Els resultats de les eleccions municipals del passat 24 de maig han suposat un avanç important per a les posicions de la unitat popular.
La militància d’Endavant OSAN ha treballat a fons, juntament amb
multitud de persones, col·lectius i organitzacions, per a contribuir a
aquesta fita, i compartim la satisfacció de la feina feta amb el conjunt
del moviment.
Som conscients que el nivell de penetració d’aquestes candidatures és
variable entre els diferents territoris dels Països Catalans. També som
conscients que les llavors que hem plantat en el camp de la construcció
de candidatures municipalistes, creixen a ritme segur. I tot això s’ha
fet allunyant-nos del paracaigudisme polític, arrelats al territori.
Des d’Endavant OSAN volem refermar allò que sempre han dit les candidatures rupturistes: la lluita real és al carrer. Sense carrer, sense autoorganització, sense poder popular, la tasca institucional té poc sentit.
El repte que tenim al davant és important: equivaldre, amb mobilització
i autoorganització popular als resultats institucionals obtinguts.
Els resultats obtinguts no han estat fruit d’estratègies de despatxos
ni d’aliances conjunturals, sinó que han anat precedits d’una
confluència real de lluites al carrer, de teixir moviment popular des de
la base. Aquest ha estat i aquest hauria de continuar essent el camí.
Al conjunt dels Països Catalans sota ocupació espanyola, tant en les
eleccions municipals com a les autonòmiques al País Valencià i les
Illes, el poble català ha votat clarament per desallotjar els partits
que han gestionat el poder a tots els nivells des de fa 35 anys i que
han aplicat les mateixes polítiques neoliberals antisocials contra la
classe treballadora. PP, CiU i PSOE han sofert una derrota històrica.
Una derrota que té les seves arrels en l’enorme feina feta al carrer dels moviments populars,
en la lluita dels qui davant la inoperància de sindicats majoritaris i
partits de l’esquerra acomodada, han combatut amb imaginació,
determinació i força, com ho han fet els docents i tota la societat de
les Illes contra el TIL i l’atac a l’ensenyament públic, la primavera
valenciana i les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública arreu
del territori, per posar només uns pocs exemples.
S’equivocarà qui atribueixi la derrota de la dreta espanyolista, en
el cas del País Valencià i les Illes, la davallada de PSOE a tot el
país, i la caiguda de CiU al Principat, especialment a ciutats com
Barcelona, a l’encert d’una o altra de les forces polítiques que han
recollit electoralment aquest descontentament, i ignori el paper
determinant de la mobilització i lluita popular.
Davant aquesta realitat, hem d’alertar que qualsevol intent de construir alternatives populars o d’avançar cap a la sobirania que no sàpiga entendre aquesta situació, i que pretengui recuperar aliances obsoletes amb aquestes forces, estarà condemnat a decebre les expectatives populars de canvi i contribuirà a sustentar i rescatar el règim.
L’actual situació de desgast del règim és una oportunitat per a
avançar vers la construcció de la Unitat Popular als Països Catalans,
una oportunitat que planteja reptes i perills, tant el
d’integrar-se en la dinàmica institucional de gestió de les engrunes de
l’actual règim, com el de no ser prou valents per multiplicar la
incidència política del projecte de l’esquerra independentista.
Ara més que mai, creiem que la militància de l’esquerra
independentista hem de ser conscients que la nostra tasca central és
convertir aquesta força de les urnes en força revolucionària. Això vol
dir que, un cop passades les eleccions municipals, cal retornar
amb més intensitat que mai a la tasca de construcció de moviments
populars, a la lluita al carrer i a plantejar batalla oberta.
La lluita és l’únic camí!
