L'acte central de les V Jornades Anticapitalistes inclourà una taula rodona sobre el TTIP
(Acord de Comerç i Inversions Estats Units – Unió Europea), una nova amenaça
contra la classe treballadora dels Països Catalans. Comptarem amb la presència d'Isabel Vallet d'Endavant (OSAN) i Desiderio Martín de CGT.
A més, l’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) té programada una xerrada, emmarcada en les V Jornades Anticapitalistes prevista pel divendres 13 de novembre a les 19:00 al Casal Popular de Castelló que porta per nom "Llei mordassa i moviments socials". Serà impartida per Maria Josep, membre d'Alerta Solidària (l'organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista).
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Cada 9 d’Octubre és especial, però el
d’aquest 2015 més encara. Es tracta de la primera diada, al País
Valencià, sense el Partit Popular al govern en més de dues dècades. Un
canvi important com a conseqüència de les eleccions del passat 24 de
maig, que formalitzaren un canvi que la societat demanava des de feia
temps.
A més a més, des del passat 24 de maig tant al País Valencià com a la
resta del país s’hi han produït diferents esdeveniments que cal
considerar i que ens obliguen a tots en general, i a l’Esquerra
Independentista en particular, a actuar en conseqüència.
En primer lloc s’ha evidenciat fins a quin punt és latent el debat
sobre la qüestió nacional i l’encaix dels diferents territoris històrics
dins els Països Catalans. Un debat que, malgrat existir, tampoc no s’ha
volgut abordar de manera oberta i clara. Que continua sense posar-se
damunt de la taula ni al procés sobiranista a Catalunya ni en el marc
dels canvis polítics i socials donats també a la resta del país. Un
debat que, com a molt, s’ha abordat de manera esbiaixada i desenvolupat
més en base d’acusacions i desmentiments, correccions o propostes
voluntarioses i que no són fruit de cap mena de debat obert i racional,
però que en qualsevol cas evidencien una realitat: els Països Catalans
hi són, i aquesta realitat cal encarar-la amb determinació.
Aquests darrers mesos també hem pogut copsar l’accentuació de
l’anticatalanisme i espanyolisme que han adoptat els partits de
l’oposició arreu del país, tot i que amb especial virulència al País
Valencià. En aquest sentit cal que recordem no només els avenços quant
al procés de recentralització impulsat pel govern de Madrid, amb
exemples com el de l’aprovació de la Lomce, fins arribar a la que fou la
darrera iniciativa legislativa de calat ideològic que va aprovar el PP
valencià: l’antivalenciana Llei de Senyes d’Identitat.
Aquests últims esforços tampoc no poden amagar que el tradicional
espanyolisme que al País Valencià ha representat el Partit Popular, està
en una situació interna de col·lapse. Un atzucac que és també una
conseqüència per la seua pèrdua de qualsevol bri de legitimitat social
de la dreta, però que no els ha impedit intentar calfar i augmentar la
crispació social agitant l’espantall de l’anticatalanisme; amb la idea
de reeditar una nova Batalla de València. Aquest 9 d’Octubre podrem
copsar quin és la seua força i capacitat real de mobilitzar el carrer.
Pel que fa al tripartit, també hem vist els esforços fets per aprovar
la reforma de l’estatut valencià al parlament espanyol i que se
centrava en la millora del finançament. Un debat que no va alçar cap
expectativa ni a dins ni a fora del País Valencià, i al voltant del qual
finalment tots els partits valencians amb representació institucional
van fer pinya. L’aprovació d’aquesta reforma no ha estat casual i l’ha
motivada l’intent dels partits que sostenen el nou govern valencià, i
especialment de Compromís, de fer bascular el pes del debat polític per
als nous anys cap a la qüestió del finançament autonòmic i de l’espoli
fiscal.
Tenir un bon finançament és necessari, però com s’ha enfocat aquesta
problemàtica i com es pretén fer ara, i per als següents anys, des dels
partits de govern i les institucions al País Valencià, tampoc no és una
via que aporte cap solució a la situació de múltiples espolis en què viu
immersa la classe treballadora als Països Catalans.
En primer lloc perquè posant només el punt de mira en l’espoli financer
del govern de Madrid sobre el País Valencià l’única cosa que fem és
obviar un altre tipus d’espoli que els i les treballadores patim de
manera més directa: el que es deriva, com a conseqüència directa, del
sistema capitalista que ens desgoverna a la nostra pròpia casa. I les
receptes d’aquest sistema capitalista qui ens l’aplica, en primer lloc,
és la nostra pròpia oligarquia.
Així, cal dir-ho ben clar: als Països Catalans, la primera causa de
pobresa que pateix la classe treballadora és fruit de l’aplicació del
capitalisme a casa nostra per la nostra pròpia classe dominant.
En segon lloc, perquè existeix un altre tipus d’espoli, del qual
pràcticament ningú no parla mai: el de gènere, que s’aplica sobre la
meitat de la població i converteix les dones en un subjecte doblement
explotat, com a treballadores i com a dones, i que només es pot
fonamentar sobre l’exercici de les múltiples violències i explotacions
que s’exerceixen sobre elles i que abasten des de l’àmbit familiar al
del treball, passant pel cultural.
I per últim, tampoc no hem d’obviar que el capitalisme és responsable
directe d’un altre tipus d’opressió: el que el nostre país aplica sobre
altres regions del món, i que converteix la nostra població en
beneficiària de l’explotació sobre els treballadors d’altres economies
mundials. Que les crisis i lluites que s’estan duguen a terme a molts
llocs del món, des del Kurdistan a l’est d’Ucraïna o des de Palestina a
Llatinoamèrica també han de ser les nostres. Tenint present aquesta realitat, des d’Endavant OSAN animen a la
participació dels actes del 9 d’Octubre fent-ho d’una manera conscient,
sabent que la lluita és l’únic camí per revertir aquestes múltiples
opressions.
Que és necessari apostar de manera clara i decidida per la construcció
nacional, perquè només treballant per la vertebració dels Països
Catalans i bastint uns nous poders institucionals que ens permeten anar
recuperant la sobirania segrestada des del poder, podrem afrontar un
futur amb garanties per a la classe treballadora del nostre poble. Que cal afrontar amb determinació l’amenaça del feixisme en les seues
diverses expressions, i més encara en la conjuntura de recentralització
i d’intent de revifament de l’anticatalanisme més ranci i barroer. Per
la qual cosa animem a participar de les mobilitzacions antifeixistes que
es produïsquen els pròxims dies al llarg del país.
Que les premisses per les quals històricament s’ha mobilitzat
l’Esquerra Independentista i que no són altres que la lluita per la
independència, el socialisme i el feminisme, hui continuen tan vigents
com el primer dia. I que l’independentisme organitzat ha de continuar
mantenint-les ben presents. Que ni l’autonomisme ni el regionalisme són
cap solució, que Espanya és irreformable i que només treballant pel seu
trencament estarem llaurant un futur de llibertat.
Des de fa uns anys plana una nova amenaça
contra la classe treballadora dels Països Catalans: es tracta del TTIP
(Acord de Comerç i Inversions Estats Units – Unió Europea).
Un mer instrument mitjançant el qual
s’articula l’actual model de governança neoliberal, en l’actual fase de
capitalisme canalla patriarcal, on juntament amb altres tipus de
tractats (com el paral·lel TISA en el sector serveis, el CETA amb el
Canadà, el NAFTA al nord d’Amèrica, el TPP a la regió del Pacífic, o el
que abans es pretenia a Europa amb l’Acord Multirateral d’Inversions),
comparteixen els mateixos vectors: Absència de transparència pública en
la negociació i absoluta permeabilitat, per contra, envers els lobbys
empresarials; absoluta prevalença dels criteris de circulació mercantil
de mercaderia transfonterer per sobre de qualsevol eventual política
limitadora per part dels Estats en favor dels drets humans, econòmics o
socials; la fixació d’estandars de liberalització de serveis públics
elevadissims que fa que àmbits com la sanitat i l’educació siguin
objecte de mercantilització; i la creació d’organismes o de panells
dominats per taurons de les finances, (com l’ISDS en el cas del TTIP),
que permetrien que companyies privades poguessin demandar als Estats en
cas que consideressin que les seves polítiques fessin minvar la seva
expectativa de beneficis.
Els impactes econòmics de la consolidació
de la proposta que planteja el TTIP serien enormes, tant per la classe
treballadora dels estats suposadament beneficiaris com dels receptors de
les inversions. Segons estudis independents, l’aprovació del TTIP
comportaria la pèrdua de més de 600.000 llocs de treball a la UE. Els
antecedents avalen aquests estudis, ja que els EEUU i Mèxic en el cas
del NAFTA, han perdut vora de 1.300.000 llocs de treball, entre 1994 i
2002, quan no feia ni 10 anys que s’havia implementat. Mentre se
seguiria desenvolupant un model social basat en l’exclusió d’una capa
cada cop més gran de la societat, amb la depredació accelerada del medi,
mercantilitzant tots els aspectes de la vida, precaritzant les
condicions laborals, i promovent el racisme i l’imperialisme tan dins de
les nostres societats com en les relacions internacionals.
Des de L’Esquerra Independentista fem una
crida a que els moviments d’oposició contra el TTIP no ens esgotem en
la lluita limitada contra aquest tractat de lliure comerç, perquè
entenem que aquest no és més que la certificació d’un model de
capitalisme patriarcal globalitzat que en paral·lel avança i es
consolida en diferents àmbits.
És el fruit de la simple evolució del
capitalisme, de l’afany d’acumular benefici empresarial privat. És
l’evolució natural de l’emprenedoria empresarial, del creixement
econòmic basat en la competitivitat. De la petita empresa que aspira a
ser mitjana, de la mitjana que aspira a ser gran, i del gran holding
transnacional, que acaba tenint prou poder com per imposar condicions a
les polítiques públiques i les regulacions laborals, socials i
mediambientals. En definitiva, del que ens ha portat a la dictadura de
les multinacionals.
És l’evolució natural del capitalisme que
s’ha servit del patriarcat, del colonialisme, del militarisme, de
l’espoli, depredació i mercantilització dels recursos naturals, de
l’esclavisme i l’explotació del treball assalariat, de l’especulació amb
les finances, els aliments, l’habitatge…
És la imposició de l’hegemonia
neoliberal, consolidada després de guerres imperialistes, cops d’Estat,
dictadures militars; després de consensos polítics de Washington i de la
Unió Europea; després del pensament únic acadèmic i cultural de les
universitats i la maquinària mediàtica; després de l’aplicació de les
doctrines del xoc econòmiques i socials des del Banc Mundial i Fons
Monetari Internacional…
Evolució natural del capitalisme i
hegemonia neoliberal que no pot tolerar cap marge de dissidència, un cop
exhaurits els anomenats “pactes socials”, ni als pobles sobreexplotats
de la perifèria mundial, ni a les noves perifèries del sud europeu, ni a
les mateixes metròpolis dels centres imperials.
L’actual model de capitalisme canalla
patriarcal ha passat del simple objecte d’obtenció de la plusvàlua de
l’àmbit de l’esfera de la producció a incrementar l’acumulació per
despossessió, o el directament latrocini desacomplexat cap a la classe
treballadora, ja sigui del Nord o del Sud geogràfic i polític.
Per això necessitem anar més enllà i
bastir entre tots els col·lectius anticapitalistes un pol de resistència
vertebrat contra l’actual model de governança neoliberal, enfrontant
les directrius econòmiques (com el TTIP i el TISA), les institucions de
disciplinament econòmic i social dels Estats (FMI o BM), les estructures
polítiques (Unió Europea), i les militars (OTAN).
Des dels Països Catalans, les
organitzacions de l’Esquerra Independentista que estem per una ruptura
amb el model econòmic capitalista patriarcal, entenem que un exercici
real i material de la plena sobirania del nostre poble passa
invariablement per la via del socialisme feminista, i la confrontació
directa amb les polítiques de xoc capitalista, que ens volen imposar el
seu model de disciplinament econòmic, polític i social mitjançant el
TTIP o qualsevol altre artifici.
Contra el TTIP, el TISA, la Unió Europea, l’OTAN… Contra la dictadura de les multinacionals… La classe treballadora dels Països Catalans, agermanada amb la classe treballadora internacional, hem de respondre:Independència!Socialisme!Feminisme!
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
Als Països Catalans, 19 de juny del 2015
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) participa activament en el col·lectiu feminista de Castelló de la Plana Dones en lluita, des d’on hem organitzat la jornada de mobilització del dia internacional per l'alliberament sexual lèsbic, gai, transsexual, bisexual i intersexual.
CONCENTRACIÓ
dissabte 27 juny
19:00
plaça Santa Clara
Castelló de la Plana
Manifest de l’Esquerra Independentista:
No són poques les veus que apel·len a la -falsa-
democràcia i a la llibertat de l’individu per afirmar que la llibertat
d’opció sexual és un fet palés a casa nostra, i que les discriminacions
no són sinó casos aïllats o fets que només es donen de manera habitual
en països estrangers i llunyans. Però la realitat que vivim lesbianes,
gais, bisexuals, trans i intersex és ben diferent i, 46 anys després que
les companyes d’Stonewall prengueren els carrers de Nova York,
continuem veient-nos obligades a prendre els carrers dels Països
Catalans per reivindicar el dret i la necessitat de desenvolupar les
nostres sexualitats, la nostra vida, lliurement i sense cap tipus de
coerció ni limitació.
A finals d’abril d’aquest mateix any, el Tribunal de
Justícia de la Unió Europea (TJUE) perpetuava i institucionalitzava una
d’aquestes discriminacions avalant que els Estats membres podran
excloure permanentment els homes que han mantingut relacions homosexuals
de la possibilitat de donar sang. La decisió de la sentència assenta,
d’aquesta manera, una pràctica que ja s’estava donant a l’Estat Francés
i, per tant, a casa nostra, al nord dels Països Catalans. Es tracta
d’una prohibició que es basa en la idea que les pràctiques sexuals gais
comporten un alt risc a l’hora de transmetre Infeccions de Transmissió
Sexual (ITS).
Castelló LGTB - Dones en lluita
Aquesta anàlisi no només és falsa sinó que, a més,
conté una clara voluntat estigmatitzadora de les relacions homosexuals,
visualitzant-les com quelcom perillós i no saludable. I assumint de
facto que els gais són un factor de contagi. En aquest sentit, és
important tindre en compte que no existeixen grups de risc i que la
possibilitat de transmetre ITS es dóna en major o menor manera en
qualsevol pràctica sexual, independentment que aquesta siga homosexual o
heterosexual.
Les institucions, però, van més enllà i també
pretenen limitar les possibilitats de desenvolupar la nostra vida a
nivell familiar. En aquest sentit, la llei de 2006 sobre reproducció
assistida destacava pel seu caràcter heterocentrista donant pas a
ambigüitats pel que fa a la possibilitat que les parelles de lesbianes
poguérem fer ús del mètode ROPA, el qual permet que les dues dones
siguen mares biològiques ja que una d’elles dóna un òvul a l’altra, qui
es converteix en receptora i gesta l’embrió després de ser fecundat. Les
ambigüitats legals provocaven que fóra decisió dels hospitals realitzar
o no aquestes pràctiques, deixant les parelles lesbianes que decidien
ser mares en una total indefensió i arbitrarietat.
Però per si aquesta situació d’arbitrarietat no era
suficient, el Partit Popular decidí fer un pas més enllà i, el passat
mes d’octubre, exclogué a les parelles lesbianes i a les dones solteres
que decideixen ser mares, de la possibilitat de practicar aquests
mètodes de reproducció mitjançant la sanitat pública. D’aquesta manera,
es produeix una vegada més un altre cas de discriminació per qüestions
d’opció sexual que, a més, en aquest cas suposa també un component
classista en tant que les dones lesbianes i solteres amb recursos sí que
podran accedir a aquestes tècniques de reproducció mitjançant la
sanitat privada.
L’aprovació, aquest darrer any, de la Llei contra la
LGTB fòbia pel parlament de Catalunya pot atenuar, almenys en una part
del nostre país, aquestes i altres situacions discriminatòries suposant,
d’aquesta manera, un pas important en la defensa dels drets de les
persones LGTB. Tanmateix, sabem que moltes vegades les bones intencions
es queden en paper mullat, per la qual cosa caldrà, i així ho exigim,
voluntat política per desplegar aquesta llei i convertir-la en una
vertadera eina contra la discriminació per qüestions d’identitat sexual.
Per tot això, però també contra tots i cadascun dels
atacs que pretenen fer, de les nostres, unes sexualitats obedients i
heteronormatives, l’Esquerra Independentista fem una crida a omplir els
carrers aquest 28 de Juny, dia contra l’LGBTIfòbia, i fer dels nostres
barris, pobles i comarques un clam per la dissidència sexual i familiar.
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Els resultats de les eleccions municipals del passat 24 de maig han suposat un avanç important per a les posicions de la unitat popular.
La militància d’Endavant OSAN ha treballat a fons, juntament amb
multitud de persones, col·lectius i organitzacions, per a contribuir a
aquesta fita, i compartim la satisfacció de la feina feta amb el conjunt
del moviment.
Som conscients que el nivell de penetració d’aquestes candidatures és
variable entre els diferents territoris dels Països Catalans. També som
conscients que les llavors que hem plantat en el camp de la construcció
de candidatures municipalistes, creixen a ritme segur. I tot això s’ha
fet allunyant-nos del paracaigudisme polític, arrelats al territori.
Des d’Endavant OSAN volem refermar allò que sempre han dit les candidatures rupturistes: la lluita real és al carrer. Sense carrer, sense autoorganització, sense poder popular, la tasca institucional té poc sentit.
El repte que tenim al davant és important: equivaldre, amb mobilització
i autoorganització popular als resultats institucionals obtinguts.
Els resultats obtinguts no han estat fruit d’estratègies de despatxos
ni d’aliances conjunturals, sinó que han anat precedits d’una
confluència real de lluites al carrer, de teixir moviment popular des de
la base. Aquest ha estat i aquest hauria de continuar essent el camí.
Al conjunt dels Països Catalans sota ocupació espanyola, tant en les
eleccions municipals com a les autonòmiques al País Valencià i les
Illes, el poble català ha votat clarament per desallotjar els partits
que han gestionat el poder a tots els nivells des de fa 35 anys i que
han aplicat les mateixes polítiques neoliberals antisocials contra la
classe treballadora. PP, CiU i PSOE han sofert una derrota històrica.
Una derrota que té les seves arrels en l’enorme feina feta al carrer dels moviments populars,
en la lluita dels qui davant la inoperància de sindicats majoritaris i
partits de l’esquerra acomodada, han combatut amb imaginació,
determinació i força, com ho han fet els docents i tota la societat de
les Illes contra el TIL i l’atac a l’ensenyament públic, la primavera
valenciana i les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública arreu
del territori, per posar només uns pocs exemples.
S’equivocarà qui atribueixi la derrota de la dreta espanyolista, en
el cas del País Valencià i les Illes, la davallada de PSOE a tot el
país, i la caiguda de CiU al Principat, especialment a ciutats com
Barcelona, a l’encert d’una o altra de les forces polítiques que han
recollit electoralment aquest descontentament, i ignori el paper
determinant de la mobilització i lluita popular.
Davant aquesta realitat, hem d’alertar que qualsevol intent de construir alternatives populars o d’avançar cap a la sobirania que no sàpiga entendre aquesta situació, i que pretengui recuperar aliances obsoletes amb aquestes forces, estarà condemnat a decebre les expectatives populars de canvi i contribuirà a sustentar i rescatar el règim.
L’actual situació de desgast del règim és una oportunitat per a
avançar vers la construcció de la Unitat Popular als Països Catalans,
una oportunitat que planteja reptes i perills, tant el
d’integrar-se en la dinàmica institucional de gestió de les engrunes de
l’actual règim, com el de no ser prou valents per multiplicar la
incidència política del projecte de l’esquerra independentista.
Ara més que mai, creiem que la militància de l’esquerra
independentista hem de ser conscients que la nostra tasca central és
convertir aquesta força de les urnes en força revolucionària. Això vol
dir que, un cop passades les eleccions municipals, cal retornar
amb més intensitat que mai a la tasca de construcció de moviments
populars, a la lluita al carrer i a plantejar batalla oberta.
La lluita és l’únic camí!
Països Catalans, 27 de maig de 2015
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
El pròxim 24 de maig hi ha convocades
eleccions autonòmiques a dues de les comunitats autònomes en què es
troben esquarterats els Països Catalans sota domini espanyol. Per aquest
motiu, i davant la cita electoral, des d’Endavant OSAN volem manifestar
algunes consideracions.
En els contextos electorals, l’aposta de l’Esquerra Independentista
ha de ser el suport explícit a aquelles candidatures que representen una
veritable alternativa independentista, anticapitalista i feminista que
se sostinga sobre la base d’un moviment popular fort. Per contra,
l’opció més coherent és l’abstenció en aquelles eleccions on la classe
treballadora no puga comptar amb opcions segures, consolidades i amb
capacitat de traslladar a les institucions el seu projecte de ruptura en
clau nacional, social, de gènere i democràtica. D’altra forma es corre
el risc de caure en l’assimilació per part del sistema.
Malauradament, cap de les candidatures que es presenten a les
properes eleccions autonòmiques del dia vint-i-quatre de maig, respon a
aquests paràmetres.
És cert també, però, que dècades de govern del Partit Popular han
resultat ser molt de temps. Un període ininterromput, gairebé sempre amb
l’encadenament de majories absolutes, que pot ser considerat, sense cap
mena de dubte, un dels més desastrosos en la història recent dels
Països Catalans.
La desvergonya en l’aplicació de retallades i el desmantellament de
les cada vegada més minses quotes de benestar social, mentre alhora
campa la corrupció i el saqueig a què hem estat sotmesos valencians,
illencs i franjolins ha resultat del tot inaguantable. L’espoli i la
utilització d’allò públic com quelcom al servei dels interessos d’uns
pocs, ha hipotecat per anys el nostre benestar i el de les generacions
que encara han de vindre.
Per aquests motius els noms de Fabra, Camps, Blasco, Matas o Castedo,
indubtablement units a uns altres com els de Gurtel, Cooperació o Palma
Arena, han estat una taca vergonyosa i vergonyant que perdurarà
lligada, durant molts anys, al nom de les nostres terres.
El menyspreu manifestat pels successius governs autonòmics cap a la
nostra llengua i cultura ha arribat a sobrepassar els límits d’allò
suportable. S’han utilitzat constantment les seues majories absolutes
per fomentar l’anticatalanisme més ranci, amb exemples com la Llei de
senyes d’identitat valenciana, la Llei de símbols illenca, l’aprovació
d’absurdes declaracions institucionals de negació de la realitat dels
Països Catalans o les successives lleis educatives i lingüístiques dels
populars, ja se’n diguen “trilingüisme”, Tractament Integral de Llengües
(TIL) o Llei de llengües d’Aragó, amb el seu ridícul Lapao. Tot fet amb
l’objectiu de tenir-nos més dividits i, per tant, també més febles i
preparats per a l’homogeneïtzació espanyolista.
Totes aquestes polítiques han provocat un consegüent cansament en la
societat dels nostres territoris que està convocada a anar a les urnes
el dia vint-i-quatre de maig. Som conscients que aquest cansament
s’alterna amb la il·lusió generada per la possibilitat de desallotjament
dels executors immediats d’aquest desgavell, amb la possibilitat real
d’un canvi de govern autonòmic a tots tres territoris.
Així i tot, malgrat aquesta possibilitat de recanvi i la il·lusió que
ha generat en la major part de la nostra societat, des d’Endavant volem
reiterar un plantejament que hem recordat en altres cites electorals:
malgrat que el desnonament del Partit Popular siga un fet desitjable,
inclús una urgència de salut pública per al nostre país, el canvi al
front de les institucions autonòmiques no suposarà una eixida real a la
situació de dependència, subsidiarietat respecte a Espanya, ni un
trencament real amb els sistema capitalista i patriarcal, que és en
últim terme qui provoca la creixent precarietat en què vivim la classe
treballadora catalana.
Hem d’estar atents davant la possibilitat, que recordem que s’ha
donat en altres moments de la nostra història, que aquesta il·lusió es
torne en una ràpida desmobilització i en el desencís generalitzat per la
impossibilitat, o manca de voluntat, d’atendre les demandes de major
justícia social.
El projecte de l’Esquerra Independentista, tot i que quan les
ocasions així ho permeten puga fer de les institucions també un camp de
lluita, no ha de passar per l’anhel de gestió de les institucions del
sistema d’explotació burgesa i patriarcal, i menys encara si aquest, amb
les autonomies i les diputacions, respon a la voluntat de dominació
espanyola i de fragmentació nacional. Aquestes són uns institucions de
classe, cada vegada més buides de contingut i intervingudes, en la seua
política econòmica, tant pel govern espanyol com per les institucions
europees.
La verdadera democràcia no és aquella que es fa cada quatre anys.
Front a aquesta pràctica, és responsabilitat d’Endavant en concret, i de
l’Esquerra Independentista en general, el bastiment d’un contrapoder
popular fonamentat en el desenvolupament i la confluència de les lluites
socials en la unitat popular, així com emprar les ferramentes que ens
facen avançar en el nostre projecte de construcció nacional d’uns Països
Catalans més units, lliures i amb el socialisme i el feminisme com a
bandera.
Països Catalans, 14 de maig de 2015
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Aquest dimarts 19 de maig es durà a terme la Vaga de Totes. Una
iniciativa feminista que pretén posar en relleu la doble explotació que
patim les dones treballadores. Des d’Endavant hem donat suport a aquesta
iniciativa i fem una crida a participar en les mobilitzacions d’aquest
dimarts i a eixamplar les dinàmiques de lluita que aquesta iniciativa de
la Vaga de Totes ha cristal·litzat.
Lluitem contra el capitalisme per que ens explota, ens oprimeix i ens
empobreix com a dones de classe treballadora. Lluitem contra el
patriarcat per que ens explota, ens oprimeix i ens empobreix com a dones
de classe treballadora. Lluitem per una societat lliure d’explotació i
violència econòmica, en la que el centre sigui el dret a una vida digna
per a totes les persones, en la que el centre siguin les necessitats
personals i socials de la classe treballadora i les classes populars.
Per això:
Volem serveis 100% públics i de qualitat, de gestió col·lectiva i
comunitària que garanteixin el dret a la salut i la sanitat, el dret a
una educació laica, coeducativa i que fomenti l’esperit crític, els
drets dels infants i la gent gran, el dret a un treball digne i a una
pensió digna, el dret a un habitatge social.
Totes aquelles tasques de
cura que no assumim de forma col·lectiva i tots aquells retrocessos pel
que fa a serveis socials, recauen sobre les espatlles de les dones,
obligant-nos a assumir tasques i serveis que repercuteixen i beneficien
directament a la preservació de l’Statu Quo. L’any passat vora el 93%
dels permisos d’excedència per la cura dels fills/filles van ser
atorgats a dones, i som el 89% de persones ocupades a temps parcial per
cuidar a les persones dependents.
Els serveis públics, de gestió col·lectiva i comunitària són essencials
per garantir de fet la igualtat que les lleis només ens atorguen de
dret, i són un instrument de prevenció de les situacions de violència
que patim les dones de classe treballadora. Lluitem per una societat lliure de violència masclista en totes les
seves expressions: de classe, laboral, estètica, simbòlica, física,
emocional, d’opció i d’explotació sexual. Cap dona ha de patir violència
pel fet de ser dona. Però el nombre de femicidis aquest darrer any 2014
ha superat, als Països Catalans, el de l’any anterior i és urgent
prendre mesures al respecte, cap més dona morta en mans d’homes.
Lluitem per donar valor econòmic i social a totes les feines no
reconegudes que fem les dones. Volem que tots aquests treballs es revaloritzin i es reconverteixin en llocs de treball dignes perquè les
dones no tinguem l’obligació moral i social de les cures. Que es
reconegui la importància que mereixen com a treballs vitals pel
desenvolupament de qualsevol societat. Lluitem contra l’esquerda salarial i el sostre de vidre, pel repartiment
de tots els treballs, per la reducció de la jornada laboral cap a les
30h setmanals. Lluitem per treballar menys perquè treballi tothom, per
una renda social per a totes les persones en risc d’exclusió social,
especialment persones migrades i dones en situació d’empobriment.
Lluitem per una societat que en què les treballadores del servei
domèstic tinguin dret a la negociació col·lectiva. Les dones migrades
ocupen cada cop més aquests llocs de treball, deixant un buit en els
seus països d’origen, perquè d'altres dones es puguin incorporar
plenament a l’esfera productiva.
Lluitem per una societat lliure d’OTAN, FMI, BCE, TTIP i tots els
organismes derivats dels estats capitalistes – patriarcals. Per un món
lliure d’explotació on valgui la pena viure les nostres vides.
Per això les dones treballadores exigim una vaga general indefinida,
una vaga global: productiva, reproductiva i social, una vaga de totes!
L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) participa activament en la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, des d’on hem organitzat les V Jornades Anticapitalistes.
L'acte central de les V Jornades Anticapitalistes inclourà una taula rodona sobre el TTIP
(Acord de Comerç i Inversions Estats Units – Unió Europea), una nova amenaça
contra la classe treballadora dels Països Catalans. Comptarem amb la presència d'Isabel Vallet d'Endavant (OSAN) i Desiderio Martín de CGT. 
L'acte central de les V Jornades Anticapitalistes inclourà una taula rodona sobre el TTIP
(Acord de Comerç i Inversions Estats Units – Unió Europea), una nova amenaça
contra la classe treballadora dels Països Catalans. Comptarem amb la presència d'Isabel Vallet d'Endavant (OSAN) i Desiderio Martín de CGT. 
%2BCastell%C3%B3%2Bde%2Bla%2BPlana%2B1.png)
%2B2015%2Bvagadetotes%2B2.jpg)
%2B2015%2Bvagadetotes%2B1.jpg)
%2BCastell%C3%B3%2Bde%2Bla%2BPlana%2B1.png)
%2BCastell%C3%B3%2Bde%2Bla%2BPlana%2B2.png)
%2BCastell%C3%B3%2Bde%2Bla%2BPlana%2B2b.png)
%2B2015%2Bvagadetotes%2B3.jpg)
%2B2015%2Bvagadetotes%2B4.jpg)
%2BCastell%C3%B3%2Bde%2Bla%2BPlana%2B3.png)
%2B2015%2Bvagadetotes%2B5.jpg)
%2BCastell%C3%B3%2Bde%2Bla%2BPlana%2B1.JPG){kind=link}