%2Bsenseconv.jpg)
L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) participa activament en la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, des d’on hem organitzat la jornada de mobilització de l'1 de maig, dia de la classe treballadora.
19:00 - MANIFESTACIÓ
plaça de la Independència
21:00 - Sopar popular (opció vegetariana) Fira d'entitats
plaça l'Ereta
22:00 - Concert
plaça l'Ereta
CASTELLÓ DE LA PLANA
LA LLUITA DE CLASSES ÉS L’ÚNIC CAMÍ. CAP A LA CONSTRUCCIÓ DEL SOCIALISME FEMINISTA ALS PAÏSOS CATALANS.
Un any més Endavant tornem a estar presents als carrers dels Països
Catalans en més d’una dotzena de poblacions per seguir reivindicant la
lluita de la classe treballadora. Enfortint el moviment de l’Esquerra
Independentista i potenciant plataformes anticapitalistes i feministes.
Un altre any de crisi aprofitada per la patronal per augmentar
beneficis a costa de l’explotació: convertint l’alternativa a l’atur en
treballs cada cop més precaris; aprofitant la reforma laboral per
abaratir acomiadaments i eliminar convenis col·lectius; augmentant les
hores de treball de cures recaigudes sobre les dones amb el
desmantellament de serveis públics; sobreexplotant treballadores
etiquetades d’estrangeres; expulsant joves per falta de perspectives de
futur…
 |
| CONCERT |
%2B5.JPG)
Des de fa uns mesos ens estan bombardejant amb el discurs de la
recuperació econòmica. L’augment de llocs de treball és només un augment
relatiu. Aquests llocs de treball són gairebé en la seva totalitat
llocs temporals i més mal pagats que en anys anteriors. El resultat és
l’aparició d’una nova categoria social: la pobresa assalariada. També
ens diuen que les retallades en sanitat i educació s’han acabat, però el
resultat són uns serveis precaris i assistencials, i un immens camp
abonat per al sector privat i, per tant, per la fractura social.%2B1.JPG)
Tot això no és res més que l’intent de normalització dels efectes de
la crisi. Una societat on ser assalariat a jornada completa ja no
impedeix estar en la pobresa. Una societat amb serveis públics precaris,
l’objectiu dels quals ja no serà en molts anys créixer, sinó intentar
mantenir-se, mentre qui s’ho pot pagar fuig en massa cap a l’educació i
la sanitat privada. Una societat on les dones, malgrat tots els drets i
llibertats aparentment conquerits, augmentem les hores dedicades a les
cures i a la llar.%2B4.JPG)
Davant d’això, les més mínimes mesures d’emergència social són
presentades per la socialdemocràcia i molts dels nous actors polítics
com radicalismes que distreuen de l’objectiu de recuperar el poder. Unes
mesures que qualsevol progressista occidental hagués acceptat a ulls
clucs trenta anys enrere. Mentrestant, se’ns promet revertir la situació
amb “transparència”, “honradesa” o “participació”. És urgent imposar
des del carrer a totes les institucions un programa irrenunciable per a
fer front a l’emergència social.%2B2.png)
És urgent continuar amb l’autoorganització, que és l’única garantia
d’autodefensa de la classe treballadora. En aquests anys de crisi, la
classe treballadora només hem pogut defensar-nos a través de les
plataformes d’afectades per les hipoteques, a través de l’acció sindical
directa o de l’acció concertada d’usuàries i treballadores en defensa
dels serveis públics. Centenars i centenars de persones que no ens hem
quedat al carrer, sense feina o amb els serveis d’urgències o la línia
de l’escola tancada gràcies a l’acció col·lectiva.%2B3.JPG)
Doncs aquest, ha sigut un altre any on la classe treballadora hem
recuperat les nostres eines de sempre, la combativitat i la lluita per
defensar els nostres drets laborals amb vagues i acció sindical; per
denunciar l’explotació patriarcal amb la Vaga de totes; per mantenir i
recuperar habitatges okupant i aturant desnonaments; per defensar el
territori amb sabotatges i mobilitzacions.
Un altre any on s’ha fet palès que la lluita de classes és l’únic
camí per frenar la sagnia social que ens condemna a l’explotació, la
pobresa i l’exclusió social, i a la vegada és l’únic camí cap a la
construcció del socialisme feminista als Països Catalans: necessària per
anar ensorrant els ciments del sistema capitalista patriarcal;
necessària per desmuntar les institucions burgeses catalanes,
espanyoles, europees i mundials; necessària per donar un sentit global a
les diferents lluites socials i les petites experiències de contrapoder
popular; necessària per fer de la planificació socialista i l’economia
feminista els elements cabdals pel repartiment de la riquesa i el
treball; necessària per dotar als Països Catalans d’una plena sobirania
que ens permeti posar en pràctica l’internacionalisme de classe.
Deslliurar-nos de l’explotació capitalista patriarcal és la nostra
responsabilitat i està a les nostres mans, als nostres punys, als
nostres caps. Està en la nostra capacitat d’organitzar-nos.
I repetim,
La lluita de classes és l’únic camí!
Cap a la construcció del socialisme feminista als Països Catalans!
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
