El dissabte 11 de febrer va tindre lloc al
Casal Popular de Castelló l'acte de presentació del llibre Comunicant la revolta. Moviments socials i mitjans de comunicació al País Valencià, a càrrec de l'autor, Xavi Ginés, i el sociòleg de la UVEG i músic Rafa Xambó. Més de 50 persones van omplir a vessar la sala on es va fer la presentació.
Durant l'acte, Rafa Xambó va explicar les característiques del grup d'investigació sobre moviments socials al País Valencià del qual participen ell i també l'autor del llibre, Xavi Ginés, que està elaborant una tesi doctoral al voltant d'aquest tema. El grup parteix d'una perspectiva implicada i vol dotar d'eines els moviments socials perquè siguen més eficaços en la seua acció. La intervenció de Xambó ha acabat amb una crida contra el pessimisme habitual en els moviments socials del País Valencià, assenyalant petites victòries i conquestes sense les quals ha assegurat que el nostre país seria un lloc molt pitjor que no ho és avui.
Xavi Ginés, en la seua intervenció, ha entrat més a fons en el contingut del llibre, que vol ser un reconeixement cap als moviments, i que pretén prestigiar-los i «armar-los» per fer-los més eficaços en la qüestió comunicativa. Hi ha tractat qüestions com ara: la definició de mitjans alternatius i el paper que han de jugar en el nou panorama comunicatiu; la relació entre llengua i mitjans alternatius en l'àmbit específic de conflicte lingüístic al País Valencià, i si l'ús de la llengua pels mitjans «normals» els alternativitza (en el cas d'El Temps o InfoTV, per exemple); el paper de les noves tecnologies i les xarxes socials en els nous moviments socials; sobre quina hauria de ser la relació dels moviments socials amb els mitjans de comunicació convencionals, i de si en aquests mitjans s'(auto)censuren els continguts; i l'evolució paral·lela dels moviments socials i els mètodes de comunicació. Podeu trobar totes aquestes qüestions més desenvolupades en aquest
resum en PDF.
Finalment, en l'extens i productiu torn de preguntes i de debat s'han tractat qüestions com ara: el canvi des de les clàssiques organitzacions d'avantguarda a moviments més plurals, i en aquest sentit, el canvi de paper dels sectors més polititzats dels moviments des de l'avantguarda a la rereguarda de moviments radicalment democràtics; la necessitat d'entendre que els processos de «digestió social» dels conflictes, agressions, amenaces, etc. són més lents del que pensem, i cal que les situacions maduren perquè es puguen esdevenir els canvis; la urgència de repensar les estratègies comunicatives per ser més efectius (estructures narratives, personalització, emotivitat, cuidar la imatge, etc.); la relació entre moviments socials i violència, i l'ús tendenciós que se'n fa sovint; o les dificultats per trencar l'hegemonia mediàtica de les grans corporacions, però també com la premsa va perdent terreny.
Des de les assemblees de la Plana de Maulets i Endavant valorem molt positivament l'acte, en la conclusió del qual s'ha volgut destacar que no n'hi ha prou amb l'agitació a Internet i les xarxes socials: la comunicació ha de servir d'estímul a l'organització i l'acció, a la presència als carrers i a les places, perquè és d'aquesta manera com, finalment, es poden canviar les coses.
Castelló de la Plana, la Plana Alta (Països Catalans)
14 de febrer de 2011
Organitzat per:
Maulets - el jovent independentista revolucionari
http://laplanamaulets.blogspot.com/
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana
http://endavant-laplana.blogspot.com/
Xavi Ginés, en la seua intervenció, ha entrat més a fons en el contingut del llibre, que vol ser un reconeixement cap als moviments, i que pretén prestigiar-los i «armar-los» per fer-los més eficaços en la qüestió comunicativa. Hi ha tractat qüestions com ara: la definició de mitjans alternatius i el paper que han de jugar en el nou panorama comunicatiu; la relació entre llengua i mitjans alternatius en l'àmbit específic de conflicte lingüístic al País Valencià, i si l'ús de la llengua pels mitjans «normals» els alternativitza (en el cas d'El Temps o InfoTV, per exemple); el paper de les noves tecnologies i les xarxes socials en els nous moviments socials; sobre quina hauria de ser la relació dels moviments socials amb els mitjans de comunicació convencionals, i de si en aquests mitjans s'(auto)censuren els continguts; i l'evolució paral·lela dels moviments socials i els mètodes de comunicació. Podeu trobar totes aquestes qüestions més desenvolupades en aquest resum en PDF.
Finalment, en l'extens i productiu torn de preguntes i de debat s'han tractat qüestions com ara: el canvi des de les clàssiques organitzacions d'avantguarda a moviments més plurals, i en aquest sentit, el canvi de paper dels sectors més polititzats dels moviments des de l'avantguarda a la rereguarda de moviments radicalment democràtics; la necessitat d'entendre que els processos de «digestió social» dels conflictes, agressions, amenaces, etc. són més lents del que pensem, i cal que les situacions maduren perquè es puguen esdevenir els canvis; la urgència de repensar les estratègies comunicatives per ser més efectius (estructures narratives, personalització, emotivitat, cuidar la imatge, etc.); la relació entre moviments socials i violència, i l'ús tendenciós que se'n fa sovint; o les dificultats per trencar l'hegemonia mediàtica de les grans corporacions, però també com la premsa va perdent terreny.
11 febrer 2012 
