L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) vos convidem a assistir a la manifestació unitària en motiu de la commemoració del 25 d'abril, diada del País Valencià, diada nacional dels Països Catalans.
MANIFESTACIÓ
dissabte 13 abril 2019
18:00
plaça Sant Agustí - València
Manifest de l’Esquerra Independentista:
Avançar és l’única manera de no retrocedir!
Sense renúncies: independència, socialisme, feminisme, Països Catalans
Sense renúncies: independència, socialisme, feminisme, Països Catalans
Enguany, la tradicional manifestació de
la Diada del 25 d’abril cau tres dies abans de la celebració de les
eleccions generals espanyoles i autonòmiques al País Valencià. La
temptació de pensar les solucions a les diferents problemàtiques que
vivim en clau institucional és massa gran. Res més lluny de la veritat,
però: l’estat de les autonomies és un carreró sense eixida i no
té proposta de futur per a la majoria de valencianes i la resta de
catalanes.
El Pacte del Botànic ha fet més palesos
que mai els límits de l’autonomisme. No és només que al govern
autoproclamat del canvi li haja faltat voluntat política per a fer
transformacions en profunditat, que també: és que l’estat espanyol és irreformable i cap proposta d’avenç social o nacional no prosperarà.
Ni l’entramat jurídic ni la situació de profunda crisi del sistema que
pateix l’estat no permetran cap altre pas que no siga el de la
recentralització institucional i la retallada de competències: ens espera més centralisme i menys drets socials per a les valencianes.
Aquesta recentralització de l’estat cal
inserir-la en un avenç del feixisme i de les polítiques d’ultradreta,
que són un atac directe a les nacions oprimides, a la classe
treballadora i a les dones en general. L’estat i els seus grans partits
estan preferint fer concessions a la ultradreta atacant o retallant
drets de les més vulnerables. I, si ho fan, és perquè dins del
sistema econòmic els surt més a compte una regressió en els drets més
que no pas una millora de les nostres condicions de vida.
Les propostes que aposten per gestionar
les molles que són les autonomies són més precarietat per a la majoria i
misèria per a cada vegada més gent. Si no volem anar encara més enrere,
el que hem de fer és avançar. Els dics de contenció del
feixisme no poden ser estàtics ni confiar en un passat Estat del
benestar i de les autonomies que no hi és ni tornarà. No n’hi ha prou de mantenir el PP fora de les institucions. Cap
projecte polític que haja intentat una transformació de les estructures
del règim del 78 no ha reeixit amb èxit. Només avançant tindrem futur.
Aquest avenç s’ha de concretar en la
lluita per defensar i també recuperar drets que ens estan robant a cops
de decret. Aquest avenç s’ha de concretar en la construcció de
sobiranies que no depenguen d’administracions fallides, controlades
econòmicament i mancades de voluntat política. La nostra
institució, la del poble, ha de ser la lluita als nostres pobles i
barris, i en les organitzacions de base, de les veïnes i de les
treballadores. Aquest avenç implica entendre que l’exercici de
l’autodeterminació és l’única manera de plantejar transformacions
profundes que milloren les nostres condicions de vida. El regionalisme i l’autonomisme són, doncs, carrerons sense sortida: les valencianes només tindrem futur en un País Valencià i uns Països Catalans lliures.
En aquest context, l’esquerra
independentista tenim el repte d’aportar solucions reals que suposen una
millora de les condicions de vida de les treballadores del país, i això implica construir i popularitzar un programa de mesures socials que toque tots els pilars del règim:
un programa d’unitat popular. El treball iniciat amb la vaga general
feminista del 8-M i el programa feminista per canviar-ho tot definit per
l’esquerra independentista són una base adequada per al seu
desenvolupament.
Plantegem reivindicacions de mínims que
suposen millores materials de les nostres vides en l’àmbit laboral, en
l’habitatge o en uns serveis realment públics.
Ja n’hi ha prou d’autonomisme i regionalisme obsolets.
Davant l’ascens de l’extrema dreta i el feixisme, que mai no havien
marxat, no podem simplement defensar allò que tenim, no podem simplement
defensar uns drets adquirits que estan en retrocés i en descomposició.
No podem, doncs, simplement, no fer passos enrere: ens cal
avançar i plantejar una eixida sense renúncies. Perquè avançar és
l’única manera de no retrocedir! Independència, socialisme, feminisme,
Països Catalans!