divendres, 28 de novembre de 2014

Un any sense RTVV

Demà, 29 de novembre de 2014, es complirà un any del tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV). El Consell d’Alberto Fabra posava fi a 24 anys de ràdio i televisions públiques al País Valencià, amb la qual cosa la llengua catalana pràcticament desapareixia de l’espectre audiovisual al sud del Sénia. El cessament de les emissions d’RTVV va provocar la mobilització d’una part de la societat valenciana, que reclamava i reclama el dret a tenir uns mitjans de comunicació plurals, de qualitat, públics i en català, unes condicions que no acomplien ni Canal 9 ni Ràdio 9. Passat un any de la fi d’RTVV, l’assemblea de l’Horta d’Endavant (OSAN) vol fer públiques aquestes consideracions:

  • El tancament d’RTVV va ser una nova acció antidemocràtica, autoritària i antivalenciana del Partit Popular. El president Fabra va fer la seua particular aportació al procés de recentralització de l’Estat espanyol que impulsa el govern central i va esdevenir el primer president autonòmic que tanca uns mitjà de comunicació públic. El moviment, però, s’ha girat moltes voltes en contra de Fabra, ja que el Partit Popular s’ha quedat sense el seu principal mitjà de propaganda;
  • La desaparició de Canal 9 i Ràdio 9, unida al tancament forçat dels repetidors de TV3 i Catalunya Ràdio han sigut un colp dur a la normalització lingüística al País Valencià. Ara bé, hom no pot oblidar que en RTVV la programació mai no va ser completament en català, i el model de llengua emprat fou dialectitzant i fins i tot vulgar, tot incloent-hi paraules prohibides per ser massa “catalanes”. La tasca de normalització del valencià exercida per RTVV al llarg dels seus 24 anys d’existència ha sigut clarament insuficient;
  • RTVV podria haver sigut una eina de vertebració del País Valencià, però mai no ho va ser; ans al contrari, amb la seua creació es va voler contrarestar la influència de TV3 i la seua programació ha ajudat a difondre una identitat valenciana oposada al Principat i submisa a Espanya, a la qual sempre s’hi van ofrenar glòries;
  • Perquè el principal tret identitari de la televisió i la ràdio públiques al País Valencià ha sigut la submissió més absoluta al poder polític autonòmic, una submissió que es va materialitzar en un dels majors nivells de manipulació informativa que s’hagen vist mai en un mitjà presumptament democràtic, en l’ocultació sistemàtica d’aquelles persones, entitats o lluites que no combregaven amb les polítiques de la Generalitat Valenciana, en la defensa de valors reaccionaris i ultraespanyolistes, en el foment de l’enfrontament amb el Principat, un llarg etcètera de males pràctiques. RTVV va ser una arma contra les valencianes i el valencians;
  • El trist paper jugat per RTVV al llarg de la seua trajectòria no hauria sigut possible sense la col·laboració activa i passiva de tants i tants dels seus treballadors que van permetre que allò passara o que fins i tot van ajudar-hi, esdevenint-ne còmplices. Malauradament, foren poques les veus que dins la casa s’alçaren, dignes i discordants, contra la usurpació del que havien de ser una televisió i una ràdio de les valencianes i els valencians, malgrat que aquesta era l’obligació de tots els membres de l’ens com a servidors públics. Aquelles persones que van contribuir a fer d’RTVV un instrument al servei del PP, no són les més indicades per a reivindicar uns nous mitjans de comunicació públics, plurals, de qualitat i en valencià.
Per tot això ens sumem a la denúncia pel tancament d’RTVV i a la reivindicació d’uns mitjans de comunicació públics que han de ser necessàriament de qualitat, en català i al servei de les classes populars, amb un marc lingüístic i cultural complet, amb un vertader control democràtic i amb voluntat de servei públic.

Països Catalans, 28 de novembre de 2014
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

dilluns, 24 de novembre de 2014

25-NOVEMBRE: dia internacional contra la violència masclista

Manifest de l'Esquerra Independentista:

Un any més, continuem eixint als carrers el 25 de novembre. I ho hem fem perquè les violències masclistes continuen presents en el nostre dia a dia. I enguany, aquest 25 de novembre, dia internacional contra les violències vers les dones i les nenes, ho tornarem a fer.
Núria, Maria, Anna...
Tres noms que potser no diuen res, però que ho diuen tot. Arreu de l'estat espanyol, 51 dones han estat assassinades per les seves parelles o ex-parelles; un total de 500 dones assassinades en 8 anys. Al món, cada 15 segons una dona rep una pallissa. Cada 4 minuts una dona es violada. Cada any, 2 milions i mig de dones i nenes son traficades dins el mercat de la prostitució. No sols són xifres, és la realitat a la que les dones ens enfrontem cada dia.
Rosa, Isabel, MªDolores, Yolanda...
Les violències masclistes són un problema estructural d’origen sociocultural; el trobem a l'escola, al treball, al carrer, als mitjans de comunicació, dins de les nostres llars i també dins dels nostres moviments polítics i socials, i per tant, és necessari un canvi de mentalitat i de conducta per eradicar-lo, i no només avui, sinó cada dia de l’any. La violència física suposa la màxima expressió de la violència masclista vers les dones, però no és més que la punta del iceberg d’una piràmide de diferents formes d’opressió. A sota, tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible, ens coaccionen dia a dia a la feina, al carrer, a casa...Mecanismes que estan totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirades, insults, menyspreu, control, espiar, fer callar, expressions com “estàs boja, histèrica, exagerada”, desautoritzar, desvalorar, la culpabilització.
Les violències, en el seu sentit més ampli, vers les dones són una estratègia clau del sistema capitalista per mantenir el control sobre les dones. L'extrema feminització de la pobresa n'és un clar exemple: retallades en mesures i ajuts socials, en recursos d'ajudes a la diversitat funcional, en sanitat i educació...Tot recau en sobrecarregar a les dones les tasques reproductives i de cures; i ho fa a través de l'estat, que per tal de preservar la seva estructura capitalista i els seus privilegis masclistes i classistes, ens torna a ficar en casa per a que ens encarreguem d'elles.
Esperanza, Gisela, Gregoria...
10 noms d'una llista que arriba fins a 20. 20 dones han estat assassinades en el que portem d'any als Països Catalans. I no acaba ací. Lamentablement, el 70% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció als Països Catalans. I més lamentablement, són les centenars de dones que dia a dia pateixen aquestes violències sense oportunitat de denunciar-ho enlloc. Les lleis promulgades des de l’estat espanyol, tant de partits feixistes o com de l’església catòlica, que afecten directament a les nostres vides perpetuen el masclisme essent la màxima expressió de la violència masclista tolerada per l’estat espanyol. No volem funerals d'estat per recordar la lacra social que suposa el masclisme, el que volem és una societat on aquestes pràctiques no hi tinguen cap mena de cabuda.
Les persones de les classes populars catalanes han de tenir present que no poden perpetuar ni posar en pràctica la violència masclista, en cap de les seves vessants, ni en espais públics ni en els nostres espais de participació política. Només amb la lluita feminista i adoptant postulats feministes i pràctiques conseqüents amb elles, podrem eradicar la violència masclista. I els moviments socials i polítics tenim una gran responsabilitat en això. No podem girar l’esquena a les violències que ocorren en els nostres espais, les hem de combatre dins i fora.
Prou violència masclista, prou víctimes del patriarcat. Tornarem a prendre els carrers, avui i cada cop que sigui necessari, i cridarem ben fort que no tolerarem més atacs a les nostres vides en cap de les expressions de l'opressió patriarcal. 
Perquè som plenament conscients de que el masclisme mata, i per tant, les dones diem prou! 
Visca l’autodefensa feminista!
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana


dilluns, 17 de novembre de 2014

9N ara què? xerrada amb Quim Arrufat (CUP)

 
XERRADA
9N ara què?
el procés independentista a una part dels Països Catalans
 
dissabte 22 novembre
12:00
Colla El Rogle
Carrer Mare de Déu de la Balma, 1
Castelló de la Plana

I després dinar popular!

Xerrada a càrrec de Quim Arrufat, diputat del Parlament de Catalunya per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). 



Comunicat d'Endavant (OSAN):
9N: un punt i seguit en la lluita cap a la independència dels Països Catalans
Article de L'Accent:
La lluita nacional i social a partir del 10N: opinions des de la unitat popular
Article d'EspaiFàbrica:
Després del 9N: l'independentisme entra en una nova fase. Avenços i retrocessos
Llibret editat per Endavant (OSAN):

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana