dijous, 30 de setembre del 2010

Endavant a la vaga general 29-S



Les setmanes prèvies a la vaga general, així com el mateix 29 de setembre l'Esquerra Independentista de la Plana (EIP), en la qual hi participa activament Endavant (OSAN) - la Plana, ha eixit pels carrers de Castelló per informar als treballadors i treballadores del seu dret a fer vaga.
El 29-S ens hem reunit a les 09:00h del matí amb altres companys de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR) i de la CGT, formant un grup de unes 50 persones i arribant moments a ser-ne a prop de 100, creant així un piquet informatiu per a recórrer el centre la ciutat.
En el transcurs de la nostra marxa alguns comerços han tancat, d'altres ja ho estaven i tant sols uns pocs insolidaris han continuat oberts, amb total falta d'educació ja que inclús han eixit a faltar el respecte. També ha sigut significativa la presencia dels cossos policials del estat, impedint-nos la comunicació amb els treballadors i treballadores de diferents comerços i institucions.

A les 19:00h de la vesprada ens hem concentrat a la plaça de la Independència (la Farola), per començar la manifestació alternativa a la dels sindicats reformistes. Vam recórrer el carrer Zaragoza, la plaça Tetuàn, el carrer Colom, el carrer del Mig, la plaça Clavé, acabant a la plaça de la Olivera. Durant tot el trajecte s'han cridat diverses consignes contra la Reforma Laboral, contra els polítics del PPSOE i contra els sindicats grocs. Als pocs negocis que romanien oberts (4 en tot el recorregut) se'ls ha convidat a tancar, cosa que finalment han fet. La manifestació ha transcorregut de forma tranquil·la i festiva tot i el cabreig de la gent per les retallades que ens afecten a tots. Així, al voltant de 600 persones ens hem manifestat al bloc alternatiu on hi érem l'Esquerra Independentista de la Plana (EIP), la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR), la CGT i membres de Casal Popular de Castelló, així com persones a títol individual. Hem finalitzat a la plaça de la Olivera amb els parlaments dels companys de la CGT, el Casal Popular i un company de la COS.

Des de l'EIP valorem molt positivament la jornada de vaga, ja que tot i que no semble molta gent reunir aquest nombre de persones a Castelló d'esquenes als grocs es difícil, però cada cop en som més. Tant sols agrair a tots el col·lectius i individus que ens han recolzat en aquesta jornada de lluita i recordar-los que tal i com va dir el company de la COS al seu parlament, el 29-S no s'acaba rés, per a nosaltres comença un llarg procés de mobilitzacions per fer veure tot el que està passant i poder recuperar els drets que ens han tret aquestos venuts al capital.

dilluns, 27 de setembre del 2010

29 setembre VAGA GENERAL


Endavant (OSAN) - la Plana participarà a la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa  (CRTR) per a desenvolupar una completa jornada de vaga el dia 29 de setembre. De fet, fa setmanes que s'estan fent parades informatives pels carrers de Castelló de la Plana amb l'objectiu de fer saber a la població els motius pels quals mobilitzar-se per a la propera convocatòria.

Dimecres 29 setembre 2010
19:00 “la Farola” plaça de la Independència
Castelló de la Plana

La Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR) ha convocat una manifestació alternativa a la dels sindicats reformistes per al dimecres 29 de setembre a les 19:00h a la Farola (plaça de la Independència). El recorregut serà Farola – Olivera (avinguda Jaume I).

Som conscients de que la vaga general (per si mateixa) no serà la solució als nostres problemes. L'entenem com una oportunitat que permet començar amb tot un cicle de mobilitzacions socials. Es per això que des de Castelló de la Plana hem decidit treballar de forma unitària i sostinguda mitjançant el projecte de la CRTR.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Mural a Castelló "tot el poder per al poble"



Retallades socials i nacionals... ja n'hi ha prou!

Comunicat d'Endavant (OSAN) amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre de 2010.

    Onze de de Setembre de 2010. La Diada arriba aquest any embolcallada de la major efervescència independentista de la història. L’impuls de les consultes populars per la independència i la indignació davant l’estocada del Tribunal Constitucional espanyol han donat pas a una creixent mobilització social i popular en favor de la llibertat i del dret a decidir. Davant d’aquesta situació, tots els partits polítics catalans s’han vist forçats a afrontar el debat sobre l'autodeterminació. Una circumstància que també ha obert una escletxa a l’oportunisme, amb el naixement de noves iniciatives electorals de caràcter nacionalista.

    D’altra banda, aquesta conjuntura d’efervescència nacional ha arribat acompanyada reincidència en les polítiques neoliberals -que han conduït a la greu situació social que patim les classes populars-, per part d'uns governs estatals i autonòmics, que toquen la partitura escrita per la Unió Europea . Davant d’una crisi econòmica galopant, PP i PSOE/PSC comparteixen a grans trets les mateixes receptes econòmiques. L'esquerra institucional i els sindicats UGT i CCOO s'han distanciat de la classe treballadora, més que res es preocupen per mantindre els seus espais de poder. Cal parlar clar: la retallada de despesa social (educativa, sanitària,...), la congelació de les pensions, la reforma laboral,... són mesures contràries als interessos de la majoria social -la classe treballadora- i només favorables als interessos del capital. Cal que totes i tots plegats ens posem mà a l'obra per tal d'explicar el veritable sentit d'aquestes mesures  als nostres veïns i veïnes, als nostres companys i companyes de feina,... Cal preparar grans mobilitzacions, i assenyalar en la nostra agenda la convocatòria de la propera vaga general que hem de secundar de manera massiva perquè ens hi juguem el futur.

     Com hem explicat, tant el capitalisme global, com els estats espanyol i francès, han entès que ara és l’hora de treure’s de la màniga les seves cartes més macabres, que fins ara estaven calculadament amagades sota conceptes tan cínics com “Estat del benestar”, “Espanya de les autonomies”, “monarquia parlamentària” o “democràcia liberal”, entre d’altres.

    Paral·lelament, la gent, el poble treballador, comencem a entendre també que defensar conceptes com els de “democràcia”, “drets“, dignitat” o “llibertat” significa, inevitablement, enfrontar-se al estats espanyol i francès i les estructures polítiques, econòmiques, jurídiques i administratives que ens impedeixen decidir el nostre futur.


Així doncs, la crisi i la voracitat de l’ imperialisme al sud d’Europa no estan fent res més que corroborar allò que l’esquerra independentista denuncia des de fa més de 30 anys: que el capitalisme no es pot suavitzar, i que ni el Regne d’Espanya ni la República de França no tenen cap intenció d’escoltar la veu del nostre poble. Als Països Catalans, defensar els drets de les classes populars, o defensar el dret a l’autodeterminació, passa, necessàriament, per desobeir el poder establert, organitzar-nos des de la base i seguir lluitant des de tots els fronts possibles.

    Per això, aquest any 2010, i en motiu de la Diada de l’Onze de Setembre, des d’Endavant (OSAN) volem renovar algunes de les reflexions que considerem més urgents davant d’aquesta nova situació, marcada per l’auge de diferents discursos oportunistes, perillosament regionalistes i reformadors: 

- Les dreceres són un pas en fals en el camí cap a la llibertat.  Cal treballar de Salses a Guardamar, per la consolidació i ampliació dels moviments socials i populars, per la conformació d'una majoria social en condicions de no badar, de desobeir els estats opressors i de defensar els nostres drets nacionals i socials. Cal treballar per la independència dels Països Catalans, des de les classes populars, a través de la construcció nacional. 

- És feina de l’esquerra independentista evitar que el poble català torni a caure en l’engany de les propostes oportunistes. Els cants de sirena de les alternatives sobiranistes sorgides darrerament al Principat de Catalunya són tan dèbils com l’actual desmarc dels grans sindicats espanyols i francesos respecte de les mesures econòmiques que s’estan imposant. Cal seguir treballant en la gestació, creixement i coordinació dels moviments socials i populars, des de la coherència i la convicció que fer avançar el país és possible i necessari. 

– Només amb la lluita i la mobilització podrem seguir avançant. Cal organitzar-se per combatre les retallades socials i nacionals. Practiquem la democràcia des de la base i prenguem consciència d’allò que és necessari fer en tots els àmbits. Les injustícies s’enfronten lluitant, i en els darrers mesos hem demostrat que si el poble català s’organitza, avança amb molta força.

    És per tot això, que en aquest Onze de Setembre de 2010, des d’Endavant (OSAN) volem mostrar la nostra determinació per seguir treballant en el camí de la mobilització a partir de demà mateix. Una feina que és responsabilitat de tots i totes les independentistes.

    Tal com s’ha fet amb les consultes per la independència, i amb la mateixa indignació amb què estem afrontant les retallades als drets de la classe treballadora, els i les catalanes hem de continuar per aquest camí de lluita i combat, d’autoorganització, de resposta, de mobilitzacions i de propostes i alternatives.

Sempre, amb un únic objectiu....

Països Catalans, Independència i Socialisme