dissabte, 19 de desembre de 2015

Marxa de torxes per les preses polítiques 2015

Castelló de la Plana
Manifest de Rescat per la Marxa de torxes 2015:
Un any mes ens trobem als carrers, un any mes recordem que no hi som totes, ja que les nostres companyes Marina i Lola continuen tancades al estat francès.
Un any on hem vist que el clam per la independència del Principat de Catalunya ha sigut un clam amb un 47’77% favorable a la independència, on l’estat espanyol continua enrocant-se en el seu habitual immobilisme, i que comprovarem a les eleccions estatals que la herència del franquisme continua ben viva.
Un any on hem vist la renovació de llei repressives com el Codi Penal o la Llei de Seguretat Ciutadana, mes coneguda com a Llei Mordaça, amb l’única intenció de callar a la dissidència.

I nosaltres continuem solidaritzant-nos amb elles cada dia, com si fos el primer dia. Deixem de banda la hipocresia d’aquests dies i ens llancem als carrers, no per quedar immerses en mig de la multitud que passeja amb una venda als ulls, sinó per denunciar la seva situació.
Denunciem el règim especial al que estan sotmeses, un règim creat especialment per a elles, tot i que els botxins que el van redactar no les reconeguin com a tals. Denunciem les vulneracions de drets a les quals es troben sotmeses cada dia. Denunciem la dispersió que, tant elles com les seves famílies, pateixen des de l’inicií de les seves condemnes. Denunciem la repressió que patim en el nostre dia a dia per solidaritzar-nos amb elles i el seu entorn familiar.
Però amb totes les seves amenaces i imposicions, no deixarem de ser solidàries i no renunciarem a la nostra lluita i el nostre compromís. Som conscients de que no hi som totes, que ens falten la Marina i la Lola. I cada any continuarem omplint els carrers amb la flama de la solidaritat, per il·luminar el camí de les nostres companyes per quan tornin a casa.
Ells il·luminen els carrers amb llums de colors, nosaltres amb la flama de la solidaritat. Ells regalen consumisme, nosaltres lluita i compromís.

Per Nadal les volem a casa!
Fins l’últim Rescat la lluita continua!

Organitza:
Rescat - col·lectiu de suport als i les preses polítiques catalanes

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

diumenge, 13 de desembre de 2015

Marxa de torxes per les preses polítiques 2015

divendres 18 desembre 2015 

18:00 xerrada antirepressiva a càrrec de Pablo Hasel (represaliat polític)
La Cosa Nostra, carrer Sant Miquel, 2

20:30 MARXA DE TORXES
plaça de la Independència

21:30
sopar popular i concert amb Pablo Hasel + Inessa
La Cosa Nostra, carrer Sant Miquel, 2

ESDEVENIMENTS al Facebook:
https://www.facebook.com/events/1524773281170880/
https://www.facebook.com/events/770254506440436/

Manifest de Rescat per la Marxa de torxes 2015:
Un any mes ens trobem als carrers, un any mes recordem que no hi som totes, ja que les nostres companyes Marina i Lola continuen tancades al estat francès.

Un any on hem vist que el clam per la independència del Principat de Catalunya ha sigut un clam amb un 47’77% favorable a la independència, on l’estat espanyol continua enrocant-se en el seu habitual immobilisme, i que comprovarem a les eleccions estatals que la herència del franquisme continua ben viva.

Un any on hem vist la renovació de llei repressives com el Codi Penal o la Llei de Seguretat Ciutadana, mes coneguda com a Llei Mordaça, amb l’única intenció de callar a la dissidència.

I nosaltres continuem solidaritzant-nos amb elles cada dia, com si fos el primer dia. Deixem de banda la hipocresia d’aquests dies i ens llancem als carrers, no per quedar immerses en mig de la multitud que passeja amb una venda als ulls, sinó per denunciar la seva situació.

Denunciem el règim especial al que estan sotmeses, un règim creat especialment per a elles, tot i que els botxins que el van redactar no les reconeguin com a tals. Denunciem les vulneracions de drets a les quals es troben sotmeses cada dia. Denunciem la dispersió que, tant elles com les seves famílies, pateixen des de l’inicií de les seves condemnes. Denunciem la repressió que patim en el nostre dia a dia per solidaritzar-nos amb elles i el seu entorn familiar.
Però amb totes les seves amenaces i imposicions, no deixarem de ser solidàries i no renunciarem a la nostra lluita i el nostre compromís. Som conscients de que no hi som totes, que ens falten la Marina i la Lola. I cada any continuarem omplint els carrers amb la flama de la solidaritat, per il·luminar el camí de les nostres companyes per quan tornin a casa.

Ells il·luminen els carrers amb llums de colors, nosaltres amb la flama de la solidaritat. Ells regalen consumisme, nosaltres lluita i compromís.

Per Nadal les volem a casa!
Fins l’últim Rescat la lluita continua!

Organitza:
Rescat - col·lectiu de suport als i les preses polítiques catalanes

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

dimarts, 1 de desembre de 2015

Mobilització pels 83 anys de les Normes de Castelló

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN), conjuntament amb la resta de l'Esquerra Independentista de la Plana, participa activament a la plataforma Castelló per la llengua, des d’on s'ha organitzat tot un seguit d'actes per commemorar el 83 aniversari de les normes ortogràfiques que unificaren la llengua catalana al País Valencià, les anomenades Normes del 32 o Normes de Castelló.

dissabte 12 desembre

ESDEVENIMENT al Facebook:
https://www.facebook.com/events/870027969760997/

11:00 fira d'entitats, amb tallers i animació infantil.
Plaça Santa Clara.
14:00 dinar amb opció vegetariana 8€. Actuació de Toni de l'Hostal.
Plaça Santa Clara.
18:00 MANIFESTACIÓ.
Plaça de la Independència.
21:00 concert: Talps, Orgull de Classe i El Diluvi 3€.
La Pèrgola.

Manifestació pel 80è aniversari les Normes de Castelló (2012):


Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

dilluns, 23 de novembre de 2015

25-NOVEMBRE: dia internacional contra la violència masclista

Ens volem vives!

Manifest de l’Esquerra Independentista:

Disculpin les molèsties, però ens estan assassinant! Totes hem llegit els titulars dels principals diaris, ells asseguren que “morim en mans de les nostres parelles o exparelles”, asseguren que la “víctima” no havia denunciat al seu company i que els veïns al·legaven sorpresos que “era un bon home”. Però senyors, perdonau que siguem unes pesades, que estiguem enfadades, no, furioses, que ens hàgim cansat de callar i decidit no fer-ho més, que és hora de parlar clar, mor que ens pesi, volem dir alt i clar que no morim, ens estan assassinant i continuaran fent-ho si no feim res, perquè ja són 34 les dones assassinades als Països Catalans aquest any i direm ben alt sense que ens tremoli la veu que no són morts aïllades, és un feminicidi!

L'alarmant augment d'assassinats masclistes no ha generat ni monogràfics als mitjans de comunicació per a conscienciar-nos ni respostes institucionals per a fer-hi front. Al contrari, els últims cinc anys l'Estat espanyol ha disminuït un 31,6% la despesa prevenció de la violència masclista i mesures per aconseguir la igualtat seguint la mateixa dinàmica que els governs autonòmics. Tant el govern de l'estat com els governs autonòmics han aprovat lleis que pretenen garantir la seguretat de les Dones però, nosaltres, que som les que patim violència cada dia fa temps que hem entès que la justícia no està, en cap cas, del bàndol de les dones. Ni la justícia ni cap dels estaments públics d'aquest estat capitalista-patriarcal. La violència és l'eina fonamental de control i submissió de les dones treballadores, i és que la nostra submissió és indispensable per mantenir l'estatus quo. El patriarcat i el capital en crisi ens volem submises i tancades a casa per tal de reproduir de franc el doble sistema que ens oprimeix i ens explota. I és per aquest motiu que els nostres governs ignoren les nostres denuncies; que es qüestiona la veridicitat de les nostres paraules i passen a ser el centre del debat fets com no haver romput la relació amb el nostre agressor, en lloc del fet que ell ens assassinés; que els mas media, presenten els assassinats de dones com a morts aïllades i anecdòtiques en lloc de mostrar-nos la transcendència del fenomen, els feminicidis, és a dir, l'assassinat sistemàtic de dones en mans d'homes de proporcions epidèmiques i d'abast mundial.
Convocatòries a Castelló de la Plana

El canvi de cicle polític que s'ha encetat a tot els Països Catalans, l'ensorrament dels partits tradicionals tant al principat arran del procés sobiranista com al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses amb la derrota del PP, ens ha de servir per posar sobre la taula la violència masclista com a prioritat i plantejar la construcció d'un nou estat amb unes polítiques feministes realment efectives per l'eradicació de la violència masclista.

En primer lloc, davant la urgència que estem vivim, des de l'Esquerra Independentista, exigim que els feminicidis siguin una qüestió d'estat; cal una proposta feminista transversal, que afecti les polítiques públiques i les lleis que ens regeixen. Aquesta exigència implica que cal desenvolupar polítiques de prevenció basades en la coeducació i en el foment d'una nova manera de relacionar-nos, d'igual a igual i des del respecte, que trenqui amb els rols de gènere heteropatriarcals i amb el mite de l'amor romàntic que ens han ensenyat des de ben petits i petites i que posa els fonaments perquè aparegui la violència masclista i desemboca en el feminici que està patint la nostra societat. Exigim que les lleis no es quedin en un calaix com ha succeït amb les anteriors, necessitam que deixin de ser lleis simbòliques que només s'aproven per complir un programa electoral i que es dotin de recursos reals per poder ser aplicades, per tal que comencin a protegir-nos. Hem de començar a entendre que només amb la pèrdua real de privilegis patriarcals dels homes, un empoderament real de les dones i legitimant l'autodefensa feminista podrem avançar cap a una societat feminista. Finalment, no hem d'oblidar que les violències físiques són la punta de l'iceberg del patriarcat, la cara més visible, mediàtica i cruel d'aquest. Un heteropatriarcat que es reforça amb un sistema capitalista que ens utilitza per a benefici de les grans elits i ens fa les úniques responsables – des de la precarietat i el menyspreu - d'allò que els mercats mai podran cobrir: la vida. 
Hem d'entendre el patriarcat mateix com a violència masclista i totes les seves formes i expressions a la societat, com un intent d'autoperpetuació contra el que hem de lluitar. Perquè ens volem vives, però amb unes vides dignes. Unes vides governades única i exclusivament per nosaltres mateixes. On puguem decidir sobre els nostres cossos i la nostra manera de relacionar-nos. On puguem decidir sobre si volem tenir o no criatures i que això no ens suposi un impediment per tirar endavant la resta dels nostres projectes. On no hàgim de ser les úniques responsables de la cura de les persones que ens estimem. On puguem caminar pel carrer sense por i anar a la feina sense perill a ser assetjades o menyspreades pel sol fet de ser dones. Perquè és només així, dignament, com ens mereixem viure.

Des de l'Esquerra Independentista seguirem denunciant aquesta situació d'emergència portant el feminisme als carrers, a les aules, a les nostres pròpies llars i a les institucions. Combatent totes les cares del masclisme, des de les més perverses a les subtileses que interioritzem dia a dia i assenyalant també la complicitat dels governs, els mitjans de comunicació i el sistema judicial. Per nosaltres, trencar amb el patriarcat no és un capritx o una lluita secundària o relegada en diades puntuals. Enguany, més que mai, sabem que és qüestió de vida o mort. I nosaltres, triem la vida i la vestim de dignitat rebel!

ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular


Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 26 d’octubre de 2015

Xerrada: "llei mordassa i moviments socials"

XERRADA 
Xerrada: "llei mordassa i moviments socials"
divendres 13 novembre
19:00

A càrrec de Maria Josep, que és membre d'Alerta Solidària (l'organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista). Ens explicarà en què consisteix la llei mordassa (Ley de Seguridad Ciudadana) i com ens afecta en la nostra activitat militant als moviments socials.

Acte emmarcat en les V Jornades Anticapitalistes organitzades per la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa.

Tot i treballar i ser qui movem la societat seguim sent pobres, mentre els qui manen, aquells que han nascut rics i s’aprofiten del fruit del nostre treball ens paguen uns sous miserables i ens roben, no només amb cada cas de corrupció sinó també amb cada euro que guanyen a costa del nostre treball.
En aquestes condicions només queda la resposta, és ací on entra en joc la repressió que ens multa, deté o empresona per lluitar. Exigim la derogació de lleis repressives com la llei ‘Mordassa’ i les anteriors lleis de seguretat ciutadanes heretades del franquisme així com les ordenances del civisme. El resultat de lluitar per sobreviure o per un món millor és la presó, una institució repressiva on els rics mai entren i els pobres mai ixen.
Nosaltres, la classe treballadora, volem acabar amb aquesta situació. És el moment per a organitzar-nos entre nosaltres, a cada barri, centre de treball, centre educatiu…, per a combatre aquells que ens volen privar d’una vida digna i aconseguir un nou sistema basat en el que decidim.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 19 d’octubre de 2015

ACTE CENTRAL de les V JORNADES ANTICAPITALISTES

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) participa activament en la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, des d’on hem organitzat les V Jornades Anticapitalistes.

dissabte 24 octubre
ACTE CENTRAL de les V JORNADES ANTICAPITALISTES
17:00 Fira d'entitats.  
18:30 Taula rodona sobre el TTIP amb Isabel Vallet d'Endavant (OSAN) i Desiderio Martin de CGT.
21:00 Sopar popular.
22:30 Concert.

Lloc: plaça l'Ereta








L'acte central de les V Jornades Anticapitalistes inclourà una taula rodona sobre el TTIP (Acord de Comerç i Inversions Estats Units – Unió Europea), una nova amenaça contra la classe treballadora dels Països Catalans. Comptarem amb la presència d'Isabel Vallet d'Endavant (OSAN) i Desiderio Martín de CGT.

A més, l’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) té programada una xerrada, emmarcada en les V Jornades Anticapitalistes prevista pel divendres 13 de novembre a les 19:00 al Casal Popular de Castelló que porta per nom "Llei mordassa i moviments socials". Serà impartida per Maria Josep, membre d'Alerta Solidària (l'organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista). 

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 5 d’octubre de 2015

9-OCTUBRE: diada del País Valencià

Hui com ahir, la lluita és l'únic camí!

Cada 9 d’Octubre és especial, però el d’aquest 2015 més encara. Es tracta de la primera diada, al País Valencià, sense el Partit Popular al govern en més de dues dècades. Un canvi important com a conseqüència de les eleccions del passat 24 de maig, que formalitzaren un canvi que la societat demanava des de feia temps.
A més a més, des del passat 24 de maig tant al País Valencià com a la resta del país s’hi han produït diferents esdeveniments que cal considerar i que ens obliguen a tots en general, i a l’Esquerra Independentista en particular, a actuar en conseqüència.
En primer lloc s’ha evidenciat fins a quin punt és latent el debat sobre la qüestió nacional i l’encaix dels diferents territoris històrics dins els Països Catalans. Un debat que, malgrat existir, tampoc no s’ha volgut abordar de manera oberta i clara. Que continua sense posar-se damunt de la taula ni al procés sobiranista a Catalunya ni en el marc dels canvis polítics i socials donats també a la resta del país. Un debat que, com a molt, s’ha abordat de manera esbiaixada i desenvolupat més en base d’acusacions i desmentiments, correccions o propostes voluntarioses i que no són fruit de cap mena de debat obert i racional, però que en qualsevol cas evidencien una realitat: els Països Catalans hi són, i aquesta realitat cal encarar-la amb determinació.
Aquests darrers mesos també hem pogut copsar l’accentuació de l’anticatalanisme i espanyolisme que han adoptat els partits de l’oposició arreu del país, tot i que amb especial virulència al País Valencià. En aquest sentit cal que recordem no només els avenços quant al procés de recentralització impulsat pel govern de Madrid, amb exemples com el de l’aprovació de la Lomce, fins arribar a la que fou la darrera iniciativa legislativa de calat ideològic que va aprovar el PP valencià: l’antivalenciana Llei de Senyes d’Identitat.
Aquests últims esforços tampoc no poden amagar que el tradicional espanyolisme que al País Valencià ha representat el Partit Popular, està en una situació interna de col·lapse. Un atzucac que és també una conseqüència per la seua pèrdua de qualsevol bri de legitimitat social de la dreta, però que no els ha impedit intentar calfar i augmentar la crispació social agitant l’espantall de l’anticatalanisme; amb la idea de reeditar una nova Batalla de València. Aquest 9 d’Octubre podrem copsar quin és la seua força i capacitat real de mobilitzar el carrer.
Pel que fa al tripartit, també hem vist els esforços fets per aprovar la reforma de l’estatut valencià al parlament espanyol i que se centrava en la millora del finançament. Un debat que no va alçar cap expectativa ni a dins ni a fora del País Valencià, i al voltant del qual finalment tots els partits valencians amb representació institucional van fer pinya. L’aprovació d’aquesta reforma no ha estat casual i l’ha motivada l’intent dels partits que sostenen el nou govern valencià, i especialment de Compromís, de fer bascular el pes del debat polític per als nous anys cap a la qüestió del finançament autonòmic i de l’espoli fiscal.
Tenir un bon finançament és necessari, però com s’ha enfocat aquesta problemàtica i com es pretén fer ara, i per als següents anys, des dels partits de govern i les institucions al País Valencià, tampoc no és una via que aporte cap solució a la situació de múltiples espolis en què viu immersa la classe treballadora als Països Catalans.
En primer lloc perquè posant només el punt de mira en l’espoli financer del govern de Madrid sobre el País Valencià l’única cosa que fem és obviar un altre tipus d’espoli que els i les treballadores patim de manera més directa: el que es deriva, com a conseqüència directa, del sistema capitalista que ens desgoverna a la nostra pròpia casa. I les receptes d’aquest sistema capitalista qui ens l’aplica, en primer lloc, és la nostra pròpia oligarquia.
Així, cal dir-ho ben clar: als Països Catalans, la primera causa de pobresa que pateix la classe treballadora és fruit de l’aplicació del capitalisme a casa nostra per la nostra pròpia classe dominant.
9oct2015_1
En segon lloc, perquè existeix un altre tipus d’espoli, del qual pràcticament ningú no parla mai: el de gènere, que s’aplica sobre la meitat de la població i converteix les dones en un subjecte doblement explotat, com a treballadores i com a dones, i que només es pot fonamentar sobre l’exercici de les múltiples violències i explotacions que s’exerceixen sobre elles i que abasten des de l’àmbit familiar al del treball, passant pel cultural.
I per últim, tampoc no hem d’obviar que el capitalisme és responsable directe d’un altre tipus d’opressió: el que el nostre país aplica sobre altres regions del món, i que converteix la nostra població en beneficiària de l’explotació sobre els treballadors d’altres economies mundials. Que les crisis i lluites que s’estan duguen a terme a molts llocs del món, des del Kurdistan a l’est d’Ucraïna o des de Palestina a Llatinoamèrica també han de ser les nostres.
9oct2015_2Tenint present aquesta realitat, des d’Endavant OSAN animen a la participació dels actes del 9 d’Octubre fent-ho d’una manera conscient, sabent que la lluita és l’únic camí per revertir aquestes múltiples opressions.
Que és necessari apostar de manera clara i decidida per la construcció nacional, perquè només treballant per la vertebració dels Països Catalans i bastint uns nous poders institucionals que ens permeten anar recuperant la sobirania segrestada des del poder, podrem afrontar un futur amb garanties per a la classe treballadora del nostre poble.
9oct2015_3Que cal afrontar amb determinació l’amenaça del feixisme en les seues diverses expressions, i més encara en la conjuntura de recentralització i d’intent de revifament de l’anticatalanisme més ranci i barroer. Per la qual cosa animem a participar de les mobilitzacions antifeixistes que es produïsquen els pròxims dies al llarg del país.
Que les premisses per les quals històricament s’ha mobilitzat l’Esquerra Independentista i que no són altres que la lluita per la independència, el socialisme i el feminisme, hui continuen tan vigents com el primer dia. I que l’independentisme organitzat ha de continuar mantenint-les ben presents. Que ni l’autonomisme ni el regionalisme són cap solució, que Espanya és irreformable i que només treballant pel seu trencament estarem llaurant un futur de llibertat.

Endavant OSAN
Països Catalans. Octubre de 2015.

Manifest de l'Esquerra Independentista pel 9 d'octubre de 2015

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dimecres, 19 d’agost de 2015

TTIP, TISA, Unió Europea, OTAN: la dictadura de les multinacionals

Manifest de l’Esquerra Independentista:

Des de fa uns anys plana una nova amenaça contra la classe treballadora dels Països Catalans: es tracta del TTIP (Acord de Comerç i Inversions Estats Units – Unió Europea).
Un mer instrument mitjançant el qual s’articula l’actual model de governança neoliberal, en l’actual fase de capitalisme canalla patriarcal, on juntament amb altres tipus de tractats (com el paral·lel TISA en el sector serveis, el CETA amb el Canadà, el NAFTA al nord d’Amèrica, el TPP a la regió del Pacífic, o el que abans es pretenia a Europa amb l’Acord Multirateral d’Inversions), comparteixen els mateixos vectors: Absència de transparència pública en la negociació i absoluta permeabilitat, per contra, envers els lobbys empresarials; absoluta prevalença dels criteris de circulació mercantil de mercaderia transfonterer per sobre de qualsevol eventual política limitadora per part dels Estats en favor dels drets humans, econòmics o socials; la fixació d’estandars de liberalització de serveis públics elevadissims que fa que àmbits com la sanitat i l’educació siguin objecte de mercantilització; i la creació d’organismes o de panells dominats per taurons de les finances, (com l’ISDS en el cas del TTIP), que permetrien que companyies privades poguessin demandar als Estats en cas que consideressin que les seves polítiques fessin minvar la seva expectativa de beneficis.
Els impactes econòmics de la consolidació de la proposta que planteja el TTIP serien enormes, tant per la classe treballadora dels estats suposadament beneficiaris com dels receptors de les inversions. Segons estudis independents, l’aprovació del TTIP comportaria la pèrdua de més de 600.000 llocs de treball a la UE. Els antecedents avalen aquests estudis, ja que els EEUU i Mèxic en el cas del NAFTA, han perdut vora de 1.300.000 llocs de treball, entre 1994 i 2002, quan no feia ni 10 anys que s’havia implementat. Mentre se seguiria desenvolupant un model social basat en l’exclusió d’una capa cada cop més gran de la societat, amb la depredació accelerada del medi, mercantilitzant tots els aspectes de la vida, precaritzant les condicions laborals, i promovent el racisme i l’imperialisme tan dins de les nostres societats com en les relacions internacionals.
Des de L’Esquerra Independentista fem una crida a que els moviments d’oposició contra el TTIP no ens esgotem en la lluita limitada contra aquest tractat de lliure comerç, perquè entenem que aquest no és més que la certificació d’un model de capitalisme patriarcal globalitzat que en paral·lel avança i es consolida en diferents àmbits.
És el fruit de la simple evolució del capitalisme, de l’afany d’acumular benefici empresarial privat. És l’evolució natural de l’emprenedoria empresarial, del creixement econòmic basat en la competitivitat. De la petita empresa que aspira a ser mitjana, de la mitjana que aspira a ser gran, i del gran holding transnacional, que acaba tenint prou poder com per imposar condicions a les polítiques públiques i les regulacions laborals, socials i mediambientals. En definitiva, del que ens ha portat a la dictadura de les multinacionals.

És l’evolució natural del capitalisme que s’ha servit del patriarcat, del colonialisme, del militarisme, de l’espoli, depredació i mercantilització dels recursos naturals, de l’esclavisme i l’explotació del treball assalariat, de l’especulació amb les finances, els aliments, l’habitatge…
És la imposició de l’hegemonia neoliberal, consolidada després de guerres imperialistes, cops d’Estat, dictadures militars; després de consensos polítics de Washington i de la Unió Europea; després del pensament únic acadèmic i cultural de les universitats i la maquinària mediàtica; després de l’aplicació de les doctrines del xoc econòmiques i socials des del Banc Mundial i Fons Monetari Internacional…
Evolució natural del capitalisme i hegemonia neoliberal que no pot tolerar cap marge de dissidència, un cop exhaurits els anomenats “pactes socials”, ni als pobles sobreexplotats de la perifèria mundial, ni a les noves perifèries del sud europeu, ni a les mateixes metròpolis dels centres imperials.
L’actual model de capitalisme canalla patriarcal ha passat del simple objecte d’obtenció de la plusvàlua de l’àmbit de l’esfera de la producció a incrementar l’acumulació per despossessió, o el directament latrocini desacomplexat cap a la classe treballadora, ja sigui del Nord o del Sud geogràfic i polític.
Per això necessitem anar més enllà i bastir entre tots els col·lectius anticapitalistes un pol de resistència vertebrat contra l’actual model de governança neoliberal, enfrontant les directrius econòmiques (com el TTIP i el TISA), les institucions de disciplinament econòmic i social dels Estats (FMI o BM), les estructures polítiques (Unió Europea), i les militars (OTAN).
Des dels Països Catalans, les organitzacions de l’Esquerra Independentista que estem per una ruptura amb el model econòmic capitalista patriarcal, entenem que un exercici real i material de la plena sobirania del nostre poble passa invariablement per la via del socialisme feminista, i la confrontació directa amb les polítiques de xoc capitalista, que ens volen imposar el seu model de disciplinament econòmic, polític i social mitjançant el TTIP o qualsevol altre artifici.

Contra el TTIP, el TISA, la Unió Europea, l’OTAN…  
Contra la dictadura de les multinacionals…  
La classe treballadora dels Països Catalans, agermanada amb la classe treballadora internacional, hem de respondre: Independència! Socialisme! Feminisme!

ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
Als Països Catalans, 19 de juny del 2015
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dijous, 25 de juny de 2015

28-JUNY: dia de l’alliberament LGTBI

Els nostres cossos, un camp de batalla!

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) participa activament en el col·lectiu feminista de Castelló de la Plana Dones en lluita, des d’on hem organitzat la jornada de mobilització del dia internacional per l'alliberament sexual lèsbic, gai, transsexual, bisexual i intersexual. 

CONCENTRACIÓ
dissabte 27 juny
19:00
plaça Santa Clara
Castelló de la Plana

Manifest de l’Esquerra Independentista:
No són poques les veus que apel·len a la -falsa- democràcia i a la llibertat de l’individu per afirmar que la llibertat d’opció sexual és un fet palés a casa nostra, i que les discriminacions no són sinó casos aïllats o fets que només es donen de manera habitual en països estrangers i llunyans. Però la realitat que vivim lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex és ben diferent i, 46 anys després que les companyes d’Stonewall prengueren els carrers de Nova York, continuem veient-nos obligades a prendre els carrers dels Països Catalans per reivindicar el dret i la necessitat de desenvolupar les nostres sexualitats, la nostra vida, lliurement i sense cap tipus de coerció ni limitació.
A finals d’abril d’aquest mateix any, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perpetuava i institucionalitzava una d’aquestes discriminacions avalant que els Estats membres podran excloure permanentment els homes que han mantingut relacions homosexuals de la possibilitat de donar sang. La decisió de la sentència assenta, d’aquesta manera, una pràctica que ja s’estava donant a l’Estat Francés i, per tant, a casa nostra, al nord dels Països Catalans. Es tracta d’una prohibició que es basa en la idea que les pràctiques sexuals gais comporten un alt risc a l’hora de transmetre Infeccions de Transmissió Sexual (ITS).
Castelló LGTB - Dones en lluita
Aquesta anàlisi no només és falsa sinó que, a més, conté una clara voluntat estigmatitzadora de les relacions homosexuals, visualitzant-les com quelcom perillós i no saludable. I assumint de facto que els gais són un factor de contagi. En aquest sentit, és important tindre en compte que no existeixen grups de risc i que la possibilitat de transmetre ITS es dóna en major o menor manera en qualsevol pràctica sexual, independentment que aquesta siga homosexual o heterosexual.
Les institucions, però, van més enllà i també pretenen limitar les possibilitats de desenvolupar la nostra vida a nivell familiar. En aquest sentit, la llei de 2006 sobre reproducció assistida destacava pel seu caràcter heterocentrista donant pas a ambigüitats pel que fa a la possibilitat que les parelles de lesbianes poguérem fer ús del mètode ROPA, el qual permet que les dues dones siguen mares biològiques ja que una d’elles dóna un òvul a l’altra, qui es converteix en receptora i gesta l’embrió després de ser fecundat. Les ambigüitats legals provocaven que fóra decisió dels hospitals realitzar o no aquestes pràctiques, deixant les parelles lesbianes que decidien ser mares en una total indefensió i arbitrarietat.
Però per si aquesta situació d’arbitrarietat no era suficient, el Partit Popular decidí fer un pas més enllà i, el passat mes d’octubre, exclogué a les parelles lesbianes i a les dones solteres que decideixen ser mares, de la possibilitat de practicar aquests mètodes de reproducció mitjançant la sanitat pública. D’aquesta manera, es produeix una vegada més un altre cas de discriminació per qüestions d’opció sexual que, a més, en aquest cas suposa també un component classista en tant que les dones lesbianes i solteres amb recursos sí que podran accedir a aquestes tècniques de reproducció mitjançant la sanitat privada.
L’aprovació, aquest darrer any, de la Llei contra la LGTB fòbia pel parlament de Catalunya pot atenuar, almenys en una part del nostre país, aquestes i altres situacions discriminatòries suposant, d’aquesta manera, un pas important en la defensa dels drets de les persones LGTB. Tanmateix, sabem que moltes vegades les bones intencions es queden en paper mullat, per la qual cosa caldrà, i així ho exigim, voluntat política per desplegar aquesta llei i convertir-la en una vertadera eina contra la discriminació per qüestions d’identitat sexual.
Per tot això, però també contra tots i cadascun dels atacs que pretenen fer, de les nostres, unes sexualitats obedients i heteronormatives, l’Esquerra Independentista fem una crida a omplir els carrers aquest 28 de Juny, dia contra l’LGBTIfòbia, i fer dels nostres barris, pobles i comarques un clam per la dissidència sexual i familiar.

ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària
CUP, Candidatura d’Unitat Popular

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

divendres, 5 de juny de 2015

Transformar la força de les urnes en força revolucionària

Els resultats de les eleccions municipals del passat 24 de maig han suposat un avanç important per a les posicions de la unitat popular. La militància d’Endavant OSAN ha treballat a fons, juntament amb multitud de persones, col·lectius i organitzacions, per a contribuir a aquesta fita, i compartim la satisfacció de la feina feta amb el conjunt del moviment.
Som conscients que el nivell de penetració d’aquestes candidatures és variable entre els diferents territoris dels Països Catalans. També som conscients que les llavors que hem plantat en el camp de la construcció de candidatures municipalistes, creixen a ritme segur. I tot això s’ha fet allunyant-nos del paracaigudisme polític, arrelats al territori.
Des d’Endavant OSAN volem refermar allò que sempre han dit les candidatures rupturistes: la lluita real és al carrer. Sense carrer, sense autoorganització, sense poder popular, la tasca institucional té poc sentit. El repte que tenim al davant és important: equivaldre, amb mobilització i autoorganització popular als resultats institucionals obtinguts.
Els resultats obtinguts no han estat fruit d’estratègies de despatxos ni d’aliances conjunturals, sinó que han anat precedits d’una confluència real de lluites al carrer, de teixir moviment popular des de la base. Aquest ha estat i aquest hauria de continuar essent el camí.
Al conjunt dels Països Catalans sota ocupació espanyola, tant en les eleccions municipals com a les autonòmiques al País Valencià i les Illes, el poble català ha votat clarament per desallotjar els partits que han gestionat el poder a tots els nivells des de fa 35 anys i que han aplicat les mateixes polítiques neoliberals antisocials contra la classe treballadora. PP, CiU i PSOE han sofert una derrota històrica.
Una derrota que té les seves arrels en l’enorme feina feta al carrer dels moviments populars, en la lluita dels qui davant la inoperància de sindicats majoritaris i partits de l’esquerra acomodada, han combatut amb imaginació, determinació i força, com ho han fet els docents i tota la societat de les Illes contra el TIL i l’atac a l’ensenyament públic, la primavera valenciana i les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública arreu del territori, per posar només uns pocs exemples.
S’equivocarà qui atribueixi la derrota de la dreta espanyolista, en el cas del País Valencià i les Illes, la davallada de PSOE a tot el país, i la caiguda de CiU al Principat, especialment a ciutats com Barcelona, a l’encert d’una o altra de les forces polítiques que han recollit electoralment aquest descontentament, i ignori el paper determinant de la mobilització i lluita popular.
Davant aquesta realitat, hem d’alertar que qualsevol intent de construir alternatives populars o d’avançar cap a la sobirania que no sàpiga entendre aquesta situació, i que pretengui recuperar aliances obsoletes amb aquestes forces, estarà condemnat a decebre les expectatives populars de canvi i contribuirà a sustentar i rescatar el règim.
L’actual situació de desgast del règim és una oportunitat per a avançar vers la construcció de la Unitat Popular als Països Catalans, una oportunitat que planteja reptes i perills, tant el d’integrar-se en la dinàmica institucional de gestió de les engrunes de l’actual règim, com el de no ser prou valents per multiplicar la incidència política del projecte de l’esquerra independentista.
Ara més que mai, creiem que la militància de l’esquerra independentista hem de ser conscients que la nostra tasca central és convertir aquesta força de les urnes en força revolucionària. Això vol dir que, un cop passades les eleccions municipals, cal retornar amb més intensitat que mai a la tasca de construcció de moviments populars, a la lluita al carrer i a plantejar batalla oberta.

La lluita és l’únic camí!

Països Catalans, 27 de maig de 2015
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dijous, 21 de maig de 2015

Comunicat sobre les eleccions autonòmiques al País Valencià i a les Illes Balears

El pròxim 24 de maig hi ha convocades eleccions autonòmiques a dues de les comunitats autònomes en què es troben esquarterats els Països Catalans sota domini espanyol. Per aquest motiu, i davant la cita electoral, des d’Endavant OSAN volem manifestar algunes consideracions.
En els contextos electorals, l’aposta de l’Esquerra Independentista ha de ser el suport explícit a aquelles candidatures que representen una veritable alternativa independentista, anticapitalista i feminista que se sostinga sobre la base d’un moviment popular fort. Per contra, l’opció més coherent és l’abstenció en aquelles eleccions on la classe treballadora no puga comptar amb opcions segures, consolidades i amb capacitat de traslladar a les institucions el seu projecte de ruptura en clau nacional, social, de gènere i democràtica. D’altra forma es corre el risc de caure en l’assimilació per part del sistema.
Malauradament, cap de les candidatures que es presenten a les properes eleccions autonòmiques del dia vint-i-quatre de maig, respon a aquests paràmetres.
És cert també, però, que dècades de govern del Partit Popular han resultat ser molt de temps. Un període ininterromput, gairebé sempre amb l’encadenament de majories absolutes, que pot ser considerat, sense cap mena de dubte, un dels més desastrosos en la història recent dels Països Catalans.
La desvergonya en l’aplicació de retallades i el desmantellament de les cada vegada més minses quotes de benestar social, mentre alhora campa la corrupció i el saqueig a què hem estat sotmesos valencians, illencs i franjolins ha resultat del tot inaguantable. L’espoli i la utilització d’allò públic com quelcom al servei dels interessos d’uns pocs, ha hipotecat per anys el nostre benestar i el de les generacions que encara han de vindre.
Per aquests motius els noms de Fabra, Camps, Blasco, Matas o Castedo, indubtablement units a uns altres com els de Gurtel, Cooperació o Palma Arena, han estat una taca vergonyosa i vergonyant que perdurarà lligada, durant molts anys, al nom de les nostres terres.
El menyspreu manifestat pels successius governs autonòmics cap a la nostra llengua i cultura ha arribat a sobrepassar els límits d’allò suportable. S’han utilitzat constantment les seues majories absolutes per fomentar l’anticatalanisme més ranci, amb exemples com la Llei de senyes d’identitat valenciana, la Llei de símbols illenca, l’aprovació d’absurdes declaracions institucionals de negació de la realitat dels Països Catalans o les successives lleis educatives i lingüístiques dels populars, ja se’n diguen “trilingüisme”, Tractament Integral de Llengües (TIL) o Llei de llengües d’Aragó, amb el seu ridícul Lapao. Tot fet amb l’objectiu de tenir-nos més dividits i, per tant, també més febles i preparats per a l’homogeneïtzació espanyolista.
Totes aquestes polítiques han provocat un consegüent cansament en la societat dels nostres territoris que està convocada a anar a les urnes el dia vint-i-quatre de maig. Som conscients que aquest cansament s’alterna amb la il·lusió generada per la possibilitat de desallotjament dels executors immediats d’aquest desgavell, amb la possibilitat real d’un canvi de govern autonòmic a tots tres territoris.
Així i tot, malgrat aquesta possibilitat de recanvi i la il·lusió que ha generat en la major part de la nostra societat, des d’Endavant volem reiterar un plantejament que hem recordat en altres cites electorals: malgrat que el desnonament del Partit Popular siga un fet desitjable, inclús una urgència de salut pública per al nostre país, el canvi al front de les institucions autonòmiques no suposarà una eixida real a la situació de dependència, subsidiarietat respecte a Espanya, ni un trencament real amb els sistema capitalista i patriarcal, que és en últim terme qui provoca la creixent precarietat en què vivim la classe treballadora catalana.
Hem d’estar atents davant la possibilitat, que recordem que s’ha donat en altres moments de la nostra història, que aquesta il·lusió es torne en una ràpida desmobilització i en el desencís generalitzat per la impossibilitat, o manca de voluntat, d’atendre les demandes de major justícia social.
El projecte de l’Esquerra Independentista, tot i que quan les ocasions així ho permeten puga fer de les institucions també un camp de lluita, no ha de passar per l’anhel de gestió de les institucions del sistema d’explotació burgesa i patriarcal, i menys encara si aquest, amb les autonomies i les diputacions, respon a la voluntat de dominació espanyola i de fragmentació nacional. Aquestes són uns institucions de classe, cada vegada més buides de contingut i intervingudes, en la seua política econòmica, tant pel govern espanyol com per les institucions europees.
La verdadera democràcia no és aquella que es fa cada quatre anys. Front a aquesta pràctica, és responsabilitat d’Endavant en concret, i de l’Esquerra Independentista en general, el bastiment d’un contrapoder popular fonamentat en el desenvolupament i la confluència de les lluites socials en la unitat popular, així com emprar les ferramentes que ens facen avançar en el nostre projecte de construcció nacional d’uns Països Catalans més units, lliures i amb el socialisme i el feminisme com a bandera.

Països Catalans, 14 de maig de 2015
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dissabte, 2 de maig de 2015

Cap a una vaga de totes!


Castelló de la Plana
VAGA DE TOTES

MANIFESTACIÓ
dimarts 19 maig
19:00 plaça Santa Clara
Castelló de la Plana


Aquest dimarts 19 de maig es durà a terme la Vaga de Totes. Una iniciativa feminista que pretén posar en relleu la doble explotació que patim les dones treballadores. Des d’Endavant hem donat suport a aquesta iniciativa i fem una crida a participar en les mobilitzacions d’aquest dimarts i a eixamplar les dinàmiques de lluita que aquesta iniciativa de la Vaga de Totes ha cristal·litzat.

Totes les convocatòries dels Països Catalans ací.

LES DONES MOVEM EL MÓN. ARA L'ATURAREM!

Lluitem contra el capitalisme per que ens explota, ens oprimeix i ens empobreix com a dones de classe treballadora. Lluitem contra el patriarcat per que ens explota, ens oprimeix i ens empobreix com a dones de classe treballadora. Lluitem per una societat lliure d’explotació i violència econòmica, en la que el centre sigui el dret a una vida digna per a totes les persones, en la que el centre siguin les necessitats personals i socials de la classe treballadora i les classes populars. Per això:
Volem serveis 100% públics i de qualitat, de gestió col·lectiva i comunitària que garanteixin el dret a la salut i la sanitat, el dret a una educació laica, coeducativa i que fomenti l’esperit crític, els drets dels infants i la gent gran, el dret a un treball digne i a una pensió digna, el dret a un habitatge social.
Totes aquelles tasques de cura que no assumim de
forma col·lectiva i tots aquells retrocessos pel que fa a serveis socials, recauen sobre les espatlles de les dones, obligant-nos a assumir tasques i serveis que repercuteixen i beneficien directament a la preservació de l’Statu Quo. L’any passat vora el 93% dels permisos d’excedència per la cura dels fills/filles van ser atorgats a dones, i som el 89% de persones ocupades a temps parcial per cuidar a les persones dependents.
Els serveis públics, de gestió col·lectiva i comunitària són essencials per garantir de fet la igualtat que les lleis només ens atorguen de dret,  i són un instrument de prevenció de les situacions de violència que patim les dones de classe treballadora.
Lluitem per una societat lliure de violència masclista en totes les seves expressions: de classe, laboral, estètica, simbòlica, física, emocional, d’opció i d’explotació sexual. Cap dona ha de patir violència pel fet de ser dona. Però el nombre de femicidis aquest darrer any 2014 ha superat, als Països Catalans, el de l’any anterior i és urgent prendre mesures al respecte, cap més dona morta en mans d’homes.
Lluitem per donar valor econòmic i social a totes les feines no reconegudes que fem les dones. Volem que tots aquests treballs es revaloritzin i es reconverteixin en llocs de treball dignes perquè les dones no tinguem l’obligació moral i social de les cures. Que es reconegui la importància que mereixen com a treballs vitals pel desenvolupament de qualsevol societat.
Lluitem contra l’esquerda salarial i el sostre de vidre, pel repartiment de tots els treballs, per la reducció de la jornada laboral cap a les 30h setmanals. Lluitem per treballar menys perquè treballi tothom, per una renda social per a totes les persones en risc d’exclusió social, especialment persones migrades i dones en situació d’empobriment.
Lluitem per una societat que en què les treballadores del servei domèstic tinguin dret a la negociació col·lectiva. Les dones migrades ocupen cada cop més aquests llocs de treball, deixant un buit en els seus països d’origen, perquè d'altres dones es puguin incorporar plenament a l’esfera productiva.
Lluitem per una societat lliure d’OTAN, FMI, BCE, TTIP i tots els organismes derivats dels estats capitalistes – patriarcals. Per un món lliure d’explotació on valgui la pena viure les nostres vides.

Per això les dones treballadores exigim una vaga general indefinida, una vaga global: productiva, reproductiva i social, una vaga de totes!
 
Visca la lluita feminista!

Dones en Lluita, col·lectiu feminista de Castelló de la Plana: donesenlluitacastello.blogspot.com
Pàgina web Vaga de Totes: vagadetotes.wordpress.com
Facebook Vaga de Totes: facebook.com/vaga.detotes
Twitter Vaga de Totes: @vagadetotes
Twitter etiqueta (hashtag): #vagadetotes i #19maig

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dimecres, 29 d’abril de 2015

1-MAIG: dia de la classe treballadora

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) participa activament en la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, des d’on hem organitzat la jornada de mobilització de l'1 de maig, dia de la classe treballadora.

19:00 - MANIFESTACIÓ
                    plaça de la Independència
21:00 - Sopar popular (opció vegetariana) 
               Fira d'entitats
                     plaça l'Ereta 
22:00 - Concert
                    plaça l'Ereta

CASTELLÓ DE LA PLANA

LA LLUITA DE CLASSES ÉS L’ÚNIC CAMÍ. CAP A LA CONSTRUCCIÓ DEL SOCIALISME FEMINISTA ALS PAÏSOS CATALANS.
  
Un any més Endavant tornem a estar presents als carrers dels Països Catalans en més d’una dotzena de poblacions per seguir reivindicant la lluita de la classe treballadora. Enfortint el moviment de l’Esquerra Independentista i potenciant plataformes anticapitalistes i feministes.

Un altre any de crisi aprofitada per la patronal per augmentar beneficis a costa de l’explotació: convertint l’alternativa a l’atur en treballs cada cop més precaris; aprofitant la reforma laboral per abaratir acomiadaments i eliminar convenis col·lectius; augmentant les hores de treball de cures recaigudes sobre les dones amb el desmantellament de serveis públics; sobreexplotant treballadores etiquetades d’estrangeres; expulsant joves per falta de perspectives de futur…

CONCERT
Un altre any de traspàs de recursos públics a empreses privades a través de privatitzacions, corrupció política-empresarial, i frau fiscal. Un altre any de guerres imperialistes per l’espoli i el control dels recursos naturals, alimentant el feixisme i el fonamentalisme europeu i de l’Orient Mitjà. Un altre any on la barbàrie del sistema capitalista patriarcal ens ha mostrat el seu caràcter de classe, masclista, racista i insostenible a nivell mediambiental.

Des de fa uns mesos ens estan bombardejant amb el discurs de la recuperació econòmica. L’augment de llocs de treball és només un augment relatiu. Aquests llocs de treball són gairebé en la seva totalitat llocs temporals i més mal pagats que en anys anteriors. El resultat és l’aparició d’una nova categoria social: la pobresa assalariada. També ens diuen que les retallades en sanitat i educació s’han acabat, però el resultat són uns serveis precaris i assistencials, i un immens camp abonat per al sector privat i, per tant, per la fractura social.

Tot això no és res més que l’intent de normalització dels efectes de la crisi. Una societat on ser assalariat a jornada completa ja no impedeix estar en la pobresa. Una societat amb serveis públics precaris, l’objectiu dels quals ja no serà en molts anys créixer, sinó intentar mantenir-se, mentre qui s’ho pot pagar fuig en massa cap a l’educació i la sanitat privada. Una societat on les dones, malgrat tots els drets i llibertats aparentment conquerits, augmentem les hores dedicades a les cures i a la llar.


Davant d’això, les més mínimes mesures d’emergència social són presentades per la socialdemocràcia i molts dels nous actors polítics com radicalismes que distreuen de l’objectiu de recuperar el poder. Unes mesures que qualsevol progressista occidental hagués acceptat a ulls clucs trenta anys enrere. Mentrestant, se’ns promet revertir la situació amb “transparència”, “honradesa” o “participació”. És urgent imposar des del carrer a totes les institucions un programa irrenunciable per a fer front a l’emergència social.

És urgent continuar amb l’autoorganització, que és l’única garantia d’autodefensa de la classe treballadora. En aquests anys de crisi, la classe treballadora només hem pogut defensar-nos a través de les plataformes d’afectades per les hipoteques, a través de l’acció sindical directa o de l’acció concertada d’usuàries i treballadores en defensa dels serveis públics. Centenars i centenars de persones que no ens hem quedat al carrer, sense feina o amb els serveis d’urgències o la línia de l’escola tancada gràcies a l’acció col·lectiva.

Doncs aquest, ha sigut un altre any on la classe treballadora hem recuperat les nostres eines de sempre, la combativitat i la lluita per defensar els nostres drets laborals amb vagues i acció sindical; per denunciar l’explotació patriarcal amb la Vaga de totes; per mantenir i recuperar habitatges okupant i aturant desnonaments; per defensar el territori amb sabotatges i mobilitzacions.

Un altre any on s’ha fet palès que la lluita de classes és l’únic camí per frenar la sagnia social que ens condemna a l’explotació, la pobresa i l’exclusió social, i a la vegada és l’únic camí cap a la construcció del socialisme feminista als Països Catalans: necessària per anar ensorrant els ciments del sistema capitalista patriarcal; necessària per desmuntar les institucions burgeses catalanes, espanyoles, europees i mundials; necessària per donar un sentit global a les diferents lluites socials i les petites experiències de contrapoder popular; necessària per fer de la planificació socialista i l’economia feminista els elements cabdals pel repartiment de la riquesa i el treball; necessària per dotar als Països Catalans d’una plena sobirania que ens permeti posar en pràctica l’internacionalisme de classe.

Deslliurar-nos de l’explotació capitalista patriarcal és la nostra responsabilitat i està a les nostres mans, als nostres punys, als nostres caps. Està en la nostra capacitat d’organitzar-nos.

I repetim,

La lluita de classes és l’únic camí!
Cap a la construcció del socialisme feminista als Països Catalans!

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional