divendres, 12 d’abril de 2019

25-ABRIL: diada del País Valencià

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) vos convidem a assistir a la manifestació unitària en motiu de la commemoració del 25 d'abril, diada del País Valencià, diada nacional dels Països Catalans. 

MANIFESTACIÓ
dissabte 13 abril 2019
18:00
plaça Sant Agustí - València

Manifest de l’Esquerra Independentista:

Avançar és l’única manera de no retrocedir!
Sense renúncies: independència, socialisme, feminisme, Països Catalans

Enguany, la tradicional manifestació de la Diada del 25 d’abril cau tres dies abans de la celebració de les eleccions generals espanyoles i autonòmiques al País Valencià. La temptació de pensar les solucions a les diferents problemàtiques que vivim en clau institucional és massa gran. Res més lluny de la veritat, però: l’estat de les autonomies és un carreró sense eixida i no té proposta de futur per a la majoria de valencianes i la resta de catalanes.

El Pacte del Botànic ha fet més palesos que mai els límits de l’autonomisme. No és només que al govern autoproclamat del canvi li haja faltat voluntat política per a fer transformacions en profunditat, que també: és que l’estat espanyol és irreformable i cap proposta d’avenç social o nacional no prosperarà. Ni l’entramat jurídic ni la situació de profunda crisi del sistema que pateix l’estat no permetran cap altre pas que no siga el de la recentralització institucional i la retallada de competències: ens espera més centralisme i menys drets socials per a les valencianes.

Aquesta recentralització de l’estat cal inserir-la en un avenç del feixisme i de les polítiques d’ultradreta, que són un atac directe a les nacions oprimides, a la classe treballadora i a les dones en general. L’estat i els seus grans partits estan preferint fer concessions a la ultradreta atacant o retallant drets de les més vulnerables. I, si ho fan, és perquè dins del sistema econòmic els surt més a compte una regressió en els drets més que no pas una millora de les nostres condicions de vida.

Les propostes que aposten per gestionar les molles que són les autonomies són més precarietat per a la majoria i misèria per a cada vegada més gent. Si no volem anar encara més enrere, el que hem de fer és avançar. Els dics de contenció del feixisme no poden ser estàtics ni confiar en un passat Estat del benestar i de les autonomies que no hi és ni tornarà. No n’hi ha prou de mantenir el PP fora de les institucions. Cap projecte polític que haja intentat una transformació de les estructures del règim del 78 no ha reeixit amb èxit. Només avançant tindrem futur.

Aquest avenç s’ha de concretar en la lluita per defensar i també recuperar drets que ens estan robant a cops de decret. Aquest avenç s’ha de concretar en la construcció de sobiranies que no depenguen d’administracions fallides, controlades econòmicament i mancades de voluntat política. La nostra institució, la del poble, ha de ser la lluita als nostres pobles i barris, i en les organitzacions de base, de les veïnes i de les treballadores. Aquest avenç implica entendre que l’exercici de l’autodeterminació és l’única manera de plantejar transformacions profundes que milloren les nostres condicions de vida. El regionalisme i l’autonomisme són, doncs, carrerons sense sortida: les valencianes només tindrem futur en un País Valencià i uns Països Catalans lliures.

En aquest context, l’esquerra independentista tenim el repte d’aportar solucions reals que suposen una millora de les condicions de vida de les treballadores del país, i això implica construir i popularitzar un programa de mesures socials que toque tots els pilars del règim: un programa d’unitat popular. El treball iniciat amb la vaga general feminista del 8-M i el programa feminista per canviar-ho tot definit per l’esquerra independentista són una base adequada per al seu desenvolupament. 

Plantegem reivindicacions de mínims que suposen millores materials de les nostres vides en l’àmbit laboral, en l’habitatge o en uns serveis realment públics.
Ja n’hi ha prou d’autonomisme i regionalisme obsolets. Davant l’ascens de l’extrema dreta i el feixisme, que mai no havien marxat, no podem simplement defensar allò que tenim, no podem simplement defensar uns drets adquirits que estan en retrocés i en descomposició. No podem, doncs, simplement, no fer passos enrere: ens cal avançar i plantejar una eixida sense renúncies. Perquè avançar és l’única manera de no retrocedir! Independència, socialisme, feminisme, Països Catalans!

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dissabte, 16 de febrer de 2019

8-MARÇ: dia internacional de les dones treballadores

Vaga General Feminista

MANIFESTACIÓ
divendres 8 març 2019
18:00 plaça Maria Agustina - Castelló de la Plana

Treballem totes, treballem menys, produïm el necessari, redistribuïm-ho tot.

Manifest d'Endavant (OSAN):
  • Dona, tens dificultats per arribar a final de mes o consideres que les teves condicions de vida són cada cop més precàries?
  • Tens la sensació que no tens temps per dedicar-te a tu mateixa?
  • Has patit situacions incòmodes/violentes pel fet de ser dona?
La situació que vivim la majoria de dones als Països Catalans ens porta a respondre afirmativament com a mínim en una d’aquestes preguntes. Si mirem algunes dades, aquestes parlen per si soles. 31 dones assassinades per homes als Països Catalans durant el 2018, i això només és la punta de l’iceberg de tota la violència estructural que és la violència masclista. El 25% de les dones assalariades cobrem a l’any un salari inferior a 11.800 euros bruts, cosa que situa la nostra mensualitat en 840 euros. Les dones cobrem cada any entre 4.800 i 7.000 euros menys que els homes. Això s’explica per diferències injustes entre els complements salarials, categories professionals o la menor presència en els càrrecs de responsabilitat que tenim. També influeix que el 72% dels contractes a temps parcial els tenim les dones, en bona mesura per poder batallar amb les obligacions familiars, perquè ens hem d’encarregar de la mainada, de malalts o de persones d’edat avançada. Aquesta situació ens empobreix com a dones durant l’edat de treballar, i també ho farà en el futur, quan cobrem la pensió o rebem una prestació per estar a l’atur. A banda, les dones dediquem, cada dia, gairebé 2 hores més que els homes als treballs de la llar, de cures i reproductius.

No obstant això, els beneficis empresarials a l’estat espanyol van créixer en el 2016 un 200% respecte a l’any anterior, mentre els salaris continuen estancats des del 2012. Durant el 2018, aquesta disparitat encara s’ha fet més visible: l’1% més ric va capturar el 40% de tota la riquesa creada; mentre el 50% més pobre, amb prou feines el 7%.

Revertir aquesta situació perquè les dones treballadores tinguem una vida digna és de mínims! Per això, exigim una sèrie de mesures concretes que permetin avançar cap a l’assoliment d’aquesta vida digna per a totes les dones:

1. Salari mínim interprofessional de 1.200 euros i jornada laboral de 30 hores. Pensions dignes garantides. Equiparació salarial real entre homes i dones.

2. Serveis públics bàsics 100% garantits per a totes les persones. Gestió pública dels serveis de cura i ampliació de la llei de la dependència. Exigim el retorn dels diners públics “prestats” il·legítimament als bancs per al rescat bancari i que s’inverteixin en serveis públics.

3. Aigua, telecomunicacions i energia públiques per garantir els serveis bàsics.

Castelló de la Plana
4. Regulació del lloguer, com a màxim del 10% del salari. Expropiar els habitatges buits als bancs i als grans tenidors per generar un parc d’habitatge públic, especialment per a les dones en risc de pobresa.

5. Una banca pública per cobrir els serveis bàsics, per no ser esclaves del capital financer.

6. Eliminació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIES. Sortim de la Unió Europea i de l’OTAN.

7. Avortament lliure, gratuït, segur i sense límit d’edat. Prohibició de la utilització de ventres de lloguer.

8. Prevenció i eliminació de la violència masclista. Incloure la perspectiva feminista a tots els nivells de l’educació, i formació específica de violència masclista per a totes les persones treballadores dels serveis, dels cossos de seguretat, de l’àmbit jurídic i de l’administració pública. Garantia d’una xarxa d’atenció a dones víctimes de violència masclista. Garantia d’habitatge, de condicions laborals dignes i socials per a les dones que han patit violència masclista.

9. Exigim el compliment i la implementació de la llei contra la LGBTIfòbia, i la inclusió de la perspectiva LGBTI a l’educació.

10. Exigim la llibertat i la fi de la repressió que pateixen les preses i exiliades polítiques, i la derogació de la llei mordassa. Exigim el dret a l’autodeterminació.

Cal reivindicar aquestes mesures ja avui per exigir i fer complir immediatament els canvis necessaris que vagin en la direcció de fer que aquestes demandes siguin realitzables i, així, avançar cap a una societat més justa i igualitària. Hem d’exigir una millora real de les nostres condicions materials de vida, i això només és possible si ens organitzem i ens mobilitzem per construir una societat que posi al centre les necessitats humanes i permeti una vida digna, i no els beneficis econòmics d’uns pocs.

L’any passat, el 8 de març es va tenyir de lila, i és que, mitjançant la resposta feminista a multitud de pobles i ciutats, vam evidenciar que les dones volem canviar el funcionament d’aquesta societat. Aquest any serem més! Busca el comitè de vaga del teu barri i participa en l’organització de la Vaga General Feminista. El 8 de març, fem vaga general de producció i de consum, estudiantil i de cures per exigir la millora de les nostres condicions de vida. Això vol dir que aquell dia no anem a la feina, no comprem, no anem a classe i no ens fem càrrec de les feines de casa. Les dones treballadores fem vaga perquè és una de les eines més útils que tenim per conquerir els nostres drets. perquè amenaça l’economia i ens permet pressionar governs i patronals, alhora que fem visible la importància de les tasques de cura.

Que les dones treballadores tinguem una vida digna és de mínims!

8 de març de 2019 | Vaga General Feminista
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

diumenge, 27 de gener de 2019

Per la sobirania dels pobles, aturem el cop d’estat a Venezuela!

dijous 31 gener 2019
18:30 CONCENTRACIÓ a la plaça de les Aules
19:15 xerrada a l'Espai La Flama
Castelló de la Plana

Comunicat d’Endavant (OSAN): 
Veneçuela viu l’enèsim intent de cop d’estat des que el projecte bolivarià va assolir el poder amb la victòria electoral de 1998 i l’ha revalidat a les urnes ininterrompudament al llarg de 20 anys.
Si l’intent de cop d’estat de 2002 es produïa en plena escalada bel·licista del trio de les Açores (Bush, Blair i Aznar), aquest nou cop es produeix en ple auge de l’extrema dreta al continent americà (Trump, Bolsonaro, Duque). Que les operacions dures es facin en contextos de creixement de la dreta més dura no ens ha de fer perdre de vista, però, que tant l’esquerra capitalista com el liberalisme han treballat constantment, també, al servei de les multinacionals per la desestabilització del país caribeny.

Veneçuela és el país que té les principals reserves de petroli del món, però també és un país que fa 20 anys que està assajant un model polític que posa la sobirania del poble per damunt dels interessos de les multinacionals. El cop d’estat no té l’origen ni la motivació en la crisi econòmica que viu des de fa uns anys Veneçuela, sinó en l’intent sistemàtic de derrotar un model polític que posa en qüestió la manera com l’imperialisme americà i el capitalisme occidental exploten els pobles llatinoamericans.

Encara que els contextos siguin molt diferents, el fons de la qüestió als Països Catalans i a Veneçuela és el mateix: el dret a la sobirania política i econòmica d’un poble és un principi inalienable de qualsevol societat veritablement democràtica. Per això, els moviments llatinoamericans defensors de la sobirania popular han estat el principal suport internacional al procés català d’autodeterminació. I, per això, ni l’estat espanyol ni la Unió Europea no són cap democràcia.

El nacionalisme espanyol en ple, de Felipe González a VOX, passant per Ciutadans i el PP, ha donat suport actiu al colpisme. La defensa dels interessos de les multinacionals espanyoles -des de PRISA fins al Banco Santander- ha passat per sobre de la voluntat del poble veneçolà. En retorn, l’oposició veneçolana i les màfies que li donen suport s’han alineat en tot moment amb l’estat espanyol en contra dels drets i les reivindicacions tant dels pobles com de les classes populars que viuen sota aquest estat.

És per tot això que, als Països Catalans, totes aquelles persones que creiem que el futur polític i econòmic dels pobles l’han de decidir aquests mateixos pobles sense cap ingerència ni sense cap amenaça hem de fer front al cop d’estat contra el poble de Veneçuela. I la millor manera de fer-ho és plantant cara a aquells que des de casa nostra el patrocinen.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dissabte, 5 de gener de 2019

Elaboració d’un protocol contra les agressions masclistes

dissabte 19 gener 17:00

Al Casal Popular de Castelló, diferents col·lectius farem una assemblea per a desenvolupar un protocol contra les agressions masclistes.
·
Els feminicidis no són fets esporàdics perpetrats per bojos. Són la punta de l’iceberg de tota una violència contra les dones que té com a objectiu que no puguem capgirar el paper que el sistema patriarcal ens ha reservat.