dimarts, 21 de febrer del 2012

Mural "Reforma hui, precarietat demà"


Comunicat d'Endavant-OSAN en relació a la Reforma Laboral aprovada el 10 de febrer

Des d'Endavant-OSAN considerem que la Contrareforma Laboral aprovada el passat divendres 10 de febrer, representa una passa més en el procés de dregradació dels drets socials i laborals de la classe treballadora. És tracta d'un procés que ve totalment dirigit des d'institucions no democràtiques com la UE, el BCE o el FMI, que l'aprova un govern espanyol completament sotmès a aquests dictàmens i que compta amb l'aprovació explícita de la patronal espanyola (CEOE) i encoberta dels sindicats grocs espanyols (CCOO i UGT).

Tal com va avançar el ministre De Guindos la setmana passada quan, suposadament fora de càmeres assegurava que “la Reforma Laboral serà extremadament agressiva”, el text que va sortir a la llum el passat divendres així ho corrobora, ja que:
  • Rebaixa de la indemnització per comiat als nous contractes indefinits de 45 a 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats, en comptes de 42, per als acomiadaments improcedents, i una indemnització de 20 dies amb un màxim d’un any per als acomiadaments procedents.
  • Situa les ETTs com agencies privades de col·locació. Aquesta intermediació laboral privada buscarà el seu propi benefici, així es dóna un pas més cap a la privatització de serveis públics.
  • Obliga a les persones aturades que estiguin cobrant prestació per desocupació a realitzar “un treball social” per tal de rebre-la.
  • Impulsa un contracte indefinit amb un període de prova d’un any per a empresaris i empreses de menys de 50 treballadors. Anomenar aquest contracte indefinit és tan fals i bonic com anar a Iraq o a Líbia a llençar bombes humanitàries, durant el període de prova, tant l’empresa pot trencar unilateralment i sense avís el contracte, sense necessitat de justificar-ho. Durant aquest període l’empleat/da no rebrà cap indemnització si és acomiadat.
  • Impulsa un contracte a temps parcial per, en teoria, afavorir la compatibilitat del treball assalariat amb els estudis i la vida familiar i personal. A la pràctica servirà per modificar barroerament les dades sobre l'atur, facilitant una contractació laboral precària, insuficient per una vida digna. També es fomenta la flexibilitat interna mitjançant la mobilitat funcional i la modificació substancial de les condicions de treball, és a dir, l’adaptació dels treballadors i treballadores a qualsevol necessitat de l’empresa.
  • Prioritza el conveni d’empresa  en detriment del sectorial. Devalua la negociació col·lectiva i ens aproxima cap a la negociació individualitzada de les relacions laborals.
  • Incentiva l’acomiadament i no l’ocupació, alhora que es facilita la imposició de condicions laborals que recorden a altres temps. La CEOE aconsegueix moltes de les seves reivindicacions, abans havien de negociar, ara ja no els fa falta doncs es pot dir que control·len el govern, així com un enorme exèrcit de reserva de mà d’obra a l’atur disposada a acceptar condicions d'esclavitud [1].
Per tant, des d'Endavant OSAN també volem denunciar el paper que fins a dia d'avui han jugat els sindicats grocs CCOO i UGT. Tot i que el propi president del Govern Espanyol, Mariano Rajoy, també va declarar fora de càmera que “la Reforma Laboral me va a costar una huelga general”, la única resposta d'aquests sindicats ha estat la convocatòria d'una ridícula jornada de manifestacions. Entenem que aquesta convocatòria no respon a una voluntat d'oposar un veritable rebuig a la reforma ni mostrar cap mena de combativitat sinó que està pensada per justificar les quantioses subvencions que reben aquests sindicats i per intentar evitar el descrèdit absolut de les seves cúpules i del seu model de sindicalisme pactista.

En canvi, des d'Endavant OSAN considerem que el camí a seguir per mostrar el rebuig a aquesta contrareforma laboral i intentar aturar la seva aplicació no és delegar la nostra confiança als sindicats oficialistes, sinó que cal organitzar una lluita nítidament rupturista i anticapitalista per la defensa dels drets socials (serveis públics, desnonaments, etc.) i dels drets laborals (expedients, deslocalitzacions, contrareforma laboral, etc.). Per aconseguir-ho:

  • Cal seguir avançant en la organtizació d'assemblees populars coordinades tant a nivell de barri com a nivell de lloc de treball, per tal que aquests espais esdevinguin pols de lluita obrera que superin el pactisme dels sindicals oficials i que plantegin noves formes de lluita contra l'ofensiva neoliberal, basades en la desobediència a les seves lleis i dictàmens, en la resistència contra l'ofensiva neoliberal i en l'acció directa contra l'estat, la patronal i la banca.
  • Cal que aquests espais exerceixin també com a pols de contrapoder, construint i estenent punts d'informació laboral, cooperatives d'autogestió, xarxes de suport entre treballadores o xarxes de resistència als desnonaments i a la usura financera.
  • Cal organitzar el suport popular a les mobilitzacions dels sectors actualment en lluita com són els centres d'ensenyament de primària i secundària, la sanitat, els i les treballadores de TMB (Transport Metropolità de Barcelona), o les universitats públiques (tots ells amb nombroses mobilitzacions a finals de febrer). Cal combatre la opinió burgesa que aquests sectors en lluita són "egoistes" quan estan lluitant per més i millors serveis públics.
  • Cal avançar en la confluència de les lluites pels serveis públics, tant dels i les seves treballadores com dels i les seus usuàries per enfrontar-se de forma unitària al mateix problema de degradació i la privatització encoberta.
  • Cal anar assentant les bases per organitzar una vaga general al marge de CCOO i UGT que aturi els sectors estratègics del país i que demostri una veritable capacitat d'incidència sobre la producció. Per fer-ho, cal desenvolupar més i millors mètodes de lluita, recollim les experiències d'altres territoris (Grècia, Oakland, etc.) i teixim al llarg del país una capacitat de resposta obrera que compti amb la complicitat de tots els sectors en lluita i organitzats [2].

Ja n'hi ha prou de retallar els drets laborals!

Ja n'hi ha prou de callar i pactar!


La lluita és l'únic camí!


Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
Països Catalans, dilluns 13 de febrer de 2012