dilluns, 23 de febrer del 2015

Més de 150 persones a la II Trobada de formació i debat d'Endavant (OSAN)

La trobada de formació i debat, que ha plantejat una anàlisi del context actual des d’una òptica marxista, s’ha estructurat en quatre eixos: feminisme, països catalans, cultura i economia.

La trobada anual de formació i debat d’Endavant ha aplegat més de 150 persones durant el cap de setmana a Sabadell. La trobada s’ha celebrat a l’espai “La Quartera” de Can Capablanca.
Durant tot el cap de setmana s’han realitzat xerrades i debats amb ponents locals i, també, de tot el territori. El dissabte, la jornada s’ha estructurat en tres blocs, que han tractat l’economia feminista, la història contemporània dels Països Catalans i el paper de la cultura en la lluita de classes. D’altra banda diumenge, el tema central de la jornada ha estat la crítica a la Unió Europea i la proposta d’alternatives a l’actual sistema econòmic.

Economia feminista
El primer debat, entorn del concepte d’economia feminista, ha posat damunt la taula la qüestió de com s’ha afrontat històricament el paper de la dona tant en la lluita social com en la construcció de marcs teòrics com el marxisme, generant un fructífer debat sobre com afrontar actualment la lluita feminista en relació amb la resta de lluites socials.
Les ponents d’aquest debat han estat Georgina Monge, militant de Justa Revolta, Carme Díaz, del Seminari d’Economia Feminista, i Isabel Benítez, de la COS.

Pensar històricament els Països Catalans
El segon debat, sobre com pensar històricament els Països Catalans, ha servit per dibuixar una visió de la nació com a construcció social, dels Països Catalans com a projecte de canvi i com a projecte possible.
El ponent d’aquest debat ha estat Manel López, professor d’història de la UPF.

Cultura i hegemonia
El tercer debat ha girat entorn la cultura i l’hegemonia. D’una banda, ha servit per a fer una reflexió de com els dispositius culturals es poden convertir en una eina del sistema i de l’altra per parlar sobre exemples concrets on des de fora i en contra del poder s’ha anat conquerint espais d’hegemonia cultural.
Els ponent d’aquest debat han estat Santi Muñoz, filòsof, i Feliu Ventura, cantautor.

Alternativa socialista
El debat del diumenge ha posat sobre la taula la necessitat de plantejar un programa polític entorn la UE. Un programa que parteixi de la impossibilitat de reformar la UE i de la necessitat d’una ruptura amb aquest ens al servei del capital. Alhora, s’ha fet un repàs a les principals claus del TTIP, com a element que cal combatre políticament. També en aquesta sessió s’ha fet una explicació a l’estratègia municipalista de conquesta de sobiranies com a estratègia per fer front al capitalisme.
Els ponents d’aquest debat han estat Isabel Vallet, diputada de la CUP-AE, Vidal Aragonés, advocat laboralista i Pau Llonch, activista social.
Amb aquesta trobada, Endavant, ha aprofundit en la seva anàlisi del context i dels reptes actuals, així com en la construcció de propostes polítiques que enforteixin la lluita per la independència, el socialisme i el feminisme. El material resultant d’aquesta trobada serà publicat en format de vídeo i, també, en format imprès, per tal que serveixi com a eina de formació.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dimecres, 11 de febrer del 2015

II Trobada de formació i debat

Els propers 21 i 22 de febrer durem a terme la segona Trobada de formació i debat. Una trobada que ha de servir per a posar en comú diversos aspectes ideològics i estratègics de la nostra lluita política, més enllà de les qüestions més conjunturals.
En el programa d’enguany, volem tractar d’una banda aspectes vinculats amb la lluita econòmica des de posicions feministes i de classe, i de l’altra aspectes relacionats amb la cultura com a eina de lluita.
Aquests aspectes considerem necessari posar-los en relleu per a incorporar-los de manera plena en el nostre discurs i la nostra praxis política. La necessitat de difondre i treballar una alternativa socialista com a perspectiva sòlida en l’actual moment polític creiem que ha de ser un dels eixos de treball de l’esquerra independentista en els propers temps. Així mateix, el treball en el camp cultural és vital per a construir una hegemonia que ens allunye de la subsidiarietat respecte la cultura dominant.
 
El programa:
Dissabte, 21 de febrer
12:00 Economia feminista, el seu paper en la transformació socialista
amb Georgina Monge, Isa Benítez i Carme Díaz Corral.
16:00 Per una història contemporània dels Països Catalans
amb Manel López, Josep Maria Solé Soldevila i Andreu Ginés.
18:00 La cultura en el combat de les classes populars per l’hegemonia
amb Feliu Ventura, Maria del Mar Griera i Santi Muñoz.
Diumenge, 22 de febrer
12:00 Crítica i alternatives a la Unió Europea com a projecte del capital
La sobirania econòmica, alternativa a la UE del capital
amb Pau Llonch.
La UE contra els drets dels i les treballadores
amb Vidal Aragonès.
TTIP, l'acord UE-EUA de lliure comerç al servei de les multinacionals i la banca, contra la sobirania i la democràcia
amb Isabel Vallet.

La Trobada es durà a terme a Sabadell (Vallès Occidental), al Casal Independentista Can Capablanca.
El Casal queda al costat de l’estació de FGC Sabadell Estació.
La Trobada està oberta a tothom.
L'assemblea comarcal de la Plana d'Endavant (OSAN) contribuirà econòmicament amb el transport de les persones interessades que hi vagen des de la nostra comarca i garantirà un lloc on dormir el dissabte per la nit. Per coordinar açò cal que escrigueu ací: laplana@endavant.org

Per altra banda, és imprescindible inscriure's al següent formulari:
http://www.endavant.org/acte/ii-trobada-de-formacio-i-debat-qui-te-por-del-roig/

"Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència.
Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme.
I organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força."

(Antonio Gramsci)

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dimecres, 4 de febrer del 2015

Debat ampli i anàlisi crítica de la praxi per seguir endavant


Sovint, resulta difícil aturar-se un moment enmig de la voràgine de la lluita diària i posar-se a reflexionar. La dificultat, però, va directament relacionada amb la necessitat imperiosa de fer-ho: sense teoria no hi ha praxis revolucionària, que va dir aquell.
I precisament per això, per analitzar críticament la praxis de lluita, Endavant (OSAN) vam organitzar trobades nacionals centrades en diferents àrees de debat Foren trobades obertes també a gent de fora de l’organització, amb qui treballem colze a colze, i amb participació de militants d’arreu dels Països Catalans. Del setembre de 2014 al gener de 2015, centenars de persones hem debatut sobre la construcció nacional, la lluita antipatriarcal, la lluita sociolaboral i l’àmbit institucional, traçant eixos de prioritat i propostes de lluita.

27 setembre 2014
Debat sobre la construcció nacional
- La necessitat que l’Esquerra Independentista es dote d’un full de ruta que encare la construcció nacional de manera unitària per tots els Països Catalans.
- Assemblea Municipalista dels Països Catalans.

29 novembre 2014
Trobada de dones de l'Esquerra Independentista
- La dona com a mantenidora de la vida i sostenidora del sistema de producció capitalista.
- Vaga de Totes.

13 desembre 2014
Debat sobre la lluita sociolaboral
- Reivindicar la vigència de les formes de lluita com ara les vagues i la lluita a través de la desobediència, la solidaritat i el suport mutu.
- Vaga de Totes.

10 gener 2015
Debat sobre la lluita institucional
- El paper del municipalisme en el camí de la construcció nacional i social dels Països Catalans.
- Assemblea Municipalista dels Països Catalans.

La casualitat va fer que la primera d’aquestes trobades fos el 27 de setembre de 2014 a Valls. Mentre se signava el decret de convocatòria de consulta, el debat sobre construcció nacional analitzava com el procés sobiranista no havia ajudat a reforçar el projecte nacional complet aquestes darrers anys i que fins i tot havia suposat un retrocés en quant a la referencialitat nacional del propi independentisme. Es posava damunt la taula la necessitat que l’Esquerra Independentista plantegi i es doti d’un full de ruta que encare la construcció nacional de manera unitària per tots els Països Catalans, defugint propostes fragmentaristes. Hi ha necessitat de treballar per redefinir els Països Catalans com el veritable subjecte polític per al canvi social.
En aquest sentit, es va fer èmfasi en la dicotomia entre la construcció nacional i el procés sobiranista. L’Esquerra Independentista ha de potenciar una cultura nacional plural i on tots els Països Catalans s’hi senten reconeguts. Cal apostar-hi perquè, de per si, la unificació dels Països Catalans és un projecte transgressor.
La tercera i última de les taules va girar entorn el projecte de l’Assemblea Municipalista dels Països Catalans, tot apostant per anar configurant aquesta eina, estratègica per a la construcció nacional, que ha de ser quelcom més que una suma de regidors que tingueren els Països Catalans com a marc referencial. Cal anar molt més enllà, convertint-se en una veritable eina d’intervenció nacional, capaç de reforçar i lligar la construcció nacional amb la línia de desplegament de la unitat popular.
Poc després del 25N, dia internacional contra la violència cap a les dones i les nenes, desenes de dones de l’Esquerra Independentista més membres de col·lectius feministes dels Països Catalans es donaven cita a Tarragona, el 29 de novembre. Era una proposta sorgida de la TEI antipatriarcal, molt ben rebuda per la nostra organització. Aquest va ser un espai de debat i reflexió sobre la Vaga de Totes per tal de posar en comú les impressions que en teníem d’arreu del territori i pensar conjuntament quin paper hauria de tenir l’Esquerra Independentista al respecte. Enteníem que, per parlar d’una campanya com la Vaga de Totes, que posa sobre la taula el paper de la dona en la societat en què vivim i el seu paper com a mantenidora de la vida i sostenidora del sistema de producció capitalista, havien de ser les dones de les organitzacions qui prenguessin el lideratge polític al respecte.
En aquest sentit, l’espai va ser bàsicament deliberatiu però les reflexions que se’n van extreure d’aquests debats serviran de brúixola perquè la TEI (Taula de l’Esquerra Independentista) hi pugui traçar una proposta de treball concreta per a les organitzacions de l’EI. En general, es va valorar la vaga de totes com un leitmotiv, un crit de guerra que ens permet, d’una banda, estructurar internament la lluita feminista dins el moviment (local i nacional), i de l’altra, estendre territorialment allà on l’EI té presència la campanya de la vaga de totes, posant sobre l’escenari polític i social un seguit de demandes que formen part de la lluita feminista històricament. En aquest sentit, la campanya per a nosaltres no s’acabaria amb el dia de vaga sinó que va molt més enllà.
Es va debatre sobre l’amplitud de les demandes que inclou la vaga de totes i es va proposar centrar-nos discursivament com a moviment en un dels eixos, el del treball, entès aquest en totes les seves dimensions, productiva i reproductiva, i posar damunt la taula les contradiccions i desigualtats en clau de gènere i de classe que s’hi manifesten. En aquest sentit, es va valorar la possibilitat generar material formatiu a escala interna.
A més a més, es va proposar visualitzar lluites concretes vinculades a aquesta praxis discursiva i combativa, imbricant-se amb les lluites arrelades al territori que impulsa la COS. També es va veure idoni aprofitar una estructura com la xarxa de casals i ateneus a les vagues de totes, en tant que ajuden a bastir i dibuixar els Països Catalans, amb l’objectiu d’implicar la xarxa per tal que la vaga de totes arreli fortament arreu del país i el feminisme combatiu sigui transversal a tota l’Esquerra Independentista.
Preicsament, la vaga de totes continuava sent present en la trobada sociolaboral. Celebrada a la mateixa ciutat només dues setmanes després, el 13 de desembre, ens vam centrar en una crítica al capitalisme patriarcal com a sistema generador de totes les explotacions i opressions, assumint com a importants les aportacions de l’economia feminista i la lluita per la visibilització, reconeixement i socialització del treball de cures a través de la vaga de totes.
La jornada havia engegat amb el debat sobre els reptes de l’anticapitalisme i quines han de ser les prioritats en la lluita anticapitalista en el context d’una desmobilització progressiva dels col·lectius i organitzacions de defensa dels drets de la classe treballadora als Països Catalans. S’incidia en la recuperació de la consciència de classe treballadora com a pas inicial, amb la necessitat de reivindicar la vigència de les formes de lluita com ara les vagues i la lluita a través de la desobediència, la solidaritat i el suport mutu.
A més, es va acordar treballar en la consolidació d’espais de la lluita de la classe treballadora com el sindicalisme d’alliberament i combatiu dels Països Catalans i dels espais de lluita obrera no estrictament sindical, com ara xarxes de suport mutu i de defensa dels drets socials. Cal crear aquests espais de contrapoder popular, institucions que necessita la classe treballadora, així com concretar un programa d’Unitat Popular per la presa del poder per part de la classe treballadora, basat en la sobirania econòmica i la necessitat de ruptura amb els estats espanyol i francès i la Unió Europea. La jornada va cloure amb el debat sobre la importància de bastir un programa polític propi i concret de cara a la construcció del socialisme feminista als Països Catalans.
Un mes després, el 10 de gener de 2015, i coincidint amb la presentació de la candidatura Per la ruptura, el debat sobre la lluita institucional i el seu paper en el procés d’alliberament dels Països Catalans tenia lloc al mateix barri del Poblenou de Barcelona. L’Ateneu la Flor de Maig acollia una intensa i completa jornada de debat, on el 2015 apareix com un any intensament electoral als Països Catalans sota dominació espanyola, amb eleccions municipals, totes les eleccions autonòmiques possibles, i amb les eleccions generals espanyoles com a colofó.
La jornada s’estructurà a partir de tres ponències i cadascuna d’elles fou seguida per llargs i intensos debats. La primera fou sobre el paper del municipalisme en el camí de la construcció nacional i social dels Països Catalans, posant l’accent en la necessitat de treballar als municipis per bastir eines concretes que orientin el trànsit envers una societat lliure del capitalisme, a través de la construcció i articulació de sobiranies concretes arran de territori. Aprofitant eines que ja existeixen, com les Trobades per la Unitat Popular, i començant a concretar també l’Assemblea Municipalista dels Països Catalans -enllaçant així amb la primera de les trobades-, però entenent-les més enllà de la lluita institucional.
La segona ponència plantejà una discussió al voltant del qüestionament de l’actual marc polític i social i de les alternatives que es presenten com a aspirants a construir una alternativa al voltant del seu projecte: per un costat els regeneracionistes d’esquerres, i per l’altre les diferents variants sobiranistes al conjunt dels Països Catalans. Se subratllà els elements en comú d’ambdós blocs: que es plantegen els Països Catalans com un problema; que no plantegen una impugnació global del sistema, sinó que plantegen mesures de reforma o d’apuntalament; que fonamenten els seus projectes de canvi en el respecte a les institucions i a la legalitat vigent; i que en conseqüència, treballen per la regeneració de les “institucions democràtiques”.
La darrera ponència era basada en 20 tesis sintètiques sobre el paper de les actuals institucions polítiques, enteses com a àmbits de lluita i de disputa, i no pas de compromís, pacte, participació i col·laboració i sobre el full de ruta institucional de l’esquerra independentista de cara a la construcció nacional, el socialisme i els Països Catalans, defensant la lluita municipal i la construcció d’institucions nacionals alternatives com els àmbits principals de lluita. L’exposició fou seguida per una valoració a tall de balanç de la participació de l’esquerra independentista en l’àmbit municipal i en l’àmbit autonòmic parlamentari.
D’aquesta manera, Endavant (OSAN) hem posat fil a l’agulla als compromisos i eixos de treball prioritari sorgits de la darrera Assemblea Nacional, celebrar en dues parts l’any 2013 entre València i Tarragona. Així mateix, els debats, vius i concrets, sobre el treball pràctic realitzat i futur, esbossen també les línies de treball dels propers mesos, tot encarant el futur més immediat i la propera Assemblea Nacional, que ha tenir lloc el present any 2015.
Els debats han posat damunt la taula, també, com tots aquests eixos s’entrellacen en una constant que dibuixa les diferents facetes de la lluita de classes. L’aposta per la construcció nacional dels Països Catalans des d’una perspectiva del socialisme feminista cal fer-la tot confrontant les institucions burgeses i creant les pròpies de la classe treballadora, des del contrapoder popular, de classe i de gènere.
 
La lluita és l’únic camí.
Endavant (OSAN), febrer de 2015.
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana

dimarts, 3 de febrer del 2015

Els drets humans són brutalment trepitjats al Kurdistán

XERRADA: Els kurds a Síria, de la revolució silenciosa a la resistència contra l'ISIS
31-01-2015 Casal Popular de Castelló - Castelló de la Plana
Entrevista a la Asociación Newroz de solidaridad con el pueblo Kurdo
“Los derechos humanos son brutalmente pisoteados en el Kurdistán”
Font: Rebelión

La situación de los derechos humanos en las cuatro zonas del Kurdistán, la resistencia de 135 días en Kobane (región de Rojava, en el Kurdistán sirio) frente al asedio del Estado Islámico; la liberación posterior de esta ciudad de 50.000 habitantes, en la frontera con Turquía, de los ataques yihadistas; El proyecto emancipador (“confederalista democrático”, socialista, ecologista y feminista) en Rojava; la igualdad de género en el Kurdistán sirio como caso de extraordinaria singularidad en Oriente Medio… El colectivo Newroz de solidadaridad con el pueblo kurdo, surgido en 1998 y con sede en Bilbao, difunde la realidad de un conflicto olvidado, particularmente en el estado español. La asociación ha participado en un acto organizado por Endavant (OSAN) en Ca Revolta de València y Casal Popular de Castelló en Castelló de la Plana, junto a refugiados kurdos y miembros de la organización internacionalista Ítaca.

-¿En qué situación se halla el movimiento de solidaridad internacionalista con el Kurdistán, una de las mayores naciones sin estado del mundo, que cuenta con 40 millones de habitantes repartidos en una superficie de 450.000 kilómetros cuadrados de cuatro estados (Turquía, Iraq, Siria e Irán)?

-A pesar de su relevancia, y si nos ceñimos al estado español, el conflicto kurdo está muy poco difundido. Esa es una característica del estado español, pues en otros países de Europa no ocurre lo mismo (los medios oficiales y los “alternativos” proporcionan bastante información de la causa kurda). Por ejemplo, Italia, con 30.000 kurdos residiendo en el país, se sitúa en la vanguardia de la solidaridad con el Kurdistán. En Alemania, donde residen aproximadamente un millón de kurdos, el movimiento está más centrado en la “autosolidaridad”. En Francia viven 300.000 kurdos, mientras que en el estado español residen sólo 1.500. Con motivo de la liberación de la ciudad asediada de Kobane, después de una lucha de cuatro meses y medio, los medios de comunicación en el estado español (y sobre todo los “alternativos”) han prestado mayor atención al problema kurdo. Aunque en general continúa habiendo un silenciamiento.


-¿Cuándo se constituye y con qué objetivos, dentro del ámbito de la solidaridad internacionalista, el colectivo Newrozake?

-Newroz Euskal Kurdu Elkartea (Asociación Vasco-Kurda Newroz) nace en 1998, año de la detención del líder kurdo Abdullah Öcalan. El grueso de nuestro trabajo consiste en difundir en Euskadi y otras zonas del estado el problema kurdo que, a pesar de ser una de las principales problemáticas de Oriente Medio, aún resulta, insistimos, bastante desconocida. Organizamos charlas, actos culturales, proyectamos películas y documentales, e invitamos a representantes políticos del pueblo kurdo. La asociación, con sede en Bilbao, está formada por ciudadanos vascos y también del kurdistán.

-¿Qué aspectos destacaríais de la resistencia de Kobane, ciudad de 50.000 habitantes en el kurdistán sirio, recientemente liberada del asedio del Estado Islámico?

-No es ninguna casualidad que el Estado Islámico haya elegido Kobane, porque es un lugar estratégico en la región de Rojava (Kurdistán sirio). De los tres cantones que componen Rojava, el de Kobane fue el primero que declaró su “autoadministración”. Se trata asimismo de una ciudad pegada a la frontera con Turquía (los aledaños de Kobane se sitúan directamente en la frontera con el Kurdistán turco). ISIS esperaba, además, recibir la ayuda armamentística, logística y financiera de Turquía, y si las cosas les iban malamente, escapar por la frontera. Desde 2013 hay campamentos del estado islámico en las afueras de Estambul. Está documentado por la prensa turca. Pero no sólo Turquía, también Arabia Saudí y Qatar han financiado al Estado Islámico. ISIS ha utilizado como estrategia, más que el enfrentamiento directo, tanques y armamento pesado, además de vehículos “minados” para causar el mayor daño posible. En el caso del armamento pesado, de fabricación norteamericana, lo recuperaron después que el ejército iraquí abandonase Mosul. Era un armamento sofisticado que Estados Unidos vendió al ejército iraquí, que después se utilizó contra los kurdos defensores de Kobane.

KURDISTAN
-El gobierno del Kurdistán sirio se asocia a ideas como el “socialismo libertario” y la “democracia directa”…

-En primer lugar, al “confederalismo democrático”, que implica la superación del estado-nacional. Se trata de un modelo absolutamente “alternativo”. También las ideas de socialismo libertario, feminista y ecológico. El gobierno de Rojava se ha dotado de un contrato social –la constitución de 2013, en pleno vigor- en la que hay algunos puntos interesantes y desconocidos por la opinión pública occidental: la separación entre el estado y las religiones; la prohibición de contraer matrimonio antes de los 18 años; la protección de los derechos de las mujeres y los niños; la prohibición de la mutilación genital femenina; igualdad de género; prohibición de la poligamia; reconocimiento de todas las lenguas existentes en Rojava (kurdo, árabe y siriaco, lengua de los asirios); garantías jurídicas y no vulneración de los derechos para presos y presas; y reconocimiento del derecho de asilo. En cuanto a los puntos citados, recordemos que Rojava no se halla en el corazón de la vieja Europa, sino inmersa en Oriente Medio, donde rigen parámetros totalmente diferentes.


-¿Cuáles son los principales avances en materia de igualdad de género?

-Uno de los grandes logros de la “autoadministración” en Rojava es que la mujer se ha incorporado a la vida política, social, educativa o militar. De hecho, las mujeres están representadas en condiciones de igualdad con los hombres. En un municipio o comuna, cuando hay un hombre ocupando un cargo de representación también hay una mujer. En el ámbito militar, hasta hace bien poco, la comandante en jefe en Kobane era una mujer. Esta sociedad democrática ha creado, por ejemplo, unidades militares de hombres (YPG) y también de mujeres (YPJ). Además, hay otras unidades que no entran en combate, formadas íntegramente por mujeres, que se dedican a investigar cuestiones como la violencia sexual. No podemos perder de vista el contexto de Oriente Medio. La ideología del “confederalismo democrático” apuesta por una sociedad que deja de ser patriarcal, para asumir una dimensión mucho más igualitaria. Si la mujer dejara de participar en la vida política, social, cultural y militar, el proyecto perdería su sentido.

Segueix ací: Rebelión
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana