 |
| Castelló de la Plana |
La sanitat pública humiliada per governs retalladors, privatitzadors i continuistes.
Plantem-los cara!
7 anys d’intenses retallades, de precarització de les
treballadores i treballadors i d’afavoriment deliberat de la sanitat
privada, excusades en la crisi capitalista, ens han deixat un panorama
devastador a la sanitat pública a tots els Països Catalans. Els centres
sanitaris total o parcialment públics, han vist els seus pressupostos
minvats de forma important, comprometent en alguns casos la pròpia
viabilitat del centre. La foto ens mostra amb xifres molt semblants
milers de llits tancats des de 2010, una mitjana del 13% de
treballadores menys, i unes dades de despesa per càpita que no són
esperançadores malgrat el canvi dels governs autonòmics. Despeses
inferiors als 1200 euros per persona a tots els Països Catalans. Una
situació que impacta directament en l’estat de salut de les classes
populars i en major mesura de les dones, que han d’assumir totes les
tasques de cura que deixen de fer els serveis públics.
Segurament trobem la seva màxima expressió de tot
l’anterior en el col·lapse de les urgències i que ens ofereix la imatge
més denigrant del sistema. L’Hospital Clínic de València i la Fe que des
de mitjans de desembre registren desenes de pacients als passadissos.
Com l’hospital d’Elda, que el 10 de gener tenia 46 persones ingressades
als passadissos. O el cas de l’Hospital Parc Taulí a Sabadell, on el 5
de gener hi havia 115 pacients a urgències, dels quals 49 pendents de
ser ingressats, 44 pendents de tenir llit assignat, 19 pacients portaven
més de 24h al servei, i només n’hi havia 2 sota sospita de grip. Una
imatge que podem veure repetida a l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), a
l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona), o a
l’Hospital Son Espasses i Son Llàtzer a Mallorca, que registraven més de
60 pacients el 10 de gener esperant un ingrés després de moltes hores a
urgències.
Prou mercantilització dels nostres drets. La nostra salut no és un negoci.
Una instantània que no pot atribuir-se a l’epidèmia
de la grip com volen fer creure els respectius governs autonòmics,
Carmen Monton, consellera de sanitat valenciana donava normalitat a la
situació afirmant que les xifres d’atencions urgents dels últims dies
«es troben dins de la mitjana de l’època d’aquest any» i que pot
haver-hi «pics assistencials que varien d’un dia a un altre». La palma
se l’emporta Toni Comín, conseller de salut de la Generalitat de
Catalunya, que directament culpava al col·lectiu d’infermeria. Per
Comín, hi ha malalts en llistes als passadissos per “decisió de la
infermera, que vol tenir el pacient a la vista. Més d’una vegada, tenint
plaça en un box d’urgències, la infermera decideix deixar a un malalt,
sense familiar acompanyant, al passadís”. Una instantània que té la seva
causa en la cronificació de les retallades, la precarització de les
condicions laborals de les treballadores i l’afavoriment deliberat de la
sanitat privada.
Perquè mentre ens expliquen que no hi ha més recursos
per la sanitat pública per als respectius pressupostos en salut pel
2017, els diversos governs autonòmics de JxS i els tripartits al País
Valencià i a les Illes segueixen drenant milions per la sanitat privada,
per les mútues, per les asseguradores, per les empreses privades a les
que s’ha externalitzat molts serveis bàsics pel funcionament normal dels
hospitals com la neteja, la cuina, la seguretat, etc. Així el Govern
del Principat és el que més diners públics destina en termes absoluts i
relatius a la partida de concerts amb la sanitat privada, arribant a
2.400 milions d’euros. Això representa el 26,4% de la despesa pública en
salut. El govern valencià hi destina només 349 milions d’euros, ja que
aquests concerts els complementen els 5 hospitals gestionats directament
per empreses privades: Hospital de La Ribera, Hospital de Manises,
Hospital de Dénia, Hospital de Torrevieja i Hospital del Vinalopó. El
Govern de les Illes és l’únic dels governs autonòmics que ha reduït els
concerts però, tot i així, l’any 2016 es van dedicar un 9,6% del
percentatge del pressupost als concerts.
Respecte el número d’hospitals i nombre de llits en comparació amb
els hospitals públics i el número de llits als hospitals públics, al
Principat un 56,3% corresponen a hospitals privats, un 43,6% en el cas
de les Illes i un 17,8% el cas del País Valencià.
La nostra salut no pot ser el seu benefici! Fora privatitzadors de la sanitat pública!
I tot l’anterior sense fer esment a tots els escàndols que van
apareixent associats a la gestió corrupta per part de les empreses
sanitàries privades dels centres sanitaris públics. Per exemple, el cas
de Ribera Salut, propietat de CENTENE i del Banc de Sabadell, que va
facturar en 2015 500M€ i és l’empresa privada que gestiona l’Hospital de
la Ribera. Aquest dissabte 28 de gener es publicava la notícia referent
a un informe de la Inspecció de la Conselleria de Sanitat on es prova
que aquesta empresa privada ha emès factures de forma irregular per
valor de 2,6 milions d’euros entre els anys 2013 a 2015, entre altres
irregularitats.
És per tot l’anterior que el nostre missatge no pot
ser quedar-nos únicament en la necessitat de revertir les retallades o
en apostes superficials com la que oferia l’acord del Botànic on
simplement es parlava d’estudiar quina era la millor manera per
recuperar els serveis sanitaris privatitzats. Aquest sistema sanitari
mixt públic i privat s’ha de capgirar completament perquè el dret a la
salut quedi deslligat del mercat i de qualsevol concepció mercantil. És a
dir, perquè mai i en cap cas la nostra salut pugui suposar un negoci.
Capgirar el sistema no és possible dins de l’estat espanyol i de les
competències de l’autonomia, ni reclamant un millor finançament dins
dels límits autonòmics, ni tampoc és possible plantejant el procés
independentista com un simple tràmit administratiu que segueixi
privilegiant els mateixos interessos de la classe que es lucra de de la
depredació de la nostra sanitat pública.
Capgirar el sistema necessàriament passa per
organitzar-nos i plantar-los cara. Per treballar per una sanitat pública
de propietat, gestió i provisió, universal i de qualitat. És l’única
garantia que tenim les classes populars perquè es respecti el nostre
dret a la salut.
Prou humiliacions a la sanitat pública!
Plantem-los cara!
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Perquè mentre ens expliquen que no hi ha més recursos
per la sanitat pública per als respectius pressupostos en salut pel
2017, els diversos governs autonòmics de JxS i els tripartits al País
Valencià i a les Illes segueixen drenant milions per la sanitat privada,
per les mútues, per les asseguradores, per les empreses privades a les
que s’ha externalitzat molts serveis bàsics pel funcionament normal dels
hospitals com la neteja, la cuina, la seguretat, etc. Així el Govern
del Principat és el que més diners públics destina en termes absoluts i
relatius a la partida de concerts amb la sanitat privada, arribant a
2.400 milions d’euros. Això representa el 26,4% de la despesa pública en
salut. El govern valencià hi destina només 349 milions d’euros, ja que
aquests concerts els complementen els 5 hospitals gestionats directament
per empreses privades: Hospital de La Ribera, Hospital de Manises,
Hospital de Dénia, Hospital de Torrevieja i Hospital del Vinalopó. El
Govern de les Illes és l’únic dels governs autonòmics que ha reduït els
concerts però, tot i així, l’any 2016 es van dedicar un 9,6% del
percentatge del pressupost als concerts.
