dimecres, 29 d’abril de 2015

1-MAIG: dia de la classe treballadora

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) participa activament en la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, des d’on hem organitzat la jornada de mobilització de l'1 de maig, dia de la classe treballadora.

19:00 - MANIFESTACIÓ
                    plaça de la Independència
21:00 - Sopar popular (opció vegetariana) 
               Fira d'entitats
                     plaça l'Ereta 
22:00 - Concert
                    plaça l'Ereta

CASTELLÓ DE LA PLANA

LA LLUITA DE CLASSES ÉS L’ÚNIC CAMÍ. CAP A LA CONSTRUCCIÓ DEL SOCIALISME FEMINISTA ALS PAÏSOS CATALANS.
  
Un any més Endavant tornem a estar presents als carrers dels Països Catalans en més d’una dotzena de poblacions per seguir reivindicant la lluita de la classe treballadora. Enfortint el moviment de l’Esquerra Independentista i potenciant plataformes anticapitalistes i feministes.

Un altre any de crisi aprofitada per la patronal per augmentar beneficis a costa de l’explotació: convertint l’alternativa a l’atur en treballs cada cop més precaris; aprofitant la reforma laboral per abaratir acomiadaments i eliminar convenis col·lectius; augmentant les hores de treball de cures recaigudes sobre les dones amb el desmantellament de serveis públics; sobreexplotant treballadores etiquetades d’estrangeres; expulsant joves per falta de perspectives de futur…

CONCERT
Un altre any de traspàs de recursos públics a empreses privades a través de privatitzacions, corrupció política-empresarial, i frau fiscal. Un altre any de guerres imperialistes per l’espoli i el control dels recursos naturals, alimentant el feixisme i el fonamentalisme europeu i de l’Orient Mitjà. Un altre any on la barbàrie del sistema capitalista patriarcal ens ha mostrat el seu caràcter de classe, masclista, racista i insostenible a nivell mediambiental.

Des de fa uns mesos ens estan bombardejant amb el discurs de la recuperació econòmica. L’augment de llocs de treball és només un augment relatiu. Aquests llocs de treball són gairebé en la seva totalitat llocs temporals i més mal pagats que en anys anteriors. El resultat és l’aparició d’una nova categoria social: la pobresa assalariada. També ens diuen que les retallades en sanitat i educació s’han acabat, però el resultat són uns serveis precaris i assistencials, i un immens camp abonat per al sector privat i, per tant, per la fractura social.

Tot això no és res més que l’intent de normalització dels efectes de la crisi. Una societat on ser assalariat a jornada completa ja no impedeix estar en la pobresa. Una societat amb serveis públics precaris, l’objectiu dels quals ja no serà en molts anys créixer, sinó intentar mantenir-se, mentre qui s’ho pot pagar fuig en massa cap a l’educació i la sanitat privada. Una societat on les dones, malgrat tots els drets i llibertats aparentment conquerits, augmentem les hores dedicades a les cures i a la llar.


Davant d’això, les més mínimes mesures d’emergència social són presentades per la socialdemocràcia i molts dels nous actors polítics com radicalismes que distreuen de l’objectiu de recuperar el poder. Unes mesures que qualsevol progressista occidental hagués acceptat a ulls clucs trenta anys enrere. Mentrestant, se’ns promet revertir la situació amb “transparència”, “honradesa” o “participació”. És urgent imposar des del carrer a totes les institucions un programa irrenunciable per a fer front a l’emergència social.

És urgent continuar amb l’autoorganització, que és l’única garantia d’autodefensa de la classe treballadora. En aquests anys de crisi, la classe treballadora només hem pogut defensar-nos a través de les plataformes d’afectades per les hipoteques, a través de l’acció sindical directa o de l’acció concertada d’usuàries i treballadores en defensa dels serveis públics. Centenars i centenars de persones que no ens hem quedat al carrer, sense feina o amb els serveis d’urgències o la línia de l’escola tancada gràcies a l’acció col·lectiva.

Doncs aquest, ha sigut un altre any on la classe treballadora hem recuperat les nostres eines de sempre, la combativitat i la lluita per defensar els nostres drets laborals amb vagues i acció sindical; per denunciar l’explotació patriarcal amb la Vaga de totes; per mantenir i recuperar habitatges okupant i aturant desnonaments; per defensar el territori amb sabotatges i mobilitzacions.

Un altre any on s’ha fet palès que la lluita de classes és l’únic camí per frenar la sagnia social que ens condemna a l’explotació, la pobresa i l’exclusió social, i a la vegada és l’únic camí cap a la construcció del socialisme feminista als Països Catalans: necessària per anar ensorrant els ciments del sistema capitalista patriarcal; necessària per desmuntar les institucions burgeses catalanes, espanyoles, europees i mundials; necessària per donar un sentit global a les diferents lluites socials i les petites experiències de contrapoder popular; necessària per fer de la planificació socialista i l’economia feminista els elements cabdals pel repartiment de la riquesa i el treball; necessària per dotar als Països Catalans d’una plena sobirania que ens permeti posar en pràctica l’internacionalisme de classe.

Deslliurar-nos de l’explotació capitalista patriarcal és la nostra responsabilitat i està a les nostres mans, als nostres punys, als nostres caps. Està en la nostra capacitat d’organitzar-nos.

I repetim,

La lluita de classes és l’únic camí!
Cap a la construcció del socialisme feminista als Països Catalans!

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dijous, 23 d’abril de 2015

25-ABRIL: diada del País Valencià

Unim les lluites, construïm la Unitat Popular!

MANIFESTACIÓ
dissabte 25 abril
18:00
plaça Sant Agustí
València
 
El 25 d’abril de 1707 foren derrotades a Almansa les tropes austriacistes pels exèrcits dels Borbons; aquesta derrota obrí les portes a l’ocupació del Regne de València, però també marcà l’inici de l’ofensiva que, el mateix any, veuria caure les ciutats de Lleida i de Tortosa. Una derrota que, a la llarga, també significaria la consolidació de l’ocupació francesa del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya. En termes històrics, doncs, el 25 d’Abril no és només una diada del País Valencià, sinó que ho és de tots els Països Catalans.

Així, el 25 d’Abril, els Països Catalans commemorem l’inici de l’ocupació que actualment perdura, però també recordem que fa més de 300 anys que estem resistint. La nostra resistència no és una evocació del passat, una mirada cap enrere, sinó que respon a la voluntat de construir un futur millor. I és aquest futur que volem construir el que ens defineix com a poble.

Al llarg dels anys, l’esquerra independentista s’ha dotat de diferents instruments de lluita per avançar en la construcció dels Països Catalans, principalment a partir de la unitat popular, és a dir, amb la creació d’un contrapoder a partir de l’aliança de les organitzacions i col·lectius anticapitalistes. Des d’Endavant, estem convençudes que la creació i consolidació d’un moviment popular fort al carrer, que no depenga de cap institució del sistema capitalista, pot permetre la classe treballadora generar un contrapoder que vetlle pels seus interessos independentment de qui estiga al capdavant de qualsevol govern del sistema. És aquest moviment popular fort, consolidat i desobedient, el que més temen el sistema capitalista i les seues gestores, perquè saben que pot esdevindre la llavor de totes les alternatives que possibilitarien la seua definitiva substitució,  destrucció i desaparició.

D’altra banda, la història ens ha ensenyat que la participació en qualsevol institució del sistema capitalista té un valor instrumental i conté un perill d’integració en el sistema.  Ho hem pogut comprovar en els poc més de 30 anys de democràcia burgesa a l’estat espanyol.   És cert que la lluita municipalista pot ser un instrument de construcció nacional i que cal tenir una pota dins les institucions en aquelles conjuntures que ho requereixen. Però no hem d’oblidar que només la constitució d’un moviment popular anticapitalista  fort i independent del sistema, possibilitarà  l’emancipació/alliberament de la classe treballadora i la construcció del socialisme feminista als Països Catalans. I aquest ha d’ésser i és el nostre objectiu prioritari als nostres pobles i comarques.

Així doncs, amb motiu del 25 d’Abril i en un context plenament electoral al conjunt dels Països Catalans, des d’Endavant volem recordar que hem de tindre ben present aquest objectiu. No ens sorprén que al País Valencià els més de 300 anys d’ocupació espanyola, els darrers vint anys de saqueig, destrucció del territori, depauperació de la classe treballadora (a principis dels 2000 la renda disponible dels treballadors i treballadores valencianes queia per sota de la mitjana estatal per primer cop en dècades) i la persecució cultural i lingüística perpetrats pel PP (el govern valencià inverteix una desena part en política lingüstica que el govern basc, i una cinquena part que el govern gal·lès), hagen impulsat molts valencians i valencianes a confiar en les properes eleccions per tal de revertir l’actual situació d’emergència social i nacional. Però, també, entenem i hem aprés, mitjançant els 12 anys previs de govern del PSOE al País Valencià (així com els respectius governs tripartits al Principat i les Illes), que aquesta no és ni serà mai la via per tal d’aconseguir l’alliberament social i nacional del nostre poble.

És per això que allà on no hi haja una alternativa electoral independentista i anticapitalista que se sostinga sobre la base d’un moviment popular fort l’abstenció és la posició coherent. En canvi, allà on ha estat possible bastir candidatures d’unitat popular que tenen el compromís de portar als ajuntaments projectes de ruptura en clau nacional, social i democràtica amb la perspectiva d’impulsar des del municipalisme un procés de construcció nacional i de transformació social per als Països Catalans, (i en tenim alguns exemples també al País Valencià), hi defensem la participació activa.

De la mateixa manera que els maulets, de fa 308 anys , lluitaren per poder garantir una vida digna als seus, les classes populars d’aleshores, nosaltres com a hereus i hereves d’aquells/es maulets lluitem per garantir una vida digna a la majoria social dels Països Catalans, la classe treballadora. Una vida digna on l’ensenyament, sanitat, habitatge, aliment, treball i el temps d’esbarjo estiguen garantits. Una vida digna lliure de dominació patriarcal, de discriminació i de masclisme. Una vida digna que mai serà possible sota el jou del capitalisme i els seus estats garants als Països Catalans, l’estat espanyol i francés. Una vida digna que sols serà possible mitjançant la consecució de la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans. Una independència, i un socialisme feminista que al seu temps, sols serà possible mitjançant la construcció d’un moviment popular anticapitalista fort i independent del sistema. Per tot això, treballem per la construcció d’aquest moviment popular.
  
Per la independència i el socialisme!
Visca el 25 d’abril! Visca la terra!
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dimecres, 15 d’abril de 2015

Les menors també tenen dret a decidir

Castelló de la Plana
NI UN PAS ENRERE:
AVUI COM AHIR LES DONES DECIDIM DESOBEIR.
LES MENORS TAMBÉ TENEN DRET A DECIDIR.
AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!

Davant l’anunci de que el PP ha inclòs en el Ple del Congrés del proper dimarts 14 d’abril la reforma de la Llei d’avortament, la Campanya per l’Avortament Lliure i Gratuït volem manifestar el total rebuig d'aquesta nova contrareforma de la Llei de l’Avortament que suposa una vulneració dels drets de les joves i que el Partit Popular imposa des de l’electoralisme i l’integrisme religiós.

Avui, com ahir, afirmem que les dones decidim sobre la nostra sexualitat, la nostra reproducció i el nostre cos, sense límits ni en opcions ni en edats.

Recordem que milers de dones moren al món, 47.000 l’any segons l’OMS, per avortaments clandestins, que encara moltes dones són empresonades per decidir avortar, que a l'Estat Espanyol es nega l'atenció sanitària a dones embarassades “sense papers”, que milers de dones avortem cada any, dins i fora de la legalitat.

I ara, aquest Govern repressiu, com a contrapartida de no haver aconseguit la Contrareforma de la Llei de SSiR i d’IVE promesa al seu electorat, manté la decisió de seguir endavant per anul·lar la capacitat de decidir sobre el seu cos de les dones de 16 i 17 anys que estan en situació de risc i màxima vulnerabilitat al nostre Estat.

Malgrat que els estudis més recents confirmen que les joves de 16 i 17 anys que avorten són només un 3,6% del total i que més del 87% d’aquestes joves informen als seus tutors i tutores legals per voluntat pròpia, el Govern del PP vol acontentar els sectors ultraconservadors posant en risc la vida de les joves que, per diverses qüestions, no poden informar les seves famílies. Com s’ha demostra aquestes dones joves viuen situacions de violència, desestructuració i desemparament familiar i així ho acrediten els i les professionals que les atenen. Per tant, VOLEN DESPROTEGIR un col·lectiu que pateix el màxim risc de vulnerabilitat social actualment.
NO PERMETREM QUE LES JOVES HAGIN DE POSAR EN RISC LA SEVA VIDA PER PODER EXERCIR ELS SEUS DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS.

Aquest Govern del PP, torna a posar els drets de les dones com a moneda de canvi per a mantenir el seu poder i, nosaltres, continuarem donant resposta a l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d'abast internacional, sobre la vida i els cossos de les dones de totes les edats.
Refermem la nostra força, reivindiquem la nostra lluita i exigim que es garanteixi el dret de les dones a decidir sobre el propi cos, a fer-ho de forma lliure i segura, i per tant, exigint la DESPENALITZACIÓ total de l'avortament, d’accés a la xarxa pública i voluntari.

Els atacs masclistes del govern i del PP s'expressen en múltiples manifestacions i accions contra les dones. La lluita feminista no desistirà, no defallirà fins garantir els drets i llibertats de les dones, mantenint la pressió i mobilització feminista i social, com hem fet fins ara. Perquè no acceptarem cap ingerència (ni de l’estat, ni de l’església, ni de cap tribunal), ni cap pas enrere. Perquè la lluita continua. Exigim al govern del PP que retiri per sempre més aquest nou atac a les dones, siguin joves o no.
No ens cansem d’exigir: 
- Educació afectiva i sexual a tots els nivells escolars 
- Mètodes anticonceptius gratuïts a l’abast de tothom 
- Salut sexual plaent per una vida plena 
- Avortament gratuït i garantit per la xarxa pública 

Avui, defensem la lluita que any rere any han dut a terme les nostres avantpassades, defensem el camí cap a la despenalització total de l’avortament: les dones sabem quan, com i perquè avortem. No necessitem terminis, supòsits ni tuteles, sinó suport i acompanyament! Les dones decidim, la societat recolza, l'estat garanteix. No tolerarem cap retrocés en el reconeixement de l'autodeterminació sobre els nostres cossos.

LES DONES DECIDIM, LA SOCIETAT RECOLZA I L’ESTAT GARANTEIX!

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional