Que no ens prenguen els carrers, per un 9O lliure de feixisme!
Comencem un nou curs polític al País
Valencià marcat per la Diada del 9 d’Octubre i per la celebració, a pocs
mesos vista, de noves eleccions municipals i autonòmiques que han de
revalidar l’actual Govern autoanomenat d’esquerres o retornar la dreta a
les principals institucions del territori.
Arribarà el moment de valorar, en la
seua globalitat, les llums i ombres de la gestió autonòmica, dels seus
encerts i mancances; el que no podem esperar és que les institucions
autonòmiques siguen, per elles mateixes, l’instrument per a superar la
desigualtat, la repressió i l’explotació que patim les classes populars
del País Valencià i de tots els Països Catalans. El miratge del canvi
del Pacte del Botànic, la il·lusió generada a una part de la població
per l’arribada al poder autonòmic i municipal del progressisme liberal
(PSOE, Compromís, Podem, etc.) ha demostrat les seues limitacions. És
cert, i no som il·luses, que des de 2015 s’ha obert un nova etapa
institucional al País Valencià que, tanmateix, pot finalitzar en la
primavera del 2019 amb una tornada de la dreta espanyolista,
reaccionària, catòlica, franquista i masclista a una bona part
d’ajuntaments, diputacions i, també, a la Generalitat. És un escenari
possible i probable, i des de l’Esquerra Independentista no el desitgem.
Ara bé, dipositar totes les nostres
esperances en una gestió més transparent i humana de les misèries
quotidianes a què ens aboquen el capitalisme i el patriarcat suposa una
condemna de qualsevol possibilitat d’emancipació real i de superació de
les desigualtats que el sistema crea i nodreix. El Pacte del Botànic ha
jugat un cert paper en la necessària regeneració d’un sistema que havia
arribat a uns límits insostenibles de corrupció, nepotisme, abús i
deshonestedat. Passats quatre anys, els partits de la dreta han pogut
fer neteja cosmètica de la seua dirigència i es troben capacitats per a
tornar a gestionar un sistema suposadament sanejat i donar les gràcies
al govern «del canvi» pel parèntesi i pels serveis prestats.
Les institucions autonòmiques
valencianes dirigides pel progressisme liberal han demostrat les seues
incapacitats per a transformar la realitat de misèria en què vivim la
immensa majoria de la població valenciana. 40 anys d’autonomisme ens han
deixat el 20´5% de la població per baix del llindar de la pobresa. Una
realitat que, aquest 2018, encara esdevé més letal per les valencianes:
el col·lectiu més afectat per la pobresa és el de les aturades. Sis de
cada deu aturades som pobres. Creix del 30% al 40% el fenomen de la
pobresa assalariada: quatre de cada deu treballadores amb contractes
temporals som pobres. I les xifres d’atur continuen en un encara
elevadíssim 15´6%, on som les dones qui concentrem els nivells més
elevats de desocupació (un 17´4%).
– L’autoorganització popular. No és
possible cap avanç sense la mobilització, la lluita i la participació i
implicació en les organitzacions populars. L’antifeixisme en aquest 9
d’Octubre, la llarga lluita de les veïnes de La Ribera per recuperar per
al sistema públic l’Hospital d’Alzira, la vaga dels bombers forestals,
la vaga feminista, etc. en són només uns pocs exemples. Que cap de
nosaltres ho dubte: només la lluita al carrer expulsarà els feixistes i
la seua impunitat, i només la pressió i l’organització popular
aconseguirà la recuperació dels hospitals de Dénia, Elx i Torrevella.
– La construcció nacional i
l’autodeterminació, en el marc dels Països Catalans. Cap projecte
polític que vulga realitzar canvis socials profunds podrà ser dut a
terme dins els estrets límits de l’autonomisme ni dins l’ordenament
jurídic de l’Estat espanyol. En aquest sentit, sostenim i alertem que
tots els discursos sobre la millora del finançament autonòmic ens porten
a un carreró sense sortida. Només en el marc d’un procés
d’autodeterminació que superi el marc legal de l’Estat espanyol i que
conduesca a la independència, el socialisme i el feminisme als Països
Catalans, serà possible avançar cap a un futur on les condicions de vida
de les treballadores i aturades valencianes siguen millors i
veritablement dignes i on el valencià, el nostre català, tinga garantida
la seua supervivència.
Des de l’Esquerra Independentista
apostem decididament per la construcció d’una alternativa política
independentista, socialista i feminista, que tinga els seus fonaments en
la pràctica desobedient i en la voluntat d’arrelament en totes les
comarques, pobles, ciutats i barris dels Països Catalans.
