dilluns, 24 d’abril del 2017

25-ABRIL: diada del País Valencià

Cartell de l'Esquerra Independentista
L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN), conjuntament amb la resta de l'Esquerra Independentista de la Plana, vos convidem a assistir a la manifestació juvenil organitzada per Arran (organització juvenil de l'Esquerra Independentista), en motiu de la commemoració del 25 d'abril.

ACTES a la Plana:

dissabte 29 abril
11:00 MANIFESTACIÓ
plaça de la Independència - Castelló de la Plana

Per altra banda, vos animem a que el mateix dissabte 29 pugeu amb nosaltres als autobusos en destinació a València per a la manifestació unitària de la vesprada.

Més informació sobre els autobusos ací.

ACTES a l'Horta:

dissabte 29 abril
14:00 dinar popular
plaça del Pilar - València
17:30 acte polític
18:00 MANIFESTACIÓ
plaça de Sant Agustí - València
21:00 concert
carrer la Fàbrica - Centre Cívic - Vinalesa

Des de totes les lluites, construïm els Països Catalans!


Manifest d'Endavant (OSAN):

Dins l’estat espanyol i l’Europa del capital no tenim futur. 

Amb la investidura de Rajoy com a president del govern espanyol, la crisi política entra en un nou escenari en què ha calgut la concertació explícita dels partits d’estat per desencallar el bloqueig parlamentari. La ficció de l’alternança parlamentària com a mostra de pluralitat  s’ha acabat. El PSOE, el partit que durant tres dècades ha amalgamat el relat que des de l’esquerra relligava progrés social, europeisme i autonomisme al règim sortit de la transició, s’ha autoliquidat com a projecte polític autònom.
La crisi política, social i econòmica dels darrers 8 anys ha demostrat que la crítica que des del minut zero l’esquerra independentista va fer al règim del 78 era totalment encertada.
Cartell d'Endavant (OSAN)
• L’autonomisme no és útil per a la plena sobirania dels Països Catalans, ni és capaç d’exercir de contrapès efectiu al projecte nacionalista espanyol, que passa per la destrucció de la nostra identitat.
• L’autonomisme no és útil per millorar les condicions de vida de les classes populars ni de les dones de les classes populars. L’actual fase del capitalisme patriarcal porta a una agudització de les desigualtats socials, l’explotació de la dona i la destrucció del territori, a través de l’accentuació del procés de despossessió.
• Els estats espanyol i francès i la UE no són murs de contenció a l’ofensiva capitalista ni garants de drets socials, sinó que són institucions essencialment enemigues de les classes populars que executen les polítiques del capitalisme i en garanteixen la seua aplicació.
8 anys de crisi capitalista i 20 anys de govern del PP han deixat les classes populars  valencianes en una situació alarmant de precarietat. Situació alarmant i plenament normalitzada promoguda per les principals institucions polítiques i econòmiques europees i espanyoles, amb el consens dels partits polítics del règim i de les elits locals.
Aquestes últimes, simples «gestores» de les decisions i imposicions de Madrid contra els treballadors i les treballadores valencianes: venda del Banc de València, destrucció de la immensa majoria de les caixes d’estalvi valencianes, infraestructures pensant en Madrid, desballestament del teixit industrial i agrari, etc. Espanya ens furta i ens tracta com una colònia, és cert, però no hi ha prou amb eixe discurs. La burgesia valenciana, els empresaris valencians -els Roig, els Lladró, els Boluda…- ens exploten i precaritzen, també ens furten a les classes populars dels País Valencià.
En definitiva, hem defensat que capitalisme patriarcal i democràcia són incompatibles. I que estat espanyol i  llibertats nacionals també. I creiem que els fets actuals validen aquestes hipòtesis.
Així la resposta a la normalització dels efectes de la crisi per part del Tripartit és la d’ocupar el camí de l’autonomisme reivindicatiu, la de reclamar un millor finançament de  l’autonomia per part de l’Estat, un paper executat i esgotat per l’autonomisme del Principat.
En el context de les reformes que haurà d’abordar l’Estat, el PSPV està prenent posicions per a esdevenir un actor important. Si bé aquesta estratègia pot servir-li a Ximo Puig per consolidar un lideratge que ajude al tripartit imposar-se a les properes eleccions, no li servirà per assolir quotes de sobirania real per al País Valencià.
Cartell d'Endavant (OSAN)
No és el mateix un govern del PP que un altre del PSOE-Compromís amb el suport de Podemos. Però la realitat és que 1.000.400 de valencianes es troben per sota del llindar de risc de pobresa el 20’5% de la població. I sí, s’han creat més llocs de treball en els darrers anys, però això és possible a costa de la seua precarització, ja que els contractes són temporals (els contractes d’una setmana o menys suposen ja més del 26% del total) i els sous més baixos consolidant la pobresa assalariada, i en concret la pobresa femenina assalariada. No hi ha intenció de revertir el model econòmic de monocultiu immobiliari i turístic, ni de regular el sòl que durant dècades ha servir per especular, construir i alimentar el monstre de la bombolla immobiliària. Mentre la classe treballadora del País Valencià s’empobreix cada vegada més, les grans empreses i els seus accionistes s’enriqueixen encara més.
El tripartit més enllà de les polítiques d’aparador o d’higiene democràtica, continua fent polítiques sense eixir dels paràmetres marcats per les institucions europees i l’estat espanyol. I tot i les gesticulacions sobre RTTV, i l’avançada en la recuperació d’un dels Hospitals privatitzat (només un), la realitat és continuisme en la gestió de les institucions. El marge per a practicar polítiques redistributives l’estem patint i és escàs. I el que veiem que segueix intacte són aquelles polítiques favorables als interessos de les burgesies locals sense trencar la disciplina austeritària i degradadora de condicions materials de vida de les treballadores imposada per la UE i l’Estat. En aquest sentit, l’únic instrument que tenen per a poder justificar el discurs progressista-socialdemòcrata està sent la propaganda i certes polítiques d’aparador.
De cara als propers temps la situació que se’ns planteja és la següent:
•Tancament per part de l’estat (per) a l’obertura d’una reforma controlada des de dalt.
•Enduriment de les polítiques d’austeritat, amb la normalització dels efectes de la crisi i l’establiment de noves retallades. Retallades que recauen sobre les dones que han d’assumir amb el seu treball, totalment invisibilitzat dins de casa, tot el que els serveis públics deixen de fer.
•Impossibilitat de les eixides reformistes a la crisi de materialitzar les seues receptes.
Davant d’això, l’única via que tenim les classes populars dels Països Catalans per a poder construir un futur digne és fer nostre el poder polític i econòmic. Això vol dir conquerir espais de sobirania sobre aquells aspectes que influeixen en la nostra vida. També vol dir conquerir drets que garantisquen les condicions de vida de les classes populars. I finalment, tot això només pot ser possible en el marc d’un procés d’autodeterminació del nostre poble que trenque amb l’arquitectura institucional de l’estat espanyol i la Unió Europea. És a dir, necessitem la ruptura amb els estats espanyol i francès, la Unió Europea i el capitalisme. Ara i ací podem començar a construir els Països Catalans del futur. La conquesta de sobiranies, drets i autodeterminació és un procés que no podem ajornar. És un procés que cal començar, ací i ara.

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional