Volem viure plenament en català!
CONCENTRACIÓ
dissabte 15 desembre
Casa Matutano
Carrer Cavallers, 25 - Castelló de la Plana
Enguany fa 86 anys de les Normes de
Castelló, aprovades el 21 de desembre de 1932, i que commemorem hui. Fou
una fita que suposà l’establiment de les normes ortogràfiques, primer
pas per a la normalització i recobrament de la llengua pròpia al País
Valencià. Es tracta d’unes normes que, com no podia ser d’altra manera,
afermaven la unitat de la llengua catalana.
La importància, no només per a la
llengua, sinó també política, d’este fet, la confirmen també els
esforços incessants dels enemics de la llengua per a atacar esta unitat:
els esforços de l’estat espanyol per a dividir, afeblir i arraconar la
nostra llengua a través de les seues lleis, dels seus jutges, dels seus
mitjans, i també dels grups «incontrolats» que ataquen persones,
llibreries, escoles, i que les seues forces policials mai no
persegueixen; la discriminació constant per a fer-nos renunciar a la
llengua; els obstacles a l’escola en valencià; les sentències dels seus
tribunals per a impedir cap avanç de la llengua en l’administració, i
els intents de tancar i dificultar els mitjans en la nostra llengua.
Fins i tot prohibeixen que les institucions dels diferents territoris
dels Països Catalans ens comuniquem en la nostra llengua comuna,
imposant-nos la seua per la força. L’estat té ben clar que per a assolir
el seu objectiu d’imposició i uniformització, dividits som més febles. I
és per açò que, malgrat insistir constantment que no som un poble, que
els Països Catalans no existeixen ni existiran mai, en la seua
constitució, amb la que reconvertiren la dictadura franquista en el
règim constitucional borbònic del 78, del qual ara celebren els 40 anys,
van haver de dedicar un apartat a prohibir-los.
Fins i tot prohibeixen que les institucions dels diferents territoris
dels Països Catalans ens comuniquem en la nostra llengua comuna,
imposant-nos la seua per la força. L’estat té ben clar que per a assolir
el seu objectiu d’imposició i uniformització, dividits som més febles. I
és per açò que, malgrat insistir constantment que no som un poble, que
els Països Catalans no existeixen ni existiran mai, en la seua
constitució, amb la que reconvertiren la dictadura franquista en el
règim constitucional borbònic del 78, del qual ara celebren els 40 anys,
van haver de dedicar un apartat a prohibir-los.
Amb els seus atacs constants, l’estat
també ens demostra que l’autonomia no és més que una concessió
subordinada, que en cap moment no pot exercir cap sobirania, i que com a
concessió, l’estat pot decidir en tot moment retallar-la, mutilar-la o
suprimir-la, i ho fa a través les sentències del seu tribunal
constitucional també per a imposar-nos la seua llengua. El fet que
canvien els governs autonòmics i se substituïsca la dreta més
espanyolista i corrupta per altres gestors no canvia este fet. Sense
trencar amb este estat, seguim sotmesos a la seua política
d’assimilació.
Però després de tots estos anys, de 40
anys de dictadura feixista i de 40 anys de règim constitucional
monàrquic d’un estat que vol agranar-nos, malgrat ells, i malgrat el
paper de la col·laboració de les classes privilegiades, sempre servents
dòcils de l’estat, la llengua perviu. És viva perquè la gent del poble
no l’hem abandonada ni tenim cap intenció de fer-ho.
Fa 36 anys, el 25 d’abril de 1982, a la
plaça de bous de Castelló de la Plana es feia un aplec per a recordar els 50 anys
de les Normes, en el qual Joan Fuster recordava que el valencià, el
català que parlem al País Valencià, segueix sent una llengua postergada i
perseguida, i reafirmava la fidelitat del poble a la llengua, al sentit
de les normes, a la més decidida resistència davant dels atacs a la
llengua. Féu un parlament que remarcava la necessitat de recobrar la
nostra unitat com a poble, desenes de milers persones respongueren amb
el crit «País Valencià, Països Catalans!».
L’esquerra independentista ha
participat també, des de fa més de quinze anys, en els actes de
commemoració anual de les Normes, refermant el compromís amb la llengua i
amb la necessitat de continuar amb la lluita. Hui ho tornem a fer des
d’Endavant, organització de l’esquerra independentista: tornem a ser ací
perquè no renunciem a la nostra llengua, ni a recobrar la nostra
unitat, ni a la independència; perquè no podem fer una altra cosa,
perquè totes les vies que passen per l’estat, per acceptar els seus
límits autonòmics, la divisió que ens imposa, acaben en via morta. Per
açò volem refermar el compromís amb la plena emancipació del nostre
poble i amb l’alliberament dels Països Catalans.
Podeu consultar el programa d'actes ací.
Podeu consultar el programa d'actes ací.
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
