Hui com ahir, la lluita és l'únic camí!
Cada 9 d’Octubre és especial, però el
d’aquest 2015 més encara. Es tracta de la primera diada, al País
Valencià, sense el Partit Popular al govern en més de dues dècades. Un
canvi important com a conseqüència de les eleccions del passat 24 de
maig, que formalitzaren un canvi que la societat demanava des de feia
temps.
A més a més, des del passat 24 de maig tant al País Valencià com a la
resta del país s’hi han produït diferents esdeveniments que cal
considerar i que ens obliguen a tots en general, i a l’Esquerra
Independentista en particular, a actuar en conseqüència.
En primer lloc s’ha evidenciat fins a quin punt és latent el debat
sobre la qüestió nacional i l’encaix dels diferents territoris històrics
dins els Països Catalans. Un debat que, malgrat existir, tampoc no s’ha
volgut abordar de manera oberta i clara. Que continua sense posar-se
damunt de la taula ni al procés sobiranista a Catalunya ni en el marc
dels canvis polítics i socials donats també a la resta del país. Un
debat que, com a molt, s’ha abordat de manera esbiaixada i desenvolupat
més en base d’acusacions i desmentiments, correccions o propostes
voluntarioses i que no són fruit de cap mena de debat obert i racional,
però que en qualsevol cas evidencien una realitat: els Països Catalans
hi són, i aquesta realitat cal encarar-la amb determinació.
Aquests darrers mesos també hem pogut copsar l’accentuació de
l’anticatalanisme i espanyolisme que han adoptat els partits de
l’oposició arreu del país, tot i que amb especial virulència al País
Valencià. En aquest sentit cal que recordem no només els avenços quant
al procés de recentralització impulsat pel govern de Madrid, amb
exemples com el de l’aprovació de la Lomce, fins arribar a la que fou la
darrera iniciativa legislativa de calat ideològic que va aprovar el PP
valencià: l’antivalenciana Llei de Senyes d’Identitat.
Aquests últims esforços tampoc no poden amagar que el tradicional
espanyolisme que al País Valencià ha representat el Partit Popular, està
en una situació interna de col·lapse. Un atzucac que és també una
conseqüència per la seua pèrdua de qualsevol bri de legitimitat social
de la dreta, però que no els ha impedit intentar calfar i augmentar la
crispació social agitant l’espantall de l’anticatalanisme; amb la idea
de reeditar una nova Batalla de València. Aquest 9 d’Octubre podrem
copsar quin és la seua força i capacitat real de mobilitzar el carrer.
Pel que fa al tripartit, també hem vist els esforços fets per aprovar
la reforma de l’estatut valencià al parlament espanyol i que se
centrava en la millora del finançament. Un debat que no va alçar cap
expectativa ni a dins ni a fora del País Valencià, i al voltant del qual
finalment tots els partits valencians amb representació institucional
van fer pinya. L’aprovació d’aquesta reforma no ha estat casual i l’ha
motivada l’intent dels partits que sostenen el nou govern valencià, i
especialment de Compromís, de fer bascular el pes del debat polític per
als nous anys cap a la qüestió del finançament autonòmic i de l’espoli
fiscal.
Tenir un bon finançament és necessari, però com s’ha enfocat aquesta
problemàtica i com es pretén fer ara, i per als següents anys, des dels
partits de govern i les institucions al País Valencià, tampoc no és una
via que aporte cap solució a la situació de múltiples espolis en què viu
immersa la classe treballadora als Països Catalans.
En primer lloc perquè posant només el punt de mira en l’espoli financer
del govern de Madrid sobre el País Valencià l’única cosa que fem és
obviar un altre tipus d’espoli que els i les treballadores patim de
manera més directa: el que es deriva, com a conseqüència directa, del
sistema capitalista que ens desgoverna a la nostra pròpia casa. I les
receptes d’aquest sistema capitalista qui ens l’aplica, en primer lloc,
és la nostra pròpia oligarquia.
Així, cal dir-ho ben clar: als Països Catalans, la primera causa de
pobresa que pateix la classe treballadora és fruit de l’aplicació del
capitalisme a casa nostra per la nostra pròpia classe dominant.
En segon lloc, perquè existeix un altre tipus d’espoli, del qual
pràcticament ningú no parla mai: el de gènere, que s’aplica sobre la
meitat de la població i converteix les dones en un subjecte doblement
explotat, com a treballadores i com a dones, i que només es pot
fonamentar sobre l’exercici de les múltiples violències i explotacions
que s’exerceixen sobre elles i que abasten des de l’àmbit familiar al
del treball, passant pel cultural.
I per últim, tampoc no hem d’obviar que el capitalisme és responsable
directe d’un altre tipus d’opressió: el que el nostre país aplica sobre
altres regions del món, i que converteix la nostra població en
beneficiària de l’explotació sobre els treballadors d’altres economies
mundials. Que les crisis i lluites que s’estan duguen a terme a molts
llocs del món, des del Kurdistan a l’est d’Ucraïna o des de Palestina a
Llatinoamèrica també han de ser les nostres.
Tenint present aquesta realitat, des d’Endavant OSAN animen a la
participació dels actes del 9 d’Octubre fent-ho d’una manera conscient,
sabent que la lluita és l’únic camí per revertir aquestes múltiples
opressions.
Que és necessari apostar de manera clara i decidida per la construcció
nacional, perquè només treballant per la vertebració dels Països
Catalans i bastint uns nous poders institucionals que ens permeten anar
recuperant la sobirania segrestada des del poder, podrem afrontar un
futur amb garanties per a la classe treballadora del nostre poble.
Que cal afrontar amb determinació l’amenaça del feixisme en les seues
diverses expressions, i més encara en la conjuntura de recentralització
i d’intent de revifament de l’anticatalanisme més ranci i barroer. Per
la qual cosa animem a participar de les mobilitzacions antifeixistes que
es produïsquen els pròxims dies al llarg del país.
Que les premisses per les quals històricament s’ha mobilitzat
l’Esquerra Independentista i que no són altres que la lluita per la
independència, el socialisme i el feminisme, hui continuen tan vigents
com el primer dia. I que l’independentisme organitzat ha de continuar
mantenint-les ben presents. Que ni l’autonomisme ni el regionalisme són
cap solució, que Espanya és irreformable i que només treballant pel seu
trencament estarem llaurant un futur de llibertat.
Endavant OSAN
Països Catalans. Octubre de 2015.
Manifest de l'Esquerra Independentista pel 9 d'octubre de 2015
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
