divendres 12 octubre 2018
Plaça de l'Ereta - Castelló de la Plana
MENJAR
12:00 plats peruans i cubans (amb opció vegana).
XERRADES
16:00 “Resistència indígena i neocolonització”. Rubén Romero.
17:00 “Conquesta i resistència inca: una qüestió religiosa”. Marc Sorribas.
18:00 “Feminisme comunitari enfront de l’individualisme”. Génesis Sira.
ART I DIVERSIÓ
19:00 Recital de poesia per dones migrants i micro obert.
20:00 Acústic de Satyavid Pla, músic xilé.
21:00 Música en directe a càrrec de l’Associació Viva Cuba Mojitos, ball llatí i karaoke.
PER A LES XIQUETES I ELS XIQUETS
Unflables i tallers infantils durant tot el dia a càrrec del Casal Popular de Castelló.
Deia el Vell Antonio que la llibertat tenia a veure també amb l’oïda,
la paraula i la mirada. Que la llibertat era que no tinguérem por de la
mirada i a la paraula de l’altre, del diferent. Però també que no
tinguérem por de ser mirats i escoltats pels altres. (…) Va dir a més
que la llibertat no estava en un lloc, sinó que calia fer-la,
construir-la en col·lectiu. Que sobretot, no es podia fer sobre la por
de l’altre que, encara que diferent, és com nosaltres”.
Subcomandant Marcos
Manifest de la coordinadora “12 d’Octubre: Res a celebrar! Descolonitzem-nos!”:
12 d’Octubre de 2018
RES A CELEBRAR! DESCOLONITZEM-NOS!
Aquest pròxim divendres 12 d’octubre ens trobarem a la ciutat de
València, a la plaça dels Pinazos, en el carrer que porta el nom de
Colom, qui va donar inici a l’espoli i genocidi de Abya Yala, batejada
com Amèrica el 1492. Estarem allà per a llançar un missatge ferm i clar a
la societat valenciana i espanyola: El 12 d’Octubre, no hi ha res a
celebrar! Descolonitzem-nos!
Denunciem la continuïtat de la
colonialitat com a patró de poder global que no va desaparèixer amb les
independències de les metròpolis i és una constant als països centrals
del sistema. Ens solidaritzem amb les diferents accions que es realitzen
per a exigir la llibertat dels pobles, així com el respecte a la seua
història i la seua cultura. Fem una enèrgica crida d’atenció cap al
respecte i la preservació de la diversitat en totes les seues formes i
per la defensa de la vida.
El 12 d’octubre representa l’inici d’un
procés de violenta imposició cultural, econòmica, política i militar,
que inclou l’extermini i l’esclavitud de milions de persones, les seues
cultures i les seues formes de vida. A Espanya, la celebració del 12
d’octubre com a festa nacional, té el seu origen en el franquisme, i per
tant ha de ser revisada, com qualsevol altre símbol heretat d’aquesta
dolorosa etapa de la història d’aquest país. Aquesta commemoració és en
si mateixa un acte de violència simbòlica que entorpeix i menyscaba la
convivència de diversos pobles dins i fora del territori espanyol,
reforçant una identitat basada en la imposició d’una cultura única,
eurocèntrica , davant del conjunt de territoris, pobles i cossos
colonitzats.
En nom de la civilització, de la religió
catòlica i de la corona espanyola, es van instaurar estructures
econòmiques, polítiques, socials i culturals amb característiques
racistes, masclistes, patriarcals i homòfobes que encara hui es mantenen
i que, en molts aspectes, són la base de les desigualtats, els
conflictes socials, les violacions dels drets humans i la vulnerabilitat
dels pobles originaris.
El procés de colonització no és un fet
del passat, se segueix mantenint fins a hui, amb diferents actors, entre
ells les multinacionals i els mitjans de comunicació. Sota l’enganyosa
coartada d’un suposat “desenvolupament”, basat en realitat en un model
fallit en termes financers, ecològics, de justícia social i de gènere,
es destrueixen els principals mitjans de vida al nostre planeta,
generant pobresa extrema i condicions laborals miserables. Ja no
existeix la metròpoli, però sí un sistema-capitalista-colonial que
segueix menyspreant els cossos racialitzats, oprimint les veus d’altres
cultures i imposant una manera de vida suïcida per a la humanitat.
La colonització es reinventa amb
polítiques globals nacionals discriminatòries que no inclouen les
diverses formes de pensar i sentir dels pobles originaris, i que
impedeixen la circulació de persones, especialment de les que provenen
precisament dels territoris colonitzats. Aquestes noves formes de
colonització generen ingerències de tot tipus contra la sobirania dels
pobles: deutes il·legítims, guerres, apartheid, genocidis, tractats
comercials avassalladors, imposicions de models de gènere, esclavitud i
desplaçaments forçats, provocant que milers de persones es vegen
obligades a abandonar els seus països d’origen, fugint de la mort i de
la fam.
S’institucionalitza el racisme i la
aporofòbia, amb lleis d’estrangeria que violen drets humans, i que
consideren les persones migrants com a “il·legals” i sense drets,
perseguides per les forces de seguretat de l’Estat i empresonades en els
Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).
A Amèrica, així com a Àfrica, Orient
Mitjà i Àsia, els pobles originaris continuen en resistència defensant
la vida, el bon viure col·lectiu o Sumak Qamaña, preservant els sistemes
ecològics i culturals, la seua memòria històrica i els seus sabers
ancestrals, reforçant els llaços de solidaritat i de suport mutu. La
unió entre les persones i pobles, és l’únic camí per a fer front a la
crisi global que solament porta mort i destrucció.
Des de València, fem una crida per a
generar una vertadera presa de consciència. Recordem la frase: “Un poble
sense memòria és un poble sense futur”. No és possible esborrar la
història ni eliminar els estralls causats per la colonització. No
obstant açò, sí és possible establir noves mirades i anàlisis sobre
aquest moment històric, donar suport a la justícia social i la reparació
pels danys causats, especialment, per a prevenir la repetició del dany.
Els qui habitem en l’Estat espanyol,
ciutadans amb plens drets – al marge del nostre origen- no podem seguir
acceptant una celebració que es va construir sobre una realitat de
destrucció i mort. Urgeix que les institucions de l’Estat espanyol i els
pobles que conformen aquest territori, assumim la nostra
responsabilitat, per justícia i per dignitat.
Exigim a l’Estat espanyol la derogació de
la Llei 18/1987, que estableix que el dia de la Festa Nacional
d’Espanya siga el 12 d’octubre, perquè reforça l’imaginari colonial,
racista i militar que entreteixeix les estructures socials i polítiques
d’Espanya.
Exigim a l’Ajuntament de València que es
comporte com un govern progressista, que demostre voluntat real per a
pressionar a l’Estat espanyol en el tancament del Centre d’Internament
per a Estrangers, el CIE de Sapadors, justícia en el cas de Nieves Nfina
Ondo agredida per la policia local de València, el cessament de la
persecució de les nostres germanes i germans manteros i el boicot a la
Llei d’Estrangeria.
És crucial i urgent que seguim treballant
en la superació de l’actual sistema polític–econòmic global que es
fonamenta en un patró colonial, patriarcal, racista i capitalista. En
aquest sentit, convidem a totes les persones, col·lectius, associacions i
institucions a participar en aquest procés actiu de redignificació del
12 d’octubre, en defensa dels pobles originaris i de la Mare Terra, Abya
Ayala, Pachamama, Ñuke Mapu…
12 d’Octubre. Res a celebrar!
Organitzen:
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
La campanya "Li diuen democràcia i no ho és!" d'Endavant (OSAN), denuncia el caràcter
antidemocràtic de l’estat espanyol, que s'evidencia en fets com les detencions contra la llibertat
d’expressió, la persecució política del referèndum d'autodeterminació,
les corrupteles diverses, les agressions feixistes o la repressió sindical.
