 |
| Endavant (OSAN) |
Les
dones dels Països Catalans ens trobem davant la situació d’haver de
sostenir la tensió irresoluble entre les esferes productives i
reproductives de la vida. Aquesta és la tensió que es genera entre la voluntat de tenir una vida digna per la majoria de la població i la imposició de la deutocràcia i les polítiques d’austeritat.
En
els últims temps hem pogut presenciar com des dels partits de l’ordre,
sense excepció, s’han comprat les receptes neoliberals per sortir de la
crisi:
-
Reformes laborals que abarateixen els costos de producció; o sigui, reducció dels salaris.
-
Potenciació de sectors especulatius, molt poc sostenibles i d’ínfima redistribució de la riquesa com el turisme massiu, el sector de l’automòbil o la revifada de la construcció.
-
Polítiques d’austeritat que el que pretenen és desposseir-nos d’aquells serveis públics que s’havien aconseguit amb anys de lluites obreres. Privatitzacions fetes per poder donar entrada als voltors del capital cap a nous mercats que abans els eren vetats, com per exemple les privatitzacions de serveis sanitaris, les retallades en l’educació i en serveis socials bàsics. I ja comencem a sentir una tonada que ens és familiar sobre la “viabilitat” de l’actual sistema de pensions, la següent presa dels carronyers.
 |
| Dones en Lluita |
MANIFESTACIÓ
dimecres 8 març
19:00
plaça Maria Agustina
Castelló de la Plana
En aquest context de despossessió d’allò comú i d’empobriment de la classe treballadora, les dones, que partim d’una situació de desigualtat inicial, ens veiem greument afectades. Som les que ocupem els llocs de treball més precaris i en pitjors condicions, arribant a cobrar fins a un 26% menys que els homes per la mateixa feina. Som les que tenim pitjors cotitzacions, cobrem pensions més baixes i tenim pitjors prestacions d’atur. Som àmplia majoria pel que fa als contractes a temps parcial o en peticions de reducció de jornada per cuidar una persona dependent. Som la immensa majoria de les famílies monoparentals (que bé podríem anomenar monomarentals). Som les que carreguem a les espatlles tot de feines vinculades a les cures i al manteniment de la vida que són invisibilitzades i menyspreades, i que ens dificulten la supervivència en un món enfocat a la producció i a la competència.
El sexisme que impregna la nostra cultura i societat té uns beneficiaris. El
gènere és una construcció social i històrica amb una funció molt clara:
l’explotació del treball de les dones en totes les esferes de la vida,
la productiva i la reproductiva. Ja ho tenia clar Clara Zetkin el 1910, quan en el II Congrés Internacional Socialista va promoure el dia internacional de la dona treballadora i ens alertava que les arrels de l’esclavitud de la dona es troben en el règim burgès.
 |
| Esquerra Independentista |
-
Repartim els treballs: perquè el manteniment de la vida ha de ser una prioritat de tota la societat i una responsabilitat col·lectiva. Ens cal reduir la jornada laboral i treballs en condicions dignes. I que es reconegui el treball domèstic com el que és, treball.
-
Repartim la riquesa: perquè només un 1% de la riquesa del món està en mans de dones, quan som més de la meitat de la població. La propietat és una eina d’opressió de classe, però també de gènere.
-
Agafem el poder: perquè la majoria de decisions de les nostres vides estan en mans d’homes, fins i tot aquelles que afecten el nostre propi cos. Volem ser-hi en tots els àmbits: polític, judicial, científic, culturals, etc. Ells no ens representen.
El
sistema capitalista patriarcal atempta contra la vida i la salut de les
dones en primer terme i, molt més enllà, atempta al sosteniment de la
vida mateixa. Cap reforma podrà maquillar-ne les violències sobre les
qual es fonamenta.
Construïm el socialisme feminista als Països Catalans.
Contra la pobresa i l’explotació, lluita feminista!
Contra la pobresa i l’explotació, lluita feminista!
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
