“Mai més explotades, mai més silenciades” és el nom de la nova campanya d’Endavant (OSAN). L’objectiu de la campanya és visibilitzar la doble explotació que patim les dones de les classes populars d’arreu, i
en concret dels Països Catalans. Les dones som o relegades a la llar i a
les feines reproductives -sí, encara-, o ocupant majoritàriament els
llocs de treball més precaris i parcials. La visibilització d’aquestes
situacions quotidianes ha de servir tant per combatre els discursos que
diuen que la igualtat ja és un fet, com per denunciar el funcionament
estructural del capitalisme patriarcal.
La campanya gira entorn de la publicació “Dones i crisi: per una nova
organització social dels treballs i del temps”. Aquesta publicació es
presentarà en diferents espais arreu dels Països Catalans i volem que
siga una eina de formació i debat per al conjunt de la Unitat Popular
que permeta activar lluites i iniciatives feministes.
“Dones i crisi: per una nova organització social dels treballs i del temps”
Manifest:
“Mai més explotades, mai més silenciades”
Al 2008 s’inicià un procés encara vigent d’enduriment de les condicions de vida de les dones treballadores dels Països Catalans. Sota el pretext de la “crisi” i els ajustaments estructurals i plans d’austeritat, s’han aguditzat els processos de despossessió d’allò comú. A cop de retallades i privatitzacions han anat robant les conquestes que amb suor havien aconseguit les nostres antecessores i que permetien un mínim de dignitat a les nostres vides: ens referim a l’educació, la sanitat pública o els ajuts socials que compensaven la redistribució desigual de la renta; evitant així que cada cop és fes més gran la família de les excloses.
L’exclusió és cosa de dones. Recau sobre nosaltres el pes dels
treballs relatius al manteniment i la reproducció de la vida, els quals
les dones assumim com si d’un designi sagrat es tractés, a costa del
nostre temps, de la nostra salut, del nostre empobriment. En l’esfera
del que als ulls del capitalisme patriarcal es considera veritablement
treball -el món laboral-, ocupem aquells espais més precaritzats, amb
pitjors condicions i cobrant menys que els nostres companys homes per la
mateixa feina. Aquesta és la realitat: la pobresa s’escriu en femení.
I que no ens vinguin a dir que això ho arreglen polítiques de
conciliació, que ja sabem que això es tradueix en mitja jornada laboral
que assumirem les dones, per mig salari, per mitja cotització i per
mitja pensió, mentre es manté l’actual situació de doble explotació. El
que volem és una redistribució igualitària dels treballs i dels temps.
Sabem del cert que sota l’aparença de certa igualtat formal o legal
s’amaga una societat misògina que intenta disciplinar-nos amb múltiples
formes més o menys subtils, i que acaba, com a tot sistema d’opressió,
utilitzant la violència per mantenir el rol masculí de dominació. És per
això que ens insulten quan prenem el poder polític, que ens assetgen
quan ocupem l’espai públic, que ens reprimeixen quan defensem el dret a
decidir sobre el nostre propi cos, i que ens assassinen de forma
sistemàtica, massiva i impune sense que això alteri en el més mínim l'esdevenir normal de les coses.Però tenim memòria i sabem que en temps de crisi, quan la vida està en joc, també som nosaltres, les dones treballadores les que ens organitzem i sortim a defensar-la amb urpes i dents. Com abans nostre ho van fer les treballadores del tèxtil de Sant Petersburg convocant un vaga que seria el preludi d’una revolució.
Tornarem a ser l’espurna que encén la flama, mai més explotades, mai més silenciades.
Visca els Països Catalans feministes!
Manifest de l'Esquerra Independentista:
“Juntes som més fortes”
L’Esquerra
Independentista tornem a sortir al carrer. Aquest cop, i com cada
any, en motiu del 8 de Març, dia de les Dones Treballadores. A
diferència del què poden opinar alguns sectors de la societat
catalana, la feina feminista encara no està feta i cal que seguim
lluitant amb més intensitat que l’any anterior.
Seguim
estant explotades, oprimides i discriminades com a dones i en tots
els àmbits de les nostres vides pels sistemes en els què estem
sotmeses: el patriarcat i el capitalisme. I encara més en l’actual
context de crisi econòmica, social i política on cada cop queda més
explícit que pobresa és nom de dona.
Seguim explotades en el món laboral productiu on, en el cas de les joves només 1 de cada 4 disposem de contractes laborals, cobrem un 20% menys per fer la mateixa feina que un home, on som les dones les que més disposem de contractes a temps parcial i en els sectors laborals més precaris, on és degut als salaris baixos que disposem de menys condicions de prestacions d’atur. A més, les dones pensionistes cobren un 38% menys que els homes i, un cop jubilades, després de tota una vida de treball assalariat i no assalariat ni reconegut, sovint no tenim cobertes les necessitats bàsiques. ...segueix ací
Seguim explotades en el món laboral productiu on, en el cas de les joves només 1 de cada 4 disposem de contractes laborals, cobrem un 20% menys per fer la mateixa feina que un home, on som les dones les que més disposem de contractes a temps parcial i en els sectors laborals més precaris, on és degut als salaris baixos que disposem de menys condicions de prestacions d’atur. A més, les dones pensionistes cobren un 38% menys que els homes i, un cop jubilades, després de tota una vida de treball assalariat i no assalariat ni reconegut, sovint no tenim cobertes les necessitats bàsiques. ...segueix ací
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Assemblea comarcal de la Plana
Assemblea comarcal de la Plana
