dimecres, 10 d’octubre del 2018

Actualitat sindical a Andalucía, un exemple de lluita - "Li diuen democràcia i no ho és"

dissabte 27 octubre 2018
19:00 xerrada amb Andrés Bódalo
21:00 sopar popular vegà

Casal Popular de Castelló
Ronda Magdalena, 91
Castelló de la Plana

Acte emmarcat en les VIII Jornades Anticapitalistes organitzades per la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa a Castelló de la Plana.


Sindicalisme combatiu a Andalucía, un exemple de lluita!

La campanya "Li diuen democràcia i no ho és!" d'Endavant (OSAN), denuncia el caràcter antidemocràtic de l’estat espanyol, que s'evidencia en fets com les detencions contra la llibertat d’expressió, la persecució política del referèndum d'autodeterminació, les corrupteles diverses, les agressions feixistes o la repressió sindical.
És paradigmàtic el cas d'Andrés Bódalo, membre del Sindicato Andaluz de Trabajadores/as (SAT), que fou pres polític de l'estat espanyol durant més d'un any sota falses acusacions, en una sentència que té més de venjança pel seu compromís i lluita sindicalista que de "justícia".

Li diuen democràcia i no ho és!

Cada dia es fa més evident el que no ha deixat de ser una realitat en els darrers quaranta anys: que el règim espanyol actual és hereu del règim franquista. La lluita per l’autodeterminació i per una vida digna als Països Catalans ha actuat decisivament per a fer caure la màscara pseudodemocràtica de l’Estat.

Monarquia, exèrcit, jutges, policies, feixistes, empresaris, grans corporacions mediàtiques i polítics del règim formen un entramat fora del control democràtic. Els sistemes representatius existents són teatres sense capacitat decisòria real. Els parlaments autonòmics són espais buits de sobirania.

Des d’Endavant OSAN iniciem la campanya “Li diuen democràcia i no ho és”. Volem posar damunt la taula la veritable naturalesa de l’Estat i dels seus aparells. Democràcia és plena sobirania política i econòmica. Democràcia és autodeterminació. Democràcia són plens drets polítics i civils. Democràcia és l’absència de patriarcat. Democràcia és garantir la plena justícia social. L’Estat espanyol és una cosa totalment oposada a tot això.

Construïm sobiranies, guanyem drets, exercim l’autodeterminació!

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dimarts, 9 d’octubre del 2018

12-OCTUBRE: dia de la resistència indígena

divendres 12 octubre 2018
Plaça de l'Ereta - Castelló de la Plana 

MENJAR
12:00 plats peruans i cubans (amb opció vegana).

XERRADES
16:00 “Resistència indígena i neocolonització”. Rubén Romero.
17:00 “Conquesta i resistència inca: una qüestió religiosa”. Marc Sorribas.
18:00 “Feminisme comunitari enfront de l’individualisme”. Génesis Sira.

ART I DIVERSIÓ
19:00 Recital de poesia per dones migrants i micro obert.
20:00 Acústic de Satyavid Pla, músic xilé.
21:00 Música en directe a càrrec de l’Associació Viva Cuba Mojitos, ball llatí i karaoke.

PER A LES XIQUETES I ELS XIQUETS
Unflables i tallers infantils durant tot el dia a càrrec del Casal Popular de Castelló.

Acte emmarcat en les VIII Jornades Anticapitalistes organitzades per la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa a Castelló de la Plana.

Deia el Vell Antonio que la llibertat tenia a veure també amb l’oïda, la paraula i la mirada. Que la llibertat era que no tinguérem por de la mirada i a la paraula de l’altre, del diferent. Però també que no tinguérem por de ser mirats i escoltats pels altres. (…) Va dir a més que la llibertat no estava en un lloc, sinó que calia fer-la, construir-la en col·lectiu. Que sobretot, no es podia fer sobre la por de l’altre que, encara que diferent, és com nosaltres”.
Subcomandant Marcos

Manifest de la coordinadora “12 d’Octubre: Res a celebrar! Descolonitzem-nos!”:

12 d’Octubre de 2018
RES A CELEBRAR! DESCOLONITZEM-NOS!

Aquest pròxim divendres 12 d’octubre ens trobarem a la ciutat de València, a la plaça dels Pinazos, en el carrer que porta el nom de Colom, qui va donar inici a l’espoli i genocidi de Abya Yala, batejada com Amèrica el 1492. Estarem allà per a llançar un missatge ferm i clar a la societat valenciana i espanyola: El 12 d’Octubre, no hi ha res a celebrar! Descolonitzem-nos!

Denunciem la continuïtat de la colonialitat com a patró de poder global que no va desaparèixer amb les independències de les metròpolis i és una constant als països centrals del sistema. Ens solidaritzem amb les diferents accions que es realitzen per a exigir la llibertat dels pobles, així com el respecte a la seua història i la seua cultura. Fem una enèrgica crida d’atenció cap al respecte i la preservació de la diversitat en totes les seues formes i per la defensa de la vida.

El 12 d’octubre representa l’inici d’un procés de violenta imposició cultural, econòmica, política i militar, que inclou l’extermini i l’esclavitud de milions de persones, les seues cultures i les seues formes de vida. A Espanya, la celebració del 12 d’octubre com a festa nacional, té el seu origen en el franquisme, i per tant ha de ser revisada, com qualsevol altre símbol heretat d’aquesta dolorosa etapa de la història d’aquest país. Aquesta commemoració és en si mateixa un acte de violència simbòlica que entorpeix i menyscaba la convivència de diversos pobles dins i fora del territori espanyol, reforçant una identitat basada en la imposició d’una cultura única, eurocèntrica , davant del conjunt de territoris, pobles i cossos colonitzats.

En nom de la civilització, de la religió catòlica i de la corona espanyola, es van instaurar estructures econòmiques, polítiques, socials i culturals amb característiques racistes, masclistes, patriarcals i homòfobes que encara hui es mantenen i que, en molts aspectes, són la base de les desigualtats, els conflictes socials, les violacions dels drets humans i la vulnerabilitat dels pobles originaris.

El procés de colonització no és un fet del passat, se segueix mantenint fins a hui, amb diferents actors, entre ells les multinacionals i els mitjans de comunicació. Sota l’enganyosa coartada d’un suposat “desenvolupament”, basat en realitat en un model fallit en termes financers, ecològics, de justícia social i de gènere, es destrueixen els principals mitjans de vida al nostre planeta, generant pobresa extrema i condicions laborals miserables. Ja no existeix la metròpoli, però sí un sistema-capitalista-colonial que segueix menyspreant els cossos racialitzats, oprimint les veus d’altres cultures i imposant una manera de vida suïcida per a la humanitat.

La colonització es reinventa amb polítiques globals nacionals discriminatòries que no inclouen les diverses formes de pensar i sentir dels pobles originaris, i que impedeixen la circulació de persones, especialment de les que provenen precisament dels territoris colonitzats. Aquestes noves formes de colonització generen ingerències de tot tipus contra la sobirania dels pobles: deutes il·legítims, guerres, apartheid, genocidis, tractats comercials avassalladors, imposicions de models de gènere, esclavitud i desplaçaments forçats, provocant que milers de persones es vegen obligades a abandonar els seus països d’origen, fugint de la mort i de la fam.

S’institucionalitza el racisme i la aporofòbia, amb lleis d’estrangeria que violen drets humans, i que consideren les persones migrants com a “il·legals” i sense drets, perseguides per les forces de seguretat de l’Estat i empresonades en els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).
A Amèrica, així com a Àfrica, Orient Mitjà i Àsia, els pobles originaris continuen en resistència defensant la vida, el bon viure col·lectiu o Sumak Qamaña, preservant els sistemes ecològics i culturals, la seua memòria històrica i els seus sabers ancestrals, reforçant els llaços de solidaritat i de suport mutu. La unió entre les persones i pobles, és l’únic camí per a fer front a la crisi global que solament porta mort i destrucció.

Des de València, fem una crida per a generar una vertadera presa de consciència. Recordem la frase: “Un poble sense memòria és un poble sense futur”. No és possible esborrar la història ni eliminar els estralls causats per la colonització. No obstant açò, sí és possible establir noves mirades i anàlisis sobre aquest moment històric, donar suport a la justícia social i la reparació pels danys causats, especialment, per a prevenir la repetició del dany.

Els qui habitem en l’Estat espanyol, ciutadans amb plens drets – al marge del nostre origen- no podem seguir acceptant una celebració que es va construir sobre una realitat de destrucció i mort. Urgeix que les institucions de l’Estat espanyol i els pobles que conformen aquest territori, assumim la nostra responsabilitat, per justícia i per dignitat.

Exigim a l’Estat espanyol la derogació de la Llei 18/1987, que estableix que el dia de la Festa Nacional d’Espanya siga el 12 d’octubre, perquè reforça l’imaginari colonial, racista i militar que entreteixeix les estructures socials i polítiques d’Espanya.

Exigim a l’Ajuntament de València que es comporte com un govern progressista, que demostre voluntat real per a pressionar a l’Estat espanyol en el tancament del Centre d’Internament per a Estrangers, el CIE de Sapadors, justícia en el cas de Nieves Nfina Ondo agredida per la policia local de València, el cessament de la persecució de les nostres germanes i germans manteros i el boicot a la Llei d’Estrangeria.

És crucial i urgent que seguim treballant en la superació de l’actual sistema polític–econòmic global que es fonamenta en un patró colonial, patriarcal, racista i capitalista. En aquest sentit, convidem a totes les persones, col·lectius, associacions i institucions a participar en aquest procés actiu de redignificació del 12 d’octubre, en defensa dels pobles originaris i de la Mare Terra, Abya Ayala, Pachamama, Ñuke Mapu…

12 d’Octubre. Res a celebrar!

Organitzen:
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 8 d’octubre del 2018

9-OCTUBRE: diada del País Valencià

Manifest de l’Esquerra Independentista:
 
Que no ens prenguen els carrers, per un 9O lliure de feixisme!

Comencem un nou curs polític al País Valencià marcat per la Diada del 9 d’Octubre i per la celebració, a pocs mesos vista, de noves eleccions municipals i autonòmiques que han de revalidar l’actual Govern autoanomenat d’esquerres o retornar la dreta a les principals institucions del territori.

Arribarà el moment de valorar, en la seua globalitat, les llums i ombres de la gestió autonòmica, dels seus encerts i mancances; el que no podem esperar és que les institucions autonòmiques siguen, per elles mateixes, l’instrument per a superar la desigualtat, la repressió i l’explotació que patim les classes populars del País Valencià i de tots els Països Catalans. El miratge del canvi del Pacte del Botànic, la il·lusió generada a una part de la població per l’arribada al poder autonòmic i municipal del progressisme liberal (PSOE, Compromís, Podem, etc.) ha demostrat les seues limitacions. És cert, i no som il·luses, que des de 2015 s’ha obert un nova etapa institucional al País Valencià que, tanmateix, pot finalitzar en la primavera del 2019 amb una tornada de la dreta espanyolista, reaccionària, catòlica, franquista i masclista a una bona part d’ajuntaments, diputacions i, també, a la Generalitat. És un escenari possible i probable, i des de l’Esquerra Independentista no el desitgem.

Ara bé, dipositar totes les nostres esperances en una gestió més transparent i humana de les misèries quotidianes a què ens aboquen el capitalisme i el patriarcat suposa una condemna de qualsevol possibilitat d’emancipació real i de superació de les desigualtats que el sistema crea i nodreix. El Pacte del Botànic ha jugat un cert paper en la necessària regeneració d’un sistema que havia arribat a uns límits insostenibles de corrupció, nepotisme, abús i deshonestedat. Passats quatre anys, els partits de la dreta han pogut fer neteja cosmètica de la seua dirigència i es troben capacitats per a tornar a gestionar un sistema suposadament sanejat i donar les gràcies al govern «del canvi» pel parèntesi i pels serveis prestats.

Les institucions autonòmiques valencianes dirigides pel progressisme liberal han demostrat les seues incapacitats per a transformar la realitat de misèria en què vivim la immensa majoria de la població valenciana. 40 anys d’autonomisme ens han deixat el 20´5% de la població per baix del llindar de la pobresa. Una realitat que, aquest 2018, encara esdevé més letal per les valencianes: el col·lectiu més afectat per la pobresa és el de les aturades. Sis de cada deu aturades som pobres. Creix del 30% al 40% el fenomen de la pobresa assalariada: quatre de cada deu treballadores amb contractes temporals som pobres. I les xifres d’atur continuen en un encara elevadíssim 15´6%, on som les dones qui concentrem els nivells més elevats de desocupació (un 17´4%).

La gestió de les institucions autonòmiques i un millor finançament autonòmic no pot ser l’aspiració de les classes populars valencianes. Cal construir una alternativa al sistema capitalista i a la misèria que aquest genera. I aquesta no ha de passar per la gestió de les molles de l’autonomisme, sinó que ha de passar necessàriament per 3 factors de canvi real:

– L’autoorganització popular. No és possible cap avanç sense la mobilització, la lluita i la participació i implicació en les organitzacions populars. L’antifeixisme en aquest 9 d’Octubre, la llarga lluita de les veïnes de La Ribera per recuperar per al sistema públic l’Hospital d’Alzira, la vaga dels bombers forestals, la vaga feminista, etc. en són només uns pocs exemples. Que cap de nosaltres ho dubte: només la lluita al carrer expulsarà els feixistes i la seua impunitat, i només la pressió i l’organització popular aconseguirà la recuperació dels hospitals de Dénia, Elx i Torrevella.

– L’alliberament de les dones de classe treballadora. Cal posar al centre de la lluita diària la desigualtat, la violència i l’opressió que patim les dones. Perquè les dones treballadores no som un col·lectiu, no som una part: som el poble i som la majoria. Ja no ens valen les mesures simbòliques i reconeixements que no vagin acompanyades de canvis en l’estructura social i econòmica, en les condicions material que regeixen el nostre dia dia. Tampoc serà només amb lleis que acabarem amb la violència masclista que patim en tots els àmbits de les nostres vides, sinó fonamentalment amb l’organització i la lluita feminista.

– La construcció nacional i l’autodeterminació, en el marc dels Països Catalans. Cap projecte polític que vulga realitzar canvis socials profunds podrà ser dut a terme dins els estrets límits de l’autonomisme ni dins l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol. En aquest sentit, sostenim i alertem que tots els discursos sobre la millora del finançament autonòmic ens porten a un carreró sense sortida. Només en el marc d’un procés d’autodeterminació que superi el marc legal de l’Estat espanyol i que conduesca a la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans, serà possible avançar cap a un futur on les condicions de vida de les treballadores i aturades valencianes siguen millors i veritablement dignes i on el valencià, el nostre català, tinga garantida la seua supervivència.

Des de l’Esquerra Independentista apostem decididament per la construcció d’una alternativa política independentista, socialista i feminista, que tinga els seus fonaments en la pràctica desobedient i en la voluntat d’arrelament en totes les comarques, pobles, ciutats i barris dels Països Catalans.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional