Autodefensa feminista!
Taller "Articulació del desig a través del bon tracte"
20:00
25 de novembre 2011
Casal Popular de Castelló
Manifest de l'Esquerra Independentista de la Plana:
El 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere, és una d’aquelles dates oblidades i malenteses pels mitjans de comunicació i el conjunt de la societat.
Malentesa perquè s’associa únicament a la violència física cap a la dona, però la violència de gènere va molt més enllà, és un concepte molt més ampli. El 25 de novembre fou declarat dia internacional contra la violència de gènere en el primer Encontre Feminista de Llatinoamèrica i el Carib celebrat a Bogotà el juliol de 1981. En el congrés es denunciava la violència domèstica i també les violacions, els assetjaments sexuals i tortures que les forces repressores dels estats imprimien a les preses polítiques. S’escollí la data del 25 de novembre per commemorar el brutal assassinat de les tres germanes Mirabal a la República Dominicana, tres activistes polítiques assassinades aquest dia el 1960 a mans de la policia secreta del dictador Trujillo. Més endavant, en la Conferència Internacional de la Dona, celebrada el 1987 a la República Federal Alemanya, s’analitzaven les conseqüències que les crisis polítiques i econòmiques provocaven en la situació de les dones i es resolia avalar el 25 de novembre com a dia internacional contra la violència de gènere. Finalment, el 1999, l’ONU li atorgava caràcter oficial.
Amb tot, la violència de gènere és tota aquella violència (física, psicològica i educativa) que es practica sobre la dona –i les opcions sexuals no heterosexuals- per perpetuar llur paper social minoritzat, és a dir, per mantindre l’statu quo de la societat patriarcal, que domina i sotmet la dona. Per tant, la violència de gènere, lluny de reduir-se a la violència domèstica (com els mitjans solen denunciar), abasta totes aquelles polítiques, dinàmiques, rols i relacions socials que mantenen a la dona en situació d’inferioritat.
El 25 de novembre és, doncs, una data oblidada, com oblidada malauradament està la lluita feminista. L’alliberament de la dona s’assimila al fet històric de l’emancipació econòmica de les dones i a l’assoliment de la igualtat formal en drets. Si bé és cert que aquesta emancipació fou un pas indiscutible en la lluita antipatriarcal, també ho és que les dones segueixen rebent un salari inferior als dels homes per realitzar el mateix treball, que l’atur femení supera al masculí i que les dones segueixen realitzant treballs socialment menys valorats; la divisió sexual del treball és, encara, un fet patent.
L’assoliment de la igualtat formal en drets és una altra victòria indiscutible. Però aquesta igualtat formal en drets només es recull en documents com la constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans. El fet és que, a la pràctica, no es promouen lleis que garantisquen l’acompliment d’aquests drets. No es legisla en absolut en aquest sentit. Es podrien promoure polítiques de discriminació positiva -com a eina d’intervenció immediata i temporal- que corregisquen les tendències patriarcals, per exemple, pel que fa a l’atur; polítiques efectives contra l’assetjament laboral; polítiques contra l’objectivació sexual de la dona, com la imposició de multes als programes i publicitat sexistes.
Però, sobretot, és fonamental la implantació de mesures a llarg termini que produïsquen un canvi estructural en el sistema patriarcal. És per això, que, des de l’Esquerra Independentista de la Plana (EIP) creiem que l’educació i la conscienciació social mitjançant la reivindicació i la denúncia són armes fonamentals per acabar amb la violència de gènere, la discriminació de les dones i de les opcions sexuals que no compleixen amb el model heterosexual imperant.
Creiem, doncs, en l’ensenyament com a eina essencial de transformació social i creiem que, per assolir una educació no sexista de la ciutadania, és necessària la implantació de polítiques coeducatives des del primer moment de l’escolarització.
El model coeducatiu no només implica l’estructura de les classes mixtes –que aconseguiren, per primera vegada a la història de l’Estat Espanyol, les escoles de la II República- sinó que implica una pedagogia que elimine de les aules i de les escoles la reproducció de rols patriarcals, que proporcione als infants mecanismes per desenvolupar totes les seues capacitats, independentment del seu sexe.
Si bé és cert que l’educació pública garanteix l’ensenyament de les mateixes matèries a tot l’alumnat, també ho és que hi ha una tendència social (àdhuc hi ha estudis “científics”!) a creure que es poden atribuir capacitats diferenciades segons el sexe. Aquesta creença, doncs, es trasllada també, de manera inconscient, a les aules.
És per això que des de l’EIP defensem l’escola pública com fonament de la conscienciació i transformació social. Defensem l’escola pública contra les retallades que el sistema neoliberal li pretén practicar. Defensem la laïcitat de l’escola pública contra les escoles privades i concertades que perpetuen el masclisme, el sexisme i la repressió sexual; que perpetuen la discriminació de les dones, lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals; que reprimeixen la llibertat i l'alliberament sexual.
Reclamem, doncs, una major inversió en educació, que possibilite una renovació pedagògica que garantisca una educació no sexista productora d’una societat de persones lliures.
MARIA NEBOT I CALDUCH
Esquerra Independentista de la Plana
Malentesa perquè s’associa únicament a la violència física cap a la dona, però la violència de gènere va molt més enllà, és un concepte molt més ampli. El 25 de novembre fou declarat dia internacional contra la violència de gènere en el primer Encontre Feminista de Llatinoamèrica i el Carib celebrat a Bogotà el juliol de 1981. En el congrés es denunciava la violència domèstica i també les violacions, els assetjaments sexuals i tortures que les forces repressores dels estats imprimien a les preses polítiques. S’escollí la data del 25 de novembre per commemorar el brutal assassinat de les tres germanes Mirabal a la República Dominicana, tres activistes polítiques assassinades aquest dia el 1960 a mans de la policia secreta del dictador Trujillo. Més endavant, en la Conferència Internacional de la Dona, celebrada el 1987 a la República Federal Alemanya, s’analitzaven les conseqüències que les crisis polítiques i econòmiques provocaven en la situació de les dones i es resolia avalar el 25 de novembre com a dia internacional contra la violència de gènere. Finalment, el 1999, l’ONU li atorgava caràcter oficial.
Amb tot, la violència de gènere és tota aquella violència (física, psicològica i educativa) que es practica sobre la dona –i les opcions sexuals no heterosexuals- per perpetuar llur paper social minoritzat, és a dir, per mantindre l’statu quo de la societat patriarcal, que domina i sotmet la dona. Per tant, la violència de gènere, lluny de reduir-se a la violència domèstica (com els mitjans solen denunciar), abasta totes aquelles polítiques, dinàmiques, rols i relacions socials que mantenen a la dona en situació d’inferioritat.
El 25 de novembre és, doncs, una data oblidada, com oblidada malauradament està la lluita feminista. L’alliberament de la dona s’assimila al fet històric de l’emancipació econòmica de les dones i a l’assoliment de la igualtat formal en drets. Si bé és cert que aquesta emancipació fou un pas indiscutible en la lluita antipatriarcal, també ho és que les dones segueixen rebent un salari inferior als dels homes per realitzar el mateix treball, que l’atur femení supera al masculí i que les dones segueixen realitzant treballs socialment menys valorats; la divisió sexual del treball és, encara, un fet patent.
L’assoliment de la igualtat formal en drets és una altra victòria indiscutible. Però aquesta igualtat formal en drets només es recull en documents com la constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans. El fet és que, a la pràctica, no es promouen lleis que garantisquen l’acompliment d’aquests drets. No es legisla en absolut en aquest sentit. Es podrien promoure polítiques de discriminació positiva -com a eina d’intervenció immediata i temporal- que corregisquen les tendències patriarcals, per exemple, pel que fa a l’atur; polítiques efectives contra l’assetjament laboral; polítiques contra l’objectivació sexual de la dona, com la imposició de multes als programes i publicitat sexistes.
Però, sobretot, és fonamental la implantació de mesures a llarg termini que produïsquen un canvi estructural en el sistema patriarcal. És per això, que, des de l’Esquerra Independentista de la Plana (EIP) creiem que l’educació i la conscienciació social mitjançant la reivindicació i la denúncia són armes fonamentals per acabar amb la violència de gènere, la discriminació de les dones i de les opcions sexuals que no compleixen amb el model heterosexual imperant.
Creiem, doncs, en l’ensenyament com a eina essencial de transformació social i creiem que, per assolir una educació no sexista de la ciutadania, és necessària la implantació de polítiques coeducatives des del primer moment de l’escolarització.
El model coeducatiu no només implica l’estructura de les classes mixtes –que aconseguiren, per primera vegada a la història de l’Estat Espanyol, les escoles de la II República- sinó que implica una pedagogia que elimine de les aules i de les escoles la reproducció de rols patriarcals, que proporcione als infants mecanismes per desenvolupar totes les seues capacitats, independentment del seu sexe.
Si bé és cert que l’educació pública garanteix l’ensenyament de les mateixes matèries a tot l’alumnat, també ho és que hi ha una tendència social (àdhuc hi ha estudis “científics”!) a creure que es poden atribuir capacitats diferenciades segons el sexe. Aquesta creença, doncs, es trasllada també, de manera inconscient, a les aules.
És per això que des de l’EIP defensem l’escola pública com fonament de la conscienciació i transformació social. Defensem l’escola pública contra les retallades que el sistema neoliberal li pretén practicar. Defensem la laïcitat de l’escola pública contra les escoles privades i concertades que perpetuen el masclisme, el sexisme i la repressió sexual; que perpetuen la discriminació de les dones, lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals; que reprimeixen la llibertat i l'alliberament sexual.
Reclamem, doncs, una major inversió en educació, que possibilite una renovació pedagògica que garantisca una educació no sexista productora d’una societat de persones lliures.
MARIA NEBOT I CALDUCH
Esquerra Independentista de la Plana
