Un any mes ens trobem als carrers, un any
mes recordem que no hi som totes, ja que les nostres companyes Marina i
Lola continuen tancades al estat francès.
Un any on hem vist que el clam per la
independència del Principat de Catalunya ha sigut un clam amb un 47’77%
favorable a la independència, on l’estat espanyol continua enrocant-se
en el seu habitual immobilisme, i que comprovarem a les eleccions
estatals que la herència del franquisme continua ben viva.
Un any on hem vist la renovació de llei
repressives com el Codi Penal o la Llei de Seguretat Ciutadana, mes
coneguda com a Llei Mordaça, amb l’única intenció de callar a la
dissidència.
I nosaltres continuem solidaritzant-nos
amb elles cada dia, com si fos el primer dia. Deixem de banda la
hipocresia d’aquests dies i ens llancem als carrers, no per quedar
immerses en mig de la multitud que passeja amb una venda als ulls, sinó
per denunciar la seva situació.
Denunciem el règim especial al que estan
sotmeses, un règim creat especialment per a elles, tot i que els botxins
que el van redactar no les reconeguin com a tals. Denunciem les
vulneracions de drets a les quals es troben sotmeses cada dia. Denunciem
la dispersió que, tant elles com les seves famílies, pateixen des de
l’inicií de les seves condemnes. Denunciem la repressió que patim en el
nostre dia a dia per solidaritzar-nos amb elles i el seu entorn
familiar.
Però amb totes les seves amenaces i
imposicions, no deixarem de ser solidàries i no renunciarem a la nostra
lluita i el nostre compromís. Som conscients de que no hi som totes, que
ens falten la Marina i la Lola. I cada any continuarem omplint els
carrers amb la flama de la solidaritat, per il·luminar el camí de les
nostres companyes per quan tornin a casa.
Ells il·luminen els carrers amb llums de
colors, nosaltres amb la flama de la solidaritat. Ells regalen
consumisme, nosaltres lluita i compromís.
Per Nadal les volem a casa! Fins l’últim Rescat la lluita continua!
11:00 fira d'entitats, amb tallers i animació infantil.
Plaça Santa Clara. 14:00 dinar amb opció vegetariana 8€. Actuació de Toni de l'Hostal.
Plaça Santa Clara. 18:00MANIFESTACIÓ.
Plaça de la Independència. 21:00 concert: Talps, Orgull de Classe i El Diluvi 3€.
La Pèrgola.
Manifestació pel 80è aniversari les Normes de Castelló (2012):
Disculpin
les molèsties, però ens estan assassinant! Totes hem llegit els
titulars dels principals diaris, ells asseguren que “morim en mans
de les nostres parelles o exparelles”, asseguren que la “víctima”
no havia denunciat al seu company i que els veïns al·legaven
sorpresos que “era un bon home”. Però senyors, perdonau que
siguem unes pesades, que estiguem enfadades, no, furioses, que ens
hàgim cansat de callar i decidit no fer-ho més, que és hora de
parlar clar, mor que ens pesi, volem dir alt i clar que no morim, ens
estan assassinant i continuaran fent-ho si no feim res, perquè ja
són 34 les dones
assassinades als Països Catalans aquest any i direm ben alt sense
que ens tremoli la veu que no són morts aïllades, és un
feminicidi!
L'alarmant
augment d'assassinats masclistes no ha generat ni monogràfics als
mitjans de comunicació per a conscienciar-nos ni respostes
institucionals per a fer-hi front. Al contrari, els últims cinc anys
l'Estat espanyol ha disminuït un 31,6% la despesa prevenció de la
violència masclista i mesures per aconseguir la igualtat seguint la
mateixa dinàmica que els governs autonòmics. Tant el govern de
l'estat com els governs autonòmics han aprovat lleis que pretenen
garantir la seguretat de les Dones però, nosaltres, que som les que
patim violència cada dia fa temps que hem entès que la justícia no
està, en cap cas, del bàndol de les dones. Ni
la justícia ni cap dels estaments públics d'aquest estat
capitalista-patriarcal. La violència és l'eina fonamental de
control i submissió de les dones treballadores, i és que la nostra
submissió és indispensable per mantenir l'estatus quo. El
patriarcat
i el capital en crisi ens volem submises i tancades a casa per tal de
reproduir de franc el doble sistema que ens oprimeix i ens explota. I
és per aquest motiu que els nostres governs ignoren les nostres
denuncies; que es qüestiona la veridicitat de les nostres paraules i
passen a ser el centre del debat fets com no haver romput la relació
amb el nostre agressor, en lloc del fet que ell ens assassinés; que
els mas media, presenten els assassinats de dones com a morts
aïllades i anecdòtiques en lloc de mostrar-nos la transcendència
del fenomen, els feminicidis, és a dir, l'assassinat sistemàtic de
dones en mans d'homes de proporcions epidèmiques i d'abast mundial.
Convocatòries a Castelló de la Plana
El
canvi de cicle polític que s'ha encetat
a tot els Països Catalans, l'ensorrament dels partits tradicionals
tant al principat arran del procés sobiranista com al País Valencià
i a les Illes Balears i Pitiüses amb la derrota del PP, ens ha de
servir per posar sobre la taula la violència masclista com a
prioritat i plantejar la construcció d'un nou estat amb unes
polítiques feministes realment efectives per l'eradicació de la
violència masclista.
En
primer lloc, davant la urgència que estem vivim, des de l'Esquerra
Independentista, exigim que els feminicidis siguin una qüestió
d'estat; cal una proposta feminista transversal, que afecti les
polítiques públiques i les lleis que ens regeixen. Aquesta
exigència implica que cal desenvolupar polítiques de prevenció
basades en la coeducació i en el foment d'una nova manera de
relacionar-nos, d'igual a igual i des del respecte, que trenqui amb
els rols de gènere heteropatriarcals i amb el mite de l'amor
romàntic que ens han ensenyat des de ben petits i petites i que posa
els fonaments perquè aparegui la violència masclista i desemboca en
el feminici que està patint la nostra societat. Exigim que les lleis
no es quedin en un calaix com ha succeït amb les anteriors,
necessitam que deixin de ser lleis simbòliques que només s'aproven
per complir un programa electoral i que es dotin de recursos reals
per poder ser aplicades, per tal que comencin a protegir-nos. Hem de
començar a entendre que només amb la pèrdua real de privilegis
patriarcals dels homes, un empoderament real de les dones i
legitimant l'autodefensa feminista podrem avançar cap a una societat
feminista. Finalment, no hem d'oblidar que les violències físiques
són la punta de l'iceberg del patriarcat, la cara més visible,
mediàtica i cruel d'aquest. Un heteropatriarcat que es reforça amb
un sistema capitalista que ens utilitza per a benefici de les grans
elits i ens fa les úniques responsables – des de la precarietat i
el menyspreu - d'allò que els mercats mai podran cobrir: la vida.
Hem
d'entendre el patriarcat mateix com a violència masclista i totes
les seves formes i expressions a la societat, com un intent
d'autoperpetuació contra el que hem de lluitar. Perquè ens volem
vives, però amb unes vides dignes. Unes vides governades única i
exclusivament per nosaltres mateixes. On puguem decidir sobre els
nostres cossos i la nostra manera de relacionar-nos. On puguem
decidir sobre si volem tenir o no criatures i que això no ens suposi
un impediment per tirar endavant la resta dels nostres projectes. On
no hàgim de ser les úniques responsables de la cura de les persones
que ens estimem. On puguem caminar pel carrer sense por i anar a la
feina sense perill a ser assetjades o menyspreades pel sol fet de ser
dones. Perquè és només així, dignament, com ens mereixem viure.
Des
de l'Esquerra Independentista seguirem denunciant aquesta situació
d'emergència portant el feminisme als carrers, a les aules, a les
nostres pròpies llars i a les institucions. Combatent totes les
cares del masclisme, des de les més perverses a les subtileses que
interioritzem dia a dia i assenyalant també la complicitat dels
governs, els mitjans de comunicació i el sistema judicial. Per
nosaltres, trencar amb el patriarcat no és un capritx o una
lluita secundària o relegada en diades puntuals. Enguany, més que
mai, sabem que és qüestió de vida o mort. I nosaltres, triem la
vida i la vestim de dignitat rebel!
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
A càrrec de Maria Josep, que és membre d'Alerta Solidària (l'organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista). Ens explicarà en què consisteix la llei mordassa (Ley de Seguridad Ciudadana) i com ens afecta en la nostra activitat militant als moviments socials.
Tot i treballar i ser qui movem la societat seguim sent pobres, mentre
els qui manen, aquells que han nascut rics i s’aprofiten del fruit del
nostre treball ens paguen uns sous miserables i ens roben, no només amb
cada cas de corrupció sinó també amb cada euro que guanyen a costa del
nostre treball.
En aquestes condicions només queda la resposta, és ací on entra en
joc la repressió que ens multa, deté o empresona per lluitar. Exigim la derogació de lleis repressives
com la llei ‘Mordassa’ i les anteriors lleis de seguretat ciutadanes
heretades del franquisme així com les ordenances del civisme. El
resultat de lluitar per sobreviure o per un món millor és la presó, una
institució repressiva on els rics mai entren i els pobres mai ixen.
Nosaltres, la classe treballadora, volem acabar amb
aquesta situació. És el moment per a organitzar-nos entre nosaltres, a
cada barri, centre de treball, centre educatiu…, per a combatre aquells
que ens volen privar d’una vida digna i aconseguir un nou sistema basat en el que decidim.
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
L'acte central de les V Jornades Anticapitalistes inclourà una taula rodona sobre el TTIP
(Acord de Comerç i Inversions Estats Units – Unió Europea), una nova amenaça
contra la classe treballadora dels Països Catalans. Comptarem amb la presència d'Isabel Vallet d'Endavant (OSAN) i Desiderio Martín de CGT.
A més, l’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) té programada una xerrada, emmarcada en les V Jornades Anticapitalistes prevista pel divendres 13 de novembre a les 19:00 al Casal Popular de Castelló que porta per nom "Llei mordassa i moviments socials". Serà impartida per Maria Josep, membre d'Alerta Solidària (l'organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista).
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Cada 9 d’Octubre és especial, però el
d’aquest 2015 més encara. Es tracta de la primera diada, al País
Valencià, sense el Partit Popular al govern en més de dues dècades. Un
canvi important com a conseqüència de les eleccions del passat 24 de
maig, que formalitzaren un canvi que la societat demanava des de feia
temps.
A més a més, des del passat 24 de maig tant al País Valencià com a la
resta del país s’hi han produït diferents esdeveniments que cal
considerar i que ens obliguen a tots en general, i a l’Esquerra
Independentista en particular, a actuar en conseqüència.
En primer lloc s’ha evidenciat fins a quin punt és latent el debat
sobre la qüestió nacional i l’encaix dels diferents territoris històrics
dins els Països Catalans. Un debat que, malgrat existir, tampoc no s’ha
volgut abordar de manera oberta i clara. Que continua sense posar-se
damunt de la taula ni al procés sobiranista a Catalunya ni en el marc
dels canvis polítics i socials donats també a la resta del país. Un
debat que, com a molt, s’ha abordat de manera esbiaixada i desenvolupat
més en base d’acusacions i desmentiments, correccions o propostes
voluntarioses i que no són fruit de cap mena de debat obert i racional,
però que en qualsevol cas evidencien una realitat: els Països Catalans
hi són, i aquesta realitat cal encarar-la amb determinació.
Aquests darrers mesos també hem pogut copsar l’accentuació de
l’anticatalanisme i espanyolisme que han adoptat els partits de
l’oposició arreu del país, tot i que amb especial virulència al País
Valencià. En aquest sentit cal que recordem no només els avenços quant
al procés de recentralització impulsat pel govern de Madrid, amb
exemples com el de l’aprovació de la Lomce, fins arribar a la que fou la
darrera iniciativa legislativa de calat ideològic que va aprovar el PP
valencià: l’antivalenciana Llei de Senyes d’Identitat.
Aquests últims esforços tampoc no poden amagar que el tradicional
espanyolisme que al País Valencià ha representat el Partit Popular, està
en una situació interna de col·lapse. Un atzucac que és també una
conseqüència per la seua pèrdua de qualsevol bri de legitimitat social
de la dreta, però que no els ha impedit intentar calfar i augmentar la
crispació social agitant l’espantall de l’anticatalanisme; amb la idea
de reeditar una nova Batalla de València. Aquest 9 d’Octubre podrem
copsar quin és la seua força i capacitat real de mobilitzar el carrer.
Pel que fa al tripartit, també hem vist els esforços fets per aprovar
la reforma de l’estatut valencià al parlament espanyol i que se
centrava en la millora del finançament. Un debat que no va alçar cap
expectativa ni a dins ni a fora del País Valencià, i al voltant del qual
finalment tots els partits valencians amb representació institucional
van fer pinya. L’aprovació d’aquesta reforma no ha estat casual i l’ha
motivada l’intent dels partits que sostenen el nou govern valencià, i
especialment de Compromís, de fer bascular el pes del debat polític per
als nous anys cap a la qüestió del finançament autonòmic i de l’espoli
fiscal.
Tenir un bon finançament és necessari, però com s’ha enfocat aquesta
problemàtica i com es pretén fer ara, i per als següents anys, des dels
partits de govern i les institucions al País Valencià, tampoc no és una
via que aporte cap solució a la situació de múltiples espolis en què viu
immersa la classe treballadora als Països Catalans.
En primer lloc perquè posant només el punt de mira en l’espoli financer
del govern de Madrid sobre el País Valencià l’única cosa que fem és
obviar un altre tipus d’espoli que els i les treballadores patim de
manera més directa: el que es deriva, com a conseqüència directa, del
sistema capitalista que ens desgoverna a la nostra pròpia casa. I les
receptes d’aquest sistema capitalista qui ens l’aplica, en primer lloc,
és la nostra pròpia oligarquia.
Així, cal dir-ho ben clar: als Països Catalans, la primera causa de
pobresa que pateix la classe treballadora és fruit de l’aplicació del
capitalisme a casa nostra per la nostra pròpia classe dominant.
En segon lloc, perquè existeix un altre tipus d’espoli, del qual
pràcticament ningú no parla mai: el de gènere, que s’aplica sobre la
meitat de la població i converteix les dones en un subjecte doblement
explotat, com a treballadores i com a dones, i que només es pot
fonamentar sobre l’exercici de les múltiples violències i explotacions
que s’exerceixen sobre elles i que abasten des de l’àmbit familiar al
del treball, passant pel cultural.
I per últim, tampoc no hem d’obviar que el capitalisme és responsable
directe d’un altre tipus d’opressió: el que el nostre país aplica sobre
altres regions del món, i que converteix la nostra població en
beneficiària de l’explotació sobre els treballadors d’altres economies
mundials. Que les crisis i lluites que s’estan duguen a terme a molts
llocs del món, des del Kurdistan a l’est d’Ucraïna o des de Palestina a
Llatinoamèrica també han de ser les nostres. Tenint present aquesta realitat, des d’Endavant OSAN animen a la
participació dels actes del 9 d’Octubre fent-ho d’una manera conscient,
sabent que la lluita és l’únic camí per revertir aquestes múltiples
opressions.
Que és necessari apostar de manera clara i decidida per la construcció
nacional, perquè només treballant per la vertebració dels Països
Catalans i bastint uns nous poders institucionals que ens permeten anar
recuperant la sobirania segrestada des del poder, podrem afrontar un
futur amb garanties per a la classe treballadora del nostre poble. Que cal afrontar amb determinació l’amenaça del feixisme en les seues
diverses expressions, i més encara en la conjuntura de recentralització
i d’intent de revifament de l’anticatalanisme més ranci i barroer. Per
la qual cosa animem a participar de les mobilitzacions antifeixistes que
es produïsquen els pròxims dies al llarg del país.
Que les premisses per les quals històricament s’ha mobilitzat
l’Esquerra Independentista i que no són altres que la lluita per la
independència, el socialisme i el feminisme, hui continuen tan vigents
com el primer dia. I que l’independentisme organitzat ha de continuar
mantenint-les ben presents. Que ni l’autonomisme ni el regionalisme són
cap solució, que Espanya és irreformable i que només treballant pel seu
trencament estarem llaurant un futur de llibertat.
Des de fa uns anys plana una nova amenaça
contra la classe treballadora dels Països Catalans: es tracta del TTIP
(Acord de Comerç i Inversions Estats Units – Unió Europea).
Un mer instrument mitjançant el qual
s’articula l’actual model de governança neoliberal, en l’actual fase de
capitalisme canalla patriarcal, on juntament amb altres tipus de
tractats (com el paral·lel TISA en el sector serveis, el CETA amb el
Canadà, el NAFTA al nord d’Amèrica, el TPP a la regió del Pacífic, o el
que abans es pretenia a Europa amb l’Acord Multirateral d’Inversions),
comparteixen els mateixos vectors: Absència de transparència pública en
la negociació i absoluta permeabilitat, per contra, envers els lobbys
empresarials; absoluta prevalença dels criteris de circulació mercantil
de mercaderia transfonterer per sobre de qualsevol eventual política
limitadora per part dels Estats en favor dels drets humans, econòmics o
socials; la fixació d’estandars de liberalització de serveis públics
elevadissims que fa que àmbits com la sanitat i l’educació siguin
objecte de mercantilització; i la creació d’organismes o de panells
dominats per taurons de les finances, (com l’ISDS en el cas del TTIP),
que permetrien que companyies privades poguessin demandar als Estats en
cas que consideressin que les seves polítiques fessin minvar la seva
expectativa de beneficis.
Els impactes econòmics de la consolidació
de la proposta que planteja el TTIP serien enormes, tant per la classe
treballadora dels estats suposadament beneficiaris com dels receptors de
les inversions. Segons estudis independents, l’aprovació del TTIP
comportaria la pèrdua de més de 600.000 llocs de treball a la UE. Els
antecedents avalen aquests estudis, ja que els EEUU i Mèxic en el cas
del NAFTA, han perdut vora de 1.300.000 llocs de treball, entre 1994 i
2002, quan no feia ni 10 anys que s’havia implementat. Mentre se
seguiria desenvolupant un model social basat en l’exclusió d’una capa
cada cop més gran de la societat, amb la depredació accelerada del medi,
mercantilitzant tots els aspectes de la vida, precaritzant les
condicions laborals, i promovent el racisme i l’imperialisme tan dins de
les nostres societats com en les relacions internacionals.
Des de L’Esquerra Independentista fem una
crida a que els moviments d’oposició contra el TTIP no ens esgotem en
la lluita limitada contra aquest tractat de lliure comerç, perquè
entenem que aquest no és més que la certificació d’un model de
capitalisme patriarcal globalitzat que en paral·lel avança i es
consolida en diferents àmbits.
És el fruit de la simple evolució del
capitalisme, de l’afany d’acumular benefici empresarial privat. És
l’evolució natural de l’emprenedoria empresarial, del creixement
econòmic basat en la competitivitat. De la petita empresa que aspira a
ser mitjana, de la mitjana que aspira a ser gran, i del gran holding
transnacional, que acaba tenint prou poder com per imposar condicions a
les polítiques públiques i les regulacions laborals, socials i
mediambientals. En definitiva, del que ens ha portat a la dictadura de
les multinacionals.
És l’evolució natural del capitalisme que
s’ha servit del patriarcat, del colonialisme, del militarisme, de
l’espoli, depredació i mercantilització dels recursos naturals, de
l’esclavisme i l’explotació del treball assalariat, de l’especulació amb
les finances, els aliments, l’habitatge…
És la imposició de l’hegemonia
neoliberal, consolidada després de guerres imperialistes, cops d’Estat,
dictadures militars; després de consensos polítics de Washington i de la
Unió Europea; després del pensament únic acadèmic i cultural de les
universitats i la maquinària mediàtica; després de l’aplicació de les
doctrines del xoc econòmiques i socials des del Banc Mundial i Fons
Monetari Internacional…
Evolució natural del capitalisme i
hegemonia neoliberal que no pot tolerar cap marge de dissidència, un cop
exhaurits els anomenats “pactes socials”, ni als pobles sobreexplotats
de la perifèria mundial, ni a les noves perifèries del sud europeu, ni a
les mateixes metròpolis dels centres imperials.
L’actual model de capitalisme canalla
patriarcal ha passat del simple objecte d’obtenció de la plusvàlua de
l’àmbit de l’esfera de la producció a incrementar l’acumulació per
despossessió, o el directament latrocini desacomplexat cap a la classe
treballadora, ja sigui del Nord o del Sud geogràfic i polític.
Per això necessitem anar més enllà i
bastir entre tots els col·lectius anticapitalistes un pol de resistència
vertebrat contra l’actual model de governança neoliberal, enfrontant
les directrius econòmiques (com el TTIP i el TISA), les institucions de
disciplinament econòmic i social dels Estats (FMI o BM), les estructures
polítiques (Unió Europea), i les militars (OTAN).
Des dels Països Catalans, les
organitzacions de l’Esquerra Independentista que estem per una ruptura
amb el model econòmic capitalista patriarcal, entenem que un exercici
real i material de la plena sobirania del nostre poble passa
invariablement per la via del socialisme feminista, i la confrontació
directa amb les polítiques de xoc capitalista, que ens volen imposar el
seu model de disciplinament econòmic, polític i social mitjançant el
TTIP o qualsevol altre artifici.
Contra el TTIP, el TISA, la Unió Europea, l’OTAN… Contra la dictadura de les multinacionals… La classe treballadora dels Països Catalans, agermanada amb la classe treballadora internacional, hem de respondre:Independència!Socialisme!Feminisme!
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
Als Països Catalans, 19 de juny del 2015
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
I nosaltres continuem solidaritzant-nos
amb elles cada dia, com si fos el primer dia. Deixem de banda la
hipocresia d’aquests dies i ens llancem als carrers, no per quedar
immerses en mig de la multitud que passeja amb una venda als ulls, sinó
per denunciar la seva situació.
