Inclou, per descomptat, els seus estudis crítics sobre l'economia capitalista i les seues lleis de funcionament. Especialment, "El Capital", una obra monumental que no va arribar a completar però que tot i així no ha estat superada (encara que sí complementada per altres treballs com el llibre sobre l'imperialisme de Lenin). Qui vulga entendre amb profunditat la situació actual del capitalisme (i la necessitat de superar-lo com estadi del desenvolupament econòmic social de la humanitat) ha de partir imprescindiblement d'aquestes elaboracions de Marx.
Està, finalment, el cos central de les seues idees, el que ordena totes les seues múltiples i complexes elaboracions: el Marx militant revolucionari. Un camí que s'inicia amb una premissa filosòfica en la seua joventut: "Fins ara els filòsofs s'han limitat a interpretar el món però del que es tracta és de transformar-lo" (XI Tesis sobre Feuerbach, 1845). Aquesta conclusió de la necessitat de transformar el món capitalista el va dur, basat en un estudi científic de la realitat, a una altra conclusió, expressada en el Manifest Comunista (1848): el subjecte d'aquesta transformació històrica era la moderna classe obrera desenvolupada pel capitalisme. I el camí per fer-ho era el de la revolució: la presa del poder a través de la insurrecció de la classe obrera i la destrucció de l'estat burgès com a inici de la transformació radical de les bases econòmic-socials per arribar primer a una societat socialista i, més tard, a la societat comunista.
A partir d'això, des que funda juntament amb Engels la Lliga dels Comunistes (1847), ell intervé i ajuda a orientar (o debat amb altres corrents el que considerava l'orientació necessària) els processos més importants d'organització i lluita de la classe obrera de l'època, com la fundació de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT o Primera Internacional, el 1864) i el primer intent de revolució obrera (la Comuna de París en 1871).La Comuna va ser derrotada. El mateix Marx va escriure conclusions i lliçons que calia extreure sobre els errors comesos en aquesta experiència. Desenvolupant aquestes conclusions i aportant noves consideracions, una nova generació dels seus deixebles (Lenin i Trotski) van dirigir, el 1917, la primera revolució obrera triomfant i la construcció del primer estat obrer de la història. El balanç d'aquesta experiència i el seu curs posterior segueixen sent avui objecte d'intens debat. Però és part inseparable del ja llarg camí que va iniciar Marx.
Els ideòlegs del capitalisme i els seus periodistes a sou van pretendre, en la dècada de 1990, afirmar que, tal com deia irònicament una cançó de Joan Manel Serrat, "Marx era mort i enterrat" perquè el "capitalisme havia triomfat". El curs posterior de la realitat capitalista va mostrar que, lluny d'aquesta fanfarronada literària, les seues anàlisis i conclusions conserven una vigència absoluta i els seus treballs han de ser estudiats més que mai (com a mínim per comprendre la realitat).Alguns suposats "marxistes" han pretès esterilitzar el Marx revolucionari i deformen les seues idees per proposar "humanitzar el capitalisme". Altres ens diuen que l'aspecte revolucionari de les seues propostes segueix sent vàlid però per aplicar en un futur indeterminat. Ens proposen que la tasca actual és "democratitzar" al capitalisme... i acaben ajuntant-se amb els anteriors.
Pel contingut profund de la seua elaboració teòrica i de la seua acció política, estem segurs que Marx repudiaria aquestes propostes, amb la profunditat, la duresa i també la ironia que el caracteritzaven en les polèmiques.
Per la nostra part, seguim sent orgullosament "marxistes ortodoxos". És a dir, intentem ser marxistes en el pensament i també marxistes en l'acció de "transformar el món" amb la lluita de classes a través de la revolució obrera i socialista.
Text adaptat d'Alejandro Iturbe
