dilluns, 9 d’octubre del 2017

Acció contra Bankia, el nostre futur el decidirem el poble

Castelló de la Plana
Als Països Catalans, el nostre futur el decidirem el poble i no les elits!

Assenyalem algunes de les seus d’institucions contràries al dret a l’autodeterminació arreu dels Països Catalans. 
En motiu del Nou d’Octubre de 2017, Endavant (OSAN) hem assenyalat algunes de les seus d’institucions contràries al nostre dret a l’autodeterminació. Ho hem fet arreu dels Països Catalans per deixar clar que el nostre futur el decidirem el poble i no les elits. Aquest Nou d’Octubre de 2017, Endavant (OSAN) volem subratllar que la situació actual fa més necessària que mai la construcció d’una alternativa política que aposte clarament per l’exercici del dret d’autodeterminació i per a la superació del capitalisme patriarcal a partir de la recuperació de la sobirania política i econòmica. Sense la construcció d’aquesta alternativa política, la resposta valenciana a la crisi d’estat que ha obert el procés d’autodeterminació al Principat serà la que ens han dissenyat Puig i Oltra: substituir el paper de CiU a Madrid presentant la societat valenciana com a lleials espanyols que són de fiar. Aquest camí ni condueix a major quotes de benestar social ni condueix a poder exercir res similar a una sobirania política. Perquè quan es plantegen, són liquidades automàticament pel Tribunal Constitucional. Aquest Nou d’Octubre serà un clam a favor del dret d’autodeterminació. Aquest clam és alhora un clam contra un Estat i un sistema autonòmic que ha segrestat sistemàticament la potestat decisòria del poble i on totes les grans directrius polítiques i econòmiques s’han decidit a través de pactes entre les elits.
És per tot això que amb el lema “El nostre futur el decidirem el poble i no les elits” hem volgut denunciar el paper de la patronal, el sector financer i les institucions de l’Estat com a responsables del segrest dels drets democràtics del poble i, en especial, del dret a l’autodeterminació. Bankia i La Caixa, així com patronals de comerç i sucursals de ministeris de l’Estat espanyol, són alguns dels conglomerats econòmics i institucionals que, de forma totalment antidemocràtica, decideixen sobre les nostres vides: utilitzen l’aparença d’una democràcia representativa política per exercir una dictadura econòmica que ens ofega com a poble, classe i gènere. Les elits polítiques esdevenen titelles de les elits econòmiques. Som el poble qui, amb el poder popular i institucions pròpies i populars, hem de decidir el nostre futur, el nostre dia a dia, i només ho podrem fer amb l’exercici de l’autodeterminació. L’acció és també una alerta davant els intents dels poders fàctics de substituir, manipular i directament fer xantatge a la voluntat d’autodeterminació per reconduir-la a escenaris de pacte amb l’Estat. Aquesta denúncia l’hem materialitzat amb l’enganxada de cartells a 20 de les portes d’aquestes institucions a Lleida, Palma, Castelló de la Plana, l’Eixample i Ciutat Vella, Girona, Granollers, Vilafranca del Penedès, Bellreguard, la Font d’en Carròs, Gandia i Mataró.
 Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

diumenge, 8 d’octubre del 2017

9-OCTUBRE: diada del País Valencià

Aquest 9 d’octubre, com cada any, tornarem a eixir als carrers de València per a exigir la plena sobirania política i econòmica per al País Valencià. El projecte neoautonomista del “govern del canvi” és incapaç de crear quotes dignes de benestar per a les classes populars ni d’exercir res semblant a una sobirania política de veritat. 

L’autonomisme té el topall d’un estat que no dubta en limitar i si cal reprimir qualsevol intent de superar el sostre autonòmic marcat pel nacionalisme espanyol.
Davant d’això, des d’Endavant i des de l’esquerra independentista plantegem obertament que la independència és l’únic camí per a construir una societat on les classes populars i les dones tinguem nivells de vida dignes i drets reals que ens protegeixin, i on els nostres drets nacionals puguin ser respectats.
En definitiva, l’única opció per a exercir una sobirania política i econòmica real passa per a la construcció d’una República independent dels Països Catalans i una societat socialista i feminista.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dijous, 21 de setembre del 2017

Presentació de la campanya “Sobiranies, Drets, Autodeterminació”

dissabte 23 setembre
11:30
Casal Popular de Vila-real
carrer Cronistra Traver, 30 - Vila-real

Presentació de la campanya “Sobiranies, Drets, Autodeterminació” que Endavant (OSAN) està començant a desplegar.
La crisi dels darrers anys ha demostrat els límits i la incapacitat de l’actual model polític i econòmic a l’hora de ser eines per a una major justícia social, llibertat nacional i igualtat de gènere. El capitalisme aconsegueix mantindre els seus beneficis a costa de la nostra precarització com a treballadors i treballadores. El patriarcat es reforça per a fer que les dones continuem fent viable el capitalisme a través de la doble explotació. Aquest model és irreformable. Totes les vies de reforma que han sorgit en aquests anys de crisi estan abocades a topar amb els mateixos límits.
L’única via que tenim les classes populars per a poder construir un futur digne és fer nostre el poder polític i econòmic. Això vol dir conquerir espais de sobirania sobre aquells aspectes que influeixen en la nostra vida. També vol dir conquerir drets que garantisquen les condicions de vida de les classes populars. I finalment, tot això només pot ser possible en el marc d’un procés d’autodeterminació del nostre poble que trenque amb l’arquitectura institucional de l’estat espanyol i la Unió Europea. És a dir, necessitem la ruptura amb els estats espanyol i francès, la Unió Europea i el capitalisme. La conquesta de sobiranies, drets i autodeterminació és un procés que no podem postergar al dia D. És un procés que cal començar des d’ara. 
Sobiranies, drets i autodeterminació és una campanya política que vol estendre la idea que reapropiar-nos del nostre futur és possible i necessari. I com ho volem fer? Denunciant i agitant contra aquest present i els seus valedors; teixint xarxes, lluites i projectes a nivell local; i, finalment, construint un programa polític de la Unitat Popular.

La campanya es divideix en sis eixos temàtics. L’eix que treballarem especialment a la Plana és el de “condicions laborals i de vida”, que inclou:
- Lluita per unes condicions laborals dignes i contra l’explotació: on abordarem la problemàtica de l’explotació laboral al sector de la taronja, tant de collidors com de treballadores dels magatzems i la problemàtica amb el preu que se li paga al llaurador pel fruit. També abordarem el problema de la temporalitat i pèrdua de drets progressiva al sector de la ceràmica.
- Lluita per un habitatge digne com a garant d’una vida digna: on tractarem la problemàtica sobre l’accés a l'habitatge, que hauria d’estar garantit i que han convertit en un privilegi.
- Lluita per uns subministraments municipalitzats o públics en front als beneficis multimilionaris de les empreses del sector: volem vore qui trau benefici privat de les nostres necessitats bàsiques com ara llum, aigua, etc, i plantejar si no eixiríem totes guanyant amb la municipalització d’aquests serveis.

L’objectiu de la campanya és desplaçar de les institucions al carrer el centre de gravetat des d’on es conformen els discursos polítics, contribuir a recuperar i oxigenar l’activisme i la mobilització al carrer i generar noves pràctiques i espais militants permeables i atractius per a la incorporació de nous sectors socials a les lluites.

 Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dimecres, 20 de setembre del 2017

Concentració contra l'estat d'excepció en relació al referèndum de l'1octubre

CONCENTRACIÓ
dimecres 20 setembre
20:00
davant la Subdelegació del Govern
plaça Maria Agustina
Castelló de la Plana

Els Països Catalans hem assistit hui a un dels espectacles més llastimosos des que s’instaurà la democràcia parlamentària, ara fa quasi quaranta anys: les forces d’ocupació espanyoles han efectuat una sèrie d’operacions, amb detencions, identificacions i escorcolls, encaminades a impedir el dret a decidir dels i les catalanes del Principat de Catalunya. Sense cap legitimitat democràtica i emparant-se en una legalitat que només respecten quan els interessa, el Govern d’Espanya hi ha instaurat un estat d’excepció en el qual cap dels drets polítics i individuals bàsics -ni tan sols els reconeguts en la seua sagrada Constitució- estan lliures d’amenaça.
No són pràctiques novedoses, ja que l’Estat espanyol de hui en dia és el mateix que el de la guerra bruta dels GAL, el tancament de diaris o la il·legalització de partits; el dels muntatges policials contra la dissidència d’esquerres; el de la repressió als estudiants de la Primavera Valenciana i el de la vulneració dels drets humans en els CIES, per posar-ne alguns exemples.
Però l’escala i la dimensió del que ha succeït hui, 20 de setembre del 2017, és un salt qualitatiu, perquè demostra que l’Estat espanyol està disposat a imposar la seua força per damunt de la voluntat de milers i milions de persones que aspiren a una cosa tan senzilla com és expressar-se políticament.

Davant la gravetat dels fets, des d’Endavant volem expressar el següent:

- La nostra solidaritat incondicional amb totes les persones dels Països Catalans que en aquests moments estan al carrer plantant cara a les forces d’ocupació i defensant els seus drets més elementals.

- Denunciem la violència de l’Estat espanyol i el seu caràcter antidemocràtic; davant la seua violència, només cap el camí de la desobediència, com ens estan mostrant les companyes del Principat.

- En aquests moments la defensa del referèndum del Principat no es pot deslligar de la defensa de tots els drets polítics individuals i col·lectius, no només de tots els Països Catalans, sinó de tots els pobles d’Europa i del món. L’agressió que estan patint en aquest moment és una agressió que ens afecta a tots i totes.

- Per últim, des d’Endavant ens manifestem disposats i ferms a defensar els nostres drets davant de qualsevol embat de l’Estat espanyol. Els Països Catalans lliures, socialistes i feministes són el nostre objectiu, i cap llei, tribunal, cos policial o guerra bruta ens podrà obligar a deixar de lluitar-hi.

Visca la terra, morí el mal govern!

 Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dijous, 13 de juliol del 2017

Inauguració de la primera fase del Casal Popular de Castelló

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) participa activament al Casal Popular de Castelló, des d’on s'ha organitzat la inauguració de la primera fase de la remodelació de l'edifici del Centre Social Ocupat.

Trobada en la primera fase!

DIVENDRES 14 DE JULIOL

17:00 castell unflable i fira d’entitats
18:00 actuació musical infantil de Trobadorets
20:00 presentació del projecte del Casal Popular de Castelló
21:00 sopar vegà
22:00 monòleg “ByeByeFemenity” de Mage Arnal

Casal Popular de Castelló
Ronda Magdalena, 91 – Castelló de la Plana
 



El 16 de juliol del 2016 vam fer pública l’ocupació d’un edifici en desús al barri de la Guinea de Castelló de la Plana. El local és un antic taller i un habitatge adherit que fa dècades que romanen sense ús en mans del Banc Sabadell per mitjà de la seua immobiliària, Solvia i encaixat a la SAREB (Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria), més coneguda com el «banco malo».
Perquè per salvar a la banca, no va haver-hi prou amb el rescat bancari: milers de milions d’euros pagats amb els diners del poble, sinó que a més, sense consultar-nos i obeint les directrius de la Unió Europea, van haver d’inventar-se la SAREB per tal de netejar els actius financers i immobiliaris tòxics, fruit de l’especulació que tants beneficis els havia donat.
Així, l’Estat va col·laborar en comprar tot allò que els bancs ja no volien, doncs, la SAREB és una agència de gestió majoritàriament privada finançada amb diners púbics en un 45%. Açò és, que el 45% de les propietats de la SAREB són propietats públiques, del poble.
A canvi l’Estat espanyol ens retalla l’educació, la sanitat, fins i tot retalla la nostra llibertat d’expressió… i contínua desnonant a les famílies que sí mereixen ser rescatades. Però ací estem, recuperant el que és nostre. I és que, com ja fa temps que ho venim dient, sols el poble salva al poble!
Des de l’estiu passat hem treballat per restaurar l’edifici i habilitar-lo per a que esdevinga un punt de trobada dels moviments socials i les entitats veïnals del barri.
Partint d’un projecte totalment autogestionat pretenem dotar-nos d’estructures imprescindibles com aquesta per avançar en la construcció de la unitat popular allunyada dels interessos polítics institucionals.
La restauració de l’immoble s’ha planificat per fases, passat un any, hem acabat amb el que hem considerat la primera fase, que inclou la primera planta, el terrat i la façana. Podreu trobar una gran sala d’actes amb projector, una completa cuina vegana i una oficina informatitzada, entre d’altres cambres.
Vos convidem a gaudir de la festa d’inauguració que tindrà lloc al mateix casal i al parc d’enfront, la plaça de les Illes Columbretes, i a conèixer el transformador projecte social que hem emprés i al que vos encoratgem a implicar-vos.


 Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 19 de juny del 2017

Tapiem el BBVA pel dret a l'habitatge

Castelló de la Plana
La nit del divendres 16 de juny, l’organització política Endavant (OSAN) ha assenyalat el BBVA i Catalunya Caixa com a responsable d’impedir el dret a l’habitatge per a les classes populars. Arreu dels Països Catalans, s’han enganxat 90 paperògrafs amb el lema ‘Jutgem-los i condemnem-los’, mentre que 20 portes han estat tapiades.

Els bancs i les grans immobiliàries i constructores van obtindre ingents beneficis convertint el dret a l’habitatge en un negoci especulatiu, mentre la classe treballadora necessitava invertir fins un 60% dels seus ingressos per tenir un sostre.

Quan la bombolla va punxar, aquests bancs van obtenir desenes de milers d’euros públics en un rescat bancari mentre expulsaven desenes de milers de famílies de casa seva per no poder fer front als pagaments de les hipoteques o lloguers. La crisi, a més, va servir per a saquejar les caixes d’estalvi i acabar regalant-les a la gran banca espanyola, en un procés de despossessió social d’enorme envergadura.

La immensa majoria d’aquestes conductes criminals no han estat jutjades penalment. Creiem que és necessari remarcar que el que mereixen els responsables de la banca és un judici i una condemna per haver enfonsat en la misèria centenars de milers de persones mentre ells s’omplien les butxaques.


Però per a que això sigui possible, cal capgirar completament la situació.  cal conquerir la sobirania econòmica, cal guanyar el dret efectiu a l’habitatge i cal exercir l’autodeterminació en forma d’estat independent al servei de les classes populars.

Proposem les següents mesures de possible aplicació immediata per abaratir el cost de l’habitatge de possible aplicació immediata: expropiació sense compensació dels habitatges en mans dels bancs; creació d’un parc públic d’habitatge socialista; limitació dels preus de lloguer; augment de la durada dels contractes de lloguer; ni un desnonament més; reducció dràstica dels allotjaments turístics i taxa turística important en les zones en perill de gentrificació.

L’acció s’ha fet en el marc de la campanya Sobiranies, Drets i Autodeterminació. al Bages, l’Horta, el Barcelonès, la Plana, el Segrià, el Maresme, el Gironès, el Baix Llobregat, la Safor, Osona, el Ripollès, l’Alacantí, el Tarragonès, el Penedès, el Vallès Oriental, l’Anoia i el Vallès Occidental.

En el següent dossier trobareu més informació sobre l’estafa bancària i els atacs al dret a l’habitatge perpetrat pels bancs, amb una menció especial al paper del BBVA:

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dimecres, 7 de juny del 2017

Finançament “just”? La nostra sobirania no té preu. Exercim l’autodeterminació.

Des d’Endavant OSAN, davant de la convocatòria de la convocatòria de la manifestació «Crida pel Finançament valencià» a la ciutat de València el proper dissabte 10 de juny, vol compartir la següent anàlisi i unes reflexions.
  • Aquesta manifestació ha estat convocada per diferents entitats i organitzacions arran del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat espanyol (PGE), que ha generat una reacció de rebuig per part de l’actual Govern Valencià i de les Corts Valencianes, així com també per part de determinats sectors de la població, fins i tot del PP i de les associacions de l’empresariat valencià (com la Confederación Empresarial Valenciana –CEV–, la Federación de Empresas de la Comunidad Valenciana –FECOVAL– i l’Asociación Valenciana de Empresarios –AVE– ).
  • En aquest cas, les dades que han fet esclatar les protestes són dos. Per una banda, els PGE recullen com inversions territorialitzades 589 milions d’euros per al País Valencià, un 33% menys que els Pressupostos del 2016, mentre que la davallada en el conjunt estatal és del 22%. I per una altra, de mitjana cada habitant del País Valencià sols rebrà119€, quan la mitjana a l’estat espanyol serà de 185€ per habitant.
  • Cal recordar que aquesta situació no és nova. En els pressupostos aprovats pels successius governs espanyols, tant de la desapareguda UCD, com del PSOE i el PP, el País Valencià i –la resta de territoris dels Països Catalans– han estat discriminats i marginats per l’Estat espanyol.
  • A més a més, cal afegir l’espoli continuat de les comarques del País Valencià. En aquest cas, resulta paradoxal que el País Valencià tinga una renda per capita inferior en un 12% a la mitjana espanyola i que, tot i això, encara haja d’aportar més en impostos i cotitzacions que el que rep de l’Estat espanyol. Això provoca un dèficit del 2% del PIB del País Valencià, uns 2.000 milions d’euros anuals.
Des d’Endavant OSAN denunciem el tracte fiscal al qual es veuen sotmeses la majoria de persones que viuen al País Valencià, i al conjunt dels Països Catalans. I diem la majoria a consciència, perquè parlem de les classes populars, que suposen la majoria de la població de la nostra nació. Perquè no totes ens veiem afectades de la mateixa manera per l’infrafinançament, pels dèficits fiscals autonòmics. Perquè som les classes populars dels País Valencià i de tots els Països Catalans les que hem de patir i les retallades i les privatitzacions als serveis públics.
I quina és l’alternativa de l’Esquerra Independentista al País Valencià?
Vuit anys de crisi capitalista, 12 anys de govern del PSOE i 20 del PP han deixat les classes populars del País Valencià en una situació alarmant de precarietat, però plenament normalitzada. I d’aquesta situació, en són responsables les principals institucions polítiques i econòmiques europees i espanyoles, amb el consens dels partits polítics del règim i de les elits locals. La crisi política, social i econòmica actual demostra que la crítica sobre el règim sorgit del 78 que ha mantingut l’Esquerra Independentista era totalment encertada.
Ara portem dos anys de govern del «canvi» al País Valencià, i és clar que s’han produït alguns canvis, però són insuficients i molt superficials. Són canvis que no van més enllà d’una mera higiene democràtica. Són reformes que no s’atreveixen a plantar cara a l’estat espanyol ni a als grans poders econòmics.
El govern valencià vol aplicar una «nova» recepta, la de l’autonomisme. Això sí, un autonomisme reivindicatiu, que reprodueix en certa manera el model explorat per la burgesia del Principat durant els anys del pujolisme. No creiem que la solució als problemes de les classes populars empobrides, ni del País Valencià ni les de la resta dels Països Catalans, passe per un “pujolisme a la valenciana” amb un accent socialdemòcrata. Potser era això al que es referia Mónica Oltra quan parlava de «muntar un pollo».
Per això podem afirmar que:
  • L’autonomisme no és útil per a la plena sobirania dels Països Catalans. La sobirania del País Valencià no es guanya en una nova reforma constitucional o en un nou encaix en «espanya», ni aconseguint un «poder valencià» a Madrid. No es tracta doncs d’una millora del finançament autonòmic o d’una major transferència de competències. Això és pidolar les engrunes i gestionar la misèria. Eixe camí ja s’ha recorregut i ja sabem on ens porta: enlloc.
  • L’autonomisme no és útil per millorar les condicions de vida de les classes populars, ni de les dones de les classes populars, ni de la majoria de les persones migrades que arriben als Països Catalans. L’actual fase del capitalisme patriarcal porta a una agudització de les desigualtats socials, l’explotació de la dona i la destrucció del territori, a través de l’accentuació del procés de despossessió. La via de la reforma capitalista és una via morta per als drets socials. Les polítiques del nou govern valencià sorgit arran del Pacte del Botànic – PSOE, Compromís i Podemos – no frenen la depauperació de les classes populars valencianes, sinó que serveixen de matalàs per frenar una resposta més contundent.
  • Els estats espanyol i francès i la Unió Europea no són murs de contenció a l’ofensiva capitalista ni garants de drets socials, sinó institucions essencialment enemigues de les classes populars que executen les polítiques del capitalisme i en garanteixen la seua aplicació. Són la UE i l’estat espanyol, les que dicten els plans d’ajustament i fan les lleis d’estabilitat pressupostàries, les que ens ofeguen amb l’austericidi i ens assassinen amb les retallades.
La precarietat i l’empobriment que patim les classes populars del País Valencià – i la resta dels Països Catalans – no són conseqüència només d’un finançament poc just. El responsable és el capitalisme patriarcal, i s’anomenen estats espanyol i francès. I hi ha uns culpables amb noms i cognoms, els que s’enriqueixen del nostre patiment, de la nostra explotació, de la precarietat en els llocs de treball, els desnonaments, les privatitzacions i les retallades. I entre eixos culpables estan els empresaris valencians que demanen més inversions i un millor finançament a l’estat espanyol: Juan Roig – Mercadona -, Vicente Boluda – Corporación Marítima -, o Pedro López – Chocolates Valor -, Antonio Arias – Vectalia -, Andrés Ballester – Florazar -, Federico Félix – Helados Estiu-, Alfonso Jurado – Café Jurado -, Federico Michavila – Torrecid -, Agnès Noguera – Libertas 7 -, Adolfo Utor – Baleària -, etc. No volem fer-los el joc.
L’única via que tenim les classes populars dels Països Catalans per a poder construir un futur digne és fer nostre el poder polític i econòmic. Això vol dir conquerir espais de sobirania sobre aquells aspectes que influeixen en la nostra vida. També vol dir conquerir drets que garanteixin les condicions de vida de les classes populars. I finalment, tot això només pot ser possible en el marc d’un procés d’autodeterminació del nostre poble que trenqui amb l’arquitectura institucional de l’estat espanyol i la Unió Europea. És a dir, necessitem la ruptura amb els estats espanyol i francès, la Unió Europea i el capitalisme.
Ara i aci podem començar a construir els Països Catalans del futur. La conquesta de sobiranies, drets i autodeterminació és un procés que no podem postergar al dia D. És un procés que cal començar des d’ara. Ara toca posar fi a la desmobilització al carrer, ara toca recuperar l’organització i la lluita a les aules, als llocs de treball, als barris i pobles…

Cal que ens reapropiem del nostre futur.
És possible i necessari!
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 29 de maig del 2017

Xerrada anti G20

Castelló de la Plana
diumenge 4 juny
19:00
Carrer Sant Miquel, 2
Castelló de la Plana

El G20 (fòrum integrat per les 19 economies més grans del món i la Unió Europea) ha programat reunir-se al juliol a Alemanya.
Activistes anticapitalistes del #NoG20 fan un cicle de xerrades pels Països Catalans per explicar-nos com pensen fer front a aquesta cimera.
Representants dels moviments socials d'Hamburg vindran a Castelló de la Plana per fer una xerrada al respecte en aquest acte organitzat per l'assemblea comarcal de la Plana d'Endavant (OSAN) i Arran - la Plana.

Països Catalans
7 juliol 2017, Hamburg. Dia per Les accions en massa de resistència i desobediència a la Zona Roja
Aquest és el nostre pla d'acció per al primer dia de la cimera del G-20. Nombrosos grups i moviments, durant les dues reunions del grup de treball de "Acció a la Zona Roja" al gener i febrer de 2017, han contribuït al disseny i discussions d'aquesta proposta. Hem adoptat col·lectivament el següent pla d'acció el qual servirà com a marc de referència i orientació.

L'estat d'excepció: El G20 ocupa la ciutat
El 7 i 8 de Juliol, els i les caps d'estat i govern dels 20 països més rics i poderosos del món (incloent-hi els EUA) es trobaran a la ciutat d'Hamburg per deliberar sobre el futur del capitalisme global i imperialista. Grans parts del centre d'Hamburg (Karolinenviertel, St. Pauli) es convertiran en zones d'alta seguretat als ulls dels i les residents i critics amb la cimera. Això vol dir, ni més ni menys, que els i les participants de la cimera s'amagaran rere les barricades fetes amb el filferro de pues de l'OTAN, es tancaran després dins d'edificis de blocs de ciment i desplegaran militars, policials i altres suposades forces de seguretat. És per això i per moltes altres raons que està clar que per nosaltres: El G20 - NO ÉS BENVINGUT!

El G-20 no ens representa!
Ells i elles presentaran "solucions" per als problemes globals que no funcionaran perquè han estat ells i elles mateixes i els seus sistemes econòmics les causes d'aquests problemes: crisis econòmiques, fam, desallotjaments, canvi climàtic, guerres i terrorisme. Ens diuen: "El G20 representa dos terços de la població mundial". I així pensen que tenen legitimitat. Però nosaltres els contestem: No! - els Trumps, Erdogans, Merkels, Putins i Temers d'aquest món no ens representen. Ells i elles només representen al capitalisme global, imperialista. Enfrontant la suposada absència d'alternatives entre l'administració neoliberal del capital i les solucions autoritàries, nacionalistes i racistes a la crisi, escollim l'única alternativa correcta: la solidaritat global, fronteres obertes i la rebel·lió des de baix!

Participació àmplia i legitimació àmplia: acció de masses desobedients
Volem organitzar una acció anunciada i transgressora. El que farem no serà sempre i necessàriament legal però serà transparent per aquells i aquelles que vulguin participar-hi. Tot i que la participació en aquesta acció comporta riscos, volem organitzar-la de tal manera que tots i totes els i les que volen participar puguin fer-ho. Amb aquesta finalitat volem crear una situació i un ambient previsible per a les persones i els grups d'afinitat que ofereixin possibilitats d'expressió creatives i que tothom sàpiga el que pot passar. Per tant farem acords responsables amb les persones que preparen altres accions que es duguin a terme abans, després, o al mateix temps en diferents llocs. La nostra acció ha de ser accessible perquè siguem milers aquell dia! Volem crear una imatge pública que sigui comunicable a un ampli públic i, per descomptat, als i les residents.

Reconquerint la Zona Roja! – a presentar la nostra visió alternativa
Tota Hamburg estarà de peu. Ens alegrem per tots i totes i som solidaris amb tots i totes els que comparteixen la nostra crítica al G-20 i que prendran part en aquest dia amb diverses formes de resistència ja que no pretenem ser l'única forma de representació. Diferents grups ja estan planificant festes als carrers amb concerts, la inclusió i l'intercanvi amb els i les residents, marcant barris rebels amb globus d'heli en les altures, bloquejos de la capital al port, accions descentralitzades i molt més. La nostra contribució a una pràctica crítica de la Cimera serà una acció de masses al mateix  escenari de la trobada del G20. Convidem a tots i totes a contactar amb nosaltres i participar en l'acció!
Junts amb desenes de milers de persones anem a prendre els carrers del cor d'Hamburg. Residents i activistes de diversos països ens unirem per a bloquejar la cimera. Ens organitzarem en diversos "dits", actuant de manera autònoma i alhora coordinada. Sorgirem d'arreu dels escenaris de la cimera: al centre del congrés, a l'alcaldia, a l'Elbphilarmonie; però també a la Zona Roja que serà tancada per la cimera. Arribarem tan lluny fins on puguem. Ja dins la Zona Roja demostrarem les nostres alternatives socials a través de diverses i creatives formes com festes, assemblees i la presa de l'espai públic i edificis abandonats. Ja decidirem si quedar-nos de nit.

Interrompem l'espectacle del poder
Molts i moltes de nosaltres es prepararan per a l'acció participant en una de les nombroses accions d'entrenament. La nostra meta és molestar la programació de la cimera. Juntes reconquerirem la ciutat, juntes els tancarem, fotrem i bloquejarem la seva vanitosa escenificació com a fòrum dels salvadors del món. Tot perquè ells han posat al món de cap per avall. Les retindrem, perquè les seves fronteres li treuen la llibertat de moviment a milions de persones i a tota una ciutat amb les seves fronteres policials. De totes maneres, quan els mitjans parlin d'aquest dia sobre les "vies d'accés", necessitaran dir que "Estan bloquejats".
La nostra forma d'acció són els bloquejos en massa anunciats, conformats per persones o bloquejos amb materials. Utilitzarem mitjans creatius com a grans ninots, cintes de restricció, matalassos inflables, bicicletes de dos llocs, carrets de compra, banderoles, paraigües, etc. Anem a respondre a aquest espectacle del poder amb imatges de resistència creativa i acolorida. Molts i moltes de nosaltres defensaran el seu dret a la integritat física amb materials de protecció corporal. No anem a iniciar cap confrontació. Cridarem molt fort, també per tots i totes aquells i aquelles que no puguin estar a Hamburg.

Continuïtat i diversitat de la rebel·lia
Molts i moltes de nosaltres participarem per primera vegada en una acció de desobediència en massa. Algunes han participat en les preses de les dragues a les mines de lignit (carbó) a Jänschwalde o Garzweiler o a les protestes en massa contra el TTIP. Algunes han estat involucrades durant anys en iniciatives antifeixistes o de barri. D'altresi van ser part de moviments com el 15M a l'estat espanyol o a la Plaça Syntagma a Atenes. Algunes més van formar part dels aixecaments al Parc Gezi a Istanbul o en les accions de Blockupy. Els nostres orígens i experiències són diferents. Som unionistes, aprenents, estudiants, empleats i empleades, treballadors i treballadores precaris per compte propi, les aturades i jubilades. Som gent amb o sense experiència sobre desallotjaments o documents legals. Anem a teixir la nostra acció junts, de tal manera, que les nostres diferències siguin la nostra fortalesa.

Amb aquesta idea: anem a tombar la cimera del G-20!

Més informació:
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 8 de maig del 2017

Retallar la sanitat, mata

Castelló de la Plana

La sanitat pública humiliada per governs retalladors, privatitzadors i continuistes.  
Plantem-los cara!

7 anys d’intenses retallades, de precarització de les treballadores i treballadors i d’afavoriment deliberat de la sanitat privada, excusades en la crisi capitalista, ens han deixat un panorama devastador a la sanitat pública a tots els Països Catalans. Els centres sanitaris total o parcialment públics, han vist els seus pressupostos minvats de forma important, comprometent en alguns casos la pròpia viabilitat del centre. La foto ens mostra amb xifres molt semblants milers de llits tancats des de 2010, una mitjana del 13% de treballadores menys, i unes dades de despesa per càpita que no són esperançadores malgrat el canvi dels governs autonòmics. Despeses inferiors als 1200 euros per persona a tots els Països Catalans. Una situació que impacta directament en l’estat de salut de les classes populars i en major mesura de les dones, que han d’assumir totes les tasques de cura que deixen de fer els serveis públics.
Segurament trobem la seva màxima expressió de tot l’anterior en el col·lapse de les urgències i que ens ofereix la imatge més denigrant del sistema. L’Hospital Clínic de València i la Fe que des de mitjans de desembre registren desenes de pacients als passadissos. Com l’hospital d’Elda, que el 10 de gener tenia 46 persones ingressades als passadissos. O el cas de l’Hospital Parc Taulí a Sabadell, on el 5 de gener hi havia 115 pacients a urgències, dels quals 49 pendents de ser ingressats, 44 pendents de tenir llit assignat, 19 pacients portaven més de 24h al servei, i només n’hi havia 2 sota sospita de grip. Una imatge que podem veure repetida a l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona), o a l’Hospital Son Espasses i Son Llàtzer a Mallorca, que registraven més de 60 pacients el 10 de gener esperant un ingrés després de moltes hores a urgències.

Prou mercantilització dels nostres drets. La nostra salut no és un negoci. 

Una instantània que no pot atribuir-se a l’epidèmia de la grip com volen fer creure els respectius governs autonòmics, Carmen Monton, consellera de sanitat valenciana donava normalitat a la situació afirmant que les xifres d’atencions urgents dels últims dies «es troben dins de la mitjana de l’època d’aquest any» i que pot haver-hi «pics assistencials que varien d’un dia a un altre». La palma se l’emporta Toni Comín, conseller de salut de la Generalitat de Catalunya, que directament culpava al col·lectiu d’infermeria. Per Comín, hi ha malalts en llistes als passadissos per “decisió de la infermera, que vol tenir el pacient a la vista. Més d’una vegada, tenint plaça en un box d’urgències, la infermera decideix deixar a un malalt, sense familiar acompanyant, al passadís”. Una instantània que té la seva causa en la cronificació de les retallades, la precarització de les condicions laborals de les treballadores i l’afavoriment deliberat de la sanitat privada.
Perquè mentre ens expliquen que no hi ha més recursos per la sanitat pública per als respectius pressupostos en salut pel 2017, els diversos governs autonòmics de JxS i els tripartits al País Valencià i a les Illes segueixen drenant milions per la sanitat privada, per les mútues, per les asseguradores, per les empreses privades a les que s’ha externalitzat molts serveis bàsics pel funcionament normal dels hospitals com la neteja, la cuina, la seguretat, etc. Així el Govern del Principat és el que més diners públics destina en termes absoluts i relatius a la partida de concerts amb la sanitat privada, arribant a 2.400 milions d’euros. Això representa el 26,4% de la despesa pública en salut. El govern valencià hi destina només 349 milions d’euros, ja que aquests concerts els complementen els 5 hospitals gestionats directament per empreses privades: Hospital de La Ribera, Hospital de Manises, Hospital de Dénia, Hospital de Torrevieja i Hospital del Vinalopó. El Govern de les Illes és l’únic dels governs autonòmics que ha reduït els concerts però, tot i així, l’any 2016 es van dedicar un 9,6% del percentatge del pressupost als concerts.
Respecte el número d’hospitals i nombre de llits en comparació amb els hospitals públics i el número de llits als hospitals públics, al Principat un 56,3% corresponen a hospitals privats, un 43,6% en el cas de les Illes i un 17,8% el cas del País Valencià.

La nostra salut no pot ser el seu benefici! Fora privatitzadors de la sanitat pública! 

I tot l’anterior sense fer esment a tots els escàndols que van apareixent associats a la gestió corrupta per part de les empreses sanitàries privades dels centres sanitaris públics. Per exemple, el cas de Ribera Salut, propietat de CENTENE i del Banc de Sabadell, que va facturar en 2015 500M€ i és l’empresa privada que gestiona l’Hospital de la Ribera. Aquest dissabte 28 de gener es publicava la notícia referent a un informe de la Inspecció de la Conselleria de Sanitat on es prova que aquesta empresa privada ha emès factures de forma irregular per valor de 2,6 milions d’euros entre els anys 2013 a 2015, entre altres irregularitats.
És per tot l’anterior que el nostre missatge no pot ser quedar-nos únicament en la necessitat de revertir les retallades o en apostes superficials com la que oferia l’acord del Botànic on simplement es parlava d’estudiar quina era la millor manera per recuperar els serveis sanitaris privatitzats. Aquest sistema sanitari mixt públic i privat s’ha de capgirar completament perquè el dret a la salut quedi deslligat del mercat i de qualsevol concepció mercantil. És a dir, perquè mai i en cap cas la nostra salut pugui suposar un negoci. Capgirar el sistema no és possible dins de l’estat espanyol i de les competències de l’autonomia, ni reclamant un millor finançament dins dels límits autonòmics, ni tampoc és possible plantejant el procés independentista com un simple tràmit administratiu que segueixi privilegiant els mateixos interessos de la classe que es lucra de de la depredació de la nostra sanitat pública.
Capgirar el sistema necessàriament passa per organitzar-nos i plantar-los cara. Per treballar per una sanitat pública de propietat, gestió i provisió, universal i de qualitat. És l’única garantia que tenim les classes populars perquè es respecti el nostre dret a la salut.

Prou humiliacions a la sanitat pública!
Plantem-los cara!

El llibre roig dels Països Catalans (2014)
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 1 de maig del 2017

1-MAIG: dia de la classe treballadora

Endavant (OSAN)
L'assemblea comarcal de la Plana d'Endavant (OSAN) participa activament en la "Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa", des d'on hem organitzat els actes per l'1 de maig, dia de la classe treballadora, a Castelló de la Plana.

dilluns 1 maig 2017
dia de la classe treballadora


12:00 - MANIFESTACIÓ
                   plaça de la Independència
14:00 - dinar popular i fira d'entitats 
15:00 - concert 
                   plaça de les Illes Columbretes
CASTELLÓ DE LA PLANA






Amb el capitalisme patriarcal no tenim futur. Sobiranies, drets i autodeterminació.

Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
Els efectes de la crisi capitalista sobre la classe treballadora no s’han suavitzat. Desnonaments, atur, precarietat i temporalitat laboral, salaris de misèria, privatitzacions de serveis públics, reforma laboral, privació de serveis bàsics, doble explotació i doble escala salarial de les dones i un llarg etcètera continuen formant part de la vida diària dels treballadors i treballadores dels Països Catalans.
Aquesta és la veritable cara del capitalisme patriarcal, dels estats espanyol i francès i de la Unió Europea. Les nostres llibertats nacionals, els nostres drets com a classe treballadora i com a dones i la democràcia social i econòmica no són possibles dins l’actual sistema econòmic i dins els actuals marcs polítics.
És per això que ens cal:
Esquerra Independentista
  • Plantar cara a totes les agressions que la UE, l’estat i la patronal fan sobre la classe treballadora en matèria de drets laborals, privatitzacions i despossessió.
  • Assenyalar totes aquelles propostes polítiques que no qüestionin obertament el capitalisme patriarcal, els estats-nació espanyol i francès i la Unió Europea, com propostes que només serveixen de maquillatge per a rentar-li la cara al sistema.
  • Combatre l’extrema dreta i ser el dic de contenció, barri a barri, contra els seus intents d’aprofitar políticament la desesperació i la protesta dels sectors socials més desafavorits.
  • Construir el nostre propi instrumental, la caixa d’eines que permeti a les classes populars dels Països Catalans conquerir el seu futur. Sense autoorganització i sense la construcció de poder popular no és possible aspirar a capgirar el sistema.
Conquerir el nostre futur com a classe i com a poble passa per guanyar les sobiranies sobre tots els àmbits que afecten les nostres vides. Passa també per guanyar tots aquells drets que ens corresponen diguin el que diguin les legislacions fetes pels estats a mida per a la protecció del capitalisme i del patriarcat. I passa per exercir l’autodeterminació com a poble.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 24 d’abril del 2017

25-ABRIL: diada del País Valencià

Cartell de l'Esquerra Independentista
L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN), conjuntament amb la resta de l'Esquerra Independentista de la Plana, vos convidem a assistir a la manifestació juvenil organitzada per Arran (organització juvenil de l'Esquerra Independentista), en motiu de la commemoració del 25 d'abril.

ACTES a la Plana:

dissabte 29 abril
11:00 MANIFESTACIÓ
plaça de la Independència - Castelló de la Plana

Per altra banda, vos animem a que el mateix dissabte 29 pugeu amb nosaltres als autobusos en destinació a València per a la manifestació unitària de la vesprada.

Més informació sobre els autobusos ací.

ACTES a l'Horta:

dissabte 29 abril
14:00 dinar popular
plaça del Pilar - València
17:30 acte polític
18:00 MANIFESTACIÓ
plaça de Sant Agustí - València
21:00 concert
carrer la Fàbrica - Centre Cívic - Vinalesa

Des de totes les lluites, construïm els Països Catalans!


Manifest d'Endavant (OSAN):

Dins l’estat espanyol i l’Europa del capital no tenim futur. 

Amb la investidura de Rajoy com a president del govern espanyol, la crisi política entra en un nou escenari en què ha calgut la concertació explícita dels partits d’estat per desencallar el bloqueig parlamentari. La ficció de l’alternança parlamentària com a mostra de pluralitat  s’ha acabat. El PSOE, el partit que durant tres dècades ha amalgamat el relat que des de l’esquerra relligava progrés social, europeisme i autonomisme al règim sortit de la transició, s’ha autoliquidat com a projecte polític autònom.
La crisi política, social i econòmica dels darrers 8 anys ha demostrat que la crítica que des del minut zero l’esquerra independentista va fer al règim del 78 era totalment encertada.
Cartell d'Endavant (OSAN)
• L’autonomisme no és útil per a la plena sobirania dels Països Catalans, ni és capaç d’exercir de contrapès efectiu al projecte nacionalista espanyol, que passa per la destrucció de la nostra identitat.
• L’autonomisme no és útil per millorar les condicions de vida de les classes populars ni de les dones de les classes populars. L’actual fase del capitalisme patriarcal porta a una agudització de les desigualtats socials, l’explotació de la dona i la destrucció del territori, a través de l’accentuació del procés de despossessió.
• Els estats espanyol i francès i la UE no són murs de contenció a l’ofensiva capitalista ni garants de drets socials, sinó que són institucions essencialment enemigues de les classes populars que executen les polítiques del capitalisme i en garanteixen la seua aplicació.
8 anys de crisi capitalista i 20 anys de govern del PP han deixat les classes populars  valencianes en una situació alarmant de precarietat. Situació alarmant i plenament normalitzada promoguda per les principals institucions polítiques i econòmiques europees i espanyoles, amb el consens dels partits polítics del règim i de les elits locals.
Aquestes últimes, simples «gestores» de les decisions i imposicions de Madrid contra els treballadors i les treballadores valencianes: venda del Banc de València, destrucció de la immensa majoria de les caixes d’estalvi valencianes, infraestructures pensant en Madrid, desballestament del teixit industrial i agrari, etc. Espanya ens furta i ens tracta com una colònia, és cert, però no hi ha prou amb eixe discurs. La burgesia valenciana, els empresaris valencians -els Roig, els Lladró, els Boluda…- ens exploten i precaritzen, també ens furten a les classes populars dels País Valencià.
En definitiva, hem defensat que capitalisme patriarcal i democràcia són incompatibles. I que estat espanyol i  llibertats nacionals també. I creiem que els fets actuals validen aquestes hipòtesis.
Així la resposta a la normalització dels efectes de la crisi per part del Tripartit és la d’ocupar el camí de l’autonomisme reivindicatiu, la de reclamar un millor finançament de  l’autonomia per part de l’Estat, un paper executat i esgotat per l’autonomisme del Principat.
En el context de les reformes que haurà d’abordar l’Estat, el PSPV està prenent posicions per a esdevenir un actor important. Si bé aquesta estratègia pot servir-li a Ximo Puig per consolidar un lideratge que ajude al tripartit imposar-se a les properes eleccions, no li servirà per assolir quotes de sobirania real per al País Valencià.
Cartell d'Endavant (OSAN)
No és el mateix un govern del PP que un altre del PSOE-Compromís amb el suport de Podemos. Però la realitat és que 1.000.400 de valencianes es troben per sota del llindar de risc de pobresa el 20’5% de la població. I sí, s’han creat més llocs de treball en els darrers anys, però això és possible a costa de la seua precarització, ja que els contractes són temporals (els contractes d’una setmana o menys suposen ja més del 26% del total) i els sous més baixos consolidant la pobresa assalariada, i en concret la pobresa femenina assalariada. No hi ha intenció de revertir el model econòmic de monocultiu immobiliari i turístic, ni de regular el sòl que durant dècades ha servir per especular, construir i alimentar el monstre de la bombolla immobiliària. Mentre la classe treballadora del País Valencià s’empobreix cada vegada més, les grans empreses i els seus accionistes s’enriqueixen encara més.
El tripartit més enllà de les polítiques d’aparador o d’higiene democràtica, continua fent polítiques sense eixir dels paràmetres marcats per les institucions europees i l’estat espanyol. I tot i les gesticulacions sobre RTTV, i l’avançada en la recuperació d’un dels Hospitals privatitzat (només un), la realitat és continuisme en la gestió de les institucions. El marge per a practicar polítiques redistributives l’estem patint i és escàs. I el que veiem que segueix intacte són aquelles polítiques favorables als interessos de les burgesies locals sense trencar la disciplina austeritària i degradadora de condicions materials de vida de les treballadores imposada per la UE i l’Estat. En aquest sentit, l’únic instrument que tenen per a poder justificar el discurs progressista-socialdemòcrata està sent la propaganda i certes polítiques d’aparador.
De cara als propers temps la situació que se’ns planteja és la següent:
•Tancament per part de l’estat (per) a l’obertura d’una reforma controlada des de dalt.
•Enduriment de les polítiques d’austeritat, amb la normalització dels efectes de la crisi i l’establiment de noves retallades. Retallades que recauen sobre les dones que han d’assumir amb el seu treball, totalment invisibilitzat dins de casa, tot el que els serveis públics deixen de fer.
•Impossibilitat de les eixides reformistes a la crisi de materialitzar les seues receptes.
Davant d’això, l’única via que tenim les classes populars dels Països Catalans per a poder construir un futur digne és fer nostre el poder polític i econòmic. Això vol dir conquerir espais de sobirania sobre aquells aspectes que influeixen en la nostra vida. També vol dir conquerir drets que garantisquen les condicions de vida de les classes populars. I finalment, tot això només pot ser possible en el marc d’un procés d’autodeterminació del nostre poble que trenque amb l’arquitectura institucional de l’estat espanyol i la Unió Europea. És a dir, necessitem la ruptura amb els estats espanyol i francès, la Unió Europea i el capitalisme. Ara i ací podem començar a construir els Països Catalans del futur. La conquesta de sobiranies, drets i autodeterminació és un procés que no podem ajornar. És un procés que cal començar, ací i ara.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dijous, 2 de març del 2017

8-MARÇ: dia internacional de les dones treballadores

Endavant (OSAN)
Les dones dels Països Catalans ens trobem davant la situació d’haver de sostenir la tensió irresoluble entre les esferes productives i reproductives de la vida. Aquesta és la tensió que es genera entre la voluntat de tenir una vida digna per la majoria de la població i la imposició de la deutocràcia i les polítiques d’austeritat.
En els últims temps hem pogut presenciar com des dels partits de l’ordre, sense excepció, s’han comprat les receptes neoliberals per sortir de la crisi:
  • Reformes laborals que abarateixen els costos de producció; o sigui, reducció dels salaris.
  • Potenciació de sectors especulatius, molt poc sostenibles i d’ínfima redistribució de la riquesa com el turisme massiu, el sector de l’automòbil o la revifada de la construcció.
  • Polítiques d’austeritat que el que pretenen és desposseir-nos d’aquells serveis públics que s’havien aconseguit amb anys de lluites obreres. Privatitzacions fetes per poder donar entrada als voltors del capital cap a nous mercats que abans els eren vetats, com per exemple les privatitzacions de serveis sanitaris, les retallades en l’educació i en serveis socials bàsics. I ja comencem a sentir una tonada que ens és familiar sobre la “viabilitat” de l’actual sistema de pensions, la següent presa dels carronyers.
Dones en Lluita

MANIFESTACIÓ
dimecres 8 març
19:00
plaça Maria Agustina
Castelló de la Plana

En aquest context de despossessió d’allò comú i d’empobriment de la classe treballadora, les dones, que partim d’una situació de desigualtat inicial, ens veiem greument afectades. Som les que ocupem els llocs de treball més precaris i en pitjors condicions, arribant a cobrar fins a un 26% menys que els homes per la mateixa feina. Som les que tenim pitjors cotitzacions, cobrem pensions més baixes i tenim pitjors prestacions d’atur. Som àmplia majoria pel que fa als contractes a temps parcial o en peticions de reducció de jornada per cuidar una persona dependent. Som la immensa majoria de les famílies monoparentals (que bé podríem anomenar monomarentals). Som les que carreguem a les espatlles tot de feines vinculades a les cures i al manteniment de la vida que són invisibilitzades i menyspreades, i que ens dificulten la supervivència en un món enfocat a la producció i a la competència.
El sexisme que impregna la nostra cultura i societat té uns beneficiaris. El gènere és una construcció social i històrica amb una funció molt clara: l’explotació del treball de les dones en totes les esferes de la vida, la productiva i la reproductiva. Ja ho tenia clar Clara Zetkin el 1910, quan en el II Congrés Internacional Socialista va promoure el dia internacional de la dona treballadora i ens alertava que les arrels de l’esclavitud de la dona es troben en el règim burgès.
Esquerra Independentista
Però on hi ha opressió hi ha resistència. I si el capitalisme és sexista i patriarcal, la lluita és socialista i feminista. I és que les millores de les condicions de vida de les dones són universalitzables. No som un sector de la població, som el poble. La nostra és una lluita pel repartiment dels treballs, de la riquesa i per la presa del poder.
  • Repartim els treballs: perquè el manteniment de la vida ha de ser una prioritat de tota la societat i una responsabilitat col·lectiva. Ens cal reduir la jornada laboral i treballs en condicions dignes. I que es reconegui el treball domèstic com el que és, treball.
  • Repartim la riquesa: perquè només un 1% de la riquesa del món està en mans de dones, quan som més de la meitat de la població. La propietat és una eina d’opressió de classe, però també de gènere.
  • Agafem el poder: perquè la majoria de decisions de les nostres vides estan en mans d’homes, fins i tot aquelles que afecten el nostre propi cos. Volem ser-hi en tots els àmbits: polític, judicial, científic, culturals, etc. Ells no ens representen.
El sistema capitalista patriarcal atempta contra la vida i la salut de les dones en primer terme i, molt més enllà, atempta al sosteniment de la vida mateixa. Cap reforma podrà maquillar-ne les violències sobre les qual es fonamenta. 

Construïm el socialisme feminista als Països Catalans. 
Contra la pobresa i l’explotació, lluita feminista!
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional