 |
| Castelló de la Plana |
Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament.
La seva intenció és tornar a la Llei de supòsits de 1985, restringint-la
encara més amb l’eliminació del segon supòsit: la possibilitat
d’avortar per malformacions del fetus (3%). La contrareforma també
elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a
la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i
psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.
Aquesta reforma no es pot entendre sinó com una atac cap al dret de
les dones a decidir sobre el seu propi cos, per part del sector
espanyolista ultracatòlic més caspós de bracet amb el PP. Aquests són
els grups mal dits “provida” com l’associació Hazte Oir i Derecho a la
Vida, que integren la plataforma Catalunya Vida Sí, conjuntament amb
Foro Catalán de la Familia, E-Cristians, Cruz de San Andrés i Asociación
Víctimas del Aborto, entre altres. Tots aquest grups estan molt
vinculats a d’altres representant de l’ultradreta espanyola com
Alternativa Española, el sindicat Manos Limpias, Democracia Nacional,
España 2000, OPUS, KIKOS, o la Conferencia Episcopal.
El dret a l’avortament és un dret inalienable, que no admet cap
decisió contrària per molt que pugui ser sustentada en majories
parlamentàries. El dret a decidir sobre si dur a terme o no el propi
embaràs és un dret que tenim totes les dones. I l’ús d’aquest dret ha de
ser universal i gratuït. Només així es pot garantir la igualtat
d’oportunitats. Perquè a qui condemna aquesta contrareforma és a les
dones de les classes populars que decideixin avortar. Les famílies de
classe alta, catòliques o no, sempre han trobat la fórmula per poder
avortar amb garanties sanitàries, previ pagament d’una quantitat
prohibitiva per a les dones de classes populars.
És a aquestes dones a qui la contrareforma condemnarà a fer avortaments de forma clandestina, amb el risc que això implica sobre la pròpia vida, o a portar a terme una maternitat no desitjada, o insostenible per motiu econòmics o afectius, fet que considerem d’una gran irresponsabilitat social.
Ja n’hi ha prou que siguem les dones que carreguem a les nostres
espatlles la seva crisi, el seu deute i ara el seu feixisme. Per aquest
motiu, des d’Endavant ens sumem i fem una crida a manifestar-nos pel
dret a decidir sobre el propi cos.http://issuu.com/fotlifoc/docs/dossier_parir_es_un_dret-xarxa/1?e=10467587/6326797
Perquè nosaltres decidim! Nosaltres desobeïm!
Volem la independència per canviar-ho tot!
Castelló de la Plana 09-11-2013
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
