divendres, 30 de març de 2012

FOTOS: Vaga General

Castelló de la Plana

dilluns, 19 de març de 2012

VAGA GENERAL 29-març

MANIFESTACIÓ

29 març 2012

18:00
Plaça Maria Agustina
Castelló de la Plana

Vine amb el bloc anticapitalista!

L'assemblea comarcal de la Plana d'Endavant-OSAN participa en l'agitació prèvia, els piquets informatius del dia de la vaga i en la manifestació. Mitjançant el treball conjunt de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa tractem d'expressar de forma contundent el nostre rebuig a l'explotació capitalista.



Si vols participar en alguna de les feines de la mobilització passa per l'assemblea del Casal Popular de Castelló i pregunta en que pots col·laborar!
05:00 Piquets cap als polígons industrials. Casal Popular de Castelló.

PROGRAMA DE LA JORNADA DE MOBILITZACIÓ:
 07:30 Piquet a la Universitat Jaume I. Universitat Jaume I.
 09:30 Piquets al centre comercial. Casal Popular de Castelló.
 10:30 a 18:00 Servei de guarderia. Casal Popular de Castelló.
 14:00 Dinar de pa-i-porta. Casal Popular de Castelló.
 18:00h Manifestació. Plaça Maria Agustina. 

La Reforma Laboral és la darrera agressió legislativa contra els treballadors i treballadores dels Països Catalans. Mica en mica, anem perdent drets socials i laborals, sota excuses i pretextos tan diversos com injustos. Els desnonaments de famílies senceres, la deslocalització d'empreses deixant al carrer milers de persones, el saqueig privat de serveis públics amb el beneplàcit de les administracions o l'anomenada crisi del deute són només algunes de les moltes injustícies que ara se sumen a la Reforma Laboral. Per aquest motiu des d'Endavant (OSAN) convoquem tota la classe treballadora dels Països Catalans a participar en una vaga general anticapitalista que sobrepassi i desbordi la vaga general convocada pel dia 29 de març.

Cal fer visible l'existència, creixement i consolidació d'un moviment anticapitalista i volem que sigui cada dia més fort i combatiu, al marge de les grans centrals sindicals espanyoles, CCOO i UGT, que convoquen i desconvoquen vagues en funció d'interessos particulars i partidistes. Per fer-ho, des d'Endavant OSAN creiem que cal aglutinar forces amb el conjunt de moviments populars i anticapitalistes per cridar ben fort, no només contra la nova Reforma Laboral, sinó també contra l'anomenat “pacte social”. Fa més de 30 anys que sota aquest pretext s'han estat retallant drets socials bàsics i ens han imposat una dictadura dels mercats i del capital, sense que cap treballadora pugui decidir res sobre la seva situació laboral. De fet, organisme elitistes i antidemocràtics (o fins i tot fantasmagòrics) com els mercats, la banca i la patronal són els qui decideixen els nostres drets i deures. Tot, amb el suport i agenollament dels governants que, tant a Madrid com als Països Catalans, no dubten a endur-se els seus trofeus i comissions a costa dels nostres drets.

Estem, doncs, en un moment en el qual el capitalisme més agressiu (representat, entre d'altres, pel Banc Mundial, l'FMI o la Unió Europea) està desemmascarant-se a casa nostra de la mà de les polítiques neoliberals i complaents aplicades per la dreta de tota la vida (CiU i PP). Mentrestant, les esquerres parlamentàries (la socialdemocràcia) abaixen el cap i demanen un nou pacte social.
Nosaltres, però, diem prou. Volem anar a la vaga, i volem anar-hi per plantar cara al capitalisme. Si ells ja s'han tret la màscara democràtica renunciant a l'estratègia del benestar per a tothom, és hora que nosaltres prenguem el poder del carrer, ens desempalleguem de la màscara del pacte i passem a la confrontació directa amb els interessos del poder.
Endavant (OSAN). Març de 2012.
Totes i tots a la Vaga General!
Totes i tots contra el capitalisme salvatge!



Aprofitem per adjuntar:

Comunicat d'Endavant (OSAN) en relació a la Reforma Laboral aprovada el 10 de febrer:
Ja n'hi ha prou de retallar els drets laborals! Ja n'hi ha prou de callar i pactar!


Endavant (OSAN) publica un breu text d'anàlisi i reflexió. En aquest document es descriu breument el context polític actual, marcat per dures retallades i retrocessos socials en gairebé tots els àmbits de la nostra vida. Després s'analitzen les alternatives reformistes que proposa la classe política. Finalment, s'exposen les perspectives de la única alternativa rupturista: la construcció d'un moviment popular amb capacitat per enfrontar-se a l'UE i als estats espanyol i francès.

diumenge, 4 de març de 2012

Dia de la dona treballadora

Castelló de la Plana
L'assemblea comarcal de la Plana d'Endavant-OSAN ha participat en la manifestació commemorativa del 8 de març. La intenció ha sigut que fos el més reivindicativa possible, deixant de banda el silenci i entonant consignes a viva veu com: "les dones parim, les dones decidim" o "no cosirem les vostres retallades".
Per altra banda, s'ha denunciat el cas concret que afecta a les treballadores de la casa d'acollida gestionada per l'empresa Aser, que a part d'altres irregularitats, fa mesos que no paga a les empleades, tot sota el beneplàcit de la Generalitat Valenciana.
.
Manifest unitari de l'Esquerra Independentista:

Cada 8 de març, els partits socialdemòcrates i una part del moviment feminista es congratulen pels “grans” avenços aconseguits les darreres dècades en matèria d'igualtat. És d'esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs de complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva davant l'espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.

Per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l'atur i l'augment de l'economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere i l'augment de les morts a mans d'homes, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.

Per una banda, les polítiques econòmiques i laborals que els governs espanyol i francès implementen per satisfer la banca i la patronal, així com les mesures adoptades per -en teoria- pal·liar els efectes de la crisi, comporten un augment claríssim de les desigualtats entre gèneres. Les dones, especialment aquelles que desenvolupen feines de cura, són la part majoritària del milió i mig de treballadores catalanes afectades per la retallada (revestida de congelació) del salari mínim interprofessional, un dels més baixos d'Europa. La reforma laboral -impulsada pel govern del PSOE- que desprotegia els contractes parcials i abaratia l'acomiadament, es veurà continuada i empitjorada per la reforma que cuina el PP. Les retallades a l'educació i la sanitat aplicades pels governs autonòmics de Catalunya i del País Valencià també formen part d'aquesta ofensiva neoliberal contra els nostres drets. L'àmbit públic i, especialment, la sanitat i l'educació són àmbits molt feminitzats i -dins d'aquests- les dones ocupem majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats pels ERO i les reduccions de plantilla. A aquesta situació s'hi afegeix -per suposat- la càrrega de les tasques domèstiques i de cura, la doble jornada laboral, i les retallades sobre les polítiques socials dirigides a alleujar-la. Es retarda fins l'any 2013 el permís de paternitat de 4 setmanes, que pretenia augmentar la responsabilitat compartida de la criança dels fills, s'aplica una moratòria sobre la llei de dependència i es retallen o eliminen les institucions de suport legal i jurídic a les qui pateixen la violència de gènere més visible, malgrat que la xifra de dones mortes als Països Catalans des de l'inici del 2012 és esfereïdora.
Però, sens dubte, la mesura més greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret a decidir de les dones, és la nova legislació sobre l'avortament que prepara el ministre espanyol de “justícia”. Gallardon, cedint absolutament a les demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de supòsits de 1985, que permetia avortar únicament en cas de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o de risc físic i psicològic per a la mare. Si la pretensió de Gallardón es materialitza, ja no podrem acollir-nos a la darrera clàusula, que emparava el 97% dels avortaments que es practicaven, per tant es pot considerar que la nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al propi cos. La principal victòria del moviment feminista als anys 70 queda, doncs, derogada.
La guerra contra el Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa més dura i més crua. El mínim empar que ens oferien les polítiques socials i l'educació, impregnada ara del masclisme inherent a les idees i polítiques del Partit Popular i de Convergència i Unió, desapareixen. L'única sortida que ens queda és l'autodefensa, l'autoorganització de les dones i els homes feministes, de les opcions i identitats sexuals dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja n'hi ha prou de patir la crisi, les misèries del capitalisme i el genocidi cultural del nostre poble. Ja n'hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de les retallades dels Drets Socials.

Organitzem-nos i lluitem!
No cosirem les vostres retallades!
Plantem cara!