dijous, 26 d’abril del 2018

1-MAIG: dia de la classe treballadora

Endavant (OSAN)
L'assemblea comarcal de la Plana d'Endavant (OSAN) participa activament en la "Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa", des d'on hem organitzat els actes per l'1 de maig, dia de la classe treballadora, a Castelló de la Plana.

dilluns 1 maig 2018
dia de la classe treballadora

11:30 - MANIFESTACIÓ
                  plaça de les Aules
14:00 - dinar popular, fira d'entitats i concert
                  plaça de les Illes Columbretes
CASTELLÓ DE LA PLANA


Capitalisme patriarcal és explotació i espoli
Organitzem-nos i lluitem al carrer, a la feina, a casa, a classe!

Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
La classe treballadora i les classes populars dels Països Catalans afrontem un nou 1 de maig on es constata, un cop més, que difícilment podem ser autònomes i sobiranes en un sistema econòmic que ens condemna a l'atur, a l'acceptació de múltiples treballs o a una precarietat galopant per poder garantir la nostra supervivència. El salari mínim interprofessional a l'Estat espanyol, per al 2018, és de 735’90€ mensuals, mentre que a l'Estat francès ho és de 1188€: ambdós sous són insuficients per afrontar el cost de vida, especialment a l'Estat l’espanyol.

La Constitución espanyola és intocable, menys per a allò que va ser creada: mantenir-ho tot lligat i ben lligat. I aquest tot no era només l'opressió nacional dels Països Catalans i de tots els pobles sota el jou de la corona espanyola, que també, sinó la submissió del poder polític al poder econòmic. El règim del 78 modifica l'article 135 a la defensa de l'ÍBEX-35. I aplica la restricció del FLA i el 155 amb la mateixa voluntat política. L'opressió de classe i nacional estan legalitzades i institucionalitzades. La de gènere ho impregna tot des del moment que set homes van escriure la norma legal d'un Estat que és incapaç de fer front al terrorisme masclista que cada any assassina prop d'un centenar de dones només pel fet de ser-ho.

Les institucions estatals i les seves derivades, incloses les autonòmiques o les departamentals, a l'Estat francès, serveixen als interessos de les grans empreses multinacionals. Aquesta i cap altra és la raó de ser de la Unió Europea: garantir que els estats administren els interessos del capital en detriment dels interessos de les treballadores. Ras i curt, el capitalisme s'empara en l'ús de les institucions per al seu benefici.

Els més de 10 anys de crisi econòmica sistèmica oficialment declarada han estat l'excusa perfecte per imposar-nos encara condicions més dures per a la classe treballadora i les classes populars. Des de les múltiples reformes laborals que han empitjorat les nostres condicions laborals, fins a l'amenaça contra les pensions públiques, passant pel desmantellament dels serveis públics -les famoses retallades encarregades des d'Europa-, som les treballadores les que hem pagat la crisi. Al mateix temps, el rescat bancari o d'empreses d'amics era una constant mentre es regalaven empreses públiques solvents -privatització dels guanys- i se'n compraven de privades en fallida -socialització de les pèrdues-. De Bankia al Projecte Castor, o de Telefónica a Endesa, Gas Natural i Repsol, entre altres.

És així com les lleis es fan a mida dels beneficis d'aquestes empreses i a costa de les nostres vides. Les limitacions i prohibicions a les energies renovables van de la mà dels beneficis d'empreses de subministraments que prioritzen els seus guanys a les nostres vides. I és així, també, com incompleixen reiteradament allò que la seva sacrosanta Constitución espanyola suposadament assegura: un habitatge digne. A l'explotació que patim al centre de treball i/o a casa, s'hi suma l'espoli que roba drets i serveis que han costat anys de sang, suor i llàgrimes del moviment obrer. La vida digna és incompatible i antagònica al sistema capitalista patriarcal.

Ens exploten quan uns quants es queden els beneficis de tot allò que produïm de forma assalariada, si és que tenim feina. Augmenten aquesta explotació quan empitjoren les nostres condicions laborals -acomiadaments més econòmics, falta de seguretat, etc.- o ens rebaixen el sou. La rebaixa del sou la fan de forma directa o bé de forma indirecta quan retallen drets socials guanyats després d’anys i dècades de lluites dels i les treballadores que ens han precedit: serveis públics com la sanitat, l’educació, els transports, etc., no són cap regal de l’Estat sinó conquestes obreres que amb una posició de força van aconseguir extreure-li a l’Estat. L'espoli de drets socials és l'altra cara de la moneda de l'explotació capitalista.

I tot pren especial rellevància en el cas de les dones, que som la meitat de la població i un gruix encara més substancial al si de la classe treballadora. Les dones treballadores cobrem menys per la mateixa feina; se'ns arracona a certes feines o àmbits laborals concrets, molt més associats a allò que socialment s’ha atribuït al gènere femení, com la sanitat, l'educació, les cures, etc., sovint infravalorades i menys retribuïdes econòmicament: són de segona i no són productives dins de la lògica del sistema capitalista patriarcal.

A més a més, patim una desigualtat no només sectorial sinó també vertical o jeràrquica: la immensa majoria de dones treballadores ens trobem amb sostre de vidre que representa un topall a l’hora d’accedir a càrrecs o llocs superiors dins l’escala laboral. Cal afegir, també, que els condicionaments que limiten la nostra emancipació econòmica tenen múltiples facetes, però en destaca especialment la pressió en situar la maternitat com a oposició a una carrera laboral ascendent. L’escletxa salarial, és a dir, la diferència entre el salari mitjà dels homes i les dones, se situa entre el 16 i el 25% arreu dels Països Catalans.

Per últim, però no menys important: som les dones treballadores les que, a casa, ens encarreguem de les tasques de reproducció de la mateixa classe treballadora. De la cura de la casa, als àpats o la cura de les persones dependents -des de criatures fins a gent gran malalta-, etc. És un treball socialment necessari i perpetu que no té cap mena de recompensa o retribució remunerada perquè des del patriarcat s’ha volgut vendre com a “natural” o donat per descomptat. En canvi, això suposa una limitació per sobrecàrrega o directament un impediment absolut a l’emancipació econòmica necessària, ja que dins del sistema capitalista, la classe treballadora només podem guanyar-nos la vida venent la nostra força de treball. La simbiosi perfecte entre capitalisme i patriarcat ens condemna les dones treballadores a ser esclaves de la nostra pròpia família i, sovint, dependents de la parella masculina.

El capitalisme patriarcal actua de forma més o menys visible en el nostre dia a dia i ens pot costar fer-lo visible o atacar-lo, però cal tenir clar que és administrat per les institucions espanyoles, franceses, autonòmiques i europees. Així, no és possible acabar amb el capitalisme dins dels estats actuals perquè l'alliberament nacional forma part de la particular lluita de classes arreu dels Països Catalans. Amb aquesta radiografia, la indestriabilitat de les lluites és imprescindible. Per poder tirar endavant la lluita anticapitalista i d'emancipació de classe i de gènere hem d'aconseguir la independència dels estats espanyol i francès.

Com a classe treballadora, com a nació oprimida i com a dones treballadores no podem esperar res dels estats capitalistes: és la nostra lluita la que ens permetrà frenar els retrocessos actuals i revertir-los en victòries populars. De l'autoorganització veïnal a les vagues, de l'autodefensa feminista a la desobediència, serà només l'activació popular des del carrer la que ens pot permetre albirar un futur millor. I aquest futur passa, sens dubte, per una vida digna on recuperem drets, construïm sobiranies i exercim l'autodeterminació.

Capitalisme patriarcal és explotació laboral i de gènere i espoli social i econòmic. Per una feina amb condicions laborals dignes, organitzem-nos i lluitem al centre de treball. Per uns serveis públics dignes i de qualitat, organitzem-nos i lluitem a classe. Per un repartiment just de les feines de la llar, organitzem-nos i lluitem a casa. Per un habitatge digne, per una sanitat pública universal i de qualitat, organitzem-nos i lluitem al carrer.

Per una vida digna sense explotació ni opressions nacionals i de gènere, organitzem-nos i lluitem al carrer, a la feina, a casa, a classe!

Endavant (OSAN), Països Catalans, 1 de maig de 2018

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dilluns, 16 d’abril del 2018

25-ABRIL: diada del País Valencià

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN), conjuntament amb la resta de l'Esquerra Independentista de la Plana, vos convidem a assistir a la manifestació unitària en motiu de la commemoració del 25 d'abril, diada del País Valencià, diada nacional dels Països Catalans. 

MANIFESTACIÓ
dissabte 21 abril 2018
18:00
plaça Sant Agustí - València

Pugeu amb nosaltres a l'autobús que eixirà des de Castelló de la Plana en destinació a València el dissabte 21 d'abril.
Més informació sobre els autobusos ací.
 




Des del País Valencià, avancem cap a la ruptura i l’autodeterminació!

Unitat Popular per la independència dels Països Catalans!

Declaració política d’Endavant en motiu del 25 d’abril, Diada del País Valencià

A un any i escaig d’unes eleccions municipals, autonòmiques i europees, el País Valencià constant, un cop més, que la via institucional no és cap sortida per a les condicions de vida de les seues classes populars i la seua classe treballadora. Les ja de per si tímides mesures impulsades pels autoanomenats governs del canvi, incapaces de revertir un espoli social, nacional i econòmic crònic, topen amb una realitat encara més dura: el tancament per dalt dins del sistema econòmic i autonòmic espanyol. Les autonomies han mort i tota eixida amb dignitat passa per la construcció de sobiranies, la recuperació de drets i l’exercici de l’autodeterminació.

Del 2015 al 2016, els ingressos mitjans anuals de les llars (renda mitjana de les llars) van arribar als 22.744 euros en 2014, un 2,8% més que l’any anterior.
Aquest tímid augment, però, no és tal si el comparem amb l’encariment del cost de la vida: aigua, llum i gas s’han disparat molt per sobre d’aquest 2’8%, revertint en una pèrdua del poder adquisitiu de la població. El 19% de la població resident al País Valencià està per davall del llindar de risc de pobresa distribució de renda en 2015, això són 0,5 punts més que l’any anterior. El 43,3% de les llars afirma que no té capacitat per a afrontar gastos imprevistos en 2016 (1,9 punts més que l’any anterior). El 43% de les llars manifesta arribar a fi de mes amb dificultat o molta dificultat en 2016.

Tot això no ho diem nosaltres, ho diu el Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana. El que sí que reafirmem i constatem nosaltres, un cop més, és que aquestes condicions han vingut per a quedar-se i afecten, en major mesura, les dones treballadores: escletxa salarial, precarització, privatització, violències, control migratori, racisme… La crisi sistèmica del capitalisme patriarcal, reconeguda a partir del 2008, no és puntual i conjuntural: s’ha convertit en un mecanisme pel qual s’han imposat noves condicions socials i laborals a la classe treballadora.

El miratge de la redistribució econòmica, bandera de la socialdemocràcia durant el segle XX per frenar les revolucions, s’ha esfumat com un oasi enmig del desert. La Unió Europea, organisme de les elits econòmiques del vell continent per repartir-se els negocis i el pastís entre elles, no farà cap concessió, ni a la població interna (restricció de drets socials i laborals, tractats neoliberals amb els EUA o Canadà) ni externa (del col·laboracionisme imperialista a les fronteres assassines amb concertines o la mediterrània convertida en una vergonyosa fossa comuna).

A l’Estat espanyol, el miratge de la redistribució econòmica s’afegeix el de la redistribució autonòmica: ja no hi ha cafè per a ningú. Aquest 2018, Montoro ja va anunciar 353M€ menys al País Valencià, que s’afegirien als 780M€ i 67M€ menys per al Principat i les Illes, respectivament. L’anul·lació de la Llei de Sanitat Universal o el Decret de Plurilingüisme al País Valencià se sumen a l’aplicació del 155 al Principat i al control econòmic dels Països Catalans sota l’albera a través del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic) i el límit constitucional del deute. Les vies neoautonomistes, els camins de les millores del finançament, els projectes polítics del tripartit que es contenten amb la simple gestió de les misèries autonòmiques, han arribat a un atzucac. Ras i curt, no hi ha camí a la redistribució, sinó un retorn a la recentralització més ferotge i bèstia d’un Estat fill del franquisme.

Al nacionalisme econòmic, veritable objectiu a assolir, l’Estat espanyol hi afegeix el nacionalisme ideològic: els cadells del feixisme corren lliures i impunes pels carrers del nostre país. Amb l’excusa del procés sobiranista al Principat, el feixisme ens ha recordat que té molt clara quina és la nostra nació, els Països Catalans. Atia el feixisme també a Mallorca i de forma encara més crua i descarnada ací, al País Valencià. Les brutals agressions feixistes del passat 9 d’octubre, amb la complicitat i convivència de la policia espanyola, deixen clar que l’Estat espanyol utilitzarà totes les armes legals i il·legals per frenar qualsevol proposta emancipadora.

Davant d’aquesta ofensiva estatal recentralitzadora nacionalista espanyola, atravessada per un reforçament patriarcal de les violències masclistes, no podem fer altra cosa que respondre amb un rearmament i una ofensiva en la triple emancipació: nacional, social i feminista. I això, al País Valencià del 2018 passa per seguir construint estructures que caminin indefectiblement cap a la independència, el socialisme i el feminisme arreu dels Països Catalans. Els projectes polítics que pretenen un retorn a l’estat del benestar estan destinats al fracàs: ja no hi ha cap engruna a redistribuir. El mateix president de la Generalitat, Ximo Puig, s’ho pregunta malgrat que és incapaç d’assumir la veritable resposta: la infrainversió, l’infrafinançament dins l’Estat espanyol són estructurals i davant de les negatives espanyoles no hi ha cap altra via que l’autodeterminació.

Només un projecte que es plantege la superació del capitalisme, la reapropiació de drets i la recuperació de sobiranies té la capacitat d’aportar un futur d’esperança a les dones treballadores, a les classes populars i al mateix planeta. Celebrem, doncs, que el passat dia 1, tornara a mans públiques l’Hospital de la Ribera, però cal seguir batallant perquè continue l’aturada i reversió d’externalitzacions de serveis bàsics a l’educació, infraestructures, aigua…
Per això que, ara més que mai, toca apostar per la construcció de la Unitat Popular arreu dels Països Catalans, per aprofundir i consolidar en aquelles escletxes obertes. Així mateix, la construcció de la Unitat Popular és necessària per construir una alternativa política nacional. Només quan ens organitzem podem defensar els nostres drets: la lluita ens permet visibilitzar conflictes i combatre’ls d’arrel; ara més que mai toca organitzar-nos per fer-ho possible.

La vaga general feminista del 8 de març, d’èxit absolut tant al País Valencià com al conjunt de la nació, reforça la necessitat del feminisme de classe com a pal de paller. Les dones treballadores no som un col·lectiu, una part: som el poble i som la majoria. Totes aquelles conquestes que millorin les nostres condicions materials de vida són extrapolables a la resta de la classe treballadora. Calen canvis reals en l’estructura econòmica, en el nostre dia a dia. Totes aquelles lleis que no ens tenen en compte ens van a la contra. I sabem que tampoc seran lleis les que acabaran amb la desigualtat sexista: cal un repartiment dels treballs i la riquesa, cal posar al centre les necessitats de les persones i no dels mercats.

En uns espais polítics com l’Estat espanyol i la Unió Europea, que no hi entenen de drets i llibertats, sinó d’economia, apostem per:
  • L’organització per exercir drets irrenunciables. Apuntem al poder, a bancs, grans empreses, oligarquies. Quan defensemreivindicacions pels nostres drets, és quan avancem.
  • El bastiment d’un moviment popular de ruptura a partir dels espais organitzats, capaç d’enfrontar-se a l’Estat. Això només ho podrem fer les classes populars, les oligarquies i la burgesia s’han demostrat inútils per avançar amb el trencament amb l’Estat espanyol.
  • Països Catalans com a marc de present i futur. No són un projecte històric o del passat, són el projecte polític que pot fer fracassar aquesta regeneració espanyola. Els Països Catalans són un projecte viu i que pot fer trontollar el tancament espanyol.
  • Drets i sobiranies per una vida digna. Un poble no és digne si no ho és la gent que hi viu, si no té una vida digna. Recuperem drets i construïm sobiranies com a passes necessàries i imprescindibles en la lògica de recuperació de la propietat privada, de superació dels processos d’explotació, camí de l’expropiació i el control popular dels mitjans de producció.
  • La desobediència per avançar en la conquesta de drets. També en el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans. Per canviar les relacions de dominació entre burgesies, estats i poble, el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans no és negociable.

Per la independència, el socialisme i el feminisme, construïm Unitat Popular arreu dels Països Catalans!

Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional

dimecres, 11 d’abril del 2018

Guillem Agulló: 25 anys amb tu!

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN), conjuntament amb la resta de l'Esquerra Independentista de la Plana, vos convidem a assistir a la manifestació en commemoració de l'assassinat del company militant de Maulets Guillem Agulló.
 
Més informació sobre els autobusos ací.
 
Avui fa 25 anys que al cel dels Països Catalans hi tenim un nou estel: el company militant de Maulets Guillem Agulló va ser assassinat per un grup de feixistes a Montanejos (l’Alt Millars). Només l’autor material de la punyalada, Pedro José Cuevas Silvestre, va ser condemnat a 16 anys de presó, dels quals només en va complir 4. Cap dels altres autors còmplices necessaris de l’assassinat va ser condemnat en un judici que van voler despolititzar i tractar «d’enfrontament entre bandes rivals». Eren els anys més durs de la Batalla de València i de la lluita antifeixista arreu de la nostra nació.
L’assassinat d’Agulló va demostrar la impunitat del feixisme als Països Catalans: el seu assassí ha arribat a presentar-se per llistes de partits d’extrema dreta. Des d’aleshores fins a la vergonyosa i ignominiosa absolució dels neonazis de l’operació Panzer, passant per l’assassinat de Roger Albert, l’any 2004 a Gràcia, o les constants i creixents agressions feixistes arreu dels Països Catalans, demostren la vigència i violència del feixisme de carrer a l’Estat espanyol, que ha comès un total de 88 assassinats des del 1980.
Des del seu assassinat, l’Esquerra Independentista commemorem cada any la seva mort i en recordem la seva lluita amb actes reivindicatius arreu del territori. Som les seves companyes de militància, som filles del seu estel, la seva lluita és la nostra i ho serà fins que guanyem. El revifament de les agressions feixistes arreu del país, amb especial èmfasi la passada diada del 9 d’octubre, ens demostren que tenim molta feina per fer: el feixisme avança si no se’l combat.
Enguany, s’han multiplicat els actes en commemoració arreu dels Països Catalans que tindran lloc tant avui mateix, quan es compleixen els 25 anys del seu assassinat, com els dies previs i posteriors. La commemoració finalitzarà el proper dissabte 14 d’abril, a les 17.30 h a Burjassot, el seu poble natal, on se celebrarà la manifestació nacional i homenatge a Guillem Agulló, en motiu dels 25 anys del seu assassinat. La manifestació està organitzada per Arran i tota l’Esquerra Independentista hi donem suport i hi convoquem. Posteriorment, hi haurà un petit concert.
L’Esquerra Independentista organitzem busos que sortiran de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Vilafranca, Vic, Manresa i Castelló de la Plana el mateix dissabte 14 i tornaran en acabar els actes.
 
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional