 |
| Acte a Castelló de la Plana |
País Valencià, Països Catalans.
Ni pactes, ni renúncies!
L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN), conjuntament amb la resta de l'Esquerra Independentista de la Plana, hem organitzat, en motiu de la commemoració del 25 d'abril, aquesta convocatòria a Castelló de la Plana pel divendres 22.
Vos animem a que el dissabte 23 pugeu amb nosaltres als autobusos en destinació a Sueca pel matí i a València per la vesprada.
Ni pactes, ni renúncies!
L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN), conjuntament amb la resta de l'Esquerra Independentista de la Plana, hem organitzat, en motiu de la commemoració del 25 d'abril, aquesta convocatòria a Castelló de la Plana pel divendres 22.
Vos animem a que el dissabte 23 pugeu amb nosaltres als autobusos en destinació a Sueca pel matí i a València per la vesprada.
XERRADA
"País Valencià: ni pacte social, ni reforma constitucional"
divendres 22 abril
19:00 xerrada
21:00 sopar popular
22:30 concert
Centre Social Autogestionat "La Cosa Nostra"
carrer Sant Miquel, 2 · CASTELLÓ DE LA PLANA
Xerrada a càrrec de Josep Villaroya, militant de l'assemblea comarcal de l'Horta d'Endavant (OSAN).
Manifest de l'Esquerra Independentista:
País Valencià, Països Catalans.
Ni pactes, ni renúncies.
Ni pactes, ni renúncies.
Per
primer cop en molts anys, la ciutat de València acull una diada del
25 d'abril sense el PP a les institucions. Les valencianes hem
travessat uns anys de foscor que per sempre es recordaran per
l'especulació i la destrucció del patrimoni, per la corrupció i
l'enriquiment desmesurat dels poderosos, per la persecució a la
llengua pròpia i a la cultura, per les agressives polítiques
neoliberals en contra dels serveis públics i de la classe
treballadora. Tot això sembla que s'ha acabat. O com a mínim és el
que ens volen fer creure.
Tant
al País Valencià com a les Illes, o fins i tot al Principat estem
vivint un període de canvi en què se'ns assegura que a través de
les institucions podrem transformar d'arrel la nostra societat, podem
aconseguir una vida que valga la pena ser viscuda per la classe
treballadora. I és cert que s'han aturat algunes agressions a les
persones, al patrimoni i a la cultura. Però aquest simples canvis
institucional ràpidament poden reconduir-se a processos de reforma
de l'Estat Espanyol i del capitalisme perquè no plantegen acabar amb
les tres relacions de coerció bàsiques que ens degraden a la
misèria a la classe treballadora; l'estat espanyol, el patriarcat i
el capitalisme.
 |
| Autobús cap a Sueca i València des de la Plana |
I
és que voler canviar-ho tot només des de les institucions té molts
límits, per això, en tots aquests anys, però, l'Esquerra
Independentista no hem abandonat mai els carrers. Ni durant els
convulsos anys huitanta; ni durant la desfeta ideològica de
l'esquerra dels anys noranta, ni durant l'ofensiva espanyolista del
principi de 2000, ni amb l'esclat de la crisi. Sempre hem estat ací
i sempre hi estarem.
En
aquesta i en qualsevol altra diada, siga l'1 de maig, el 8 de març,
el 25 novembre o el 28 de juny. Siga una vaga general o una
manifestació pel territori. Si alguna cosa ens caracteritza a
l'Esquerra Independentista, és que sempre estem al carrer.
És
cert que arreu dels Països Catalans s'ha aconseguit un canvi en les
administracions que omple d'esperança a molts sectors de la
societat. Al País Valencià, s'ha desallotjat el PP després de
dècades d'autoritarisme, espanyolisme ranci, corrupció i
neoliberalisme extrem.
Els
caps de Fabra, Camps o Rita són, sens dubte, uns grans trofeus del
poble els quals l'Esquerra Independentista hem contribuït a guanyar
amb el nostre treball diari dins i fora les institucions. Però un
canvi de color a les institucions no es garantia de canvis profunds a
la societat.
 |
| Convocatòria de manifestació a Sueca i València |
Cap
administració que es mostre submisa a la Constitució espanyola
podrà governar a favor del poble oprimit, ni legislar en favor de
les classes populars; cap administració que no trenque amb el
sistema capitalista podrà acabar amb la creixent desigualtat o amb
les injustícies socials. Per fer-ho, cal alguna cosa més que bona
voluntat. Un finançament just, un nou encaix amb Espanya o una
regeneració del sistema democràtic són només pedaços o miratges
que, a tot estirar, alleugeriran la nostra agonia fins que es torne a
girar la balança i l'espanyolisme ultraliberal torne a la càrrega.
L'Esquerra
Independentista estem ací per recordar que el problema és el
sistema capitalista; el problema és el patriarcat que impedeix una
societat igualitària; el problema és l'opressió espanyola i
francesa que patim els Països Catalans. I estem ací per recordar
que anem a lluitar fins aconseguir uns Països Catalans, lliures,
feministes i socialistes. I res no ens aturarà.
No
acceptem les polítiques burgeses del pacte i del possibilisme. Sabem
massa bé que significa el peix al cove. Al País Valencià, encara
estem esperant tindre mitjans en la llengua pròpia; encara estem
esperant el requisit lingüístic a l'administració pública; estem
esperant poder acollir les persones refugiades siga pel motiu que
siga; estem esperant econòmiques i d'infraestructures que respecten
la classe treballadora i que vertebren el territori; estem esperant
que s'aturen els desnonaments; i estem esperant una cosa tan senzilla
com que es recupere el nom que ens dóna dignitat: País Valencià.
Cadascú
des del nostre àmbit, anem a lluitar per allò que no és un somni,
sinó una necessitat. El SEPC, la COS, Alerta Solidàira, la CUP,
Arran i Endavant, com a Esquerra Independentista, no anem a cedir ni
un pam, i anem a continuar lluitant per fer realitat els nostres
anhels. Totes juntes als carrers, a les aules, als llocs de treball,
a les institucions, des dels espais juvenils, a les cases okupades, a
les plataformes unitàries, les assemblees d'aturades, als casals i
ateneus populars, als barris i al territori.
La
nostra lluita no entén de tacticisme, de cauteles políticament
correctes ni de campanyes publicitàries. Som el que som i no ens
n'amaguem.
Per
això diem ben alt: el País Valencià no serà sense els Països
Catalans; ni les Illes, ni la Catalunya Nord, ni la Franja ni el
Principat. No som, no serem, si no estem junts, de Fraga a Maó i de
Salses a Guardamar. S'ha repetit mil vegades i ho tornarem a fer
tantes com calga!
Diem
ben alt que no acceptem pactes ni renúncies que qüestionen la
nostra nació o els drets de la classe treballadora. Cal trencar
d'un cop per totes amb la Unió Europea, que amb el TIPP o amb el
pacte amb Turquia per a l'expulsió de les refugiades ha mostrat el
seu profund caràcter antidemocràtic i inhumà. Cal denunciar
l'imperialisme que pràctica occident i que aboca milers de persones
a la misèria i a la guerra. Cal denunciar la democràcia burgesa que
perpetua les desigualtats i el domini d'una classe sobre l'altra. No
valen mitges tintes; després de més de 300 anys ja no ens creiem
els cants de sirena. Cal ser valent i anar de cara.
Pel
País Valencià, pels Països Catalans: independència, socialisme,
feminisme.
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana
Assemblea comarcal de la Plana
