dijous, 25 de juny de 2015

28-JUNY: dia de l’alliberament LGTBI

Els nostres cossos, un camp de batalla!

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) participa activament en el col·lectiu feminista de Castelló de la Plana Dones en lluita, des d’on hem organitzat la jornada de mobilització del dia internacional per l'alliberament sexual lèsbic, gai, transsexual, bisexual i intersexual. 

CONCENTRACIÓ
dissabte 27 juny
19:00
plaça Santa Clara
Castelló de la Plana

Manifest de l’Esquerra Independentista:
No són poques les veus que apel·len a la -falsa- democràcia i a la llibertat de l’individu per afirmar que la llibertat d’opció sexual és un fet palés a casa nostra, i que les discriminacions no són sinó casos aïllats o fets que només es donen de manera habitual en països estrangers i llunyans. Però la realitat que vivim lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex és ben diferent i, 46 anys després que les companyes d’Stonewall prengueren els carrers de Nova York, continuem veient-nos obligades a prendre els carrers dels Països Catalans per reivindicar el dret i la necessitat de desenvolupar les nostres sexualitats, la nostra vida, lliurement i sense cap tipus de coerció ni limitació.
A finals d’abril d’aquest mateix any, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perpetuava i institucionalitzava una d’aquestes discriminacions avalant que els Estats membres podran excloure permanentment els homes que han mantingut relacions homosexuals de la possibilitat de donar sang. La decisió de la sentència assenta, d’aquesta manera, una pràctica que ja s’estava donant a l’Estat Francés i, per tant, a casa nostra, al nord dels Països Catalans. Es tracta d’una prohibició que es basa en la idea que les pràctiques sexuals gais comporten un alt risc a l’hora de transmetre Infeccions de Transmissió Sexual (ITS).
Castelló LGTB - Dones en lluita
Aquesta anàlisi no només és falsa sinó que, a més, conté una clara voluntat estigmatitzadora de les relacions homosexuals, visualitzant-les com quelcom perillós i no saludable. I assumint de facto que els gais són un factor de contagi. En aquest sentit, és important tindre en compte que no existeixen grups de risc i que la possibilitat de transmetre ITS es dóna en major o menor manera en qualsevol pràctica sexual, independentment que aquesta siga homosexual o heterosexual.
Les institucions, però, van més enllà i també pretenen limitar les possibilitats de desenvolupar la nostra vida a nivell familiar. En aquest sentit, la llei de 2006 sobre reproducció assistida destacava pel seu caràcter heterocentrista donant pas a ambigüitats pel que fa a la possibilitat que les parelles de lesbianes poguérem fer ús del mètode ROPA, el qual permet que les dues dones siguen mares biològiques ja que una d’elles dóna un òvul a l’altra, qui es converteix en receptora i gesta l’embrió després de ser fecundat. Les ambigüitats legals provocaven que fóra decisió dels hospitals realitzar o no aquestes pràctiques, deixant les parelles lesbianes que decidien ser mares en una total indefensió i arbitrarietat.
Però per si aquesta situació d’arbitrarietat no era suficient, el Partit Popular decidí fer un pas més enllà i, el passat mes d’octubre, exclogué a les parelles lesbianes i a les dones solteres que decideixen ser mares, de la possibilitat de practicar aquests mètodes de reproducció mitjançant la sanitat pública. D’aquesta manera, es produeix una vegada més un altre cas de discriminació per qüestions d’opció sexual que, a més, en aquest cas suposa també un component classista en tant que les dones lesbianes i solteres amb recursos sí que podran accedir a aquestes tècniques de reproducció mitjançant la sanitat privada.
L’aprovació, aquest darrer any, de la Llei contra la LGTB fòbia pel parlament de Catalunya pot atenuar, almenys en una part del nostre país, aquestes i altres situacions discriminatòries suposant, d’aquesta manera, un pas important en la defensa dels drets de les persones LGTB. Tanmateix, sabem que moltes vegades les bones intencions es queden en paper mullat, per la qual cosa caldrà, i així ho exigim, voluntat política per desplegar aquesta llei i convertir-la en una vertadera eina contra la discriminació per qüestions d’identitat sexual.
Per tot això, però també contra tots i cadascun dels atacs que pretenen fer, de les nostres, unes sexualitats obedients i heteronormatives, l’Esquerra Independentista fem una crida a omplir els carrers aquest 28 de Juny, dia contra l’LGBTIfòbia, i fer dels nostres barris, pobles i comarques un clam per la dissidència sexual i familiar.

ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària
CUP, Candidatura d’Unitat Popular

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

divendres, 5 de juny de 2015

Transformar la força de les urnes en força revolucionària

Els resultats de les eleccions municipals del passat 24 de maig han suposat un avanç important per a les posicions de la unitat popular. La militància d’Endavant OSAN ha treballat a fons, juntament amb multitud de persones, col·lectius i organitzacions, per a contribuir a aquesta fita, i compartim la satisfacció de la feina feta amb el conjunt del moviment.
Som conscients que el nivell de penetració d’aquestes candidatures és variable entre els diferents territoris dels Països Catalans. També som conscients que les llavors que hem plantat en el camp de la construcció de candidatures municipalistes, creixen a ritme segur. I tot això s’ha fet allunyant-nos del paracaigudisme polític, arrelats al territori.
Des d’Endavant OSAN volem refermar allò que sempre han dit les candidatures rupturistes: la lluita real és al carrer. Sense carrer, sense autoorganització, sense poder popular, la tasca institucional té poc sentit. El repte que tenim al davant és important: equivaldre, amb mobilització i autoorganització popular als resultats institucionals obtinguts.
Els resultats obtinguts no han estat fruit d’estratègies de despatxos ni d’aliances conjunturals, sinó que han anat precedits d’una confluència real de lluites al carrer, de teixir moviment popular des de la base. Aquest ha estat i aquest hauria de continuar essent el camí.
Al conjunt dels Països Catalans sota ocupació espanyola, tant en les eleccions municipals com a les autonòmiques al País Valencià i les Illes, el poble català ha votat clarament per desallotjar els partits que han gestionat el poder a tots els nivells des de fa 35 anys i que han aplicat les mateixes polítiques neoliberals antisocials contra la classe treballadora. PP, CiU i PSOE han sofert una derrota històrica.
Una derrota que té les seves arrels en l’enorme feina feta al carrer dels moviments populars, en la lluita dels qui davant la inoperància de sindicats majoritaris i partits de l’esquerra acomodada, han combatut amb imaginació, determinació i força, com ho han fet els docents i tota la societat de les Illes contra el TIL i l’atac a l’ensenyament públic, la primavera valenciana i les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública arreu del territori, per posar només uns pocs exemples.
S’equivocarà qui atribueixi la derrota de la dreta espanyolista, en el cas del País Valencià i les Illes, la davallada de PSOE a tot el país, i la caiguda de CiU al Principat, especialment a ciutats com Barcelona, a l’encert d’una o altra de les forces polítiques que han recollit electoralment aquest descontentament, i ignori el paper determinant de la mobilització i lluita popular.
Davant aquesta realitat, hem d’alertar que qualsevol intent de construir alternatives populars o d’avançar cap a la sobirania que no sàpiga entendre aquesta situació, i que pretengui recuperar aliances obsoletes amb aquestes forces, estarà condemnat a decebre les expectatives populars de canvi i contribuirà a sustentar i rescatar el règim.
L’actual situació de desgast del règim és una oportunitat per a avançar vers la construcció de la Unitat Popular als Països Catalans, una oportunitat que planteja reptes i perills, tant el d’integrar-se en la dinàmica institucional de gestió de les engrunes de l’actual règim, com el de no ser prou valents per multiplicar la incidència política del projecte de l’esquerra independentista.
Ara més que mai, creiem que la militància de l’esquerra independentista hem de ser conscients que la nostra tasca central és convertir aquesta força de les urnes en força revolucionària. Això vol dir que, un cop passades les eleccions municipals, cal retornar amb més intensitat que mai a la tasca de construcció de moviments populars, a la lluita al carrer i a plantejar batalla oberta.

La lluita és l’únic camí!

Països Catalans, 27 de maig de 2015
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional