dimecres, 23 de novembre del 2011

Les Normes de Castelló 2011

L'assemblea d'Endavant-OSAN de les comarques de la Plana, conjuntament amb la resta de l'Esquerra Independentista de la Plana participa en la plataforma "Castelló per la llengua" per preparar tot un seguit d'actes sobre la commemoració del 79è aniversari de les normes ortogràfiques que unificaren la llengua catalana al País Valencià, les anomenades Normes del 32 o Normes de Castelló.




Programa d'actes:
30 de setembre
  • Participació en el Correllengua a la ciutat de Castelló de la Plana.
26 d'octubre
  • Conferència: "Memòria històrica: llengua, cultura i progrés en el temps de les Normes de Castelló" a càrrec de Lluís Meseguer, catedràtic de la Universitat Jaume I i membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló
    Lloc: Escola Oficial d'Idiomes (Castelló de la Plana).
    Hora: 15h.
9 de novembre
  • Passi de vídeo: "Una llengua que camina" i debat.
    El film és una producció de Vilaweb en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb el suport d' Escola Valenciana, Edicions Bromera, Edicions 96 i l'Institut Català de les Indústries Culturals.
    Lloc: Escola Oficial d'Idiomes (Castelló de la Plana).
    Hora: 9h.
21 de novembre
  • Conferència: "Les Normes de Castelló en la perspectiva dels 80 anys" a càrrec de Vicent Pitarch, filòleg i sociolingüista i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
    Lloc: Escola Oficial d'Idiomes (Castelló de la Plana).
    Hora: 19h.
30 de novembre
  • Presentació de Castelló per la Llengua.
    Lloc: Fòrum Babel (Castelló de la Plana).
    Hora: 19h.
13 de desembre
  • Conferència: "2011, l'Any de la paraula viva" a càrrec d'Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'IEC.
    Lloc: Llotja del Cànem (Castelló de la Plana).
    Hora: 19.30h.
15 de desembre

  • Conferència: "Memòria històrica: llengua, cultura i progrés en el temps de les Normes de Castelló". A càrrec de Lluís Meseguer, catedràtic de la Universitat Jaume I, llicenciat en Filosofia i Lletres, doctor en Filologia Catalana i membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.
    Lloc: Llotja del Cànem (Castelló de la Plana).
    Hora: 19:30h.
17 de desembre
  • Excursió a les Agulles de Santa Àgueda. El grup excursionista Viarany porta organitzant des de l'any 2006 una excursió a les Agulles de Santa Àgueda en motiu de la celebració de la signatura de les Normes de Castelló. La marxa començarà des de l'ajuntament de Benicàssim. Cal inscriure's a viarany@hotmail.com.
    Lloc: Davant l'ajuntament de Benicàssim
    Hora: 9.30h.
  • Fira d'entitats
    Lloc: Hort dels Corders (Castelló de la Plana).
    Hora: 11h.
  • Contacontes a càrrec de Rosabel Canós
    Lloc: Hort dels Corders (Castelló de la Plana).
    Hora: 13h.
  • Dinar popular
    Lloc: Hort dels Corders (Castelló de la Plana).
    Hora: 14h.
  • MANIFESTACIÓ en commemoració del 79è aniversari de les Normes de Castelló.
    Lloc: La Farola (Castelló de la Plana).
    Hora: 18h. 
  • CONCERT amb Eina, Pirat's Sound Sistema i Almorranes Garrapinyaes.
    Lloc: Sala Zeppelin (Castelló de la Plana).
    Hora: 22h.

20 de desembre
  • Conferència: "Les Normes de Castelló, en la perspectiva dels 80 anys" a càrrec de Vicent Pitarch, filòleg i sociolingüista i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
    Lloc: Llotja del Cànem (Castelló de la Plana).
    Hora: 19.30h.

dimarts, 22 de novembre del 2011

25-novembre: Combatem la violència de gènere!

COMBATEM LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Autodefensa feminista!

Taller "Articulació del desig a través del bon tracte"
20:00
25 de novembre 2011
Casal Popular de Castelló

Manifest de l'Esquerra Independentista de la Plana:

El 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere, és una d’aquelles dates oblidades i malenteses pels mitjans de comunicació i el conjunt de la societat.

Malentesa perquè s’associa únicament a la violència física cap a la dona, però la violència de gènere va molt més enllà, és un concepte molt més ampli. El 25 de novembre fou declarat dia internacional contra la violència de gènere en el primer Encontre Feminista de Llatinoamèrica i el Carib celebrat a Bogotà el juliol de 1981. En el congrés es denunciava la violència domèstica i també les violacions, els assetjaments sexuals i tortures que les forces repressores dels estats imprimien a les preses polítiques. S’escollí la data del 25 de novembre per commemorar el brutal assassinat de les tres germanes Mirabal a la República Dominicana, tres activistes polítiques assassinades aquest dia el 1960 a mans de la policia secreta del dictador Trujillo. Més endavant, en la Conferència Internacional de la Dona, celebrada el 1987 a la República Federal Alemanya, s’analitzaven les conseqüències que les crisis polítiques i econòmiques provocaven en la situació de les dones i es resolia avalar el 25 de novembre com a dia internacional contra la violència de gènere. Finalment, el 1999, l’ONU li atorgava caràcter oficial.

Amb tot, la violència de gènere és tota aquella violència (física, psicològica i educativa) que es practica sobre la dona –i les opcions sexuals no heterosexuals- per perpetuar llur paper social minoritzat, és a dir, per mantindre l’statu quo de la societat patriarcal, que domina i sotmet la dona. Per tant, la violència de gènere, lluny de reduir-se a la violència domèstica (com els mitjans solen denunciar), abasta totes aquelles polítiques, dinàmiques, rols i relacions socials que mantenen a la dona en situació d’inferioritat.

El 25 de novembre és, doncs, una data oblidada, com oblidada malauradament està la lluita feminista. L’alliberament de la dona s’assimila al fet històric de l’emancipació econòmica de les dones i a l’assoliment de la igualtat formal en drets. Si bé és cert que aquesta emancipació fou un pas indiscutible en la lluita antipatriarcal, també ho és que les dones segueixen rebent un salari inferior als dels homes per realitzar el mateix treball, que l’atur femení supera al masculí i que les dones segueixen realitzant treballs socialment menys valorats; la divisió sexual del treball és, encara, un fet patent.

L’assoliment de la igualtat formal en drets és una altra victòria indiscutible. Però aquesta igualtat formal en drets només es recull en documents com la constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans. El fet és que, a la pràctica, no es promouen lleis que garantisquen l’acompliment d’aquests drets. No es legisla en absolut en aquest sentit. Es podrien promoure polítiques de discriminació positiva -com a eina d’intervenció immediata i temporal- que corregisquen les tendències patriarcals, per exemple, pel que fa a l’atur; polítiques efectives contra l’assetjament laboral; polítiques contra l’objectivació sexual de la dona, com la imposició de multes als programes i publicitat sexistes.

Però, sobretot, és fonamental la implantació de mesures a llarg termini que produïsquen un canvi estructural en el sistema patriarcal. És per això, que, des de l’Esquerra Independentista de la Plana (EIP) creiem que l’educació i la conscienciació social mitjançant la reivindicació i la denúncia són armes fonamentals per acabar amb la violència de gènere, la discriminació de les dones i de les opcions sexuals que no compleixen amb el model heterosexual imperant.

Creiem, doncs, en l’ensenyament com a eina essencial de transformació social i creiem que, per assolir una educació no sexista de la ciutadania, és necessària la implantació de polítiques coeducatives des del primer moment de l’escolarització.

El model coeducatiu no només implica l’estructura de les classes mixtes –que aconseguiren, per primera vegada a la història de l’Estat Espanyol, les escoles de la II República- sinó que implica una pedagogia que elimine de les aules i de les escoles la reproducció de rols patriarcals, que proporcione als infants mecanismes per desenvolupar totes les seues capacitats, independentment del seu sexe.

Si bé és cert que l’educació pública garanteix l’ensenyament de les mateixes matèries a tot l’alumnat, també ho és que hi ha una tendència social (àdhuc hi ha estudis “científics”!) a creure que es poden atribuir capacitats diferenciades segons el sexe. Aquesta creença, doncs, es trasllada també, de manera inconscient, a les aules.

És per això que des de l’EIP defensem l’escola pública com fonament de la conscienciació i transformació social. Defensem l’escola pública contra les retallades que el sistema neoliberal li pretén practicar. Defensem la laïcitat de l’escola pública contra les escoles privades i concertades que perpetuen el masclisme, el sexisme i la repressió sexual; que perpetuen la discriminació de les dones, lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals; que reprimeixen la llibertat i l'alliberament sexual.

Reclamem, doncs, una major inversió en educació, que possibilite una renovació pedagògica que garantisca una educació no sexista productora d’una societat de persones lliures.

MARIA NEBOT I CALDUCH
Esquerra Independentista de la Plana

diumenge, 20 de novembre del 2011

Manifestació antifeixista a Castelló

Unes 400 persones desafiaren les lleis espanyoles i es manifestaren el dissabte pels carrers de Castelló de la Plana. La convocatòria de les Brigades Antifeixistes (BAF) és una de les accions que es desenvoluparen als Països Catalans contra la imminent amenaça ultradretana.
 
La jornada de reflexió va ser alguna cosa més que seure al sofà o anar de compres, “la Plana serà la tomba del feixisme” o “Fabra de cap a la presó” s'escoltava al passar la moguda manifestació, que s'esforçava per burlar el tancament de carrers que anaven desenvolupant els cossos repressors.
En un acte de gran responsabilitat els participants de l'acte finalitzaren la manifestació sense caure en les provocacions de la policia. La lectura d'un manifest, l'esclat de les fotos dels responsables de la crisi capitalista i la crema d'una fotografia del rei Juan Carlos I i Francisco Franco donaren fi a una coordinada mostra de rebuig cap a la política dretana imperant.
El torn dels franquistes al govern de l'estat ha arribat i en conseqüència la corresponent denúncia pública per part d'Endavant-OSAN, que des de la mateixa nit del diumenge ha començat a encartellar els carrers amb el lema “Planta'ls cara, feixistes fora dels Països Catalans!”.

dilluns, 7 de novembre del 2011

Encartellada reivindicativa als carrers


Amb l'objectiu de fer arribar a la població el missatge d'Endavant-OSAN, l'assemblea de les comarques de la Plana ha encartellat moltes de les parets de la ciutat de Castelló. L'eix de la reivindicació convida a la reflexió sobre les retallades i promou l'organització col·lectiva per la defensa dels drets socials i laborals.
Fer servir l'espai públic mitjançant la cartelleria és una pràctica habitual en l'assemblea, lluny dels partits institucionals electorals que en fan ús en comptades ocasions. Cada quatre anys baixen als carrers per simular contacte amb els vassalls, fer-se la foto i sobredimensionar-la tant com siga possible amb els seus manipulats mitjans de comunicació.
Però no és la difusió d'Endavant-OSAN com a organització la seua principal feina, ni de bon tros, doncs la major part del temps que dediquen els companys a la militància es dedica a teixir la vela que recollirà els vents de la revolta social. L'estudi de la teoria revolucionària clàssica i contemporània, o l'intercanvi d'opinions en nombroses xerrades, ens permet créixer aprenent d'experiències passades i presents.
Els companys i companyes de l'assemblea participen en molts dels col·lectius que pretenen esdevindre, tots junts, un vertader contrapoder popular, com a ara són les plataformes socials del 15M Assemblea de Castelló o la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa. La relació fluida amb els sindicats més combatius de la Plana: CGT, COS o la Intersindical Valenciana i l'estímul de les petites dissidències que tracten de fer front a les cúpules dels sindicats reformistes CCOO i UGT. La via institucional es guia per la crua realitat de les nostres comarques treballant amb el PCPE i d'altres partits emmarcats en diverses plataformes com a única alternativa al bipartidisme espanyol.
Per altra banda, es potencia la feina conjunta entre les organitzacions juvenils Maulets i CAJEI des del treball pràctic del dia a dia, que es materialitza en actes conjunts o sota la coordinadora de l'Esquerra Independentista de la Plana, on és present el referent estudiantil als Països Catalans, el SEPC.
És la dialèctica la que permet replantejar-nos el treball i ampliar les expectatives, fent créixer noves àrees de treball per l'assemblea. La Coordinadora de Festes Alternatives de la Plana, el gran punt de trobada de Castelló de la Plana que és el Casal Popular o la recent creació de la plataforma Castelló per la llengua (amb més de d'una quinzena d'entitats socials) fan veure el desenvolupament organitzatiu que s'està gestant a les comarques de la Plana. Un allau, que lluny d'estancar-se, creix amb nous elements, com són la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o els diversos moviments cooperativistes dels que es participarà abastament.