que afecten les nostres vides. Passa també per guanyar tots aquells drets que ens corresponen diguin el que diguin les legislacions fetes pels estats a mida per a la protecció del capitalisme i del patriarcat. I passa per exercir l’autodeterminació com a poble.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 24 d’abril de 2017

25-ABRIL: diada del País Valencià

Cartell de l'Esquerra Independentista
L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN), conjuntament amb la resta de l'Esquerra Independentista de la Plana, vos convidem a assistir a la manifestació juvenil organitzada per Arran (organització juvenil de l'Esquerra Independentista), en motiu de la commemoració del 25 d'abril.

ACTES a la Plana:

dissabte 29 abril
11:00 MANIFESTACIÓ
plaça de la Independència - Castelló de la Plana

Per altra banda, vos animem a que el mateix dissabte 29 pugeu amb nosaltres als autobusos en destinació a València per a la manifestació unitària de la vesprada.

Més informació sobre els autobusos ací.

ACTES a l'Horta:

dissabte 29 abril
14:00 dinar popular
plaça del Pilar - València
17:30 acte polític
18:00 MANIFESTACIÓ
plaça de Sant Agustí - València
21:00 concert
carrer la Fàbrica - Centre Cívic - Vinalesa

Des de totes les lluites, construïm els Països Catalans!


Manifest d'Endavant (OSAN):

Dins l’estat espanyol i l’Europa del capital no tenim futur. 

Amb la investidura de Rajoy com a president del govern espanyol, la crisi política entra en un nou escenari en què ha calgut la concertació explícita dels partits d’estat per desencallar el bloqueig parlamentari. La ficció de l’alternança parlamentària com a mostra de pluralitat  s’ha acabat. El PSOE, el partit que durant tres dècades ha amalgamat el relat que des de l’esquerra relligava progrés social, europeisme i autonomisme al règim sortit de la transició, s’ha autoliquidat com a projecte polític autònom.
La crisi política, social i econòmica dels darrers 8 anys ha demostrat que la crítica que des del minut zero l’esquerra independentista va fer al règim del 78 era totalment encertada.
Cartell d'Endavant (OSAN)
• L’autonomisme no és útil per a la plena sobirania dels Països Catalans, ni és capaç d’exercir de contrapès efectiu al projecte nacionalista espanyol, que passa per la destrucció de la nostra identitat.
• L’autonomisme no és útil per millorar les condicions de vida de les classes populars ni de les dones de les classes populars. L’actual fase del capitalisme patriarcal porta a una agudització de les desigualtats socials, l’explotació de la dona i la destrucció del territori, a través de l’accentuació del procés de despossessió.
• Els estats espanyol i francès i la UE no són murs de contenció a l’ofensiva capitalista ni garants de drets socials, sinó que són institucions essencialment enemigues de les classes populars que executen les polítiques del capitalisme i en garanteixen la seua aplicació.
8 anys de crisi capitalista i 20 anys de govern del PP han deixat les classes populars  valencianes en una situació alarmant de precarietat. Situació alarmant i plenament normalitzada promoguda per les principals institucions polítiques i econòmiques europees i espanyoles, amb el consens dels partits polítics del règim i de les elits locals.
Aquestes últimes, simples «gestores» de les decisions i imposicions de Madrid contra els treballadors i les treballadores valencianes: venda del Banc de València, destrucció de la immensa majoria de les caixes d’estalvi valencianes, infraestructures pensant en Madrid, desballestament del teixit industrial i agrari, etc. Espanya ens furta i ens tracta com una colònia, és cert, però no hi ha prou amb eixe discurs. La burgesia valenciana, els empresaris valencians -els Roig, els Lladró, els Boluda…- ens exploten i precaritzen, també ens furten a les classes populars dels País Valencià.
En definitiva, hem defensat que capitalisme patriarcal i democràcia són incompatibles. I que estat espanyol i  llibertats nacionals també. I creiem que els fets actuals validen aquestes hipòtesis.
Així la resposta a la normalització dels efectes de la crisi per part del Tripartit és la d’ocupar el camí de l’autonomisme reivindicatiu, la de reclamar un millor finançament de  l’autonomia per part de l’Estat, un paper executat i esgotat per l’autonomisme del Principat.
En el context de les reformes que haurà d’abordar l’Estat, el PSPV està prenent posicions per a esdevenir un actor important. Si bé aquesta estratègia pot servir-li a Ximo Puig per consolidar un lideratge que ajude al tripartit imposar-se a les properes eleccions, no li servirà per assolir quotes de sobirania real per al País Valencià.
Cartell d'Endavant (OSAN)
No és el mateix un govern del PP que un altre del PSOE-Compromís amb el suport de Podemos. Però la realitat és que 1.000.400 de valencianes es troben per sota del llindar de risc de pobresa el 20’5% de la població. I sí, s’han creat més llocs de treball en els darrers anys, però això és possible a costa de la seua precarització, ja que els contractes són temporals (els contractes d’una setmana o menys suposen ja més del 26% del total) i els sous més baixos consolidant la pobresa assalariada, i en concret la pobresa femenina assalariada. No hi ha intenció de revertir el model econòmic de monocultiu immobiliari i turístic, ni de regular el sòl que durant dècades ha servir per especular, construir i alimentar el monstre de la bombolla immobiliària. Mentre la classe treballadora del País Valencià s’empobreix cada vegada més, les grans empreses i els seus accionistes s’enriqueixen encara més.
El tripartit més enllà de les polítiques d’aparador o d’higiene democràtica, continua fent polítiques sense eixir dels paràmetres marcats per les institucions europees i l’estat espanyol. I tot i les gesticulacions sobre RTTV, i l’avançada en la recuperació d’un dels Hospitals privatitzat (només un), la realitat és continuisme en la gestió de les institucions. El marge per a practicar polítiques redistributives l’estem patint i és escàs. I el que veiem que segueix intacte són aquelles polítiques favorables als interessos de les burgesies locals sense trencar la disciplina austeritària i degradadora de condicions materials de vida de les treballadores imposada per la UE i l’Estat. En aquest sentit, l’únic instrument que tenen per a poder justificar el discurs progressista-socialdemòcrata està sent la propaganda i certes polítiques d’aparador.
De cara als propers temps la situació que se’ns planteja és la següent:
•Tancament per part de l’estat (per) a l’obertura d’una reforma controlada des de dalt.
•Enduriment de les polítiques d’austeritat, amb la normalització dels efectes de la crisi i l’establiment de noves retallades. Retallades que recauen sobre les dones que han d’assumir amb el seu treball, totalment invisibilitzat dins de casa, tot el que els serveis públics deixen de fer.
•Impossibilitat de les eixides reformistes a la crisi de materialitzar les seues receptes.
Davant d’això, l’única via que tenim les classes populars dels Països Catalans per a poder construir un futur digne és fer nostre el poder polític i econòmic. Això vol dir conquerir espais de sobirania sobre aquells aspectes que influeixen en la nostra vida. També vol dir conquerir drets que garantisquen les condicions de vida de les classes populars. I finalment, tot això només pot ser possible en el marc d’un procés d’autodeterminació del nostre poble que trenque amb l’arquitectura institucional de l’estat espanyol i la Unió Europea. És a dir, necessitem la ruptura amb els estats espanyol i francès, la Unió Europea i el capitalisme. Ara i ací podem començar a construir els Països Catalans del futur. La conquesta de sobiranies, drets i autodeterminació és un procés que no podem ajornar. És un procés que cal començar, ací i ara.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dijous, 2 de març de 2017

8-MARÇ: dia internacional de les dones treballadores

Endavant (OSAN)
Les dones dels Països Catalans ens trobem davant la situació d’haver de sostenir la tensió irresoluble entre les esferes productives i reproductives de la vida. Aquesta és la tensió que es genera entre la voluntat de tenir una vida digna per la majoria de la població i la imposició de la deutocràcia i les polítiques d’austeritat.
En els últims temps hem pogut presenciar com des dels partits de l’ordre, sense excepció, s’han comprat les receptes neoliberals per sortir de la crisi:
  • Reformes laborals que abarateixen els costos de producció; o sigui, reducció dels salaris.
  • Potenciació de sectors especulatius, molt poc sostenibles i d’ínfima redistribució de la riquesa com el turisme massiu, el sector de l’automòbil o la revifada de la construcció.
  • Polítiques d’austeritat que el que pretenen és desposseir-nos d’aquells serveis públics que s’havien aconseguit amb anys de lluites obreres. Privatitzacions fetes per poder donar entrada als voltors del capital cap a nous mercats que abans els eren vetats, com per exemple les privatitzacions de serveis sanitaris, les retallades en l’educació i en serveis socials bàsics. I ja comencem a sentir una tonada que ens és familiar sobre la “viabilitat” de l’actual sistema de pensions, la següent presa dels carronyers.
Dones en Lluita

MANIFESTACIÓ
dimecres 8 març
19:00
plaça Maria Agustina
Castelló de la Plana

En aquest context de despossessió d’allò comú i d’empobriment de la classe treballadora, les dones, que partim d’una situació de desigualtat inicial, ens veiem greument afectades. Som les que ocupem els llocs de treball més precaris i en pitjors condicions, arribant a cobrar fins a un 26% menys que els homes per la mateixa feina. Som les que tenim pitjors cotitzacions, cobrem pensions més baixes i tenim pitjors prestacions d’atur. Som àmplia majoria pel que fa als contractes a temps parcial o en peticions de reducció de jornada per cuidar una persona dependent. Som la immensa majoria de les famílies monoparentals (que bé podríem anomenar monomarentals). Som les que carreguem a les espatlles tot de feines vinculades a les cures i al manteniment de la vida que són invisibilitzades i menyspreades, i que ens dificulten la supervivència en un món enfocat a la producció i a la competència.
El sexisme que impregna la nostra cultura i societat té uns beneficiaris. El gènere és una construcció social i històrica amb una funció molt clara: l’explotació del treball de les dones en totes les esferes de la vida, la productiva i la reproductiva. Ja ho tenia clar Clara Zetkin el 1910, quan en el II Congrés Internacional Socialista va promoure el dia internacional de la dona treballadora i ens alertava que les arrels de l’esclavitud de la dona es troben en el règim burgès.
Esquerra Independentista
Però on hi ha opressió hi ha resistència. I si el capitalisme és sexista i patriarcal, la lluita és socialista i feminista. I és que les millores de les condicions de vida de les dones són universalitzables. No som un sector de la població, som el poble. La nostra és una lluita pel repartiment dels treballs, de la riquesa i per la presa del poder.
  • Repartim els treballs: perquè el manteniment de la vida ha de ser una prioritat de tota la societat i una responsabilitat col·lectiva. Ens cal reduir la jornada laboral i treballs en condicions dignes. I que es reconegui el treball domèstic com el que és, treball.
  • Repartim la riquesa: perquè només un 1% de la riquesa del món està en mans de dones, quan som més de la meitat de la població. La propietat és una eina d’opressió de classe, però també de gènere.
  • Agafem el poder: perquè la majoria de decisions de les nostres vides estan en mans d’homes, fins i tot aquelles que afecten el nostre propi cos. Volem ser-hi en tots els àmbits: polític, judicial, científic, culturals, etc. Ells no ens representen.
El sistema capitalista patriarcal atempta contra la vida i la salut de les dones en primer terme i, molt més enllà, atempta al sosteniment de la vida mateixa. Cap reforma podrà maquillar-ne les violències sobre les qual es fonamenta. 

Construïm el socialisme feminista als Països Catalans. 
Contra la pobresa i l’explotació, lluita feminista!
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dissabte, 11 de febrer de 2017

Campanya "PROU FEMINICIDIS"

La campanya PROU FEMINICIDIS és una campanya impulsada per Endavant (OSAN). Som una organització política que lluita per uns Països Catalans independents, socialistes i feministes.

La campanya es desenvoluparà al llarg d’aquest any 2017. Consistirà en accions de sensibilització, mobilitzacions i també formació interna per aprendre i debatre com ser més eficaces a l’hora de denunciar i atacar les causes dels feminicidis. Unes accions i una formació interna que volem compartir també amb els col·lectius feministes locals.

Un dels objectius que ens plantegem és no actuar només reactivament, quan malauradament es produeix un feminicidi. Volem tensionar les forces polítiques, moviments socials, teixiu associatiu i població en general davant les violències sexistes i la misogínia, proposant mesures concretes i tangibles.

La lluita feminista és un element estructural de la nostra activitat. En els darrers anys hem participat conjuntament amb tota l’esquerra independentista en les mobilitzacions del 8 de març i del 25 de novembre, així com de la campanya per aturar la contrarreforma de l’avortament. Com a organització hem impulsat la campanya Mai més explotades, mai més silenciades per denunciar la doble explotació que patim les dones en el sistema capitalista patriarcal. La tasca feminista també l’enfoquem cap a la formació. Per això, el 19 de novembre de 2016 vam fer unes jornades de formació feminista amb 150 assistents.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dimarts, 10 de gener de 2017

Commemoració de la crema de Vila-real a mans dels borbons

L'assemblea d'Endavant (OSAN) Plana Baixa conjuntament amb Arran - la Plana vos convida a participar a la cercavila en commemoració de la crema de Vila-real a mans dels borbons el 12 de gener de 1706.

Vine a recordar l'heroica resistència del poble català contra l'ocupació borbònica el:

dissabte 14 gener 
19:00
carrer Sartou, 38
Vila-real








Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 9 de gener de 2017

Presentació d'Endavant (OSAN) - Plana Baixa

El proper divendres 13 de gener Endavant (OSAN) - Plana Baixa ens presentem al Casal Popular de Vila-real, carrer Cronista Traver, 30 - Vila-real.

ESDEVENIMENT al Facebook:
https://www.facebook.com/events/827318357406310/

19:30 presentació d’Endavant (OSAN) Assemblea Comarcal Plana Baixa.

19:45 presentació del llibre “Com un record d’infantesa” a càrrec de Feliu Ventura.
Al finalitzar l’acte concert del cantautor de Xàtiva.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional