dissabte, 20 de desembre de 2014

Què és el TTIP i per què l’hem de combatre?

Un nou atac en format de tractat comercial internacional amenaça la poca sobirania que com a poble ens queda davant el poder de les corporacions multinacionals.
Es tracta del TTIP (acrònim en anglès de l’Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió), un tractat de lliure comerç que s’està negociant a porta tancada entre la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica, i que els partits liberals s’han afanyat a defensar com una necessitat per millorar el creixement econòmic i la competitivitat.
Després d’anys de pressió per part dels lobbys de les grans empreses multinacionals europees i estatunidenques, finalment el 13 de febrer de 2013 Obama, van Rompuy i Barroso anuncien l’inici de les negociacions per assolir l’acord transatlàntic.
Segons els documents que s’han pogut anar filtrant, el TTIP tindria tres grans objectius:
1- Eliminar les possibles barreres no aranzelàries (les aranzelàries pràcticament ja no existeixen), com ara l’eliminació de normes i regulacions estatals (democràtiques, socials, sanitàries, mediambientals, financeres…) que limiten els beneficis potencials de les empreses multinacionals.
2- Obrir el sector dels serveis públics i la contractació pública a les empreses multinacionals.
3- Establir una estructura judicial aliena al poder dels Estats per protegir les inversions i les perspectives de beneficis de les empreses multinacionals, davant possibles canvis legislatius i normatius dels Estats.
 
L'aprovació d’aquest tractat, doncs, a la pràctica implicaria una rebaixa dels drets laborals al no haver de reconèixer els convenis col·lectius; la introducció d’aliments transgènics, productes químics i la pràctica del fracking, fins ara parcialment aturats o prohibits per normatives sanitàries i mediambientals; l’acceleració de la privatització dels pocs serveis públics que ens queden, com la sanitat i l’educació; la penetració de grans corporacions multinacionals en la gestió de serveis que fins ara encara podien gestionar els governs locals; la creació de noves bombolles financeres amb la desregulació de les minses mesures aplicades al sector bancari; i augmentar el control social de les corporacions multinacionals, al debilitar les lleis de privacitat de dades de la població i blindar la privacitat de les patents empresarials en matèria d’investigacions sanitàries i ús de la biodiversitat.

I degut al sistema de protecció jurídica de les corporacions multinacionals, aquestes podrien demandar als Estats en tribunals privats en cas de que degut a polítiques públiques (de defensa dels drets laborals, socials o mediambientals) consideressin que la seva previsió de beneficis no es complís.
Es tracta d’un atemptat mortal a la independència dels pobles, que buida encara més de sobirania a les seves institucions burgeses, convertint-les en simples eines de governança dedicades a protegir els beneficis de les multinacionals i a gestionar les misèries que aquests provoquen entre la població, i que dificulta l’expansió dels espais de contrapoder popular.
Per això, és important mostrar-hi el nostre rebuig i lluitar als carrers, als llocs de treball i a les institucions per impedir la seva aprovació i aplicació.
Però no hem de perdre de vista que aquest tractat no cau del cel, no es tracta d’un projecte aliè a la realitat socioeconòmica que vivim avui dia, que s’ha anat desenvolupant des dels inicis de l’expansió del capitalisme patriarcal, i que ens ha abocat a aquesta crisi que colpeja la classe treballadora mentre enriqueix la gran burgesia. El terreny per fer-ne efectiva la seva pràctica, doncs, ja s’ha anat adobant amb les retallades a la despesa social, que han servit per facilitar les privatitzacions.
Aquest tractat respon a la lògica dels tractats econòmics, militars i de cooperació internacional que s’han anat aprovant anteriorment, i que en major mesura havien repercutit contra els pobles sobreexplotats del mal anomenat “3r Món”. Respon a la lògica de facilitar els guanys de les grans corporacions multinacionals a costa de la despossessió de la classe treballadora, a través de l’explotació del treball productiu i reproductiu, l’espoli de recursos, la privatització i conquesta de mercats, i l’especulació financera.
És un pas més en la construcció de la Unió Europea, un projecte imperial nascut per afavorir les burgesies europees i estatunidenques, que actualment està protagonitzant el desmantellament de l’Estat del benestar i que segueix servint de cobertura econòmica, diplomàtica i militar de l’imperialisme ianqui-europeu.
I és un pas més en la consolidació d’unes polítiques que en molts àmbits ja s’estan aplicant: les prospeccions petrolieres de Repsol en contra de la voluntat popular a Les Canàries, o les de la multinacional Spectrum Geo Limited, que afectarien el golf de Lleó, de València i el conjunt de les Illes Balears; el blindatge de les inversions d’ACS en el projecte Castor; la pressió de grups inversors per introduir la pràctica del fracking i l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional a les prohibicions aprovades després d’àmplies protestes socials en algunes autonomies; el vassallatge de la Generalitat de Catalunya vers la multinacional israeliana ICL-Iberpotash, responsable de la sal·linització de les aigües del riu Llobregat; o l’entrega de la gestió de l’aigua a multinacionals com Suez.
Per aquest motiu, hem d’entendre el TTIP com una peça més en el taulell del capitalisme patriarcal mundial, i per tant, afrontar-lo com una nova batalla en la guerra contra l’apartheid social global, instaurat per les corporacions multinacionals amb la cobertura de les institucions polítiques i els aparells militars.
La lluita contra el TTIP, imprescindible per assolir una veritable independència, s’ha d’encabir en la lluita contra la Unió Europea, en la lluita contra l’OTAN, en la lluita contra la dinàmica de la falsa cooperació internacional. És a dir, en la lluita contra el capitalisme patriarcal, en la lluita contra un sistema creat per maximitzar guanys empresarials, culpable de l’explotació de classe i de gènere, culpable de la pèrdua de sobirania dels pobles i comunitats, culpable de la depredació del territori i d’instaurar un model insostenible a nivell social i mediambiental, que ens porta directe a l’abisme, com diuen les seves pròpies institucions.
I això, ni el sobiranisme liberal ni la socialdemocràcia són capaces de fer-ho. Ho hem vist quan la dreta catalana representada per CiU donava suport explícit al costat del PP, PSOE, UPyD i PNV al TTIP al Congrés espanyol, amb la voluntat d’entregar la nostra sobirania a les multinacionals. També ho hem vist quan els grups polítics encara etiquetats d’esquerres, com ERC, ICV, Compromís.., defensaven la competitivitat de la Unió Europea, quan votaven a favor de bombardeigs de l’OTAN, ho hem vist quan els seus sindicats defensaven les empreses multinacionals acusades de danys mediambientals… Ho veiem cada dia que fracassen en el tímid intent d’humanitzar un capitalisme patriarcal nascut per explotar i depredar.
Hem de ser nosaltres, les revolucionàries, les qui aixequem les banderes contra el TTIP juntament amb les banderes contra la Unió Europea i el capitalisme patriarcal, juntament amb les banderes per la construcció del socialisme feminista als Països Catalans.
Perquè la lluita contra el TTIP va molt més enllà dels debats parlamentaris, és la lluita del dia a dia en defensa dels serveis públics, la lluita contra les agressions alimentàries i energètiques, la lluita contra les agressions al territori… En definitiva, és la lluita pel repartiment del treball i la riquesa, per l’emancipació nacional, social i de gènere. I aquestes lluites es batallen en tots els fronts de la guerra social que ens ha tocat viure als Països Catalans.

No al TTIP – No a la Unió Europea – No a l’OTAN – No al capitalisme patriarcal
Per la construcció del socialisme feminista als Països Catalans

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

dijous, 18 de desembre de 2014

Marxa de torxes per les preses polítiques 2014

MARXA DE TORXES
divendres 19 desembre
19:30

plaça de la Independència
Castelló de la Plana

Des de la reflexió aportada en els comitès de suport, entenem com a pres/a o repressaliat/ada política aquella persona que ho és pel fet de lluitar activament contra el capitalisme, l'imperialisme, el feixisme i el patriarcat, i per la llibertat de les persones i dels pobles oprimits.

La nostra tasca es centra en el suport a presos i preses polítiques perquè considerem que formen part de projectes col·lectius de transformació social i que és per aquest motiu que han patit la repressió i/o la presó. Aquestes persones han esdevingut el cap de turc que l'Estat utilitza com a amenaça per als qui s'atreveixen a qüestionar i denunciar l'ordre establert.




La resposta, per tant, ha de ser col·lectiva i emmarcada dins dels diferents espais de lluita i de reivindicació popular.

Prou Repressió!
Amnistia preses polítiques!

Organitza:  
Rescat Col·lectiu de suport als i les preses polítiques catalanes

 
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

dimarts, 2 de desembre de 2014

Mobilització pels 82 anys de les Normes de Castelló

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN), conjuntament amb la resta de l'Esquerra Independentista de la Plana, participa activament a la plataforma Castelló per la llengua, des d’on s'ha organitzat tot un seguit d'actes per commemorar el 82 aniversari de les normes ortogràfiques que unificaren la llengua catalana al País Valencià, les anomenades Normes del 32 o Normes de Castelló.

dissabte 13 desembre

ESDEVENIMENT al Facebook:  
https://www.facebook.com/events/1523174101300290/

MATÍ excursió amb el Grup de Muntanya Viarany. 
Muntanyes de la Plana.
11:00 fira d'entitats, amb tallers i animació infantil. 
Plaça Santa Clara. 
14:00 dinar amb opció vegetariana 8€.
Plaça Santa Clara.
18:00 MANIFESTACIÓ
Plaça de la Independència. 
21:00 sopar. 
Casal Popular de Castelló. 
22:00 Jam Session.  
Casal Popular de Castelló.
 
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

dilluns, 1 de desembre de 2014

Taller d'assertivitat lingüística. Parlem valencià!

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) participa activament a l'Esquerra Independentista de la Plana, des d’on s'ha organitzat aquest "Taller d'assertivitat lingüística".

dijous 4 desembre
18:30
Casal Popular de Castelló


ESDEVENIMENT al Facebook:  
https://www.facebook.com/events/1526922580883757/ 

Activitat emmarcada en el conjunt d'actes, coordinats per la plataforma Castelló per la llengua, per commemorar el 82 aniversari de les normes ortogràfiques que unificaren la llengua catalana al País Valencià, les anomenades Normes del 32 o Normes de Castelló.

Taller d'assertivitat lingüística, a càrrec de Gemma Sanginés. 

Format teoricopràctic: explicació psicològica del comportament lingüístic de les parlants de llengües minoritzades i entrenament en assertivitat*.

Preguem que vos inscrigueu per poder preparar millor el taller.
Només cal que escrigueu un correu amb el vostre nom a ei.laplana@gmail.com


Gemma Sanginés és llicenciada en Psicologia i té una formació especialitzada en l'àmbit de la Psicologia aplicada i en l'entrenament en assertivitat.

És competent en cinc idiomes: anglès, castellà, català, èuscar i francès.

És membre de Tallers per la Llengua, una entitat que es dedica a impartir tallers adreçats a fomentar la sensibilitat envers la diversitat lingüística i l’adopció de conductes lingüístiques que faciliten el manteniment de la vitalitat de la llengua catalana.


* L'assertivitat és la capacitat d'autoafirmar els propis drets de manera clara i respectuosa, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegen en aquestes expressions conductes agressives o manipuladores.
 
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

divendres, 28 de novembre de 2014

Un any sense RTVV

Demà, 29 de novembre de 2014, es complirà un any del tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV). El Consell d’Alberto Fabra posava fi a 24 anys de ràdio i televisions públiques al País Valencià, amb la qual cosa la llengua catalana pràcticament desapareixia de l’espectre audiovisual al sud del Sénia. El cessament de les emissions d’RTVV va provocar la mobilització d’una part de la societat valenciana, que reclamava i reclama el dret a tenir uns mitjans de comunicació plurals, de qualitat, públics i en català, unes condicions que no acomplien ni Canal 9 ni Ràdio 9. Passat un any de la fi d’RTVV, l’assemblea de l’Horta d’Endavant (OSAN) vol fer públiques aquestes consideracions:

  • El tancament d’RTVV va ser una nova acció antidemocràtica, autoritària i antivalenciana del Partit Popular. El president Fabra va fer la seua particular aportació al procés de recentralització de l’Estat espanyol que impulsa el govern central i va esdevenir el primer president autonòmic que tanca uns mitjà de comunicació públic. El moviment, però, s’ha girat moltes voltes en contra de Fabra, ja que el Partit Popular s’ha quedat sense el seu principal mitjà de propaganda;
  • La desaparició de Canal 9 i Ràdio 9, unida al tancament forçat dels repetidors de TV3 i Catalunya Ràdio han sigut un colp dur a la normalització lingüística al País Valencià. Ara bé, hom no pot oblidar que en RTVV la programació mai no va ser completament en català, i el model de llengua emprat fou dialectitzant i fins i tot vulgar, tot incloent-hi paraules prohibides per ser massa “catalanes”. La tasca de normalització del valencià exercida per RTVV al llarg dels seus 24 anys d’existència ha sigut clarament insuficient;
  • RTVV podria haver sigut una eina de vertebració del País Valencià, però mai no ho va ser; ans al contrari, amb la seua creació es va voler contrarestar la influència de TV3 i la seua programació ha ajudat a difondre una identitat valenciana oposada al Principat i submisa a Espanya, a la qual sempre s’hi van ofrenar glòries;
  • Perquè el principal tret identitari de la televisió i la ràdio públiques al País Valencià ha sigut la submissió més absoluta al poder polític autonòmic, una submissió que es va materialitzar en un dels majors nivells de manipulació informativa que s’hagen vist mai en un mitjà presumptament democràtic, en l’ocultació sistemàtica d’aquelles persones, entitats o lluites que no combregaven amb les polítiques de la Generalitat Valenciana, en la defensa de valors reaccionaris i ultraespanyolistes, en el foment de l’enfrontament amb el Principat, un llarg etcètera de males pràctiques. RTVV va ser una arma contra les valencianes i el valencians;
  • El trist paper jugat per RTVV al llarg de la seua trajectòria no hauria sigut possible sense la col·laboració activa i passiva de tants i tants dels seus treballadors que van permetre que allò passara o que fins i tot van ajudar-hi, esdevenint-ne còmplices. Malauradament, foren poques les veus que dins la casa s’alçaren, dignes i discordants, contra la usurpació del que havien de ser una televisió i una ràdio de les valencianes i els valencians, malgrat que aquesta era l’obligació de tots els membres de l’ens com a servidors públics. Aquelles persones que van contribuir a fer d’RTVV un instrument al servei del PP, no són les més indicades per a reivindicar uns nous mitjans de comunicació públics, plurals, de qualitat i en valencià.
Per tot això ens sumem a la denúncia pel tancament d’RTVV i a la reivindicació d’uns mitjans de comunicació públics que han de ser necessàriament de qualitat, en català i al servei de les classes populars, amb un marc lingüístic i cultural complet, amb un vertader control democràtic i amb voluntat de servei públic.

Països Catalans, 28 de novembre de 2014
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

dilluns, 24 de novembre de 2014

25-NOVEMBRE: dia internacional contra la violència masclista

Manifest de l'Esquerra Independentista:

Un any més, continuem eixint als carrers el 25 de novembre. I ho hem fem perquè les violències masclistes continuen presents en el nostre dia a dia. I enguany, aquest 25 de novembre, dia internacional contra les violències vers les dones i les nenes, ho tornarem a fer.
Núria, Maria, Anna...
Tres noms que potser no diuen res, però que ho diuen tot. Arreu de l'estat espanyol, 51 dones han estat assassinades per les seves parelles o ex-parelles; un total de 500 dones assassinades en 8 anys. Al món, cada 15 segons una dona rep una pallissa. Cada 4 minuts una dona es violada. Cada any, 2 milions i mig de dones i nenes son traficades dins el mercat de la prostitució. No sols són xifres, és la realitat a la que les dones ens enfrontem cada dia.
Rosa, Isabel, MªDolores, Yolanda...
Les violències masclistes són un problema estructural d’origen sociocultural; el trobem a l'escola, al treball, al carrer, als mitjans de comunicació, dins de les nostres llars i també dins dels nostres moviments polítics i socials, i per tant, és necessari un canvi de mentalitat i de conducta per eradicar-lo, i no només avui, sinó cada dia de l’any. La violència física suposa la màxima expressió de la violència masclista vers les dones, però no és més que la punta del iceberg d’una piràmide de diferents formes d’opressió. A sota, tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible, ens coaccionen dia a dia a la feina, al carrer, a casa...Mecanismes que estan totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirades, insults, menyspreu, control, espiar, fer callar, expressions com “estàs boja, histèrica, exagerada”, desautoritzar, desvalorar, la culpabilització.
Les violències, en el seu sentit més ampli, vers les dones són una estratègia clau del sistema capitalista per mantenir el control sobre les dones. L'extrema feminització de la pobresa n'és un clar exemple: retallades en mesures i ajuts socials, en recursos d'ajudes a la diversitat funcional, en sanitat i educació...Tot recau en sobrecarregar a les dones les tasques reproductives i de cures; i ho fa a través de l'estat, que per tal de preservar la seva estructura capitalista i els seus privilegis masclistes i classistes, ens torna a ficar en casa per a que ens encarreguem d'elles.
Esperanza, Gisela, Gregoria...
10 noms d'una llista que arriba fins a 20. 20 dones han estat assassinades en el que portem d'any als Països Catalans. I no acaba ací. Lamentablement, el 70% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció als Països Catalans. I més lamentablement, són les centenars de dones que dia a dia pateixen aquestes violències sense oportunitat de denunciar-ho enlloc. Les lleis promulgades des de l’estat espanyol, tant de partits feixistes o com de l’església catòlica, que afecten directament a les nostres vides perpetuen el masclisme essent la màxima expressió de la violència masclista tolerada per l’estat espanyol. No volem funerals d'estat per recordar la lacra social que suposa el masclisme, el que volem és una societat on aquestes pràctiques no hi tinguen cap mena de cabuda.
Les persones de les classes populars catalanes han de tenir present que no poden perpetuar ni posar en pràctica la violència masclista, en cap de les seves vessants, ni en espais públics ni en els nostres espais de participació política. Només amb la lluita feminista i adoptant postulats feministes i pràctiques conseqüents amb elles, podrem eradicar la violència masclista. I els moviments socials i polítics tenim una gran responsabilitat en això. No podem girar l’esquena a les violències que ocorren en els nostres espais, les hem de combatre dins i fora.
Prou violència masclista, prou víctimes del patriarcat. Tornarem a prendre els carrers, avui i cada cop que sigui necessari, i cridarem ben fort que no tolerarem més atacs a les nostres vides en cap de les expressions de l'opressió patriarcal. 
Perquè som plenament conscients de que el masclisme mata, i per tant, les dones diem prou! 
Visca l’autodefensa feminista!
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana


dilluns, 17 de novembre de 2014

9N ara què? xerrada amb Quim Arrufat (CUP)

 
XERRADA
9N ara què?
el procés independentista a una part dels Països Catalans
 
dissabte 22 novembre
12:00
Colla El Rogle
Carrer Mare de Déu de la Balma, 1
Castelló de la Plana

I després dinar popular!

Xerrada a càrrec de Quim Arrufat, diputat del Parlament de Catalunya per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). 



Comunicat d'Endavant (OSAN):
9N: un punt i seguit en la lluita cap a la independència dels Països Catalans
Article de L'Accent:
La lluita nacional i social a partir del 10N: opinions des de la unitat popular
Article d'EspaiFàbrica:
Després del 9N: l'independentisme entra en una nova fase. Avenços i retrocessos
Llibret editat per Endavant (OSAN):

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

dilluns, 27 d’octubre de 2014

Construcció del socialisme feminista als Països Catalans

XERRADA
divendres 14 novembre
19:00

I després sopar popular!

Acte emmarcat en les IV Jornades Anticapitalistes organitzades per la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa.

La construcció del socialisme respon a una necessitat material i ètica de la classe treballadora. Degut a la seua explotació com a classe, es generen un seguit de desigualtats que únicament poden ser superades a través de la lluita de classes.

Històricament, la construcció del socialisme s’ha centrat en buscar un repartiment del treball i la riquesa, a partir de convertir la propietat privada dels mitjans de producció en propietat col·lectiva.

Però hi ha explotació més enllà de l’explotació de classe? Com es tenen en compte elements com el patriarcat, la relació entre el model de desenvolupament i la natura, el racisme i la divisió internacional del treball, o l’alliberament nacional en la construcció del socialisme?

La construcció del socialisme feminista als Països Catalans busca trobar respostes a aquestes relacions d’explotació des del marc de la lluita de classes, busca posar sobre la taula el vincle entre el treball productiu i el treball reproductiu, situar la societat catalana en l’era de l’apartheid social globalitzat, per tal d’orientar la nostra lluita per una emancipació nacional, de classe i de gènere, amb una relació de solidaritat vers els demés pobles de la Terra.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

dimecres, 15 d’octubre de 2014

22octubre: jornada de lluita cap a la Vaga de totes!

LES DONES MOVEM EL MÓN. ARA L'ATURAREM!
EL 22 D'OCTUBRE JORNADA DE LLUITA CAP A LA VAGA GENERAL PER CRIDAR BEN ALT QUE:

Reivindiquem el reconeixement de les DIFERENTS IDENTITATS DE GÈNERE, de la llibertat d'opció sexual i dels diferents tipus de famílies i unitats de convivència.
Combatem totes les VIOLÈNCIES MASCLISTES per acabar amb els feminicidis i tot tipus d'agressions contra les dones i apostem per l'autodefensa feminista.
Una VIDA I una MORT DIGNES: reconeixent la nostra dependència mútua, les nostres diversitats funcionals i garantint els drets i el benestar tant de qui és cuidada com de qui té cura d'altres.
Volem una vida digna per tots els éssers vius, lliure d'especisme i de tortura envers els animals i la preservació de la natura i el medi ambient.
Defensem els SERVEIS PÚBLICS (educació, sanitat i serveis socials) i els béns comuns autogestionats (recursos naturals i territori), d'accés universal, gratuït i de qualitat. Exigim L'ATURADA DE PRIVATITZACIONS I RETALLADES.

Volem un accés garantit i efectiu a l'HABITATGE DIGNE.
Ens posicionem contra el sistema especulatiu i capitalista. Apostem per una ECONOMIA FEMINISTA SOCIAL I SOLIDÀRIA, que posi al centre la vida de les persones.
Ens neguem a pagar el DEUTE.
Volem el repartiment de la riquesa i de tots els treballs – reproductius i productius – així com el seu reconeixement social, laboral i econòmic, també d'aquells tradicionalment feminitzats o inserits en l'economia considerada informal. Exigim la retirada de totes les LLEIS I REFORMES LABORALS que promouen i perpetuen les desigualtats i la precarietat. Lluitem per unes condicions de treball dignes.

Exigim la fi de la DISCRIMINACIÓ LABORAL per raó d'ètnia, gènere, classe, edat i sexualitat: contra la segregació vertical i sectorial i l'assetjament a la feina, a favor de la igualtat salarial i de les mesures que contribueixin a la corresponsabilitat de dones i homes en l'exercici de les cures.
Defensem el dret a la lliure circulació i permanència de les persones. Volem que totes les persones tinguin accés universal als serveis públics i a la plena participació comunitària i política.
CAP PERSONA ÉS IL·LEGAL, exigim el tancament dels CIEs.

Volem una vida lliure de repressió i defensem la LLIBERTAT D’ACCIÓ I MANIFESTACIÓ. Exigim la retirada de la llei Mordaza, de la reforma del codi penal, de l'actual llei de l'avortament i de totes les normatives i disposicions punitives que restringeixen les nostres llibertats i l'ús de l'espai públic, com ara l'ordenança del civisme.
Ens plantem contra el frau fiscal, la corrupció política i econòmica i la impunitat policial.
Per a tot això i molt més les sota signants convoquem el 22 d’octubre a una jornada de lluita cap a la vaga general en primavera.

Ocuparem les places i els carrers, 
tancarem els mercats i les botigues, 
aturarem el transport… aturarem el món!

dimarts, 7 d’octubre de 2014

9-OCTUBRE: diada del País Valencià

Per canviar-ho tot: DESOBEÏM!

Manifest unitari de l’Esquerra Independentista:

Com cada any el pròxim 9 d’octubre l’Esquerra Independentista serem als carrers de València per convertir la diada del País Valencià en una jornada de lluita per la llibertat nacional, social i de gènere del nostre poble.
Una diada on reivindiquem, més enllà de celebrar l’entrada de Jaume I a la ciutat de València, el conjunt de les lluites socials i nacionals que històricament ha desenvolupat el Poble Treballador dels Països Catalans en aquesta data.
Actualment ens trobem davant d’una situació d’urgència social que sol·licita una resposta immediata de manera col·lectiva. Aquesta resposta vindrà de la mà de la construcció de la Unitat Popular en el marc d’uns Països Catalans lliures de tota opressió com a únic camí per aturar l’empobriment massiu de les classes populars, l’emergència vivencial, la pèrdua de drets laborals i civils, la privatització encoberta dels serveis socials més elementals, l’enèsima ofensiva contra el valencià i l’escola per part de les institucions…..
I és que la transformació social no es produeix ni en parlaments ni en despatxos, perquè per més que s’apropen tot tipus d’eleccions hem de tindre clar que la batalla pels nostres drets es juga fonamentalment a les nostres aules, als nostres llocs de treball, les nostres places i carrers. És on hem de ser majoritaris, massius i desobedients per poder enderrocar el règim del 78, els estats que ens oprimeixen i el sistema que ens ofega, per fer fora la màfia que ens governa i començar a construir una societat radicalment democràtica que avance cap a la justícia social i l’alliberament de gènere.
Així, el camí ens el marquen les estudiants que prenen els carrers, les companyes del CEiP Cremona, del Pare Català i de tantes i tantes escoles, les companyes de la PAH amb la seua obra social, les vagues a les Illes o a Panrico, les lluites contra la llei mordassa i la reforma de l’avortament de Gallardon, les okupes de Can Vies o els centenars de milers de catalanes que prenen els carrers per la independència, entre molts altres exemples de dignitat al llarg i ample del nostre país. Perquè sabem que ningú no ens regalarà la llibertat i estem disposades a desobeir per a prendre-la.
En aquests moments tenim una tasca fonamental: bastir el país, des de barris, pobles i comarques, d’eines que ens permeten agafar el control del nostre present per decidir el nostre futur. Un futur, on el poble treballador tinga les estructures per decidir-ho tot, per portar a terme una revolució democràtica que ens permeta construir un país nou. Un país allunyat de la UE i l’OTAN, sense CIE’s ni fronteres militaritzades, on siga el poble treballador qui governe, sense cap tipus de desigualtats.
La nostra lluita mai no ha acceptat els Decrets de Nova Planta, ni els Pactes de la Moncloa ni les transicions. La nostra lluita sempre ha refusat els marcs legals imposats, les constitucions i els estatuts. La nostra lluita no entén de barreres ni de cadenes mentals. La nostra lluita mai no ha acceptat lleis injustes. La nostra lluita sempre ha rebutjat les imposicions, vinguen de França, d’Espanya, o dels governs regionalistes. És la nostra lluita la que ens ha permès continuar ací, dempeus. És la nostra lluita la que ens ha permès que, després de més de 300 anys, no hagen aconseguit doblegar-nos. Per això, ara més que mai, cal continuar optant per la desobediència, per l’autoorganització, per la lluita a tot arreu, per utilitzar tots els mitjans al nostre abast.
Sabem que la resposta col·lectiva no és o possible o impossible, la resposta col·lectiva és necessària. És l’hora del poble, de noves formes d’organitzar-nos i prendre partit, d’arriscar-nos, de desobeir. Desobediència contra la segregació lingüística a què ens condemnen al País Valencià, on parlar i viure en valencià, el nostre català, és una lluita diària. Desobediència a les imposicions i les retallades en l’educació, com han fet i fan els i les docents a les Illes. Desobediència a les lleis masclistes que pretenen que les dones no puguem decidir sobre els nostres cossos. Desobediència a les lleis que ens retallen la llibertat de manifestar-nos. Desobediència als llocs de treball, desobediència per poder decidir quin model econòmic volem. Desobediència per poder votar i decidir què volem ser. Desobediència per dur a terme qualsevol canvi real i profund. Desobediència per ser lliures.
No permetrem que tot canvie perquè
no canvie res. Eixe és el repte i el nostre compromís. Perquè no hi ha excuses ni mirarem cap a altre lloc. Perquè ja no ens alimenten molles. Perquè ho volem TOT. Perquè no podem oblidar que el nostre objectiu final: la Independència, el Socialisme i el Feminisme als Països Catalans.

Per uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes. 
Visca la Terra!
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

dimarts, 30 de setembre de 2014

Desobeïm! Pel referèndum, per la independència, pels Països Catalans

Concentració convocada a Castelló de la Plana per l'Esquerra Independentista de la Plana pel referèndum, per la independència, pels Països Catalans. 

Des d’Endavant (OSAN) donem tot el nostre suport i aboquem tots els nostres esforços militants a la campanya “Desobeïm”, impulsada per Independència per canviar-ho tot. Aquests són dies de reclamar la desobediència, de desemmascarar la manca de compromís real de les elits polítiques sobrevingudes al sobiranisme i de forçar la protesta al carrer.
En la desobediència comença i acaba el nostre procés cap a la independència. Una independència que ha de servir per a canviar-ho
tot, i que s’ha d’estendre arreu dels Països Catalans. Aquests dies, ens veiem als carrers!


Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

dilluns, 15 de setembre de 2014

MURAL: avortament lliure i gratuït


L'assemblea comarcal de la Plana d'Endavant (OSAN) ha realitzat a la llera del riu Sec de Castelló de la Plana un mural reivindicatiu per l'avortament lliure i gratuït.
El mural s'emmarca en la campanya contra la reforma retrògrada de la llei de l'avortament que ha intentat promoure el ministre Gallardón.
Les accions continuades contra aquesta mesura reaccionària han portat el govern a considerar seriosament la retirada del projecte. Per tant, s'ha demostrat una vegada més que la lluita és l'únic camí i que la mobilització paga la pena.


















Tot i així, creiem que cal continuar lluitant per la defensa del dret a decidir sobre el propi cos. La més que probable retirada de la llei és una victòria, però les polítiques actuals sobre avortament disten encara del respecte a un dret fonamental com és el dret a decidir sobre el propi cos.
És per això que campanyes en defensa d'aquest dret, que inclou l'accés lliure i gratuït a l'avortament, tenen sentit hi hagi perill de contrarreforma o no. Els drets fonamentals es defensen lluitant i nosaltres continuarem treballant per mobilitzar les classes populars en la seva defensa.
Parir és un dret, no una imposició.
Avortament lliure i gratuït!
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

divendres, 22 d’agost de 2014

Mural: tot el poder per al poble


Un dia, ha durat la darrera agressió nazi al mural del riu Sec.
Li pique a qui li pique, l’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) ha restaurat aquesta obra emblemàtica, que s'ha convertit en un símbol a la ciutat de Castelló de la Plana, doncs ja té onze anys. 

Fer que els murs parlen és només una de les tasques que desenvolupa l'Organització, impulsem l'espai de trobada que és el 'Casal Popular de Castelló', desenvolupem la lluita sociolaboral a la 'Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa', destruïm el patriarcat amb 'Dones en Lluita', defensem la cultura i llengua pròpies a 'Castelló per la llengua', fem suport als col·lectius dels moviments socials com són el 'Front d'Estudiants per la Universitat Pública', la 'Plataforma Anti-Fracking' o espais autogestionats com 'La Cosa Nostra'. 
  
Però encara ens hi queda molt per fer, participes?
Passa't a la dissidència!
Milita a Endavant!

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dijous, 7 d’agost de 2014

Xerrada sobre l'antifeixisme a Euskal Herria

dimecres 13 agost
19:00 xerrada a càrrec de Gorka Zarandona
            (militant de l'assemblea antifeixista de Basauri)
20:00 documental "Crónica de una herida abierta"
21:00 sopar popular i punxadeta de rock radical basc 

Al local de l'Associació Juvenil "La Cosa Nostra"
Carrer Sant Miquel, 2 - Castelló de la Plana

Organitzen:
- Associació Juvenil "La Cosa Nostra"
- Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

dilluns, 4 d’agost de 2014

Aturem l’espoli contra el poble treballador dels Països Catalans

La publicació d’unes enèsimes balances fiscals posa de manifest un cop més, més enllà del ball de xifres, una part de l’espoli a què l’estat i les classes dirigents sotmeten les classes populars dels Països Catalans a nivell fiscal.
Des d’Endavant OSAN denunciem aquest espoli en tota la seva globalitat, i el xifrem en els següents termes:
  • L’anomenat espoli fiscal territorial, és a dir, la transferència d’impostos extrets dels treballadors i treballadores dels Països Catalans cap a l’estat central, que sumen entre 30.000 i 36.000 milions d’euros anuals.
  • Una política fiscal regressiva, que fa recaure tot l’esforç fiscal sobre la classe treballadora, fins al punt que en plena crisi la tributació de les rendes de capital ha disminuït un 62%.
  • La impunitat absoluta del frau fiscal, valorat en 26.000 milions d’euros anuals i concentrat en un 72% en les grans corporacions.
  • Una política redistributiva que prima el pagament d’un deute que ni han contret les classes populars ni se n’han beneficiat, la despesa armamentística i el manteniment de l’activitat de les grans empreses a través d’inversions públiques sense retorn social per damunt de la inversió en educació, sanitat i benestar. I que se segueix beneficiant del treball de cures no remunerat que recau en major mesura sobre les dones de la classe treballadora.
Amb tot, des d’Endavant OSAN també volem fer un seguit de consideracions entorn l’enfocament que des del regionalisme i del nacionalisme burgès s’ha fet i s’està fent d’aquesta qüestió:
  • Denunciar només l’espoli fiscal, abstraient-lo de la resta d’elements abans citats amaga la voluntat de no voler abordar el problema en la seva totalitat i de perpetuar la resta d’espolis damunt les classes populars.
  • Denunciar només l’espoli fiscal d’una part del territori és voler amagar una realitat que afecta per igual tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes, amb la voluntat de voler amagar el caràcter nacional del conjunt de Països Catalans.
  • Així mateix, caracteritzar l’espoli fiscal com una transferència forçosa de rendes de territoris rics a altres territoris pobres és, a banda de fals, un intent d’enfrontar els diversos pobles presoners de l’estat. Les xifres de l’espoli fiscal que pateixen els Països Catalans no són invertides en prestacions socials ni en iniciatives de desenvolupament a Andalusia o Extremadura. L’espoli fiscal s’utilitza bàsicament per a engreixar l’oligarquia estatal i en són beneficiàries les burgesies locals dels Països Catalans. La despesa armamentística vinculada a l’obtenció de contractes per a empreses espanyoles a l’estranger, la creació, artificial i accelerada, d’una gran capital financera a Madrid i l’execució d’infraestructures amb nul retorn social per tal d’insuflar negoci al binomi construcció-finances, motor del capitalisme hispànic.
  • A la vegada, i entenent que com a poble també ens trobem immersos en un model “d’economia-món” basat en l’espoli i l’explotació internacional del treball, apostem per un socialisme feminista internacionalista, que tingui en compte no només un repartiment del treball i la riquesa dins de les fronteres nacionals, sinó que contribueixi a unes relacions solidàries entre la classe treballadora dels diferents pobles.
Per acabar amb l’espoli fiscal a què és sotmès el poble treballador dels Països Catalans només hi ha una alternativa: la independència i la construcció del socialisme i d’un model social feminista. Qualsevol altra sortida serà un pedaç que l’únic que aconseguirà serà fer mutar el problema cap a noves formes però en cap cas materialitzarà l’única solució: que el fruit del treball de les classes populars dels Països Catalans reverteixi en el seu interès i que l’esforç fiscal del conjunt de la societat tingui un caràcter netament progressiu.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dissabte, 26 de juliol de 2014

Aturem la massacre a Palestina

MANIFESTACIÓ
dimarts 29 juliol
19:30
plaça Maria Agustina
Castelló de la Plana


ATUREM EL GENOCIDI DEL POBLE PALESTÍ
 
L'actual agressió de l'Estat terrorista d'Israel contra el poble palestí, suma una pàgina més a la ignomínia d'un genocidi sistemàtic executat pel sionisme amb l'absolut suport d'Estats Units, la Unió Europea i totes les forces al servei de l'imperialisme multinacional.

Aquesta vegada, amb el pretext de la fosca mort de tres joves jueus, Israel ha llançat un nou atac contra la franja de Gaza que ja ha provocat més de 650 víctimes mortals, la majoria civils i moltes d'elles menors.

L'estat d'Israel interpreta falsament la crítica als seus crims com un acte d'antisemitisme i d'odi als jueus. La nostra solidaritat amb el poble palestí no té res a veure amb prejudicis ètnics ni religiosos, sinó amb el dret d'un poble a lluitar per la seua existència front a un invasor que el vol expulsar de la seua pròpia terra. Haver estat víctimes del nazisme no autoritza a Israel a actuar d'igual manera contra un altre poble, en nom d'una altra ideologia supremacista: el sionisme.

Les bombes sobre la població a Gaza ens recorden que, des de 1948, l'Estat sionista ve perpetrant una campanya constant d'ocupació il·legal, expulsió i genocidi creixent sobre la població i el territori del poble palestí. Aquest nou episodi, davant la inhabilitació del Consell de Seguretat de l'ONU pels poderosos, demostra que per al capitalisme i els estats que el sostenen les vides humanes no tenen absolutament cap valor.

Però, davant l'actitud i silenci còmplice dels poderosos, s'alça la indignació, la ràbia justa i la digna resposta solidària dels pobles del món que entenen la resistència del poble palestí com la seua pròpia lluita, i senten en el cor com a propi cada mort que les bombes israelianes sembren a la franja Gaza.

És per tot això que el poble de Castelló, a través d'aquesta manifestació, vol manifestar el següent:

1r. L'exigència immediata del cessament del bombardeig i agressió de l'Estat sionista d'Israel sobre Gaza i la resta del territori palestí.

2n. La denuncia del paper de les grans empreses de comunicació i premsa que, sistemàticament, invisibilitzen la lluita del poble palestí i donen cobertura ideològica als crims contra la humanitat de l'Estat d'Israel.

3r. L'exigència a l'Estat Espanyol que trenque relacions diplomàtiques amb l'estat genocida d'Israel, així com la imposició de sancions polítiques i econòmiques al mateix.

4t. L'exigència al govern valencià d'una declaració pública de rebuig al genocidi del poble palestí.

5é. La crida a la població a sumar-se al boicot econòmic i de desinversió contra els productes israelians, seguint la campanya BDS (Boicot, Desinversions i Sancions).

6é. El suport a la proclamació de l'Estat Palestí independent amb capital a Jerusalem, la reparació del dany causat en decennis d'agressió i el dret al retorn de la població palestina forçada a l'exili.

Malgrat la injustícia, de la massacre i l'odi desplegat, malgrat el poder dels diners i de les armes, creiem fermament que la justícia i la voluntat decidida del poble palestí, al costat de la solidaritat de tots els pobles del món, triomfarà.

PALESTINA VENCERÀ!

FORA L'AGRESSOR ISRAELIÀ DE PALESTINA!

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dimarts, 1 de juliol de 2014

Parir és un dret, no una imposició! -avortament lliure i gratuït-


Arran de la voluntat del govern espanyol de fer una contrarreforma del dret a l’avortament, que és un atac als drets més elementals de les dones, les organitzacions de l’esquerra independentista impulsem una campanya per a portar al carrer, als llocs de treball, a les associacions, a les escoles i universitats, informació sobre què significa aquesta contrarreforma i un posicionament clar de l’esquerra independentista en favor dels drets de les dones.

El Consell de Ministres va fer públic el passat 22 de desembre de 2013 l’avantprojecte de la “Ley de Protección de la Vida del Concebido y de los Derechos de la Mujer Embarazada”. Aquesta nova llei absolutament regressiva i amb marcat caràcter ultraconservador modifica dràsticament el limitat marc legal actualment vigent sobre la regulació de l’avortament i, de passada, tira per terra dècades de lluita de les dones
a favor del dret a decidir sobre els nostres propis cossos.


Aquesta nova llei de l’avortament constitueix un atac gravíssim contra els drets
fonamentals de les dones. El govern de l’Estat legisla sobre els nostres cossos amb la voluntat d’infantilitzar-nos i criminalitzar les nostres decisions. Qüestionen en tot moment la nostra capacitat de judici fent-nos passar pel calvari d’un procés de reflexió.

Ens despenalitzen per convertir-nos en víctimes, però blinden tota possibilitat d’avortar imposant-nos la maternitat obligatòria. A tot això cal sumar-hi l’ofensiva desplegada per la dreta i els sectors més rancis de l’Església catòlica a través del seu aparell de propaganda mediàtic, amb el qual estigmatitzen repetidament les dones que decideixen avortar, fent-nos passar per criminals i fent una defensa vergonyosament fal·laç del “dret a la vida”.

Les dones seguirem avortant. Ho hem fet al llarg de tota la història independentment de lleis i imposicions. A partir d’ara, però, només podran fer-ho aquelles qui es puguin permetre viatjar a països on la interrupció de l’embaràs no estigui penalitzada. La contrareforma del ministre Gallardón és manifestament classista, ja que aquelles dones amb recursos limitats o no podran accedir-hi o bé hauran de sotmetre’s a procediments il·legals i insegurs en clíniques clandestines, tot posant en perill la seva salut i, en el pitjor dels casos, les seves vides.

Des de l’Esquerra Independentista reivindiquem una vegada més la lluita feminista com l’eina que ens ha de permetre deslliurar-nos de totes les formes de violència que exerceix sobre nosaltres el patriarcat a través de l’Església i l’Estat. Veiem en la desobediència l’única via per subvertir la nova llei de l’avortament i treballarem per l’autogestió de l’avortament alhora que ens mantindrem fermes en la lluita a favor pel dret a l’avortament lliure i gratuït.

Parir és un dret, no una imposició.
Avortament lliure i gratuït!



Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional