 |
| Endavant (OSAN) |
L'assemblea comarcal de la Plana d'Endavant (OSAN) participa activament en la "Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa", des d'on hem organitzat els actes per l'1 de maig, dia de la classe treballadora, a Castelló de la Plana.
dilluns 1 maig 2018
dia de la classe treballadora
dia de la classe treballadora
11:30 - MANIFESTACIÓ
14:00 - dinar popular, fira d'entitats i concert
Capitalisme patriarcal és
explotació i espoli
Organitzem-nos i lluitem al
carrer, a la feina, a casa, a classe!
 |
| Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa |
La Constitución espanyola és
intocable, menys per a allò que va ser creada: mantenir-ho tot
lligat i ben lligat. I aquest tot no era només l'opressió nacional
dels Països Catalans i de tots els pobles sota el jou de la corona
espanyola, que també, sinó la submissió del poder polític al
poder econòmic. El règim del 78 modifica l'article 135 a la defensa
de l'ÍBEX-35. I aplica la restricció del FLA i el 155 amb la
mateixa voluntat política. L'opressió de classe i nacional estan
legalitzades i institucionalitzades. La de gènere ho impregna tot
des del moment que set homes van escriure la norma legal d'un Estat
que és incapaç de fer front al terrorisme masclista que cada any
assassina prop d'un centenar de dones només pel fet de ser-ho.
Les institucions estatals i les seves
derivades, incloses les autonòmiques o les departamentals, a l'Estat
francès, serveixen als interessos de les grans empreses
multinacionals. Aquesta i cap altra és la raó de ser de la Unió
Europea: garantir que els estats administren els interessos del
capital en detriment dels interessos de les treballadores. Ras i
curt, el capitalisme s'empara en l'ús de les institucions per al seu
benefici.
Els més de 10 anys de crisi econòmica
sistèmica oficialment declarada han estat l'excusa perfecte per
imposar-nos encara condicions més dures per a la classe treballadora
i les classes populars. Des de les múltiples reformes laborals que
han empitjorat les nostres condicions laborals, fins a l'amenaça
contra les pensions públiques, passant pel desmantellament dels
serveis públics -les famoses retallades encarregades des d'Europa-,
som les treballadores les que hem pagat la crisi. Al mateix temps, el
rescat bancari o d'empreses d'amics era una constant mentre es
regalaven empreses públiques solvents -privatització dels guanys- i
se'n compraven de privades en fallida -socialització de les
pèrdues-. De Bankia al Projecte Castor, o de Telefónica a Endesa,
Gas Natural i Repsol, entre altres.
És així com les lleis es fan a mida
dels beneficis d'aquestes empreses i a costa de les nostres vides.
Les limitacions i prohibicions a les energies renovables van de la mà
dels beneficis d'empreses de subministraments que prioritzen els seus
guanys a les nostres vides. I és així, també, com incompleixen
reiteradament allò que la seva sacrosanta Constitución
espanyola suposadament assegura: un habitatge digne. A l'explotació
que patim al centre de treball i/o a casa, s'hi suma l'espoli que
roba drets i serveis que han costat anys de sang, suor i llàgrimes
del moviment obrer. La vida digna és incompatible i antagònica al
sistema capitalista patriarcal.
Ens exploten quan uns quants es queden
els beneficis de tot allò que produïm de forma assalariada, si és
que tenim feina. Augmenten aquesta explotació quan empitjoren les
nostres condicions laborals -acomiadaments més econòmics, falta de
seguretat, etc.- o ens rebaixen el sou. La rebaixa del sou la fan de
forma directa o bé de forma indirecta quan retallen drets socials
guanyats després d’anys i dècades de lluites dels i les
treballadores que ens han precedit: serveis públics com la sanitat,
l’educació, els transports, etc., no són cap regal de l’Estat
sinó conquestes obreres que amb una posició de força van
aconseguir extreure-li a l’Estat. L'espoli de drets socials és
l'altra cara de la moneda de l'explotació capitalista.
I tot pren especial rellevància en el
cas de les dones, que som la meitat de la població i un gruix encara
més substancial al si de la classe treballadora. Les dones
treballadores cobrem menys per la mateixa feina; se'ns arracona a
certes feines o àmbits laborals concrets, molt més associats a allò
que socialment s’ha atribuït al gènere femení, com la sanitat,
l'educació, les cures, etc., sovint infravalorades i menys
retribuïdes econòmicament: són de segona i no són productives
dins de la lògica del sistema capitalista patriarcal.
A més a més, patim una desigualtat no
només sectorial sinó també vertical o jeràrquica: la immensa
majoria de dones treballadores ens trobem amb sostre de vidre que
representa un topall a l’hora d’accedir a càrrecs o llocs
superiors dins l’escala laboral. Cal afegir, també, que els
condicionaments que limiten la nostra emancipació econòmica tenen
múltiples facetes, però en destaca especialment la pressió en
situar la maternitat com a oposició a una carrera laboral ascendent.
L’escletxa salarial, és a dir, la diferència entre el salari
mitjà dels homes i les dones, se situa entre el 16 i el 25% arreu
dels Països Catalans.
Per últim, però no menys important:
som les dones treballadores les que, a casa, ens encarreguem de les
tasques de reproducció de la mateixa classe treballadora. De la cura
de la casa, als àpats o la cura de les persones dependents -des de
criatures fins a gent gran malalta-, etc. És un treball socialment
necessari i perpetu que no té cap mena de recompensa o retribució
remunerada perquè des del patriarcat s’ha volgut vendre com a
“natural” o donat per descomptat. En canvi, això suposa una
limitació per sobrecàrrega o directament un impediment absolut a
l’emancipació econòmica necessària, ja que dins del sistema
capitalista, la classe treballadora només podem guanyar-nos la vida
venent la nostra força de treball. La simbiosi perfecte entre
capitalisme i patriarcat ens condemna les dones treballadores a ser
esclaves de la nostra pròpia família i, sovint, dependents de la
parella masculina.
El capitalisme patriarcal actua de
forma més o menys visible en el nostre dia a dia i ens pot costar
fer-lo visible o atacar-lo, però cal tenir clar que és administrat
per les institucions espanyoles, franceses, autonòmiques i europees.
Així, no és possible acabar amb el capitalisme dins dels estats
actuals perquè l'alliberament nacional forma part de la particular
lluita de classes arreu dels Països Catalans. Amb aquesta
radiografia, la indestriabilitat de les lluites és imprescindible.
Per poder tirar endavant la lluita anticapitalista i d'emancipació
de classe i de gènere hem d'aconseguir la independència dels estats
espanyol i francès.
Com a classe treballadora, com a nació
oprimida i com a dones treballadores no podem esperar res dels estats
capitalistes: és la nostra lluita la que ens permetrà frenar els
retrocessos actuals i revertir-los en victòries populars. De
l'autoorganització veïnal a les vagues, de l'autodefensa feminista
a la desobediència, serà només l'activació popular des del carrer
la que ens pot permetre albirar un futur millor. I aquest futur
passa, sens dubte, per una vida digna on recuperem drets, construïm
sobiranies i exercim l'autodeterminació.
Capitalisme patriarcal és explotació
laboral i de gènere i espoli social i econòmic. Per una feina amb
condicions laborals dignes, organitzem-nos i lluitem al centre de
treball. Per uns serveis públics dignes i de qualitat,
organitzem-nos i lluitem a classe. Per un repartiment just de les
feines de la llar, organitzem-nos i lluitem a casa. Per un habitatge
digne, per una sanitat pública universal i de qualitat,
organitzem-nos i lluitem al carrer.
Per una vida digna sense
explotació ni opressions nacionals i de gènere, organitzem-nos i
lluitem al carrer, a la feina, a casa, a classe!
Endavant (OSAN), Països Catalans, 1 de maig de 2018
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
