dilluns, 10 d’octubre de 2016

Xerrades a la Plana: "Dones i crisi"

Xerrada i presentació del llibret “Dones i crisi: per una nova organització social dels treballs i del temps” a quatre Centres Socials Autogestionats (CSA) de la Plana.

El present document, editat per primera vegada el 2008, està emmarcat en la situació actual de crisi econòmica i pretén fer visibles i denunciar les conseqüències que té sobre les dones, ja que els efectes de les crisis són més nefastos sobre la població que parteix de condicions més desfavorables. Sis anys després de la publicació d’aquest document, la comissió de lluita feminista d’Endavant (OSAN) considerem que cal actualitzar-lo. Encara que el document segueix sent vàlid, des de 2008 els efectes de la crisi i les retallades en els serveis bàsics han suposat i suposen una ofensiva contra les dones de les classes populars dels Països Catalans.

dissabte 15 octubre
19:00 La Cosa Nostra (carrer Sant Miquel, 2 - Castelló de la Plana)
Acte emmarcat en les "VI Jornades Anticapitalistes" de la "Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa".

dissabte 12 novembre
19:00 Casal Popular de Vila-real (carrer Cronista Traver, 30 - Vila-real)
Acte emmarcat en el "Novembre antipatriarcal" del "Casal Popular de Vila-real".

dissabte 26 novembre
19:00 Casal Popular d'Onda (carrer Ceramista Alós, 34 - Onda)

dissabte 3 desembre
19:00 La Maranya: centre de cultura i joventut de Benicàssim (carrer els Dolors 42-44 - Benicàssim)

Publicació:
Dones i crisi: per una nova organització social dels treballs i del temps


 
Les crisis són períodes econòmics en què s’interromp la circulació del capital i la generació de beneficis, i es caracteritzen per una davallada del PIB, un augment de l’atur, una caiguda del consum i grans variacions dels preus. La crisi actual, doncs, suposa una agudització de les contradiccions del sistema i, per tant, un increment de les desigualtats que li són pròpies.
Així doncs, en aquest llibret prenem com a punt de partida la situació desigual d’homes i dones, les causes d’aquesta situació i la seva evolució fins arribar als nostres dies, per analitzar els efectes de la crisi en els diferents àmbits en què es manifesta l’opressió de les dones.
Les dones veuen condicionades les seves vides, el seu entorn i elles mateixes, a causa dels interessos econòmics del capital i de la burgesia. Socialment es projecta sobre elles les tasques de cura i d’atenció a les persones; la cura de la
infància, de la vellesa i de les persones malaltes i dependents; com també es projecta i condiciona socialment la seva sexualitat. Es fomenta la doble o triple jornada de treball, l’augment del consum de psicofàrmacs, l’alcohol i altres drogues…
I no podem oblidar l’increment del terror i de la por davant la violència patriarcal i de gènere. Tots aquests efectes que s’analitzen en aquest document tenen causes econòmiques i socials que, com hem dit, en situacions de crisi, s’aguditzen.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 3 d’octubre de 2016

9-OCTUBRE: diada del País Valencià

Manifest de l'Esquerra Independentista:

Ja fa més d’un any de la desfeta del PP i del canvi de govern a les principals institucions del País Valencià. Ara, els que hi manen són el PSOE, Compromís i Podemos. Darrere queden més de vint anys d’hegemonia del PP: polítiques reaccionàries, caciquisme i corrupció, espanyolisme ranci i destrucció del territori… Semblava que s’obria un nou cicle, però més d’un any després, el panorama no és molt millor, perquè la crisi que viu el País Valencià -com la resta dels Països Catalans- no és conjuntural, sinó estructural. Els problemes no han estat, només, l’esclafit de la bombolla immobiliària, ni els anys de govern del PP, sinó que els problemes són més profunds: les pròpies dinàmiques del capitalisme i la inserció a l’estat espanyol i a la Unió Europea.
Així la situació econòmica del País Valencià, continua exactament igual, o pitjor tant per a l’agricultura com per al teixit industrial, i s’ha agreujat encara més el monoconreu del turisme. Tampoc no ha millorat l’infrafinançament que pateixen les nostres comarques i ha augmentat la dependència del FLA, i la taxa de risc de pobresa afecta el 20’5% de la població. I si s’han creat més llocs de treball en els darrers anys, ha estat possible a l’augment de la precarització. Sí, l’estat espanyol espolia el País Valencià i la resta dels Països Catalans, però també ens empobreixen les polítiques de les elits i les classes dominants autòctones. I això no ha canviat amb el nou govern autonòmic, que tot just s’ha limitat a gestionar una mica millor les engrunes que ens donen.
Quant a la destrucció del territori, de moment s’han aturat els megaprojectes i les noves urbanitzacions. Tanmateix, aquesta treva sembla que és causa més aviat de la fi de la bombolla immobiliària, i no tant de les polítiques del govern valencià. Què passarà quan finalitze aquest cicle i s’hi torne al mateix model? Podrà o gosarà el govern valencià canviar les lleis que han desregulat la gestió del sòl les darreres dècades? I podríem parlar dels incendis, en el portem d’any, al País Valencià ja han cremat més de 7.000 hectàrees. Enguany no poden llançar les culpes al govern del PP, a les seues retallades.
I si parlem d’educació o sanitat, les coses no canvien gaire. Continua la gestió privada dels equipaments sanitaris públics i també es manté l’actual sistema classista de concerts en l’educació, i l’actual govern simplement s’ha limitat a frenar aquest procés, però no a revertir-lo. De moment no hi ha cap pla de xoc per acabar amb els privilegis de l’escola privada i els seus concerts.
D’altra banda, el masclisme ha continuat assassinant i violant dones. La violència contra les dones es continua exercint des de l’Església. El masclisme continua actuant contra les dones a les empreses i als carrers, a la publicitat i al sistema educatiu. Cap govern del canvi ha evitar açò, ni pot fer-ho. Perquè l’única manera de fer-ho és enderrocant el patriarcat!
Les dues dècades de govern del PP van suposar un atac constant, conscient i planificat contra la identitat del País Valencià, per anorrear tot allò que suposa de trets compartits amb la resta dels Països Catalans, sobretot la llengua. La intenció ha estat clara: folkloritzar la nostra cultura, diluir-la dins de la identitat espanyola. Després de més d’un any de PSOE-Compromís-Podemos, continuem sense mitjans de comunicació propis (RTVV), sense rebre les emissions en català des d’altres territoris (TV3, IB3…), sense el requisit lingüístic en l’administració pública, continuem amb una educació que no garanteix l’ús ni l’aprenentatge del valencià als diferents nivells educatius…
No es tracta, doncs, d’una nova reforma constitucional o d’un valencianisme regionalista que persegueix un nou encaix del País Valencià en el projecte espanyol, ni tampoc d’aconseguir un «poder valencià» a Madrid. No es tracta doncs d’una millora del finançament autonòmic o d’una major transferència de competències. No volem pidolar les engrunes ni gestionar la misèria. La retòrica i les polítiques del nou govern valencià no frenen la depauperació de les classes populars al País Valencià, sinó més aviat per posar pedaços, per frenar una resposta més contundent. Això és continuar a l’atzucac.
Ara és el moment de compartir la necessitat d’un projecte d’alliberament social, un projecte per a construir el socialisme i el feminisme als Països Catalans, com a única via per enderrocar l’explotació i l’opressió, tant nacional com de classe i de gènere. Ara és el moment de donar el nostres suport a les lluites com les que han dut a terme els treballadors i les treballadores d’arreu del país, com els de l’empresa Esfosa enfront les contínues coaccions i extorsions que han patit i pateixen. És el moment de donar suport a la lluita antifeixista front als discursos d’odi que proliferen; o de donar suport a les lluites dels barris contra l’especulació que no s’atura.
Ara toca continuar la construcció nacional dels Països Catalans com l’únic projecte que afirma la plena sobirania per al País Valencià. Perquè no ens podem permetre projectes que ens esquarteren més, que ens divideixen més, que ens marquen diferents estratègies i diferents velocitats. Perquè som una nació, perquè som un poble, ara toca construir els Països Catalans des de les perifèries, des del País Valencià, des de les Illes, des de la Catalunya Nord i des de la Franja. Perquè els Països Catalans som un poble, compartim una lluita i anhelem un mateix futur.

València, Diada del 9 d’Octubre de 2016
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional