Demà, 29 de novembre de 2014, es complirà
un any del tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV). El Consell
d’Alberto Fabra posava fi a 24 anys de ràdio i televisions públiques al
País Valencià, amb la qual cosa la llengua catalana pràcticament
desapareixia de l’espectre audiovisual al sud del Sénia. El cessament de
les emissions d’RTVV va provocar la mobilització d’una part de la
societat valenciana, que reclamava i reclama el dret a tenir uns mitjans
de comunicació plurals, de qualitat, públics i en català, unes
condicions que no acomplien ni Canal 9 ni Ràdio 9. Passat un any de la
fi d’RTVV, l’assemblea de l’Horta d’Endavant (OSAN) vol fer públiques
aquestes consideracions:
- El tancament d’RTVV va ser una nova acció antidemocràtica, autoritària i antivalenciana del Partit Popular. El president Fabra va fer la seua particular aportació al procés de recentralització de l’Estat espanyol que impulsa el govern central i va esdevenir el primer president autonòmic que tanca uns mitjà de comunicació públic. El moviment, però, s’ha girat moltes voltes en contra de Fabra, ja que el Partit Popular s’ha quedat sense el seu principal mitjà de propaganda;
- La desaparició de Canal 9 i Ràdio 9, unida al tancament forçat dels repetidors de TV3 i Catalunya Ràdio han sigut un colp dur a la normalització lingüística al País Valencià. Ara bé, hom no pot oblidar que en RTVV la programació mai no va ser completament en català, i el model de llengua emprat fou dialectitzant i fins i tot vulgar, tot incloent-hi paraules prohibides per ser massa “catalanes”. La tasca de normalització del valencià exercida per RTVV al llarg dels seus 24 anys d’existència ha sigut clarament insuficient;
- RTVV podria haver sigut una eina de vertebració del País Valencià, però mai no ho va ser; ans al contrari, amb la seua creació es va voler contrarestar la influència de TV3 i la seua programació ha ajudat a difondre una identitat valenciana oposada al Principat i submisa a Espanya, a la qual sempre s’hi van ofrenar glòries;
- Perquè el principal tret identitari de la televisió i la ràdio públiques al País Valencià ha sigut la submissió més absoluta al poder polític autonòmic, una submissió que es va materialitzar en un dels majors nivells de manipulació informativa que s’hagen vist mai en un mitjà presumptament democràtic, en l’ocultació sistemàtica d’aquelles persones, entitats o lluites que no combregaven amb les polítiques de la Generalitat Valenciana, en la defensa de valors reaccionaris i ultraespanyolistes, en el foment de l’enfrontament amb el Principat, un llarg etcètera de males pràctiques. RTVV va ser una arma contra les valencianes i el valencians;
- El trist paper jugat per RTVV al llarg de la seua trajectòria no hauria sigut possible sense la col·laboració activa i passiva de tants i tants dels seus treballadors que van permetre que allò passara o que fins i tot van ajudar-hi, esdevenint-ne còmplices. Malauradament, foren poques les veus que dins la casa s’alçaren, dignes i discordants, contra la usurpació del que havien de ser una televisió i una ràdio de les valencianes i els valencians, malgrat que aquesta era l’obligació de tots els membres de l’ens com a servidors públics. Aquelles persones que van contribuir a fer d’RTVV un instrument al servei del PP, no són les més indicades per a reivindicar uns nous mitjans de comunicació públics, plurals, de qualitat i en valencià.
Països Catalans, 28 de novembre de 2014
